15 propostes de política educativa per a la nova legislatura

Com hauria d’afrontar el nou govern de la generalitat les amenaces i oportunitats en matèria educativa? Quines mesures es poden impulsar a curt i mig termini des del govern de la Generalitat amb l’objectiu de fer un salt en matèria educativa? A continuació us presentem un recull de 15 propostes en base al fil obert a twitter per part del Director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. 

1. Desplegar ràpid i a fons el decret d’escola inclusiva (o ens quedarem a mitges)

Un dels elements a la vegada urgents i importants és el d’Implementar el decret que concreta i desenvolupa l’aposta de la LEC per l’escola inclusiva. Un decret que no només permet definir i aportar recursos per a fer possible un avenç significatiu, sinó que a més suposa un canvi de filosofia de profunditat. No és una nova manera d’atendre la discapacitat, sinó una manera d’educar tenint en compte la singularitat de cadascú. 

Pots consultar el capítol de l’Anuari 2015 “L’escola inclusiva a Catalunya: una il?lusió seductora” i l’article del Diari de l’Educació en que s’exposen els principals canvis del Decret “La Generalitat aprova el decret que regula el model d’escola inclusiva”

2. Desplegar la llei de FP encallada: sense més excuses, ens hi va el futur

La Llei de Formació Professional, aprovada al parlament l’any 2015 però encallada des de llavors, ha de poder-se executar per donar resposta a reptes clau de l’àmbit. En són clars exemples la necessitat de donar prestigi i reconeixement social de la formació professional,  l’articulació d’una política pública integral i global pel que fa a la formació professional, o la millora necessària en la vinculació del sistema formatiu amb el productiu. 

Per conèixer més de prop la situació i els reptes de la Formació Professional pots consultar “La formació professional i l'ocupació a Catalunya: Una ullada als indicadors des d'una perspectiva comparada”

3. Fundar una política de beques digna d’un país 

Catalunya necessita bastir una nova i ambiciosa política de beques i ajudes a l'estudi que ampliï les oportunitats per a l'educació de sectors amplis de la societat. No només es tracta de d’incrementar els recursos destinats, sinó que cal dotar-se d’un sistema de beques que aporti més equitat i oportunitats al sistema educatiu. 

Pots consultar l’estudi “Les beques a examen. Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi” per aprofundir en la temàtica. 

4. La reforma de l’educació secundària, un model anacrònic on s’estavellen els nostres estudiants

Els canvis socials, econòmics, tecnològics i culturals que viu la nostra societat molts cops posen contra les cordes institucions, polítiques i estructures. L’escola secundària és un dels àmbits on aquest fenomen es mostra d’una manera més contundent. Quins són els elements que més ens han de preocupar de la secundària? Quines són les palanques de canvi per a transformar-la? 

Per a donar resposta a aquestes preguntes, pots consultar el capítol de l’Anuari 2015 “L’educació secundària obligatòria. Problemes, reptes i escenaris per a la reforma”.

5. Una política pública que impulsi i faci sostenible l’onada d’innovació educativa

Catalunya es troba immersa en un moment d’innovació i canvi educatiu. Segons resultats de l’edubaròmetre, el 64% dels docents voldrien més innovació i el 43% afirmen que els seus centres educatius estan immersos en processos de canvi i transformació. El projecte Educació Demà està imaginant, generant i impulsant la transformació educativa. Escola Nova 21 està generant una mobilització amb l’objectiu de fer irreversible el canvi en el sistema educatiu català. Quins són però, els canvis sistèmics que cal implementar per a no perdre l’oportunitat de canvi que tenim al davant? 

Per a respondre aquesta pregunta clau, podeu veure el vídeo resum del debat “Sostenir la innovació educativa: què necessiten els docents per garantir la transformació?”

6. Prioritzem on cal: un pla de suport i inversió intensiu als centres desafavorits

L’existència de centres complexos, segregats o desafavorits compromet les oportunitats educatives dels alumnes que hi assisteixen i, en conjunt, els indicadors d’equitat i eficàcia global del sistema escolar. Es fa necessari apoderar aquests centres amb recursos docents, organitzatius i monetaris ajustats a les seves necessitats, però també des del punt de vist del seu projecte pedagògic. En darrera instància, la millora d’aquests centres pot atraure-hi nous perfils d’alumnes i produir així dinàmiques de desagregació.

En clau de transformació educativa, pots consultar el projecte Magnet: Aliances per a l’èxit educatiu. Com a context general: Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools (OCDE).

7. Arrencar el pacte contra la segregació: en 4 anys abolim aquesta guetització vergonyosa

És ben sabut que una xarxa escolar segregada provoca un increment de la desigualtat educativa i una reducció de l’efectivitat global de la xarxa. Per contra, una reducció de la segregació escolar afavoreix l’equitat en els resultats educatius i alhora una gestió més eficient dels recursos materials i humans dels centres. En resum, la segregació escolar compromet la funció d’igualació d’oportunitats pròpia de l’educació. A primers de 2017, Departament d’Ensenyament i Síndic de Greuges, juntament amb altres actors educatius, van fer una aposta clara per revertir la segregació escolar. És moment que aquesta aposta es concreti en mesures audaces per lluitar contra aquest fenomen. 

Sobre què funciona en la lluita contra la segregació, consulteu: Polítiques de tria i assignació d’escola: quins efectes tenen sobre la segregació escolar? Per conèixer experiències municipals rellevants, vegeu: Municipis contra la segregació escolar.

8. Començar per garantir escola bressol gratuïta per famílies pobres, la inversió més efectiva

La recerca deixa clar que l’escolarització en la primera infància pot tenir un efecte molt positiu en el progrés cognitiu, metacognitiu i socioemocional de nens i nenes al llarg del seu itinerari educatiu. Per tant és necessari garantir que les famílies, especialment aquelles que parteixen d’una realitat social, econòmica i cultural més desafavorida, tinguin accés gratuït a serveis educatius 0-3 anys de qualitat i efectivament hi participin.

Sobre els reptes i oportunitats d’aquesta aposta, vegeu: De l’escola bressol a les polítiques de primera infància: l’educació i cura de la primera infància a Catalunya. Com a context general: Early Childhood Education and Care (RAND).

9. Convertir les oportunitats més enllà de l’escola en una política pública comunitària: aprenentatges personalitzats i connectats

Segons el projecte americà Expanded Schools existeix una bretxa de 6.000 hores de diferència entre la infància que té més oportunitats i la que menys. Aquesta gran bretxa apareix principalment en tot l’àmbit fora de l’escola. Tenim davant nostre doncs, una gran oportunitat de país per a reduir les desigualtats i fer un salt en les trajectòries educatives i vitals de la infància i l’adolescència. L’aliança Educació 360 – Educació a temps complet té precisament aquest repte. 

Per a ampliar la informació podeu consultar l’informe “A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua” .

10. Projectes d’equip: estabilitat dels equips docents i mesures d’autonomia de centres 

Abordar reptes clau de l’educació al nostre país passa per generar canvis en el sistema que permetin al cos docent desenvolupar més i millors projectes educatius. Això passa per avançar en l’autonomia de centres, un aspecte previst a la Llei d’Educació de Catalunya i on encara es pot continuar aprofundint i millorant. Com podem avançar en aquesta lògica alineant esforços, visions i interessos? El capítol de l’Anuari 2016 en parla: “L’autonomia de centre en els horitzons de millora educativa”.

11. Garantim la gratuïtat efectiva de l’educació obligatòria

Tant els centres públics com, sobretot, els concertats carreguen a les famílies una sèrie de despeses que lamina el principi de gratuïtat en els ensenyaments obligatoris. Aquest fet imposa una barrera econòmic en l’accés als centres i, en general, en l’escolarització, que no fa sinó acabar reproduint  dinàmiques segregadores i desigualtat educativa. Cal, per tant, plantejar-se quines condicions caldria satisfer per fer efectiva la gratuïtat en els ensenyaments obligatoris, en l’àmbit del finançament, de la planificació educativa, de la coresponsabilitat i de la governança del sistema.

De la necessitat de garantir la gratuïtat real dels ensenyament obligatoris en el marc d’un servei públic d’educació en parlen les conclusions de L’estat de l’educació a Catalunya 2016.  

12. Cal nou model de formació inicial, selecció i formació contínua de docents

Un dels temes que va aflorant en molts debats educatius és el del desenvolupament docent. Com pot canviar el sistema educatiu per fer confluir els interessos dels docents per millorar i créixer professionalment amb els interessos del sistema de millorar la qualitat? Per què això passa menys sovint del que desitjaríem? Dins de tot aquest debat, hi ha un aspecte fonamental per on es podria començar generar un canvi significatiu: el canvi de model de la formació inicial, selecció i formació contínua dels docents. 

Per a disposar d’una visió àmplia sobre aquest aspecte, podeu consultar el capítol de l’Anuari 2015 “Les polítiques de professorat”. 

13. Un bon decret de menjadors, reactivar la biblioteca escolar i potenciar l’educació d’adults?

Tres àmbits de vegades una mica deixats de banda però que tenen un potencial educatiu i social clau: els menjadors escolars, les biblioteques escolars i l’educació d’adults. Com podem incrementar el seu abast, fer-los més atractius i potenciar la seva vessant educativa i social? L’Aliança Educació 360 intenta donar resposta, entre d’altres, a aquests 3 reptes, connectant-los amb continguts lectius i amb tot el que passa a la comunitat. La Crida Biblio(r)Evolució està definint i cocreant 30 biblioteques escolars.  

14. Per valents: el model de concerts és un nyap. Qui s’atrevirà a refer-lo?

La política de concerts escolars ha permès disposar d’una oferta de places sostingudes amb fons públics capaç d’ajustar-se i cobrir els cicles de demanda que s’han anat produint al llarg dels anys. Al mateix temps s’ha fet evident que el model de concertació no casa bé amb la idea d’un servei públic d’educació o, si més no, de servei d’educació basat en unes mateixes regles del joc i proveïdor d’igualtat d’oportunitats per a tothom. En el passat s’han testat fórmules interessants per avançar en la bona direcció, com per exemple els aleshores denominats Acords de coresponsabilitat. Repensar el model vol dir parlar de finançament, de gratuïtat, de models i estàndards pedagògics, de condicions docents, de regulació de l’elecció i tria de centre, etc.

Sobre els perills que alguns models de concertació poden representar en educació, veure: Las alianzas público-privadas como enfoque para las políticas educativas: múltiples significados, riesgos y problemas

15. I els diners? Més inversió educativa: però quanta i en quines prioritats? On calen més mestres?

En un escenari de recuperació econòmica cal pensar com recuperar nivells d’inversió pública en educació i com fer que aquesta sigui més efectiva, equitativa i eficient. En resum, invertir més, però sobretot invertir millor. Això obliga a plantejar-se quins criteris haurien de prioritzar la inversió, en quins àmbits caldria fer un esforç especial (professorat, concentració de recursos en centres desafavorits, educació 0-3 anys, escola inclusiva...), o com combinar universalitat i focalització en la política d’inversió i ajuts a les famílies.

Aquestes i altres qüestions s’analitzen en el capítol La inversió pública en educació (2015-2035), de L’estat de l’educació a Catalunya 2016. I per tenir context: Més despesa pública en educació millora el rendiment?