15 experiències que demostren que llegir és un motor d’equitat

Què passa quan un infant descobreix el plaer de llegir? Els Premis Lecxit 2024 del programa Lecxit han recollit i premiat quinze iniciatives a escala estatal que ens mostren com la lectura pot esdevenir una eina potent de transformació educativa i social. “La diversitat de contextos, enfocament i estratègies tenen un denominador comú: la voluntat de reduir l’escletxa educativa a través de projectes centrats en la promoció de la lectura”, explica Marta López, directora de Lecxit.

Des de biblioteques humanes fins a clubs de lectura intergeneracionals, passant per adaptacions del programa Lecxit en diversos territoris, aquestes bones pràctiques busquen garantir el dret a llegir en igualtat de condicions.

“Convertir la lectura en una prioritat és convertir l’educació en un motor real de transformació social”

• Descarrega’t la revista completa aquí.

1. Un club de lectura entre adolescents i gent gran que desperta vocacions (La Vall d’Uixó)

El projecte Vivències de La Vall d’Uixó connecta joves en situació de vulnerabilitat amb persones grans a través d’un club de lectura que genera vincles emocionals i intergeneracionals. No només llegeixen, sinó que amb converses entre uns i altres, comparteixen històries i experiències vitals. El projecte compta amb "biblioteques humanes", en què les persones grans i els voluntaris es converteixen en "llibres", en testimonis de vida. Aquesta experiència d’aprenentatge-servei ha motivat molts adolescents a continuar estudiant i ha despertat vocacions en l’àmbit social. 

2. Reivindiquem el dret de cada infant a tenir una biblioteca personal a casa (Salt)

A Salt, on no hi ha cap llibreria, l’espai Guimerà 76 ofereix llibres infantils i juvenils per només 20 o 50 cèntims. També distribueixen llibres gratuïts a través de vals escolars i promouen la diversitat amb una maleta viatgera antiracista. El seu esperit: cada nen i cada nena té dret a tenir la seva propia biblioteca personal a casa. L'espai funciona gràcies a un grup de voluntaris i voluntàries, que es responsabilitzen d'obrir-lo. Al llarg de tot el curs, entre 500 i 600 llibres entren a les cases de les famílies amb ingressos mínims anuals. 

3. Mandarache: el premi literari amb un jurat de 8.000 joves lectors (Cartagena)

Aquest projecte converteix els joves en protagonistes de tot el procés literari: llegeixen, debaten, trien finalistes i interactuen amb els autors. El premi esdevé una eina de participació ciutadana i fomenta la lectura crítica en comunitat. Un gran jurat juvenil organitza múltiples activitats i durant dos o tres dies els autors es desplacen a Cartagena per participar de múltiples activitats. El premis Mandrache han comptat amb més de 80.000 lectors al llarg de les seves dues dècades de trajectòria.

4. L’Escola Pompeu Fabra de Mollerussa posa de moda la biblioteca escolar

A Mollerussa, la biblioteca escolar ha esdevingut un dels espais més estimats del centre gràcies al projecte de “bibliopati”. Cada dia, alumnes de 6è gestionen la biblioteca durant l’estona de pati, ajudant els més petits a trobar llibres, fer préstecs i descobrir lectures que els captivin. Aquesta tasca es fa amb formació prèvia i amb molta implicació del claustre. La biblioteca ja no és un espai silenciós i marginal, sinó un espai central, viu i acollidor on es teixeixen relacions, s’enforteix la responsabilitat i es construeix una comunitat lectora intergeneracional.

5. Quan els més petits s’encomanen a la lectura gràcies als “herois” de 5è i 6è (Castropol)

A Castropol, a l’Astúries rural, els alumnes de cicles superiors esdevenen padrins de lectura dels més petits. Un cop al mes, l’escola es transforma en un gran espai lector, on cada padrí o padrina tria un llibre i un racó per compartir lectura amb els seus fillols. Aquesta pràctica ha enfortit el respecte entre edats, ha millorat la convivència als patis i ha inspirat famílies senceres a llegir juntes. El projecte es tanca cada any amb una cerimònia de graduació i la participació de padrins d’honor, reforçant el sentiment de comunitat i de pertinença.

6. ‘Girem Full!’: llegir un llibre i lluitar contra el càncer (Hospital Clínic de Barcelona)

Al Clínic de Barcelona, llegir s’ha convertit també en una forma de col·laborar amb la ciència. Amb el projecte Girem Full!, cada llibre llegit i ressenyat per un infant o adult equival a una donació per a la recerca en immunoteràpia contra el càncer. El projecte ha implicat escoles, famílies, llibreters i fins i tot empreses, generant un moviment solidari a escala catalana. A més de fomentar la lectura, empodera la ciutadania a contribuir al bé comú amb un gest tan senzill i poderós com llegir i escriure una ressenya a mà.

7. Poesies que vinculen tota la comunitat a l’Astúries rural (Coaña)

Nacer leyendo és una iniciativa nascuda a Coaña, un petit municipi rural, que acull cada nadó amb un poema escrit expressament per ell o ella. Aquesta acció, que uneix poetes locals, famílies, escoles i padrins, ha esdevingut un ritual comunitari que celebra la vida i la cultura des del primer dia. Durant la pandèmia, la proposta es va reinventar com “Versos para apadrinar un sueño”, i avui s’ha consolidat com una manera d’arrelar la lectura a les arrels familiars, de reforçar el vincle intergeneracional i de dignificar el territori rural a través de la paraula.

8. Aprendre a llegir quan no sents: accés a la lectoescriptura sense barreres (FIAPAS)

FIAPAS promou tallers de lectura adaptats a infants i joves amb discapacitat auditiva. Gràcies a la detecció precoç, les pròtesis i el suport logopèdic, molts infants poden desenvolupar la llengua oral amb normalitat, però l'accés a la lectura comprensiva encara suposa un repte. Per això, aquests tallers treballen l’hàbit lector, la reflexió crítica i la creació col·lectiva. Les famílies també hi tenen un paper clau com a mediadores de la lectura. El projecte no només trenca barreres comunicatives, sinó que fomenta la inclusió educativa i social des d’un enfocament pedagògic i emocional.

9. L’escola d’Oviedo que impulsa l’aprenentatge a través de projectes integrals

Al CEIP Germán Fernández Ramos, cada curs gira al voltant d’un centre d’interès comú: el Camí de Santiago, les Olimpíades, els mitjans de comunicació… Aquest fil conductor estructura totes les àrees del currículum i implica tota la comunitat educativa. D’aquesta manera, la lectura esdevé una eina transversal que motiva l’alumnat, promou l’expressió oral i escrita, i obre camins de comprensió profunda. L’escola fa de la lectura una vivència significativa per a tothom, especialment per als alumnes en situació de vulnerabilitat.

10. Lectura Fàcil: un nou registre literari per democratitzar la lectura

L’Associació Lectura Fàcil treballa per adaptar obres literàries a un format comprensible per a persones amb dificultats lectores. Això inclou frases curtes, vocabulari senzill i una maquetació clara. Més de 500 clubs de lectura a tot l’Estat —sobretot amb dones de mitjana edat— són la prova de l’impacte transformador del projecte. Però l’entitat també treballa perquè l’administració pública adopti aquest llenguatge planer, reivindicant la lectura com una eina per a la democràcia i l’accés universal a la informació.

11. Defensar la lectura contra vent i marea: el cas valencià

La Fundació FULL és un motor de dinamització cultural al País Valencià. A través d’esdeveniments com La plaça del llibre o el concurs De Viva Veu, han fet visible la riquesa de la literatura valenciana i han mobilitzat milers d’infants i joves. També impulsen estudis i propostes per millorar les polítiques de lectura. Davant de situacions com la DANA de 2024, que va afectar biblioteques i llibreries, la fundació ha defensat el valor social i simbòlic de la cultura i la necessitat de protegir-la amb recursos i voluntat política.

12. «Leer+»: la fórmula adaptada de Lecxit de la Fundació José Manuel Lara

Amb el projecte «Leer+», la Fundació José Manuel Lara adapta Lecxit a la realitat d’Andalusia i Melilla. A partir d’una combinació de lectura individual, lectura entre iguals i clubs lectors, han arribat a centenars d’alumnes amb el suport de voluntariat. El projecte es desenvolupa amb flexibilitat i sensibilitat social, tenint en compte contextos on el voluntariat és escàs o la vulnerabilitat elevada. També impulsen formacions per a docents i famílies, amb una mirada integral sobre el dret a llegir com a porta d’accés a l’equitat.

13. Adaptar Lecxit a Galícia: el germen d’una xarxa de suport a la infància en risc

La Fundació Meniños ha sabut integrar Lecxit en una estratègia més àmplia d’acompanyament educatiu i social a Galícia. Amb més de 260 parelles lectores actives, el programa es desplega a zones rurals i disperses, adaptant-se a la realitat territorial i familiar. El seu enfocament comunitari i preventiu implica escoles, serveis socials, voluntariat i famílies, generant entorns de

14. Implementar Lecxit des d’un Ajuntament: l’exemple de Pamplona

Des de 2016, l’Ajuntament de Pamplona coordina directament el programa Lecxit, en una aposta clara per fer de la lectura una política pública. Amb sessions setmanals de lectura a escoles i biblioteques, i amb voluntariat intergeneracional (sobretot de mestres jubilats), el projecte ha beneficiat ja més de 200 infants. L’administració ofereix formació i seguiment als voluntaris, reforçant la idea que llegir pot ser una experiència afectiva i significativa si hi ha algú que et dedica una hora sencera només a tu.

15. Acompanyar els joves en la lectura, clau per afrontar una etapa vital (Figueres)

El programa Llegim, impulsat per la Fundació Sant Vicenç de Paül, adapta la metodologia Lecxit a adolescents en situació de risc social. Amb parelles lectores, espais de trobada, formació i seguiment constant, el projecte ofereix als joves un espai segur on llegir, créixer i connectar. L’acompanyament emocional i lector genera vincles que transcendeixen la lectura, i enforteix l’autoestima i les competències comunicatives dels joves. Amb actes de tancament solemnes i reconeixements personals, el projecte dignifica l’experiència lectora i aposta per una adolescència amb futur.

• Recupera la jornada “Acompanyar la lectura. Un compromís amb la infància”