La Fundació Bofill reclama un acord polític ampli per garantir una despesa pressupostària ambiciosa en educació

• L’educació no pot esperar més: El sistema assumeix l’augment de la complexitat a partir del sobreesforç de docents i centres. Per això, si no hi ha nous pressupostos, l’entitat reclama tirar endavant disposicions específiques amb un suport ampli.
• Impulsar noves polítiques educatives és possible fins i tot si no hi ha pressupost, com demostren els 3 decrets llei amb suplements de crèdit que hi ha hagut el 2025.
• La Fundació Bofill presenta el cost de 17 mesures prioritàries: Aborden els principals reptes del sistema educatiu, equitat, resultats, abandonament, orientació, educació 360 i ampliació del 0-3, entre d’altres, i implicarien incrementar un 16% el pressupost d’educació.
• El 2026 s’aprovarà el nou decret d’orientació. Sense finançament addicional no tindrà potencial per millorar l’acompanyament de l’alumnat.
• “Seria irresponsable arribar a PISA 2026 sense una resposta acordada, ambiciosa i viable”: L’entitat demana acords sòlids abans dels propers resultats PISA, al setembre, que permeti afrontar el repte educatiu amb més recursos i polítiques en marxa.

La Fundació Bofill alerta que els últims vint anys la complexitat educativa ha crescut molt més ràpid que els recursos de què disposa el sistema i fa una crida a l’acció: Un bon finançament no pot esperar més.

En les dues darreres dècades s’ha duplicat l’alumnat d’origen estranger, la pobresa infantil ha escalat fins al 34% –una de les xifres més altes d’Europa– i ha crescut la matrícula viva (representa el doble que fa deu anys). El sistema educatiu ha assumit aquest augment de la complexitat a partir del sobreesforç de docents i centres educatius, la qual cosa continua tensionant excessivament la comunitat educativa.

La Fundació Bofill considera imprescindible que Catalunya arribi a aquest moment amb recursos addicionals i noves polítiques en marxa. Per això demana acords sòlids que garanteixin un increment substancial de la despesa pressupostària en educació, amb independència de si s’aproven o no els pressupostos generals de la Generalitat.

Si el país continua amb la pròrroga pressupostària de l’any 2023, l’entitat demana acords que incloguin disposicions específiques per fer un salt endavant. A més a més, en plena tramitació per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que busca garantir el finançament de l’educació amb un 6% del Producte Interior Brut (PIB). Per això detalla el cost de 17 mesures prioritàries que aborden els principals reptes del sistema educatiu, equitat, resultats, abandonament, orientació, educació 360 i ampliació del 0-3, entre d’altres, i implicarien incrementar un 16% el pressupost d’educació.

• RELACIONAT: 17 propostes per reduir desigualtats i millorar els resultats educatius a Catalunya

“Seria negligent arribar a PISA 2026 sense els canvis que PISA 2022 ja va fer evidents”

La Fundació Bofill considera imprescindible que Catalunya arribi al setembre de l’any vinent, quan es publicaran els nous resultats de PISA, amb recursos addicionals i noves polítiques ja en marxa.

Considera que seria negligent arribar a uns nous resultats sense haver fet cap dels canvis que PISA 2022 ja va fer evidents. Amb tota probabilitat el proper PISA no serà molt millor que l’anterior, però serà inexcusable que PISA 2026 es converteixi en un dejà-vu sense haver fet res diferent. Deixaria el terreny a reaccions improvisades i gesticulacions en funció dels resultats.

• INFOGRAFIA: 14 gràfics sobre l'estat de l'educació a Catalunya

La davallada i estancament de resultats va començar el 2015, es va accentuar durant la pandèmia i va tocar fons el 2022. Aquests baixos resultats, alhora, tampoc no són iguals per a tothom, hi ha una bretxa socioeconòmica clara en el nivell de competències.

• RELACIONAT: PISA exigeix un punt d’inflexió: per on cal començar?

En matemàtiques, segons les proves PISA les diferències entre els resultats de l’alumnat d’estatus socioeconòmic alt i baix han augmentat 15 punts en només quatre anys (al 2018 era de 81 punts i al 2022 de 96). També s’estan cronificant les diferències en les proves de competències bàsiques en català i matemàtiques a 6è de primària en funció de la complexitat del centre (al 2016 hi havia 9,6 punts de diferència i al 2024, 12,7).

El Decret d’Orientació no pot acabar en “paper mullat”

Durant el primer trimestre el govern té previst aprovar el nou Decret d’Orientació educativa, un instrument indispensable que només podrà desplegar-se amb utilitat si l’acompanya un finançament addicional estable. Preveu un reforç substancial de l’orientació i de l’acompanyament a l’alumnat —especialment a l’ESO—, però això exigeix contractar orientadors als instituts, ampliar les hores d’orientació a 3r i 4t i reforçar l’acció tutorial amb més dotació docent.

• RELACIONAT: Llums i ombres del Pla d’Acció del govern contra l’abandonament escolar

En aquest sentit, la Fundació proposa en primer lloc garantir l’increment de personal d’orientació a tots els instituts: una dotació als de més complexitat i mitja a la resta. Aquesta mesura tindria un cost de 31 milions d’euros. En segon lloc, planteja reduir la ràtio de les tutories a l’ESO, per passar dels 25 alumnes per tutor actuals a un màxim de 15. Aquesta segona tindria un cost de 34,5 milions.

• RELACIONAT: “Els educadors i integradors socials són fonamentals als centres perquè sempre sumen”

Si no hi ha pressupostos, disposicions específiques amb un ampli suport polític

L’entitat demana un salt qualitatiu a la despesa pressupostària en educació per fer front als reptes que acumula el sistema. Per això ha detallat el cost de 17 propostes prioritàries que, en conjunt, incrementarien un 16% el pressupost d’educació.

Alhora, si el país no és capaç d’aprovar uns nous pressupostos, i continua amb la pròrroga de l’any 2023, la Fundació Bofill demana un ampli suport parlamentari per tirar endavant disposicions específiques.

• Mònica Nadal al Parlament: “Com gastem en educació és tant important com quant gastem”

Aquest any 2025 hi ha hagut 3 decrets llei amb suplements de crèdit: dos per cobrir principalment l’increment de despeses recurrents (al març amb 2.167M€ i a l’abril amb 1.301M€) i un tercer al maig amb 467M€ on es van incloure despeses per a noves polítiques. En aquest tercer suplement s’hi van incloure algunes mesures educatives sense concreció que posteriorment s’han anat concretant, com per exemple la despesa de 22,7M€ per la incorporació de 209 dotacions de docents i 352 dotacions de personal d'atenció educativa (PAE). Aquestes xifres demostren que impulsar noves polítiques educatives –com les 17 propostes que es plantegen– és possible fins i tot si no hi ha pressupost, però que calen acords polítics amb majoria per poder fer-les viables.

Les 17 mesures per reduir desigualtats i millorar resultats

El document detalla 17 mesures que donen resposta als principals reptes educatius i compten amb evidències d'impacte segons nombroses recerques. Tenen l’objectiu de reduir l’abandonament escolar (amb polítiques d’orientació, tutoria, oferta d’FP o beques); avançar cap a la plena gratuïtat de l’escolarització per les famílies (amb un finançament dels centres en funció de la complexitat o l’avenç cap a la universalització del menjador, a més de l’augment d’educadors i integradors socials), atendre les dificultats d’aprenentatge (amb suport educatiu personalitzat, agrupacions reduïdes de matemàtiques, l’ampliació d’aules d’acollida o mesures per la comprensió lectora) i ampliar l’educació 0-3 (amb més places) i a temps complet (amb finançament concret per a extraescolars de tarda i d’estiu).

Busquen la millora explícita de resultats amb accions dirigides a fomentar aprenentatges de l’alumnat, tenen en compte que la majoria de baixos resultats es produeixen en entorns socioeconòmicament vulnerables i preveuen la millora de les condicions materials i d’acompanyament per a tot l’alumnat.

17 propostes per reduir desigualtats i millorar els resultats educatius a Catalunya

Acabar amb l’abandonament escolar

1. Incrementar el personal d’orientació als instituts, especialment als de més complexitat - 31M€
2. Incrementar l’acció tutorial a l’ESO garantint una ràtio de tutor cada 15 alumnes màxim - 34,5M€
3. Ampliar i planificar nova oferta d’estudis secundaris postobligatoris: FP, PFI i Noves Oportunitats - 174,8M€
4. Beques “salari” de continuïtat per als 63.353 alumnes de 3r d’ESO fins a 2n de postobligatòria que es troben en risc de pobresa i exclusió social (per sota de l’IRSC) - 264M€

Avançar cap a un sistema educatiu equitatiu, de gratuïtat plena i sense segregació escolar

1. Impulsar una prova pilot de finançament per fórmula dels centres educatius - 31M€.
2. Avançar cap a la universalització del menjador escolar amb 87.000 noves beques, arribant a cobrir el 27% d’alumnat per sota de la taxa de risc de pobresa - 110,3M€
3. Més recursos econòmics per garantir la gratuïtat de l’educació per l’alumnat vulnerable, acabant de desplegar les motxilles econòmiques tal com està previst al Pacte contra la segregació escolar. - 63M€
4. Ampliar la plantilla d’educadors i integradors socials amb 759 nous professionals. - 32M€

Millorar els resultats educatius, especialment per als que tenen més dificultats i vulnerabilitat

1. Quatre hores setmanals de suport educatiu personalitzat per a l’alumnat amb dificultats o baix rendiment - 257,5M€
2. Agrupacions reduïdes en el 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO, amb grups de 10 alumnes en els centres ordinaris i de 5 en els de complexitat - 103,3M€
3. Ampliar les aules d’acollida de primària i secundària amb 600 tutors més, tot reduint les ràtios actuals - 28M€
4. Impulsar un pla per situar els resultats de comprensió lectora per sobre de la mitjana de la UE - 27M€

Ampliar i millorar l’educació 0-3 anys

1. Crear 20.000 noves places públiques d’i1 i i2 i fer gratuïtes el 27% de places corresponents a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques o socioculturals - 60,6M€
2. Impulsar una línia de finançament per a la construcció de 9.116 noves places 0-3 municipals - 93M€

Impulsar l’equitat en les oportunitats educatives 360

1. Incloure les activitats extraescolars en les motxilles econòmiques per a l’alumnat identificat com a NESE - 40,7M€
2. Una política de garantia de 2 setmanes d’activitats d’estiu als infants i adolescents en situació de pobresa (NESE-B) - 46,9 M€
3. Eix socioeducatiu específic i ben finançat a la llei de barris - destinar el 20% de la llei de barris a l’àmbit educatiu i social