Les 7 excuses per mantenir l'statu quo i no lluitar contra la segregació escolar

La segregació escolar és un mal instal·lat a Catalunya que encara no està resolt. Amb la signatura del Pacte Contra la Segregació Escolar (2018) i l'aprovació del Decret d'Admissió (2021) es van començar a desplegar les primeres polítiques per posar fre al problema. Aquestes accions suposen trencar amb dinàmiques establertes de forma profunda a la nostra societat i, com sempre, el canvi aixeca reaccions. Així, apareixen excuses o mites que suposen bastons a les rodes per a la transformació. Segur que alguna vegada has escoltat un o més mites sobre la segregació. Comprova si coneixes alguns d'ells, mentre desmuntem els més comuns.

1. “Fins que no acabem amb la segregació urbana no podrem revertir la segregació escolar”.

Tot i que la segregació residencial és un dels factors que genera segregació escolar, cal aclarir que no n’és l’únic. De fet, la segregació escolar dins dels propis barris supera en la majoria de casos la segregació entre els barris d’un mateix municipi. Per tant, hi ha encara un marge molt important per desplegar polítiques educatives perquè totes les escoles tinguin la mateixa composició social que els seus entorns propers.

La segregació escolar dins dels propis barris supera en la majoria de casos la segregació entre els barris d’un mateix municipi

El Síndic de Greuges (2022) assenyala que un 30% de la dissimilitud escolar s'explica per la segregació residencial. Els criteris de planificació escolar, el pes del sector públic i privat o les tendències de tria de les famílies són també factors que condicionen els nivells de concentració d’alumnat socioeconomicament vulnerable respecte al seu entorn.

Hi ha municipis que presenten xifres de dissimilitud altes pel que fa a la segregació escolar per raó d’origen, però que tenen nivells baixos de segregació urbanística.

Argumentar una causa major pot ser una forma d'allunyar-se del problema i acabar sense prendre mesures.

2. “No són escoles segregades, són centres situats en barris complexos”.

La segregació escolar es dona quan hi ha un centre amb una composició social homogènia en un municipi o barri amb una composició social heterogènia. És a dir, la segregació escolar fa referència a un desequilibri en la distribució de l'alumnat en un territori concret. Per això, aquesta problemàtica pot trobar-se en barris o municipis de tota condició, ja que la comparació per mesurar els desequilibris és amb la seva zona de proximitat.

La segregació escolar fa referència a un desequilibri en la distribució de l'alumnat en un territori concret

Per altra banda, les polítiques d'escolarització com la zonificació poden ajudar a trencar les barreres de la segregació urbana. Actualment, hi ha barris veïns separats per pocs metres de distància amb una zonificació que reforça aquesta fractura social. Barris com el Raval a Barcelona, amb nivells grans de concentració d’alumnat socioeconomicament desafavorit, es troben a pocs pasos d’altres sense molta vulnerabilitat social, com és l’Eixample. 

3.“No podem reduir la segregació escolar fins que no eliminem l’escola concertada”.

Diversos estudis mostren que els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) com el català tendeixen a augmentar la segregació escolar i les desigualtats educatives. Una regulació pública eficaç és un primer pas necessari per reduir-les o compensar-les, com ja han fet altres països com Bèlgica, Xile o els Països Baixos, i com reclamem per a Catalunya.

Actualment, Catalunya té un Servei Educatiu dual, on la xarxa concertada i la pública no tenen les mateixes responsabilitats pel que fa a qüestions clau com la planificació de l’oferta. És fonamental avançar cap a la corresponsabilització de tota la xarxa concertada per posar fre a la segregregació escolar: les mesures exigents són un pas importantíssim i pendent per equilibrar la composició del conjunt la xarxa escolar.

No obstant això, hi ha també fortes diferències de composició dins de les pròpies xarxes de titularitat públiques i concertades. Per altra banda, hi ha territoris amb gran presència d’escola concertada que han fet avenços significatius en la lluita contra la segregació escolar en els últims anys. Terrassa, on més d'un terç (37%) dels centres que ofereixen primària i secundària són concertats, es troba entre els deu municipis de Catalunya que més ha reduït la seva dissimilitud entre el curs 2018/2019 i el 2022/2023 (Síndic de Greuges, 2023).

4. “La segregació escolar no té impacte sobre l’alumnat, n’hi ha prou amb millorar les condicions dels centres segregats sense afavorir la barreja social”.

Els estudis sobre segregació indiquen que la dessegregació del sistema educatiu té múltiples beneficis a diversos nivells: sobre l’alumnat socialment vulnerable, el conjunt de l’alumnat i sobre tota la ciutadania.

Una de les qüestions que més s’ha estudiat és la influència que té l'escolarització equilibrada sobre la cohesió social. La barreja de realitats constitueix una experiència vital clau en la socialització dels infants. En escoles heterogènies trobem actituds més positives que a les escoles segregades envers altres grups ètnics i la disposició a la integració social. En canvi, els sistemes educatius amb alts graus de segregació acadèmica no afavoreixen les actituds socialment integradores.

L'efecte positiu de les polítiques d'escolarització equilibrada també s'aplica en els resultats competencials agregats. Estudis acadèmics han demostrat que en els sistemes menys segregats, la diferència global del rendiment acadèmic és molt menor que en els que si ho estan. És a dir, que l'escolarització equilibrada és una bona manera d’igualar resultats.

L'heterogeneïtat és positiva especialment pels alumnes desfavorits, mentre que per l'alumnat més capitalitzat no suposa grans canvis.

Els sistemes educatius inclusius són els que milloren més el rendiment escolar dels estudiants. Partint dels resultats de PISA, els països amb major índex d’inclusió social son els que obtenen millor rendiment en la prova de matemàtiques.

L'heterogeneïtat és positiva especialment pels alumnes desfavorits, mentre que per l'alumnat més capitalitzat no suposa grans canvis. El factor principal és la no exposició a l'efecte company que es dona en els centres segregats. Partint de l’informe “Equity in Education” que va fer OECD l’any 2018, un alumne que assisteix a un centre segregat pot situar-se fins a 2,5 anys per darrera, a nivell d’aprenentatge, d’un que va a una escola heterogènia.

5. “La segregació no es pot combatre amb mesures polítiques: respon a dinàmiques socials i és imparable”.

La més gran de totes les excuses és aquella que nega la possibilitat de fer res, donat que el fenomen que vols tractar és una qüestió que no pot ser modificada, per ser el signe del temps o una qüestió pràcticament climàtica.

La segregació escolar s’ha reduït en els últims anys fruit de l’acció decidida de municipis que han activat mesures valentes. És el cas de localitats com Terrassa, Sabadell o Barcelona, que partien d’altíssims nivells de segregació escolar i amb l’aplicació de polítiques han augmentat la diversitat de les seves escoles i instituts. També municipis com Manlleu, que porta anys desenvolupant mesures contra la segregació escolar, han mantingut els nivells de segregació escolar controlats al llarg dels anys.

La segregació escolar s’ha reduït en els últims anys fruit de l’acció decidida de municipis que han activat mesures valentes.

6. “Lluitar contra la segregació escolar consisteix en etiquetar i repartir l’alumnat vulnerable”.

La lluita contra la segregació escolar en cap cas pot afectar només a un tipus d’alumnat. És a dir, tant les escoles amb alta concentració d'alumnat vulnerable com aquelles amb baixa complexitat han de canviar de composició social per equilibrar-se amb el seu entorn. És a dir, es tracta d’entendre el procés d'escolarització d’una forma integral.

Per avançar en aquesta direcció, cal aplicar el Pacte contra la Segregació Escolar i el Decret d’Admissió preveuen mesures que han d’implicar tot l’alumnat del municipi. Per una banda, la detecció d’alumnat prèvia amb necessitats educatives (NESCD) permet la tria d’una plaça de reserva a qualsevol centre educatiu així com la dotació d’una motxilla econòmica en concepte extraescolars i complementàries. Aquesta identificació és interna amb finalitat d’accés a una plaça, però no ha de transcendir públicament. Per altra banda, els municipis han de programar un tantes places “ordinàries” com alumnes es prevegin al municipi, evitant la sobreoferta. D’aquesta manera, la reserva ampla de places NESCD equilibra la proporció de places ordinàries als centres fins ara menys diversos socialment, de forma que alumnat més capitalitzat també ha de triar plaça entre altres opcions disponibles. Així, les places NESCD i les places ordinàries han de funcionar com una doble via administrativa amb la mateixa capacitat de tria per les famílies que afavoreixi la mixtura social a l’escolar.

Les escoles amb alta concentració d'alumnat vulnerable com aquelles amb baixa complexitat han de canviar de composició social per equilibrar-se amb el seu entorn.

7.  “Prendre mesures per revertir la segregació d’un centre perjudica la resta d’escoles del barri”.

Quan s'aposta per l'escolarització equilibrada s'aposta per l’equilibri de tots els centres del municipi. De vegades la segregació escolar es fa més palpable en aquells centres amb una concentració més alta d’alumnat vulnerable. No obstant això, el fet que hi hagi un centre segregat a un barri implica que n’hi ha d’altres que escolaritzen menys alumnat socialment desfavorit que el que hauria de tenir.

Per tant, quan un centre està segregat, n’hi ha d’altres que també ho estan en la direcció inversa i cal desplegar mesures per revertir aquesta situació. Les mesures de protecció pels centres més complexos mai no han d’impactar negativament sobre d’altres que es troben en una situació de complexitat semblant. Aquestes mesures de protecció han d’aplicar-se a tots els centres complexos de l’entorn i afavorir una major corresponsabilitat i mixtura dels centres amb baixa complexitat.

Quan un centre està segregat, n’hi ha d’altres que també ho estan en la direcció inversa i cal desplegar mesures per revertir aquesta situació.

Aquests són alguns dels mites i les excuses per esquivar un problema que toca directament el statu quo i els prejudicis més arraigats de la societat. No obstant això, la lluita contra la segregació escolar és una de les causes més necessàries i transformadores en aquest moment. En un context de creixent polarització social, extremismes i augment de les desigualtats créixer i aprendre junts a l’escola és imprescindible. Si no compartim espais d’intercanvi i amistat des de petits, quin futur ens espera?

Quan sentis alguna d’aquestes excuses, serà un bon moment per obrir el debat i trencar algunes idees preconcebudes que posen fre a una mixtura en el aula possible i beneficiosa per tothom. Perquè sí, hem de repetir-ho: és possible. Rebatre els mites i defensar cohesió social davant qui la qüestiona és ja una acció d’activisme molt valuosa.

Per saber-ne més: 

• Sabadell, o com un tractament precís i transparent de les dades permet combatre la segregació
• 14 mesures que han de desplegar els ajuntaments per reduir la segregació escolar
• Mapa interactiu: La segregació escolar municipi a municipi
• “Si en un municipi hi ha centres segregats, el problema és de tota la xarxa i la solució l’hem de buscar conjuntament”
• Calendari de la lluita contra la segregació escolar