La segregació escolar a Catalunya: estem millor o pitjor que fa cinc anys?

Catalunya encara té molts reptes pendents per arribar a una escolarització equilibrada

El Pacte Contra la Segregació Escolar celebra 5 anys des de la seva signatura. Aquesta fita suposa un moment per fer balanç i entendre com s'ha portat a la pràctica la signatura del pacte, però també per identificar quins són els reptes que encara queden pendents.

Si alguna cosa ha quedat de manifest en aquests cinc anys és que és possible combatre la segregació si es despleguen polítiques concretes. El Departament d'Educació de Catalunya i els ajuntaments d'arreu del territori han engegat un ventall de mesures que han permès millorar, de forma evident, les dades globals de segregació, entre les quals destaca el Decret d'Admissió d'Alumnes.

Si alguna cosa ha quedat de manifest en aquests cinc anys és que és possible combatre la segregació si es despleguen polítiques concretes.

Aquesta millora es mostra a les anàlisis de la dissimilitud que, any rere any, fa el Síndic de Greuges en el marc de la seva gran labor de seguiment del pacte. Aquesta dissimilitud, que mesura la proporció d'alumnes que s'hauria de moure per tal d'arribar a un equilibri complet, s'ha reduït de 0,47 el 2011 a primària, fins als 0,33 del curs 23/24. I pel que fa a l'educació secundària, la reducció també és gran, de 0,38 el 2011 a 0,28 aquest darrer curs.

Relacionat: descarrega el dossier "La falta de mesures específiques per als 410 centres segregats a Catalunya impedeix acabar amb la segregació escolar"

Un dels focus inicials en què es va posar l'accent era l'augment en la detecció de l'alumnat amb necessitats específiques d'aprenentatge per raó socioeconòmica, els coneguts com a NESCD. Només aconseguirem fer una escolarització equilibrada si tenim identificat tot l’alumnat amb necessitats específiques per poder-hi destinar els recursos i l'acompanyament necessaris perquè tinguin les mateixes oportunitats. Certament, Catalunya ha millorat molt en aquest àmbit i les dades així ho demostren. Bona prova d’això és que cada any ens trobem més a prop d’identificar tot l’alumnat en risc de pobresa, que segons l’enquesta de condicions de vida pel 2022, és del 28%.

Només aconseguirem fer una escolarització equilibrada si tenim identificat tot l’alumnat amb necessitats específiques

Entrant al detall dels municipis amb més de 10.000 habitants, observem com els centres equilibrats amb el seu entorn han crescut molt. Si el curs 14/15 suposaven la meitat del total, avui podem dir que 2 de cada 3 centres compta amb una diversitat semblant a la del seu entorn.

Si el curs 14/15 suposaven la meitat del total, avui podem dir que 2 de cada 3 centres compta amb una diversitat semblant a la del seu entorn.

Hem vist una sèrie d'indicadors que assenyalen que la política pública ajuda a millorar la diversitat dels nostres centres. Sense deixar de valorar els resultats, també cal dir que encara hi ha marge de millora i reptes per enfrontar. Les mesures desplegades en aquesta primera etapa ens mostren el ja citat augment de centres diversos, però el creixement no ha estat a costa dels centres segregats, sinó dels centres més beneficiats. Com s'observa al gràfic 3 el percentatge de centres segregats continua sent exactament el mateix que al curs 14/15, un 17%.

El manteniment en el temps de la proporció de centres segregats a Catalunya, ens porta a la conclusió que les mesures desplegades fins al moment no són prou per a diversificar aquestes escoles i instituts. Però també ens fa demanar-nos quines són les raons per les quals no aquesta xifra es manté. Segurament té un impacte important el fet que els centres segregats continuem rebent un excés de matrícula viva. Com és sabut, els alumnes que es matriculen al llarg del curs, presenten un major grau de vulnerabilitat. Sí, tot i les instruccions contràries, els centres més complexos continuen rebent major proporció d'altes fora dels terminis establerts és complicat aconseguir el seu equilibri.

Lluny de missatges que puguin fer-nos pensar que estem arribant en els punts més alts del reequilibri, cal veure que encara tenim molt de marge. Com a mostra, només cal fer una mirada al gràfic 4, en què podem veure com un 96% dels centres segregats de Catalunya en tenen un altre al seu entorn que no ho està, sigui un d'equilibrat o de no corresponsable. Per tant, veiem que la desegregació d'aquestes escoles i instituts només s'assolirà amb més i millors polítiques d'escolarització. 

Com assenyala el darrer dossier presentant per la Fundació Jaume Bofill, és el moment de redoblar l’aposta, i per això cal que el Departament d’Educació prioritzi amb urgència la dessegregació dels centres amb més concentració d’alumnat vulnerable i posi en marxa aquestes sis mesures. Un paquet que ha d’activar-se en paral·lel a les mesures més generals de detecció i distribució de necessitats educatives, desplegades fins ara i que cal reforçar i fer sostenibles en el temps:

1. Activar una política de “zero assignacions” de matrícula viva per a tots els centres segregats. S’ha d’assignar preferentment la matrícula viva als centres no corresponsables i garantir l’aplicació dels mecanismes necessaris per fer-ho.
2. Limitar les preinscripcions d’alumnat socialment vulnerable (NESCD) als infants i joves amb germans escolaritzats per evitar la incorporació de nous primogènits als centres segregats. Ha d’incloure a les instruccions de preinscripció aquesta ordre per evitar l’increment de la complexitat i preveure només les places necessàries NESCD pels germans en aquests centres.
3. Establir la proporció màxima de NESCD per centre a tots els municipis i nivells a partir del curs 24/25. Cal que els Serveis Territorials acompanyin tots els municipis per establir aquest llindar màxim i evitin noves assignacions NESCD en cap moment als nivells que el sobrepassin. Cal accelerar el desplegament pressupostari de les motxilles econòmiques, perquè la despesa prevista de 43M d'Euros deixarà sense cobertura tota la Primària i 4t d'ESO el curs 2024/25.
4. Protocol·litzar i estendre la mesura de l’oferta singular per atraure famílies benestants cap als centres segregats. Calen canals per identificar les famílies susceptibles de participar en la mesura, circuits per mapejar els centres segregats que estan en un moment d’oportunitat, estratègies per establir vincles entre les escoles i les escoles bressol i acompanyament als centres educatius durant el procés.
5. Aprovar urgentment l’esborrany del decret de concerts per poder aplicar les mesures dessegregadores necessàries al conjunt de la xarxa escolar. Cal que una regulació en la línia de les directrius del Pacte contra la Segregació que permeti una governança efectiva de tots els centres educatius: planificació conjunta de l’oferta educativa i finançament en funció de la coresponsabilitat.

Si no es posen en marxa aquestes mesures, els centres segregats no rebran amb prou abast els beneficis del Pacte contra la Segregació Escolar i no es produirà el canvi d’statu quo necessari per potenciar l'ascensor social a l’escola i garantir la cohesió d’una Catalunya cada dia més diversa i desigual.

Per saber-ne més:

• Les 7 excuses per mantenir i l'statu quo i no lluitar contra la segregació escolar
• El desplegament del Pacte contra la segregació escolar, en 7 dades
• Mapa interactiu: l'evolució de la segregació escolar, municipi a municipi