On és el pla? Propostes per avançar més enllà dels mòbils

Mentre el focus es concentra en si els infants poden o no portar mòbil a l’aula, em faig 3 preguntes per obrir un diàleg més ample: Com construir un model de digitalització educativa i responsable que no deixi ningú enrere.

El passat divendres, al Palau de Pedralbes, entre miralls i làmpades de vidre versallesques, el Departament d’Educació va presentar les mesures per una digitalització responsable. Aquestes es recolzen en un estudi realitzat per Ivàlua i les conclusions d’una comissió d’experts. L’ambient era d’alta expectació, ja que les pantalles a l’educació s’ha convertit en el tema més controvertit i mainstream de Catalunya. Ara bé, la realitat no va estar a l'altura.

El format altament institucional i la convocatòria a mitjans feia esperar un viratge contundent a la política de pluja de dispositius dels darrers anys. No va passar. Una altra opció era la d’una aposta forta per aprofitar l’esforç de la comunitat educativa els darrers anys per posar les bases d’un projecte digital pioner, amb sentit i ambiciós. Tampoc va passar. Tothom es va quedar fred. Des dels més anti-pantalleros, als més techy-believers. L’exercici d’equilibri, de control de riscos va ser excessiu.

“Si el pla són mesures com fer una guia per a famílies, enviar les tauletes dels petits als grans, regular allò que ja està regulat i fer l’enèsima modificació del currículum, això no és un pla”

La bona notícia és que algunes d’aquestes mesures necessàries han emergit en l’informe de la comissió d’experts. Un document valuós i divers que hauria d’inspirar la confecció d’un full de ruta que tingui línies d’acció estratègica, dotació pressupostària i una avaluació robusta. Enhorabona als membres dels dos grups per la feina feta.

Sense espai per preguntes o diàleg, va acabar l’acte amb els habituals “corrillos” dels palaus. C’est fini. Vaig tornar baixant pels jardins pensant que aquest país mereix molt més. I que el joc de miralls amagava que en realitat no hi ha cap pla.

A les pròximes línies comparteixo les 3 preguntes que m’han sobrevolat pel cap durant el cap de setmana.

On és l’avaluació?

Celebro que hi hagi una voluntat, per ara discursiva, perquè les polítiques educatives estiguin més fonamentades i avaluades. També que es compti amb una entitat de prestigi com Ivàlua per aquesta missió. Ara bé, l’estudi —que no suposa una avaluació exhaustiva— presenta unes limitacions notables pel que fa a la profunditat de l’anàlisi, i l’ambició de les propostes.

Primer de tot, l’estudi no incorpora la perspectiva de la comunitat educativa. El fet digital ja no s'entén des d’una mirada purament curricular. És un repte comunitari i interconnectat. Tenint en compte de dues de les mesures estan relacionades amb les orientacions a famílies, és flagrant que no hagin format part de l’estudi. Per no parlar dels més importants, l’alumnat. “Tot pels infants, sense els infants”.

En segon lloc, el gruix de l’estudi i les conclusions “es basen en la percepció del professorat, i no provenen de dates empíriques contrastades”. En altres paraules, és un termòmetre de les sensacions d’un professorat esgotat per una digitalització exprés, travessada per la pandèmia, amb una formació instrumental (i no pedagògica) on el que ha primat era el plug&play. Fonamentar els pròxims tres anys de digitalització educativa en aquestes dades és una imprudència majúscula.

S’ha perdut una oportunitat d’or per fer una necessària aturada i revisió de les anteriors mesures de digitalització. Algunes propostes:

• Analitzar profundament casos de referència internacional on els bons resultats en competències digitals se sumen als bons resultats en la resta de competències.
• Incorporar a l’anàlisi la comunitat educativa des d’una mirada 360 al fenomen digital.
• Realitzar una revisió crítica del pla de digitalització anterior. Amb els errors comesos, els encerts i tots els aprenentatges que ben segur s’han donat els darrers anys. Més enllà dels mòbils.
• Visibilitzar, reconèixer i compartir les pràctiques de bons usos digitals d’aquells centres que se'n surten, que tenen una trajectòria d’èxit i dels quals els altres centres poden aprendre.
• Encarregar una avaluació, ara sí, centrada en l'important: la millora dels aprenentatges i el benestar real dels infants. No és fàcil ni econòmic, però és imperatiu.

On és l’equitat?

Catalunya té un 35% de pobresa infantil. I els nostres centres, molts d’ells segregats, són un reflex d’aquesta realitat incòmoda. Massa sovint, els discursos i les polítiques educatives obvien aquest fet. Divendres no va ser una excepció.

“Un pla de digitalització que no incorpori l’equitat com a element clau d’anàlisi, està condemnat a continuar eixamplant les bretxes digitals existents”

Pel que fa a la digitalització, ara ja sabem que la bretxes digitals no es tanquen amb wifi i tauletes. Les més importants són molt més profundes i invisibles. Tenen a veure amb les identitats dels infants, en l’acompanyament adult del qual disposen, en les oportunitats del fora escola i en la seva confiança a l’hora qüestionar i crear el món (digital) que els envolta. La presentació que es va fer em reconfirma que això encara no s’ha entès. Ni resolem el problema comprant “la màquina”, ni el resolem prohibint-la.

• Relacionat: Les costures de la digitalització accelerada de l'escola catalana: per què no n'hi ha prou amb ordinadors i equipament?

Ja que divendres es va treure pit sobre ser la comunitat autònoma amb millors resultats en competències digitals, aprofito per recordar la creu de la moneda. Catalunya és el territori de l’estat on és més gran és la bretxa entre l’alumnat vulnerable i el que no ho és. L’alumnat vulnerable obté 77 punts ICILS menys, sent Catalunya el territori de l’Estat amb més diferències per raó de vulnerabilitat. L’alumnat d’origen estranger obté 43 punts menys que el que no ho és. A més a més, 3 de cada 4 adolescents té dificultats per destriar bé la informació i fer-ne una valoració crítica, una competència fonamental en la societat actual, en clau d’aprenentatge, de benestar i de desenvolupament vital i per la plena participació en societat.

Un pla de digitalització que no incorpori l’equitat com a element clau d’anàlisi, està condemnat a continuar eixamplant les bretxes digitals existents. Algunes propostes:

• Incorporar a futurs estudis sempre una mostra de centres de màxima complexitat. La seva realitat és imprescindible per entendre els reptes que tenim al davant i la seva veu mereix ser escoltada. No només per les dificultats a les quals fan front, sinó perquè a molts d’ells hi ha estratègies i pràctiques digitals responsables de màxima qualitat de les que tots hem d’aprendre.
• Dirigir més hores de mentories digitals i mentories 4.0 de pensament computacional per acompanyar de manera sostinguda els centres més vulnerables. I mantenir aquest acompanyament quan acabin els fons Next Generation.
• Garantir una oferta d’activitats extraescolars de l’àmbit digital accessible i diversa en els entorns de major vulnerabilitat. Tenint en compte també l’equitat territorial, ja que l'oferta actual és desequilibrada i puntual.
• Aprofitar els equipaments dels centres educatius situats en entorns vulnerables per a reforçar accions que promoguin el benestar digital, amb hàbits, usos i capacitats clau de la competència digital. En col·laboració amb el teixit sociodigital com ara els Punt TIC, punts Òmnia o biblioteques.
• Garantir, de manera prioritària, figures de suport tècnic en el manteniment dels dispositius digitals als centres vulnerables. El temps dels equips d’aquests centres hauria d’estar centrat en el lideratge educatiu, especialment a aquests contextos. En cap cas resolent incidències tècniques. Per tant, les direccions, coordinacions i comissions relacionades amb les tecnologies digitals han d’estar centrades a fomentar bons usos, millorar resultats educatius i acompanyar benestar dels infants.

“Aquest tsunami digital en el qual vivim està ple d'incògnites, però cal marcar unes grans línies que generin espais de col·laboració i defineixin reptes col·lectius pels quals lluitar”

On és el pla?

Ara bé, allò que més vaig trobar a faltar a la presentació va ser lideratge. Polític, tecnològic i sobretot educatiu. En un moment de desorientació, manca de referents i, sobretot, manca de confiança, cal apostar. Fer-se càrrec d’allò que s’ha fet abans. Encara que fossin altres. I marcar una visió ambiciosa i engrescadora. No cal saber-ho tot. Ja que aquest tsunami digital en el qual vivim està ple d’incògnites i encara ens falten evidències. Però si marcar unes grans línies que enfoquin les poques energies disponibles, generin espais de col·laboració i defineixin reptes col·lectius pels quals lluitar. Si el pla són mesures com fer una guia per a famílies, enviar les tablets dels petits als grans, regular allò que ja està regulat i fer l’enèsima modificació del currículum, això no és un pla. Són pedaços curt-terministes, mancats d’ànima i compromís pressupostari. Analgèsics que no donen resposta a un món digital que ens supera dia a dia. I que està permanentment vulnerant els drets i oportunitats dels nostres infants, adolescents i joves.

• Relacionat: El nou marc de competències digitals: cada cop més complet, menys en equitat

Necessitem un lideratge públic madur. Que no amagui les complexitats del repte digital. Que no infantilitzi la ciutadania amb mesures superficials. Que entengui que el problema i la solució no es troba en els dispositius, sinó en allò que nosaltres els humans en fem amb ells. Algunes propostes:

• Impulsar una xarxa de centres referents en estratègia digital, si cal, amb el nom de “responsable”. El sistema educatiu necessita conèixer i aprendre d’aquelles pràctiques que són efectives i ètiques. En tenim moltes, als centres i a les entitats socioeducatives. Cal aprofitar-les com un capital de país.
• Potenciar l’alfabetització mediàtica com a un component essencial. Les notícies falses ens envolten i els nostres adolescents necessiten noves competències per protegir-se’n i alhora ser creadors de bona informació.
• Integrar l’alfabetització algorítmica (relacionada amb la intel·ligència artificial) com a part clau de la competència digital. L’ús d’eines d’IA està transformant la manera com accedim, generem i processem la informació. L’alumnat necessita entendre com funcionen, què poden fer i quins riscos i oportunitats comporten. No es tracta només de ser bons usuaris, sinó sobretot de desenvolupar pensament crític, consciència ètica i capacitat de decidir quan i com fer-la servir (o no fer-ho). Fem-los confiança en aquests tema.
• Orientacions clares per garantir l’ús de qualitat dels dispositius que contribueixin a una millora dels aprenentatges de manera efectiva. I avaluar-ho de manera continuada amb voluntat d’aprenentatge i millora continuada.
• Garantir que tots els centres tenen accés a materials pràctics que facilitin l’aplicació de les competències digitals en totes les matèries i àrees.
• Veure en l’autonomia de centre una font de diversitat pedagògica i lideratge compartit, i en cap cas instrumentalitzar-ho per a centrifugar responsabilitats respecte a dels temes més controvertits (com les pantalles) a les comunitats educatives.
• Revisar la formació inicial docent per garantir una competència digital pedagògica. Els futurs docents han de dominar pedagogies que integrin la tecnologia amb sentit, criteri i enfocament ètic. No n’hi ha prou amb ser hàbils amb les TIC: cal saber-les aplicar per millorar els aprenentatges, protegir el benestar digital de l’alumnat i integrar la mirada de l’equitat. Els nadius digitals no existeixen, i formar bé el professorat és clau per liderar aquest repte.
• Definir un model d’educació digital que depassi al “pla de digitalització responsable”. El Departament d’Educació ha de liderar la digitalització educativa i dinamitzar tot l’ecosistema que l’envolta. En cas contrari, ho faran altres departaments. O en el pitjor dels casos, grans corporacions tecnològiques. Encara som a temps!

Mirem-nos al mirall de veritat. Sense filtres. Perquè només així podem analitzar el repte digital amb tota la seva complexitat, amb les seves contradiccions i incerteses. Sense filtres, podem visibilitzar allò que ens incomoda i que, massa cops, amaga desigualtats i injustícies. Només des d’aquesta mirada honesta, i oberta es podran prendre decisions més encertades, més valentes.

Necessitem un pla digital veritablement responsable, és a dir, que estigui a l’altura dels reptes actuals dels nostres infants, adolescents i joves.

• Relacionat: Repte, risc o oportunitat? El debat dels mòbils a l'escola i què podem aprendre d'Europa

Vols implicar-t'hi?

• Descobreix la brúixola de l’Equitat Digital, una eina del Laboratori amb què podràs avaluar l’estat de l’oferta digital (Eix digital) i els mecanismes d’equitat (Eix equitat) que impulsa el teu municipi. 
• Com liderem una transformació digital més justa? Recupera l'acte 'Territoris d'Equitat Digital'.