El desplegament del Pacte contra la segregació escolar, en 7 dades

Aquest mes de març s’han complert dos anys des de la signatura del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, moment en què el Síndic de Greuges ha publicat el primer informe balanç sobre la seva implementació.

Els resultats mostren una escassa millora de l’estat de segregació escolar. L’evolució és positiva, però insuficient com per parlar d’una millora estructural gràcies al desplegament de les mesures, que no s’ha fet amb la contundència i determinació necessària.

Tot i aquesta lleu millora, encara hi ha municipis amb dinàmiques negatives que no prenen mesures per detectar l’alumnat amb necessitats educatives específiques, que no utilitzen la reserva de places per distribuir de manera equilibrada aquest alumnat, o que continuen escolaritzant la matrícula viva als centres amb elevada complexitat. Aquestes situacions són algunes de les que expliquen les desigualtats territorials en el desplegament de mesures dessegregadores i l’empitjorament en els nivells de segregació escolar en determinats territoris.

A continuació, detallem algunes de les dades més significatives de l’informe que ha elaborat el Síndic de Greuges:

1. Des del curs 2018/2019, els nivells de segregació d’alumnat d’origen estranger han disminuït només en un 10%. L’índex de dissimilitud, és a dir, el percentatge d’alumnat estranger que, hipotèticament, caldria redistribuir per garantir una escolarització equilibrada, s’ha reduït tant a primària com a secundària el curs 2021/2022.

2. El nombre de centres amb elevada concentració d’alumnat d’origen estranger encara és alt i no s’ha reduït significativament (124 centres a primària i 9 a secundària). El Síndic de Greuges considera centres d’elevada concentració aquells que escolaritzen més d’un 50% d’alumnat estranger. Des de la signatura del Pacte, aquest nombre de centres d’elevada concentració d’alumnat d’origen estranger no ha variat.

3. El 60% dels municipis han reduït els seus nivells de segregació escolar, però al voltant d’un 30% dels municipis ha empitjorat la seva situació a primària, arribant a incrementar en deu punts percentuals l’índex de dissimilitud. Un fet que evidencia les desigualtats en l’aplicació de mesures per combatre la segregació.

4. La detecció d’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques continua molt per sota dels resultats esperats, ja que es troba per sota del 9% tant a primària com a secundària. Aquest percentatge hauria d’augmentar a més del doble per apropar-se a uns nivells reals de reconeixement de la vulnerabilitat. Segons la memòria econòmica del nou decret d’admissió, el 21,3% de l’alumnat està en risc de pobresa, percentatge al qual hauria d’arribar la detecció d’alumnat vulnerable als centres escolars. Aquesta detecció ha augmentat arran la signatura del Pacte, però un 25% dels municipis segueixen sense fer cap detecció prèvia al procés de preinscripció, evidenciant desigualtats en el desplegament de mesures al territori. Per tant, l’informe del Síndic de Greuges apunta que no podem parlar d’un salt important en l’escolarització equilibrada de l’alumnat.

5. Ha millorat la cobertura de les places reservades per a l’alumnat amb necessitats educatives a p3 i 1r d’ESO. En el procés d’admissió del curs 2018/2019, el nombre de sol·licituds d’alumnat amb necessitats educatives específiques era inferior al 50% del nombre de places reservades per a aquest alumnat. Aquesta proporció ha augmentat fins a més del 70% de la reserva de places al curs 2021/2022. A 1r d’ESO, l’alumnat amb necessitats educatives específiques ocupava més del 70% de la reserva en el procés d’admissió corresponent al curs 2018/2019, mentre que en el curs 2021/2022 aquesta proporció arriba gairebé al 95%.

6. S’incompleix el compromís de no escolaritzar alumnes de matrícula viva als centres d’elevada complexitat, agreujant la seva situació. La matrícula viva habitualment són alumnes amb necessitats educatives i, per tant, si s’escolaritzen a centres complexos no s’estan protegint aquelles escoles que ja concentren més vulnerabilitat. Un indicador d’aquest fet és que el curs 2020/2021 s’ha continuat escolaritzant una significativa proporció de matrícula viva i fora de termini als centres amb elevada complexitat.

Relacionat: L’Administració agreuja la segregació escolar amb l’assignació d’alumnes vulnerables al llarg del curs al 83% dels centres que ja estan segregats

7. S’està incrementant la sobreoferta, especialment a P3. El curs 2018/2019 les sol·licituds cobrien el 89% de l’oferta inicial, mentre que el curs 2021/2022 ha baixat fins al 82,8%. Fer una programació de l’oferta ajustada per evitar la sobreoferta és un mecanisme crucial per aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat. Cal tenir en compte que un municipi amb sobreoferta de places escolars tindrà moltes vacants, que no estaran repartides per igual a tot el territori. I sovint, aquestes vacants es concentren en centres escolars segregats, fet que provoca que acabin rebent matrícula viva, un perfil d’alumnat que sovint pateix situacions de vulnerabilitat, i això acaba provocant un augment en la complexificació del centre.

Hi ha molts municipis i zones de Catalunya que demostren que el canvi és possible, però és necessari un desplegament ferm de les mesures previstes.

Fins ara, els principals esforços s’han centrat a generar les condicions adequades per al desplegament efectiu del Pacte i a generar consensos entre els diversos actors involucrats sobre les mesures a desenvolupar, la creació del coneixement tècnic necessari per al correcte desplegament de les mesures previstes, la creació d’estructures departamentals necessàries i l’aprovació del marc normatiu a través del nou decret d’admissió d’alumnat, eina cabdal del Pacte.

Però, en conclusió, l’informe del Síndic referma que el desplegament del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya avança a un ritme lent i amb poca contundència. Això evidencia que tenim un gran marge de millora per tal de poder parlar de canvis significatius i transformadors. Hi ha molts municipis i zones de Catalunya que ho estan aconseguint i que demostren que el canvi és possible, però per poder-lo fer extensiu a tot el territori és necessari un desplegament ferm de les mesures previstes.

Quines són les mesures que s’han de desplegar amb major urgència?

L’informe de balanç sobre el desplegament del Pacte planteja un seguit de mesures urgents i prioritàries per generar canvis significatius i reduir els desequilibris en la composició social dels centres. Les principals prioritats d’actuació en els pròxims anys són les següents:

1. Modificar les zones educatives perquè siguin heterogènies com a unitats de planificació educativa i programació de l’oferta, amb l’objectiu d’equilibrar la potencial demanda resident a la zona i les places disponibles. El nou Decret incorpora la lluita contra la segregació escolar com a criteri per determinar les zones educatives. Per això, cal revisar els models de zonificació escolar per analitzar el nivell d’heterogeneïtat social de les diferents zones i aplicar el model més eficaç per combatre la segregació escolar. Les zones educatives són la unitat de referència en l’aplicació de mesures específiques per a l’equitat i la inclusió escolar i la cohesió social. Delimitar zones educatives socialment heterogènies contribueix a no reproduir la segregació residencial existent al territori i fomenta l’escolarització equilibrada de l’alumnat dins de la zona.
2. Definir i aplicar un llindar de renda com a element central per millorar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i automatitzar la detecció amb l’objectiu que sigui el màxim eficient possible gràcies a un criteri objectiu.
3. Desplegament intensiu dels instruments previstos en el Decret 11/2021 per garantir l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques:

• Establir la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per a cada centre de la zona.
• Planificació de la reserva com a via exclusiva d’accés al sistema educatiu en el procés de preinscripció abans de l’inici de curs.
• Convocatòria d’ajuts econòmics als centres per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Protecció dels centres de màxima complexitat per evitar l’escolarització de matrícula viva d’alumnat amb necessitats educatives específiques, que dificulta encara més la seva situació.
• Revisar models d’adscripció entre centres de primària i secundària per promoure itineraris que no reprodueixin la segregació escolar.
• Utilitzar l’oferta de places singular com a eina dessegregadora de centres d’elevada complexitat.
• Programació de l’oferta a mitjà termini per evitar la sobreoferta.
• Millora dels recursos dels centres amb elevada complexitat per tal de garantir un suport als centres que pateixen els efectes de la segregació escolar. Que la millora del finançament dels centres serveixi com a eina per corregir els desequilibris existents entre centres i garantir una escolarització equilibrada.