“Quan més a gust m’he sentit a l’institut és quan més hi he après”

Treballar el benestar emocional de l’alumnat és clau per promoure i millorar l’aprenentatge. També pot contribuir a reduir l’abandonament escolar perquè un bon clima a l’aula ajuda a crear vincle i fa que l’alumnat tingui més ganes de venir i participar a classe. A més, tractar les emocions a l’escola pot fer disminuir els conflictes i dotar els estudiants d’habilitats socials fonamentals per a la vida com l’empatia i el treball en equip.

En Pol Caballero té 16 anys i el juny passat va acabar quart d’ESO. Recorda el pas per la secundària com una etapa amb alts i baixos emocionals que va poder superar gràcies al suport del professorat. “Sempre he volgut donar-ho tot i a vegades no em sentia amb prou empenta des de casa, però a l’institut hi vaig trobar una segona família que em va ajudar molt”, explica agraït. El que més aprecia és la predisposició dels docents a l’hora de fer-li costat i, sobretot, que el valoressin més enllà de les seves notes. De fet, ho té clar: “Quan més a gust m’he sentit a l’institut és quan més hi he après”.

El mateix li ha passat a l’Eloi Esteve, també de 16 anys i company d’en Pol. Agraeix haver tingut docents que l’escoltaven i que li preguntaven com se sentia en tot moment: “M’he trobat molt acompanyat durant la secundària i crec que gràcies a això ara soc menys tímid”, valora.

Tots dos han estudiat a l’institut Manresa Sis, un centre que de moment només fa ESO i que va néixer fa quatre anys amb un model basat en el benestar emocional, ja que el consideren vital per a l’aprenentatge. La directora de l’institut, Dolors Gordó, explica que per això destinen moltes hores a treballar les emocions en grup, a fer sessions personalitzades i a estimular que l’alumnat expressi els seus neguits a l’aula. Fins i tot, diu que tenen un mandala amb el qual l’alumnat autoavalua les seves emocions, així com tot el que va aprenent amb els projectes que fan a classe.

Mandala d'avaluació de l'institut Manresa Sis per mesurar les competències assolides // Cedida

Cada dilluns i divendres també fan una sessió d’acollida per començar i tancar la setmana. A més, treballen molt en rotllana i fan activitats com mindfulness i exercicis de ioga per focalitzar l’atenció i promoure la relaxació. “Quan l’alumnat està bé, l’aprenentatge va sol”, reivindica Gordó, que defensa que tractar les emocions a l’aula no és cap pèrdua de temps, sinó una inversió: “Els alumnes t’escolten quan tu els escoltes”, afirma convençuda.

L’aprenentatge pot créixer fins a un 11% quan es treballa el benestar emocional de l’alumne.

De fet, psicòlegs com Joseph Allen Durlak han constat que l’aprenentatge pot créixer fins a un 11% quan es treballa el benestar emocional de l’alumne. “Aprenem de qui confiem”, argumenta David Bueno, professor expert en neurociència i genètica de la Universitat de Barcelona, que considera imprescindible crear un vincle de confiança amb l’alumnat, així com avaluar el clima emocional de l’aula abans de començar una classe per tal de crear un ambient que permeti una escolta activa.

Per exemple, Bueno suggereix fer descansos de cinc minuts entre classes, preguntar a l’alumnat com està, encetar les sessions amb activitats engrescadores que trenquin el gel i fomentin la participació, explicar alguna anècdota i, sobretot, fer canvis tonals en les explicacions. Segons diu, està comprovat que les onades d’atenció duren mitja hora i que si l’aprenentatge es vincula a emocions com la sorpresa, la curiositat i l’alegria es genera “un benestar proactiu” que empeny l’alumne a voler continuar aprenent.

En Martí Miell i l’Aina Puigmiquel de l’escola Vedruna-Prats de la Carrera de Palafrugell // Cedida

En paraules del catedràtic en Orientació Psicopedagògica expert en educació emocional, Rafel Bisquerra, es tracta de crear comportaments d’aproximació que afavoreixin l’aprenentatge, ja que “s’aprèn millor quan allò que es fa genera una satisfacció”. A més, segons l’expert, el guany és doble perquè l’alumne no només se sent millor amb si mateix, sinó que aquest benestar també es tradueix en una millor actitud caps als companys i la institució escolar.

El rendiment acadèmic augmenta perquè l’alumne, quan percep que el docent confia en ell, tendeix a esforçar-se més per complir amb les expectatives creades.

Això fa que, de retruc, disminueixin els comportaments disruptius a l’aula i que, per tant, encara es creï un clima més procliu a l’aprenentatge. A més, Bisquerra apunta que el rendiment acadèmic augmenta perquè l’alumne, quan percep que el docent confia en ell, tendeix a esforçar-se més per complir amb les expectatives creades, i com a resultat de l’anomenat efecte Pigmalió. Per això, el catedràtic defensa que el benestar emocional no només facilita l’aprenentatge, sinó que també ajuda a aprendre millor.

Menys assetjament i abandonament escolar

Bisquerra reivindica que l’educació emocional també pot ajudar a prevenir i reduir l’assetjament escolar, així com l’abandonament, ja que el benestar i els vincles de confiança eviten que els alumnes es despengin amb més facilitat del sistema educatiu. Per aquest motiu, considera “un error” desvincular les emocions de l’aprenentatge escolar: “Oblidem que la institució escolar també ens forma per viure en societat i que l’autoregulació emocional és bàsica per a la vida”, raona.

“Oblidem que la institució escolar també ens forma per viure en societat i que l’autoregulació emocional és bàsica per a la vida”

A l’escola Can Parera, de Montornès del Vallès, ho tenen clar. Des de fa nou anys, els mestres del centre impulsen un projecte transversal d’educació emocional a tots els nivells i destinen una sessió a la setmana a tractar les emocions de l’alumnat. Durant una hora, els infants poden compartir en rotllana com se senten i també donar a conèixer als companys les habilitats que creuen que els defineixen. A la sessió també treballen mètodes com la respiració conscient, i practiquen figures de ioga i massatges per fomentar la relaxació.

També ensenyen als infants tècniques de resolució de conflictes perquè aprenguin a gestionar els impulsos. La directora del centre, Rosa Maria Caballero, explica que a primària posen en pràctica la tècnica NEMO, un acrònim que sintetitza els passos a seguir en cas de tenir un conflicte amb un company. Segons diu, primer els expliquen que s’han de dirigir a la persona amb qui han tingut el problema anomenant-la pel nom, després comunicar-li l’emoció que han sentit, el motiu que els ha portat a sentir-se així, i allò que esperen que el company faci un altre dia per evitar el conflicte, que seria l’objectiu.

A l’etapa d’infantil, la tècnica del NEMO s’ensenya a través d’un conte que té com a protagonista una tortuga, i a través de la qual es transmet als infants la moralina que, en tenir un problema amb algú de classe, primer cal aturar-se, posar-se “dins la closca a pensar” i llavors actuar per resoldre el conflicte.

Després de prop de deu anys de projecte, Caballero constata que l’alumnat té més autoconeixement emocional i afronta els conflictes de manera més empàtica: “Els conflictes continuen apareixent, perquè són propis de l’ésser humà i de la convivència, però sí que veiem que la resolució és més efectiva perquè s’adonen que solucionar-los depèn de les dues parts implicades”.

L’educació emocional, vital per a la salut mental

Treballar i fomentar el benestar emocional de l’alumnat a l’aula no només pot tenir implicacions directes en l’aprenentatge i en la reducció dels conflictes, sinó que també pot servir com a eina per prevenir i tractar problemes i trastorns de salut mental. I és que la infància i l’adolescència són etapes clau en la formació cerebral i això fa que també siguin períodes delicats en què augmentin les possibilitats de patir alts i baixos.

El professor Bueno explica que durant l’adolescència el nucli amigdaloide, el complex de neurones que genera les respostes emocionals, esdevé “hiperreactiu” perquè l’escorça prefrontal –que és on les emocions es regulen de manera conscient– perd força a causa d’haver-se de reconfigurar per fer el pas cap a l’edat adulta. Per això, en l’adolescència “el cervell es torna ineficient a l’hora de gestionar conscientment les emocions”, diu.

Alumnat de l'institut Manresa Sis durant una activitat de gestió emocional en el marc del projecte Lotus // Cedida

De fet, segons l’informe Educación e infancia en el siglo XIX. El bienestar emocional en la era digital publicat el 2019 per l’OCDE i que cita dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en pràcticament un de cada dos adults els problemes de salut mental comencen als 14 anys i en un 75% a mitjans de la vintena. La prevalença també creix en funció de la situació socioeconòmica.

1 de cada 7 adolescents d’entre 10 i 19 anys té algun tipus de problema de salut mental.

En xifres de l’OMS, 1 de cada 7 adolescents d’entre 10 i 19 anys experimenta algun tipus de problema de salut mental, i un 13% té un trastorn diagnosticat, essent la depressió i l’ansietat els més comuns. De fet, el suïcidi és la quarta causa de mort al món entre joves de 15 a 19 anys.

La detecció i el tractament dels problemes de salut mental, però, no arriba fins anys més tard. Per això, psicòlegs com José Ramón Ubieto defensen que és imprescindible que a les escoles i instituts es faci una atenció personalitzada de l’alumnat i que també hi hagi un treball en xarxa entre professorat, orientadors de centre, psicòlegs i equipaments sociosanitaris.

És imprescindible que a les escoles i instituts es faci una atenció personalitzada de l’alumnat.

Ubieto posa d’exemple el projecte Interxarxes, que va néixer l’any 2000 al districte Horta-Guinardó de Barcelona per connectar els centres educatius de la zona amb serveis d’atenció a la infància i l’adolescència com els CAP, els serveis socials i els centres de salut mental infanto juvenil (CSMIJ). El programa atén cada any uns 50 menors i les seves famílies a través d’un sistema en xarxa que inclou, per exemple, un seguiment personalitzat i grups de conversa, així com tallers amb adolescents i famílies.

Per a Ubieto, també psicoanalista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, la Covid encara ha fet més urgent el treball en xarxa entre agents educatius i sociosanitaris, sobretot perquè el confinament i les restriccions han privat els infants i els adolescents de la socialització, quelcom essencial en el seu procés formatiu com a persones ja que és especialment en aquestes edats que es pren sentit com a individu a través del contacte amb l’entorn. Per això argumenta que quan els vincles es trenquen és més probable que apareguin malestars i trastorns.

L’Aina Puigmiquel i en Martí Miell, alumnes de tercer i quart d’ESO de l’escola Vedruna-Prats de la Carrera de Palafrugell, reconeixen que el confinament domiciliari de fa dos cursos va ser una època difícil de gestionar. Per això van agrair que a l’escola els fessin dinàmiques per identificar com se sentien: “Vam fer una activitat anomenada Puzle de les emocions que ens va ajudar molt a saber com estàvem”, recorda l’Aina. Després, en tornar a classe, explica que també van dedicar moltes sessions a analitzar si els seus hàbits eren saludables calculant, per exemple, quantes hores dormien, miraven el mòbil, estudiaven o estaven amb la família.

De fet, sovint s’ha cregut que l’educació emocional era quelcom que havia de venir de casa. En Martí, però, té clar que és una creença equivocada. Ell mateix valora molt el suport rebut a l’escola i reconeix que l’ha fet canviar com a persona. “A primer d’ESO estava molt perdut i em va costar integrar-me en el grup, però gràcies a les dinàmiques que fèiem em vaig poder obrir i mostrar-me tal com soc”, relata el jove, que creu que fruit d’això ara és menys tímid, més empàtic i sap treballar millor en equip.

En Martí i l’Aina a l’escola Vedruna-Prats de la Carrera de Palafrugell // Cedida.

Conscients de la delicadesa emocional d’infants i adolescents, a l’escola Vedruna-Prats de la Carrera de Palafrugell fa anys que treballen l’educació emocional. Ho fan de manera transversal i també a través de l’acció tutorial. Per això, en comptes de tenir vuit tutors a l’ESO, un per a cadascuna de les dues classes que hi ha per nivell, en tenen 12. És a dir, tres docents per a les dues aules. Així, als professors els toca tutoritzar un nombre d’alumnes més reduït i l’atenció és més personalitzada.

“L’alumnat es mereix quelcom més que una nota”, esgrimeix la directora pedagògica del centre, Montse Jiménez, que fa 26 anys que treballa a les escoles Vedruna i que sempre ha estat interessada en l’educació emocional de l’alumnat. Jiménez, però, tenia la sensació que sovint les emocions quedaven molt relegades a l’etapa d’infantil, i que a l’ESO es tocaven menys en considerar-les “poc serioses”. Per això, quan va agafar les regnes pedagògiques del centre, de seguida va implicar tots els nivells.

“Pots ser professor de català i demanar una redacció que no només serveixi per avaluar el nivell d’escriptura de l’alumne, sinó també el seu estat emocional”

La docent defensa que el foment del benestar emocional ha de ser “una qüestió de centre” i que el treball ha de ser transversal entre diferents àrees: “Pots ser professor de català i demanar una redacció que no només serveixi per avaluar el nivell d’escriptura de l’alumne, sinó també el seu estat emocional”, suggereix. Tot i així, adverteix que “cal anar més enllà de la diagnosi i articular respostes coordinades”.

Per a Jiménez és important que, en funció del cas, l’equip docent avaluï si són necessàries intervencions individuals, grupals o mixtes, i també que es tinguin en compte els tipus de dinàmiques que poden ser més efectives. “No podem estandarditzar l’aprenentatge, hem de buscar maneres d’acompanyament personalitzades i entendre que l’alumnat arriba amb motxilles diferents”, diu. També considera essencial entendre que “fomentar l’aprenentatge no és fer coses divertides en tot moment, sinó fer veure als joves que allò que aprenen els pot servir per a la vida”.

Més formació i recursos

Els docents, però, a vegades topen amb un altre escull: per a alguns alumnes la mateixa escola ja és font d’estrès i malestar. De fet, segons dades que cita el mateix informe Educación e infancia en el siglo XIX. El bienestar emocional en la era digital de l’OCDE, un 35% d’estudiants d’11, 13 i 15 anys admet sentir “certa pressió o una gran pressió” a causa de les tasques escolars.

En paraules de Miquel Àngel Prats, professor de Pedagogia de la Universitat Ramon Llull – Blanquerna, “si això passa vol dir que hi ha alguna cosa que no s’està fent bé”. Prats opina que és necessari fer autocrítica dels sistemes pedagògics i canviar-los si no funcionen, però també examinar d’on ve el malestar perquè “potser el neguit no només el produeix l’escola, sinó també l’entorn familiar”, matisa. Per això, defensa que és vital que hi hagi un “diàleg constant” entre famílies i centres.

És clau tenir en compte el benestar emocional dels mateixos docents, així com algunes dificultats sistèmiques que els compliquen la feina.

Anna Forés, professora de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, també suggereix que és clau tenir en compte el benestar emocional dels mateixos docents, així com algunes dificultats sistèmiques que els compliquen la feina com, per exemple, les ràtios i la burocràcia. Per això, a banda d’exigir més recursos a l’administració, creu que fer dinàmiques entre el professorat pot ajudar també a crear equips docents més cohesionats i conscients de la importància del benestar emocional.

L’experiència de Canàries

Segons Forés, també cal formar el professorat en aquest àmbit i que la societat prengui consciència que el tractament de les emocions és clau i “té evidències científiques”. De fet, des del 2014 els alumnes de primària de les Canàries fan una assignatura obligatòria d’educació emocional que els ajuda a identificar les emocions i que ja ha donat resultats lloables. Per exemple, ha millorat la convivència a les aules i ha fet créixer la motivació de l’alumnat per anar a l’escola. I és que l’arxipèlag és el territori de l’Estat amb la taxa més alta d’abandonament, però des del 2013 s’ha aconseguit reduir gairebé 10 punts: del 27,5% al 18,2% durant el 2020.

“Parlem de transformació educativa i d’aprenentatges vivencials, però si abans no hem treballat el benestar emocional de l’alumnat no aconseguirem res de res"

Per això, experts com Bisquerra no veurien amb mals ulls que el sistema educatiu català també incorporés una assignatura obligatòria d’educació emocional tot i que, com la majoria d’experts consultats en aquest reportatge, opina que el tractament de les emocions hauria de ser transversal. Jiménez també insisteix que l’educació emocional ha de ser a la base del sistema educatiu: “Parlem de transformació educativa i d’aprenentatges vivencials, però si abans no hem treballat el benestar emocional de l’alumnat no aconseguirem res de res. L’educació emocional és el fonament de tot, no un afegit”.

Arran de la pandèmia, el departament d’Educació va anunciar a principi de curs la posada en marxa d’un pla pilot per avaluar l’estat emocional de l’alumnat a través de qüestionaris i d’un programa d’intel·ligència artificial. També la contractació de més professionals de la psicologia i el reforç de l’educació emocional en el currículum de cara al curs vinent. Però, a hores d’ara encara no s’ha concretat cap mesura del pla, que es va donar a conèixer sense un pressupost assignat per al seu desplegament. Tot i així, fonts de la conselleria expliquen que estan recollint-ne dades per donar-lo a conèixer amb més profunditat.