La segregació escolar és un dels principals reptes socials i educatius a Catalunya encara no resolt. La concentració d’alumnat vulnerable en alguns centres eductius és l’origen de moltes desigualtats: l’alumnat vulnerable matriculat a centres segregats sol tenir pitjors resultats educatius i moltes més probabilitats de patir abandonament escolar prematur. La segregació escolar té, a més a més, conseqüències a llarg termini i pel conjunt de la societat: més nivells d’atur, més precarietat laboral, menys resistència a les crisis econòmiques i més problemes de cohesió social.

Però sabem que la segregació escolar es pot solucionar. En els últims anys i després de dècades d’enquistament del problema, Catalunya ha passat de liderar la llista de territoris amb més segregació escolar a Europa a ser pionera en mesures dessegregadores avançades. L’ampli acord social i el compromís que representa el Pacte contra la Segregació Escolar n’ha estat un factor clau. Fruit d’aquest acord transversal, la segregació escolar s’ha reduït en un 20%, però encara estem en una situació preocupant perquè els nivells de segregació escolar dupliquen els nivells de segregació residencial.

En aquest recull de publicacions hi trobareu articles per obtenir més informació sobre la lluita contra la segregació escolar. Consulteu-los i compartiu-los!

• La segregació escolar a Catalunya: estem millor o pitjor que fa cinc anys?
• María Segurola: "Sense mesures més contundents, la segregació escolar no s'acabarà ni el 2026 ni el 2036"
• Les 7 excuses per mantenir l'statu quo i no lluitar contra la segregació escolar
• Un any més sense decret de concerts, un any més sense que Educació compleixi el seu compromís
  

Redoblar el compromís polític contra la segregació

En el context actual d’increment de les desigualtats i de risc de fractura social, és el moment de no afluixar els esforços i consolidar la tendència de millora per assolir una dessegregació sostinguda. Un retrocés en aquest punt incipient significaria una oportunitat perduda i un fracàs com a país. Per això "La legislatura de l’educació: Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa" proposa una aposta prioritària i contundent per:

Consolidar les polítiques previstes al Pacte contra la Segregació Escolar, fer-les abastables i sostenibles en el temps per reduir la segregació escolar d’un 34% a un 18% en els propers quatre anys.

• Cap alumne vulnerable sense detectar. iIdentificar el 33% d’alumnat en risc de pobresa prèviament a la preinscripció per garantir-li el dret a una plaça reservada i ajuts econòmics complementaris.
• Més alumnat vulnerable als centres amb menys complexitat. Programar més places reservades per alumnat vulnerable als centres sense complexitat que als centres segregats com a política de reequilibri des de l’inici de l’escola.
• Zonificació educativa per trencar la segregació residencial. Dissenyar zones educatives i adscripcions heterogènies a tots els municipis de Catalunya per compensar la segregació residencial.
• Cap municipi sense oficina municipal d’escolarització. Garantir prou recursos i fer convenir al món locals per obrir oficines municipals d’escolarització als 43 municipis de més de 10.000 habitants que no en tenen per informar les famílies més enllà dels prejudicis
• Més recursos econòmics per garantir la gratuïtat de l’educació per l’alumnat vulnerable. Incrementar la dotació econòmica per activitats i serveis complementàries per donar cobertura a tot l’alumnat vulnerable. Augmentar de 43 a 148 M euros els ajuts perquè tot l’alumnat vulnerable pugui participar activament en la vida escolar de qualsevol centre sense barreres econòmiques.

Desplegar un paquet específic de mesures per reequilibrar la composició social dels 410 centres més segregats de Catalunya.

• Cap alumne de matrícula viva als centres segregats. Activar una política de zero matrícula viva als centres segregats. Bloquejar les vacants disponibles dels centres segregats automàticament per evitar noves assignacions d’alumnat vulnerable que incrementin la seva complexitat.
• Cap centre amb més alumnat vulnerable que el seu entorn. Establir la proporció màxima d’alumnat vulnerable per centre a tots els municipis. Acompanyar els municipis per establir aquest llindar màxim que eviti noves assignacions d’alumnat vulnerable als centres segregats.
• Més estratègies informatives per atreure famílies d’altres perfils als centres segregats. Protocol·litzar i estendre la mesura de l’oferta singular a tot el país. Establir vincles entre escoles bressol i escoles perquè famílies més benestants demanin en grup centres segregats i ajudin a canviar la seva composició social.
• Els centres segregats, referents en innovació. Acompanyar en el desplegament de projectes innovadors als centres segregats. XXXPotenciar i consolidar amb recursos i acompanyament projectes educatius potents als centres segregats que promoguin l’equivalència entre centres i la demanda de famílies d’altres perfils.

Elaborar una planificació de places escolars eficient a llarg termini que eviti la sobreoferta i l’increment de la segregació escolar, i que respongui a la reducció de la natalitat i l’increment de la diversitat social.

• Cap escola amb places vacants. Garantir una oferta de places que cobreixi les necessitats d’escolarització de cada zona i promogui l’escolarització de proximitat. Programar tantes places com alumnat hi hagi previst al padró a tots els municipis per evitar excés de places i malbaratament de recursos públics.
• Cap aula massificada i cap aula buida. Establir de ràtios màximes i mínimes per grup perquè totes les aules tinguin un nombre d’alumnes que afavoreixi una bona gestió i atenció personalitzada, i determinar els criteris dessegregadors per autoritzar nous grups o fer augments de la ràtios per l’alumnat de matrícula viva al llarg del curs.
• Una política d’instituts escola que ajudi a vèncer la segregació. Avaluar la política de reconversió de centres en instituts escola per comprovar els seus efectes sobre la segregació escolar i acompanyar la seva transformació de mesures d’atracció de famílies més benestants perquè sigui una estratègia dessegregadora.
• Una oferta coherent i responsable entre municipis veïns. Programar coordinadament l’oferta entre zones amb gran intercanvi i mobilitat d'alumnat per evitar que la sobreoferta d’un municipi generi vacants en un altre.
• Més recursos d’acollida i en clau dessegregadora. Increment de les dotacions de les aules d’acollida i modificació dels criteris d’assignació perquè no siguin un factor d’increment de la complexitat. Evitar l’assignació d’alumnat vulnerable només als centres amb aquests recursos i preveure noves dotacions durant tot l’any.

Aprovar un nou decret de concerts educatius que determini la programació integrada de l’oferta de tots els centres, prevegi prou recursos en funció de la complexitat i permeti l’avenç de la lluita contra la segregació escolar.

• Una oferta de places integrada per combatre la segregació escolar. Aprovar un marc regulador que permeti governar l’oferta de places a tot el sistema i modificar- la en funció de les necessitats d’escolarització del territori i dels efectes sobre la segregació escolar.

Cap centre sense prou recursos per atendre la complexitat. Preveure un sistema de finançament just en funció de la complexitat, tant a la xarxa pública com a la concertada, que garanteixi la gratuïtat dels ensenyaments i doni més recursos als centres més corresponsables.