Un any més sense decret de concerts, un any més sense que Educació compleixi el seu compromís

11/03/2024

Maria Segurola

Catalunya té un sistema educatiu únic amb una xarxa dual finançada amb fons públics. És a dir, tot i haver de donar resposta a les necessitats d’escolarització de l’alumnat per igual, la xarxa pública i la concertada tenen nivells de complexitat, pràctiques i regulacions diferents. La recerca indica que els sistemes de provisió mixta com el català incrementen la segregació escolar i, per evitar aquesta bretxa de composició i oportunitats entre titularitats, és important que hi hagi mecanismes de corresponsabilitat i control per la xarxa concertada.

No obstant això, fa 31 anys que el sector concertat es regeix sota la mateixa normativa, el decret de 1993, que no s’adapta a les necessitats del context actual i que impedeix el desplegament efectiu de totes les polítiques en favor de la lluita contra la segregació escolar, com les mesures d’ajust de l’oferta.

Davant d’aquesta limitació, el Departament d’Educació afirma que no pot suprimir grups de la concertada per ajustar l’oferta a la demanda de places perquè la normativa actual no ho permet. L'explicació és certa: la normativa redueix la capacitat de l’administració per ajustar l’oferta al padró a la concertada, mentre que sí que té competències per fer-ho al sector públic. El que cal afegir a l’afirmació del Departament és que fa cinc anys que el Govern s’havia compromès a canviar la normativa de concerts i que, malgrat que l’aprovació estava prevista pel mandat 2021-2024, encara no ho ha fet. Per sort, encara hi és a temps. És una bona notícia que el Departament reconegui públicament les limitacions que comporta la normativa actual, especialment tenint en compte que està a les seves mans canviar-la. Ara el que cal és valentia política per aprovar el nou decret de concerts en aquest mandat, un decret que ja està redactat i que fa tres anys que s’espera en un calaix.

La sobreoferta genera segregació escolar i complexifica una part dels centres, que acumulen moltes vacants.

Un dels principals motius que fa necessària una nova regulació de concerts és evitar que hi hagi sobreoferta de places, un mal molt greu del nostre sistema educatiu. La sobreoferta genera segregació escolar i complexifica una part dels centres, que acumulen moltes vacants. Per altra banda, l’excés de places genera un context pel qual les famílies més benestants es concentrin en centres on s’acumulen únicament famílies també benestants, per l’excés d’opcions on matricular-se. El problema se solucionaria ajustant el nombre de places educatives que s’oferten a la preinscripció als nens i nenes que consten al padró. Tants infants, tantes places. I tots els centres s’omplirien amb els infants del seu entorn.

Si s’ajustés l’oferta no hi hauria, com hi ha des de fa anys, tants centres amb una baixíssima demanda i risc de perdre grups en funció de com vagi la preinscripció. No hi hauria tampoc tants centres vivint amb angoixa les jornades de portes obertes, esperant atreure famílies per arribar a un determinat nombre d’alumnes. No obstant això, el Departament d’Educació continua sense fer front de manera contundent a la sobreoferta educativa. Sobren milers de places, un excés que comporta, també, un malbaratament dels recursos públics.

Relacionat: descarrega el dossier "La falta de mesures específiques per als 410 centres segregats a Catalunya impedeix acabar amb la segregació escolar"

Fa ja tres preinscripcions que el Departament d’Educació va establir una ràtio general de 20 places per grup a I3, enlloc de les 25 places que s’oferien fins aleshores. Aquesta mesura respon a la davallada demogràfica i s’aplica de manera obligatòria a l’oferta inicial de la xarxa pública. No obstant això, la normativa permet que els centres concertats puguin triar si aplicar o no la mesura. Així, des de llavors, una part de la xarxa concertada aplica voluntàriament la baixada de ràtios i una altra part manté una oferta més elevada que no s’adequa a les necessitats de places que dicta el padró. El mateix passa amb la supressió de grups: tot i que és necessari pel conjunt d’alguns municipis, les escoles concertades no tenen l’obligació legal d’eliminar grups a l’oferta inicial i ho fan un cop passada la preinscripció, en funció de l’alumnat que hagin matriculat.

El decret de concerts vigent és de 1993 i no respon als principis de la Llei d’Educació (2009) i del Pacte contra la Segregació Escolar (2018), la qual cosa comporta disfuncions importants en la lluita contra la segregació escolar. El decret de concerts del 93 és molt anterior també al decret de programació de l'oferta educativa i d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya (2021) i, paradoxalment, impedeix fer-lo servir per programar l’oferta de tots els centres del servei educatiu.

Programar una oferta ajustada que permeti una distribució equilibrada de l’alumnat ha de ser fruit d’una política de país regulada apropiadament.

Aquestes limitacions greus en la planificació de l’oferta són responsabilitat del Departament d’Educació, no d’una part de la xarxa educativa o d’un centre en concret. No es pot carregar el pes de reduir places o grups sobre cada centre concertat, especialment tenint en compte la situació d’infrafinançament del sistema educatiu, que també s’ha de preveure i corregir amb una nova regulació de concerts. Cal destinar més recursos per aquells centres amb més complexitat i deixar enrere el sistema de finançament actual, que és molt lineal i que perjudica precisament els centres més corresponsables. Tampoc no es pot traslladar la responsabilitat d’ajustar l’oferta al món local i deixar que convèncer els centres concertats de reduir la seva oferta sigui qüestió de les habilitats i el compromís personal dels alcaldes i regidors. Programar una oferta ajustada que permeti una distribució equilibrada de l’alumnat ha de ser fruit d’una política de país regulada apropiadament.