Les competències digitals a Catalunya, la cara i la creu d'un èxit fràgil
14/01/2025
Estic content, no t’ho negaré. Els que ens dediquem a això de l’educació portem una ratxa on hi ha ben poques notícies per a l’optimisme. I l’informe ICILS ha estat un respir d'aire fresc. Els excel·lents, i segurament inesperats resultats de Catalunya són un èxit a celebrar. I també un reconeixement a l’esforç de la comunitat educativa per entomar el repte digital en un temps rècord.
“L’informe ICILS ha estat un respir d'aire fresc. Els excel·lents, i segurament inesperats resultats de Catalunya són un èxit a celebrar”
Ara bé, hem volgut mirar la lletra petita. Superar el titular efímer. Digerir un informe que per primer cop ens dóna un termòmetre per valorar uns canvis encara tendres, i que han estat un salt sense gaire xarxa en els claustres i les llars catalanes.
Veiem que Catalunya es posiciona com a referent en competències digitals dins l’Estat espanyol i molt per damunt de la mitjana europea. Ens situem a la tercera posició mundial agafats de la mà amb els danesos. Però aquest èxit, amaga una cara menys amable: les desigualtats socioeconòmiques i d’origen continuen sent el gran desafiament del nostre sistema educatiu. També en el territori digital.
“No parlem només de tecnologia, parlem de justícia social, de democràcia i de garantir a cada alumne la possibilitat de brillar”
77 punts separen l’alumnat vulnerable de la resta. 43 punts menys per als estudiants d’origen estranger. I un terç de l’alumnat no arriba ni al nivell bàsic. Aquests números no són només estadístiques; són adolescents que es queden enrere, amb menys oportunitats educatives, laborals i personals. Perquè quan parlem de competències digitals, no parlem només de tecnologia; parlem de justícia social, de democràcia i de garantir a cada alumne la possibilitat de brillar. Aquest èxit no és complet si no ho és per a tothom. És un èxit fràgil.
Ens cal actuar. Consolidar els avenços assolits passa, necessàriament, per posar els focus en els entorns més vulnerables. Hem de garantir que la competència digital no sigui un privilegi, sinó una eina universal per a l’aprenentatge, el benestar i la participació activa a la societat. Això vol dir apostar per polítiques educatives responsables, recursos específics per als centres que més ho necessiten i estratègies que connectin l’escola, la comunitat i les famílies. Sempre atenent els múltiples riscos inherents als dispositius que han estat dissenyats per enganxar-nos, però que inevitablement formen part de les nostres vides.
“Avancem cap a un model on l’èxit no es mesuri només en rànquings, sinó en la capacitat del sistema per no deixar ningú enrere”
- Descarrega't ‘La cara i la creu de les competències digitals a Catalunya’
Aquest informe monogràfic ofereix una mirada crítica i propositiva a aquesta “cara i creu” de les competències digitals a Catalunya. Una oportunitat per reflexionar, però sobretot per avançar cap a un model on l’èxit no es mesuri només en rànquings, sinó en la capacitat del nostre sistema educatiu i digital per no deixar ningú enrere.
