Què hi ha darrere la competència en comprensió lectora?

18/04/2023

Marta Sanz, Clàudia Roca

El fet de comptar amb una bona competència en comprensió lectora no només és imprescindible per accedir a altres fonts de coneixement, sinó que també esdevé fonamental per comprendre el món contemporani i tots els reptes que li són inherents. No obstant això, aquesta competència s’ha d’entendre com la culminació d’un complex procés d’aprenentatge en el qual entren en joc tota una sèrie d'habilitats clau i de requisits contextuals que són indispensables per garantir l’èxit d'una comprensió lectora adequada.

Tanmateix, a Catalunya, els resultats de les competències lingüístiques de l’any 2022 mostren dades poc optimistes. Concretament, un 16,6% dels infants se situa en un nivell de competència baix pel que fa a la llengua catalana, un percentatge que ha augmentat en més d'un 4% si es compara amb les dues darreres edicions. Són moltes i diverses les causes que podrien explicar aquest increment, entre elles caldria incloure-hi els devastadors efectes de la pandèmia, l’ombra dels quals s’allarga fins a l’actualitat i té encara un impacte important sovint emmascarat, avui dia, en el desenvolupament de molts infants en diferents etapes educatives. Malgrat aquesta circumstància, les dades relacionades amb la competència en llengua catalana de l’alumnat són particularment esfereïdores si posem el focus en el grau de complexitat dels centres. I és que, mentre que només un 7,4% de l’alumnat dels centres de baixa complexitat té una competència insuficient en llengua catalana, aquest percentatge s’eleva fins al 30,1% en els centres d’alta complexitat. En canvi, si atenem específicament l'àrea de comprensió lectora, els resultats globals obtinguts mostren que un 13,2% de l’alumnat presenta una competència baixa.

“Mentre que només un 7,4% de l’alumnat dels centres de baixa complexitat té una competència insuficient en llengua catalana, aquest percentatge s’eleva fins al 30,1% en els centres d’alta complexitat.”

Aquestes dades posen de manifest la importància d’invertir en programes de qualitat que facilitin d'una manera explícita i sistemàtica l’adquisició d’una bona competència en lectoescriptura per assolir una adequada comprensió lectora, que afavoreixi la consolidació d’unes bases suficients per a l’aprenentatge de la lectoescriptura: només així podrem aspirar a assegurar l’èxit educatiu de tots els infants, indistintament del grau de complexitat del seu context, i revertir la desigualtat d’oportunitats educatives entre uns i altres.

Però, quins són els requisits necessaris que contribueixen a una bona comprensió lectora?

La comprensió lectora és inseparable d’una sèrie d’habilitats complexes i multidimensionals que parteixen necessàriament d’uns processos cognitius i lectoescriptors previs i indispensables. Així mateix, una bona adquisició dels processos del llenguatge oral, com ara la fonologia, la morfologia, la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica esdevé fonamental per a la comprensió lectora (Perfetti, 1999), de tal manera que, quan llegim, les paraules impreses es transformen en significats a través de mecanismes de descodificació i comprensió (Cats i Kamhi, 1999). És a dir, només si l’infant integra adequadament aquests processos serà capaç d’interpretar textos a diferents nivells: literal, inferencial i contextual (Llorens et al., 2011).

Així doncs, són múltiples els factors que fan possible la comprensió i la integració del coneixement i la capacitat d’emprar-lo d’una manera complexa i adaptada al context. Generalment, es tendeix a pensar que la comprensió lectora s’adquireix únicament a través de l’exposició als textos, així que sovint no es tenen en compte les àrees subjacents que ens permeten comprendre el significat d’allò que llegim. Per tant, el fet que un infant no tingui una bona competència en comprensió lectora es pot deure a una gran varietat de factors que cal abordar de manera més específica i que expliquem a continuació.

“Són múltiples els factors que fan possible la comprensió i la integració del coneixement i la capacitat d’emprar-lo d’una manera complexa i adaptada al context.”

En primer lloc, cal que l’infant presenti un bon desenvolupament del llenguatge oral. Quan un infant inicia l’escolarització amb un domini baix de la llengua catalana, es troba en una situació de desavantatge, atès que aquesta serà la llengua vehicular i d’exposició lectora a l’escola. Es fa evident, doncs, que tenir els recursos per poder enriquir el coneixement lingüístic i assegurar-ne un bon desenvolupament esdevé imprescindible. Sovint, però, aquesta realitat es torna tot un repte per als docents, especialment si ens referim als centres de màxima complexitat, on es troba un percentatge elevat de l’alumnat que no presenta un bon domini de la llengua catalana a l’hora d’iniciar l’aprenentatge de la lectoescriptura.

En segon lloc, al llarg de l’etapa infantil i el primer cicle de primària, és de gran importància que l’alumnat adquireixi una bona base en mecànica lectora. Aquesta engloba les habilitats prelectores (consciència fonològica, coneixement del codi alfabètic i consciència fonogràfica) i també les àrees lectores (processos lèxics entesos dins el model de doble ruta, processos ortogràfics i processos d’automatització i fluïdesa lectora).

En tercer lloc, la preservació de diferents habilitats cognitives és un requisit fonamental per adquirir una bona habilitat lectoescriptora i per poder, en conseqüència, comprendre textos. És l’exemple principal de les funcions executives, les quals es van desenvolupant al llarg de la infància i l’adolescència i conclouen el procés maduratiu al començament de la vida adulta. Les funcions executives tenen un rol molt significatiu en l’aprenentatge, ja que fan possible que l’infant, a mesura que les desenvolupa, sigui capaç d’abstraure la informació i categoritzar-la, així com planificar, seqüenciar i anticipar la seva pròpia conducta d'acord amb la informació que ha obtingut (Stuss, 1992). D’aquesta manera, l’infant adquireix una major autonomia per afrontar cognitivament tasques més complexes com la comprensió lectora. En aquesta mateixa línia, hi ha altres processos com l’atenció i la memòria que actuen com a substrat cognitiu i que fan possible, per una banda, mantenir els recursos atencionals al llarg d’una tasca, així com inhibir els distractors i recentrar el focus en l’activitat, i, per l’altra, activar aprenentatges previs i consolidar i construir nous coneixements a través dels processos de memòria.

A més, el context de l’infant hi té un rol cabdal en tot aquest engranatge. D’una banda, l’entorn pot actuar com a facilitador i estimulador per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, en el cas dels entorns socialitzadors on s’estimula el desenvolupament del llenguatge oral i on hi ha un bon clima familiar que acompanya la lectura. D’altra banda, malauradament també pot actuar com a barrera, en els casos on hi ha un baix domini de la llengua oral i/o escrita o en els entorns amb una mancança pel que fa a l’acompanyament i clima familiar dels infants, entre altres múltiples factors de vulnerabilitat que s’hi poden donar.

“L’entorn pot actuar com a facilitador i estimulador per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, en el cas dels entorns socialitzadors on s’estimula el desenvolupament del llenguatge oral i on hi ha un bon clima familiar que acompanya la lectura.”

A partir de tots aquests processos subjacents l’infant és capaç de comprendre correctament allò que llegeix. És d’aquesta manera, com l’infant sap activar el coneixement abans, durant i després de llegir; és capaç de sintetitzar i extreure la informació més important i sap treure conclusions durant i després de la lectura. Però com podem vetllar per l’equitat educativa i garantir una adequada comprensió lectora de tots els nens i nenes indistintament del seu context? Fer ús de metodologies sistematitzades i inclusives que abordin les necessitats específiques de cada centre escolar pot afavorir l’obtenció d’un millor rendiment en els processos de lectura i escriptura dels infants. En aquest sentit, doncs, cal posar l’èmfasi en les metodologies lúdiques i motivadores basades en l’evidència que potenciïn l’aprenentatge de les diferents àrees involucrades en la mecànica lectora, de la gramàtica de la llengua, alhora que enriqueixin el llenguatge oral i estimulin les diferents habilitats cognitives.

En aquest sentit, es fa evident la necessitat de desenvolupar metodologies específiques per vetllar per la igualtat d’oportunitats i assegurar un aprenentatge lectoescriptor de qualitat per a tots els nens i nenes, siguin quines siguin les seves necessitats educatives, indistintament del grau de vulnerabilitat que afecta el seu context social i familiar. L’enfocament des de diferents programes poden ser complementaris segons l’etapa evolutiva, el perfil de l’infant i l’àrea que es pretén abordar. Comptat i debatut, cal implementar programes que proporcionin les eines de detecció i intervenció amb un clar objectiu: formar infants competents en lectoescriptura i comprensió lectora per, d’aquesta manera, i en darrera instància, puguin abstraure, analitzar, sintetitzar la informació que llegeixen amb vista a desenvolupar un pensament crític que els permeti afrontar els reptes, els matisos, les complexitats i els coneixements que són intrínsecs al món que els envolta.

*Foto: Fundació Diverse.