El nou marc de competències digitals: cada cop més complet, menys en equitat

El DigComp 3.0 genera més dubtes que respostes. Es tracta de la nova actualització del marc europeu de competències digitals que es publicarà a finals del 2025. En aquest article avancem alguns dels elements principals, i per què els canvis que es plantegen són insuficients per construir un futur digital més just. Abans, però, sorgeix una pregunta: què és un marc de competències digitals i per què el necessitem?

El DigComp és l’eina de referència per determinar les competències que tothom hauria de tenir per viure, participar i desenvolupar-se activament en la societat. Des de comunicar-se als espais digitals fins a detectar les fake news, assegurar la privacitat de les dades o reflexionar críticament sobre els usos dels dispositius. A Catalunya, l’actual marc DigComp 2.2 ha tingut una gran influència en la determinació de les competències digitals que han de desenvolupar infants i adolescents durant les diferents etapes educatives.

"No podem esperar que s’avanci en l’equitat digital des dels marcs competencials europeus: necessitem una educació digital que pensi en clau de drets i oportunitats"

• Relacionat: Capdavanters al rànquing però a la cua en equitat: els alumnes catalans, els més desiguals en competències digitals per pobresa i origen

Però, des del març del 2022 que es va publicar el DigComp 2.2 fins avui, ha canviat molt l’entorn digital. Per exemple, OpenAI va llançar ChatGPT uns mesos després -el novembre del 2022- i avui dia l’utilitzen més de 300 milions d’usuaris setmanals. O les discussions sobre la digitalització educativa, que no són les mateixes avui que en 2022. És per això que el JCR de la Comissió Europea publicarà, abans de final del 2025, una versió que doni resposta als reptes del món digital. Excepte pel que fa a l’equitat.

Per què no? El fet de proposar un marc de competències estandarditzades per a tothom no garanteix que es desenvolupin de forma equitativa. I en uns dies en què tot el que és digital travessa les nostres vides, esdevé essencial posar-nos les ulleres d’equitat. No es tracta només que tothom tingui les competències, es tracta que tothom pugui extreure el màxim aprofitament i oportunitats. Però, actualment, aconseguir això depèn més dels agents educatius que no pas de les polítiques d’upskilling de la Unió Europea. Per aterrar-ho en dos exemples pràctics fora de Catalunya i poc coneguts:

• Primanima, una aposta municipal a Hongria per la creació de contingut d’animació digital amb una intencionalitat de reflexió social (competència 3.1 del DigComp 2.2) a través d’espais d’aprenentatge fora d’escola gratuïts i guiats per educadors especialitzats en animació.
• Medialepfade, que promou una programació de tallers en obert per garantir el desenvolupament de la mirada crítica en els entorns digitals (competència 1.2 del DigComp 2.2) entre els infants i adolescents alemanys, arribant als més vulnerables, com per exemple, desmuntant els discursos d’antifeminisme a TikTok.
• A Catalunya també desenvolupem iniciatives: des de la Fundació Bofill s’impulsa Code Club, un club d’extraescolars gratuït per desenvolupar el pensament computacional -un element que s’incorporarà específicament al DigComp 3.0- en escoles d'alta i màxima complexitat.

"El DigComp 3.0 hauria d’incorporar una dimensió explícita d’equitat, que serveixi de guia per al desenvolupament just de les competències digitals"

• Relacionat: Pensament computacional amb la Dra. Marina Bers: “Si volem transformar, necessitem programar"

Com serà el nou DigCom i per què és insuficient?

En els darrers dies he estat a l’assemblea de l’aliança All Digital, del qual formem part, on el DigComp Hub ens ha anticipat les modificacions del nou DigComp 3.0. És innegable que incorporarà grans canvis: un tractament integral de la intel·ligència artificial dins de la competència digital, la integració del pensament computacional com a part essencial a desenvolupar en la competència de programació i una simplificació dels nivells d’assoliment (que passen a ser 4 en comptes de 8). Però això resulta insuficient.

Per què? Perquè les discussions sobre el nou DigComp 3.0 s’han centrat, majoritàriament, en una anàlisi de les necessitats del mercat laboral i en preocupacions temàtiques concretes. Això contrasta amb la visió original del marc: una proposta competencial amb una vocació clara de justícia social. A més, els desafiaments que tenim a Catalunya —relacionats amb la llengua, la inclusió o l’equitat— són diferents dels que afronta l’educació a Alemanya o a Finlàndia. Caldria, per tant, adaptar aquest marc europeu a la realitat del nostre país, com ja ha fet Àustria amb el DigComp 2.3 AT.

Però sí que crec que tot el que envolta aquestes competències —el com, el per a qui, el perquè i amb quins recursos— pot convertir-se en condicions per fer-la possible. Ara mateix, el DigComp 3.0 es presenta com un catàleg de competències desvinculat del seu impacte real. Per això cal preguntar-se com podem avançar en l’equitat digital a Catalunya des d’un marc com aquest.

El DigComp 3.0 hauria d’incorporar una dimensió explícita d’equitat, que serveixi de guia per al desenvolupament just de les competències digitals. Amb eines, recursos i coneixement útils per als agents educatius i socials que treballen amb infants i joves: docents, municipis, tècniques, entitats de barri o professionals d’extraescolars. Amb una pregunta de fons que hauria d’esdevenir far: Com garantim l’equitat en el desenvolupament de les competències digitals?

"Tenim el coneixement, les experiències i els agents per construir una nova generació més crítica, més contextualitzada i sobretot més justa"

Les claus per una competència digital en clau d’oportunitats

Amb tot això, aquí van quatre idees i quatre preguntes per avançar —i sí, el número és una casualitat:

1. Identificar les competències menys accessibles. Sabem que moltes habilitats digitals es desenvolupen en espais fora d’escola, on sovint les oportunitats depenen del barri on viuen els infants o del nivell socioeconòmic de la seva família. Incorporar indicadors d’equitat del desenvolupament de les competències ens pot orientar sobre quines hem d’afavorir i potenciar més en els entorns de major vulnerabilitat. Això es pot fer a través de les dades desagregades per gènere, edat, origen, NESE i territori que molts estudis internacionals com PISA o ICILS ja incorporen.
2. Menys digital i més societat. Cal vincular les competències digitals als reptes socials que avui amplifiquen desigualtats. Ser competent digitalment ha d’incloure també habilitats per fer front a discursos antifeministes o antiimigració, per dissenyar entorns digitals accessibles o per identificar amenaces de ciberseguretat. No es tracta només de saber usar eines, sinó d’esdevenir agents actius per a una societat digital més justa.
3. Permetre itineraris contextualitzats i personalitzats. Una lectura flexible de les competències que permeti adaptar fàcilment a les diverses necessitats i potencialitats. És a dir, que faciliti la construcció d’itineraris de desenvolupament competencial personalitzats. Això implica llegir el marc amb una mirada oberta, adaptativa i orientada a les necessitats reals.
4. Una competència digital desendollada. En un escenari en què molts infants i adolescents no gaudeixen de l’acompanyament necessari i es qüestiona profundament l’exposició digital dels infants, cal també promoure pedagogies de les competències digitals sense dispositius. Especialment en edats primerenques.

Ara bé...

• Com reconeixem l’aprenentatge digital que passa fora de l’aula i les competències adquirides en espais no formals, extraescolars o comunitaris?
• Quin rol han de jugar les facultats d’educació? Podem empoderar el futur professorat no només amb competències digitals, sinó amb una mirada ètica i equitativa per desenvolupar-les amb els infants?
• Com conviu la necessitat de desenvolupar les competències digitals amb el creixent qüestionament cap als dispositius digitals durant la infància?
• Cal territorialitzar els marcs de competències? Com incorporem els municipis i ecosistema local de base per garantir una equitat digital arrelada al territori?

El DigComp 3.0 pot ser un bon punt de partida, però no pot ser el punt d’arribada. Tenim el coneixement, les experiències i els agents per construir una nova generació més crítica, més contextualitzada i sobretot més justa. Ara per ara, no podem esperar que s’avanci en l’equitat digital des dels marcs competencials europeus. Necessitem una educació digital que pensi en clau de drets i oportunitats. I això —com sempre en educació— depèn de totes nosaltres.