Les costures de la digitalització accelerada de l'escola catalana: per què no n'hi ha prou amb ordinadors i equipament?

• Els docents encarregats de coordinar la digitalització dels centres se senten “oblidats” per l'administració i reclamen més recursos. Els referents assenyalen que, sense un consens pedagògic sobre com fer servir la tecnologia, les desigualtats digitals continuaran creixent.

J. és professor d'anglès a un centre públic de màxima complexitat a Sabadell. Però les seves tasques docents sovint es veuen interrompudes pel rol que exerceix els últims anys com a coordinador digital en aquesta escola del Vallès Occidental. "De vegades estic fent classe i ve un nen perquè se li ha fet malbé l'ordinador portàtil en una altra aula. I és clar, m’aturo i ho arreglo. Perquè la teva voluntat és ajudar", relata aquest professor, que prefereix no donar el seu nom.

L'escena descrita per J. il·lustra un problema avui habitual a les escoles de Catalunya. En els darrers anys milers d'equips digitals -des d'ordinadors a tauletes, passant per moderns kits de robòtica- han aterrat al nostre sistema educatiu. Un esforç d'inversió i desplegament que va experimentar una autèntica accelerada el 2020, amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus.

Els confinaments van portar el departament d'Educació a repartir desenes de milers d'equips perquè l'alumnat, especialment el de rendes més baixes, pogués continuar amb la seva formació. Tot i això, passada la situació d'emergència, aquest desplegament massiu d'equipament està deixant efectes no desitjats avui als centres. El principal, segons denuncien els testimonis de docents recollits per a aquest reportatge, els problemes per treure un benefici real, des del punt de vista pedagògic, a aquesta transformació digital. "El dia a dia ens porta a posar contrasenyes i altres tasques tècniques. Però falta tota la part pedagògica. Manca temps per poder absorbir tots aquests canvis", assenyala J. Qui denuncia que "l'augment de necessitats" associades a aquesta digitalització no es correspon amb un augment dels recursos (tant de temps com de personal) perquè els centres i el seu alumnat, sense importar-ne l'origen, puguin beneficiar-se d'aquesta transformació.

• Article relacionat: La revolució digital no és digital: 3 reflexions per educar les tecnologies que ja ens estan transformant

En termes similars s'expressa Sandra Vallès, professora de matemàtiques a 4t d'ESO i coordinadora digital des de fa vuit anys a l'INS Investigador Blanxart de Terrassa. D'una banda, Vallès descriu com l'arribada d'ordinadors el 2020 va ser una taula de salvació a aquest centre de màxima complexitat i 800 alumnes. "Molts no tenien un dispositiu a casa. Algunes famílies vivien en una sola habitació", relata Vallès, que avui s'encarrega de gestionar, juntament amb l'altre coordinador digital de l'institut, els prop de 1000 equips amb què compta el centre. Però com altres docents, també critica durament com Educació està gestionant aquest ambiciós projecte de digitalització a tot Catalunya. "Ens sentim oblidats", exclama, mentre relata com una part important de la jornada la dedica a arreglar problemes amb les xarxes wifi del centre i a gestionar tota mena d'incidències tècniques.

Una inversió milionària

Ara fa quatre anys el Govern va posar en marxa el Pla d'Educació Digital de Catalunya (PDEC) 2020-2023, una estratègia amb tres eixos principals d'actuació per dotar de competències digitals a alumnes, docents i centres. Entès aquest concepte, el de competència digital, com una part "clau per a una ciutadania que ha de ser crítica i responsable en l'ús que fa de la tecnologia".

Dins aquest pla el departament va injectar a la tardor del 2022 149 milions d'euros per comprar equips tecnològics per als centres, en un termini de dos anys. 47 milions més es van destinar a la formació i capacitació de professors en l'àmbit digital. En total, gairebé 200 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation, el pla d'ajudes als estats membres aprovat per la Comissió Europea després de la Covid-19. "És el procés més important d'aportació d'equipaments als centres de tota la història del departament d'Educació", va dir el llavors conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

L'última fase del PDEC, que va començar el novembre de l'any passat, contempla el repartiment del voltant de 32.000 pantalles digitals interactives 4.200 kits de robòtica i 2.700 maletes audiovisuals (amb micròfons, càmeres, trípodes i un altre equipament per produir continguts audiovisuals) als centres catalans. A més d'ampliar en 100.000 la dotació de nous ordinadors portàtils, la majoria per a alumnes del primer cicle de secundària (1r i 2n d'ESO).

Però, com s'està gestionant aquesta inversió milionària? D'on venen les queixes dels docents? Per Marga Romartínez, mestra i responsable d'educació no universitària de CCOO Catalunya, el primer que cal tenir en compte és que aquest pla es basa "en un fons finalista europeu". És a dir, no és un projecte que respongui a les necessitats directes dels centres, assegura. "S'estan portant equips perquè venien diners d'Europa. I perquè si no aquests diners es perdien". Romartínez destaca dues falles principals a l'actual pla de la conselleria. El primer, la manca de formació entre els docents per fer servir aquests equips, no només des del punt de vista tècnic, sinó també pedagògic. "S'ha començat a fer formació, però no n'hi ha prou", assegura. I el segon és el volum de treball que implica la reparació dels equips quan es fan malbé. Tots dos problemes cauen avui dia principalment sobre les espatlles dels coordinadors digitals. "Es passen el dia apagant focs", resumeix Romartínez, cosa que impedeix que dediquin temps de treball a formar altres docents sobre com treure veritable partit a aquests equips digitals. Tot i que, dins de l'estratègia del Govern s'inclouen partides específiques per a la formació del professorat en competències digitals, aquesta docent critica que no es té en compte la formació de què parteix cada professor. "S'estan fent formacions alhora que arriben els equips. Cada docent parteix d'uns coneixements tecnològics molt diferents. En un claustre, et trobes de tot", valora.

"Hi ha un gran esforç a enviar dotació tecnològica als centres, però potser hi ha desigualtats en totes aquestes qüestions."

I la gestió pedagògica?

El col·lectiu Coordinadors Digitals en Lluita agrupa des de fa dos anys professionals de centres de tot Catalunya que es declaren “a punt del col·lapse”. Entre altres reivindicacions aquest grup reclama un augment de les hores assignades a la coordinació digital als centres i el cobrament de formacions a docents que encara no els han estat abonades. En la seva crida per una “cordura digital”, aquest col·lectiu també exigeix ​​que els centres comptin amb un tècnic informàtic per resoldre incidències. A més d'una previsió i planificació més gran en la digitalització dels centres. Sandra Vallès, membre d'aquesta agrupació, assegura que el desig dels coordinadors és dedicar-se més a la gestió pedagògica d'aquesta tecnologia. "Cal donar sentit a l'ús que es fa d'aquests equips. El nostre càrrec hauria de ser més pedagògic que no pas tècnic", sosté.

El Dr. Miquel Àngel Prats, investigador sobre l'ús de tecnologies digitals a l'educació, coincideix en la necessitat de centrar els esforços no només en el maquinari, sinó també en les persones que l'han de dotar de contingut. Per exemple, establint uns objectius clars a l'hora d'invertir en equips i una manera d'avaluar aquests processos. “Què volem amb la tecnologia i quin tipus d'ideari apliquem? Quin horitzó tenim al centre en qüestió? I de quina manera acompanyarem els directors, professors i alumnes?", són preguntes que, en opinió de Prats, han de ser respostes dins de qualsevol estratègia de digitalització. Sense oblidar les famílies i el seu context, un actor habitualment deixat de banda en aquest tipus de projectes, assenyala. "Hi ha un gran esforç a enviar dotació tecnològica als centres, però potser hi ha desigualtats en totes aquestes qüestions. A l'apartat de persones, a l'acompanyament a les famílies i sobretot en com s'avalua tot això, quin reporti estem fent de cada pas que es fa", analitza aquest expert.

Dificultats en la planificació

I és que les mancances en la planificació tenen conseqüències directes al dia a dia dels centres. J., coordinador digital a una escola de Sabadell, explica com esperen des de ja fa dos anys l'arribada de diverses pantalles digitals. "Ara a l'escola tenim projectors de tota la vida i el canvi d'una bombeta per si mateix val 300 euros. Així que estem malvivint amb projectors en mal estat perquè arribarien les pantalles i no ens compensava comprar-ne de nous", relata.

Els problemes s'agreugen si els retards o les comandes que no arriben tenen a veure amb ordinadors portàtils per a alumnes de secundària o batxillerat, principalment en centres com el de J., on aquests dispositius ja són la seva eina bàsica de treball. Aquest docent explica com aquesta situació s'ha donat en diverses ocasions els darrers anys, sobretot quan arriba un estudiant nou al barri i al centre a mitjan curs o al setembre, amb les matrícules ja tancades. "De vegades triguen un mes a arribar o no arriben. Un nen no pot estar quatre setmanes sense un ordinador”, adverteix, en relació amb el risc que l'alumne es quedi enrere en el seu aprenentatge.

Amb tot, de vegades passa la situació contrària: inversions per part d'Educació que acaben caient en sac trencat. Així ha passat a diversos centres a Catalunya amb els MiFi, un rúter de petites dimensions, amb bateria autònoma i que incorpora una targeta SIM de dades per connectar-se a internet. En els pitjors moments de la pandèmia, amb centenars de milers d'alumnes tancats a casa seva i una part sense accés a internet al domicili, la conselleria va decidir adquirir i repartir MiFis als centres de manera discrecional, especialment als barris de rendes baixes.

A l'INS Investigador Blanxart, Sandra Vallès explica que els van arribar, sense que des del centre s'haguessin demanat, uns 100 rúters d'aquest tipus. Tot i les bones intencions d'aquesta inversió, els alumnes que els van demanar "no van arribar a 10", comenta Vallès. La resta han estat en una caixa en un magatzem del centre prop de dos anys, fins fa tot just uns mesos. "I a més pagant-se una línia telefònica cada mes", explica.

• Article relacionat: “Les escoles han de ser un factor d'equilibri davant de les desigualtats educatives en l'àmbit digital”

Benestar Digital, i ara què?

Sent conscients del complex equilibri que hi ha entre planificació a llarg termini i la gestió del dia a dia, cada cop més veus reclamen una aposta clara per un model d'educació digital híbrida. Estratègies pedagògiques que ajudin els centres i els docents a aplicar les tecnologies com una eina per potenciar l'esperit crític i moltes altres competències -no estrictament digitals- entre l'alumnat.

“Què volem amb la tecnologia i quin tipus d'ideari apliquem? Quin horitzó tenim al centre en qüestió? I de quina manera acompanyarem els directors, professors i alumnes?"

Miquel Àngel Prats posa el següent exemple pràctic per explicar-ho: fer una videoconferència en què participin múltiples centres per parlar amb un astronauta de l'Agència Espacial Europea. Activitats que, sense el suport tecnològic necessari, "serien impossibles". "Aquestes eines són un vehicle que permet modificar espai i temps. Però això requereix una estructura que avui en dia no tenim", sosté.

Prats incideix en la necessitat de consensuar un nou model educatiu "que tingui en compte la presència de les tecnologies a l'aula", però que prioritzi l'ús dels recursos tecnològics "quan calen per desenvolupar competències bàsiques", que tenen a veure per exemple amb el desenvolupament de l'esperit crític i la capacitat de verificar i qüestionar el que els alumnes veuen i llegeixen.

Amb tot, la realitat que avui viuen els centres i els seus professionals mostra que encara queda molt de camí per fer. Els conflictes que hi ha avui dia al voltant de l'aterratge d'equipaments digitals a l'escola catalana reflecteixen el repte que suposa aquesta transformació. Un canvi estructural que és també una oportunitat per avançar, des de diferents línies d'acció i amb diferents objectius concrets, cap a una equitat social (i digital) més gran.