PISA exigeix un punt d’inflexió: per on cal començar?

Notícies

Els resultats de l’informe PISA que es van publicar el passat 5 de desembre ens donen un diagnòstic clar de l’educació a Catalunya: estem tocant fons en qualitat i en equitat del sistema educatiu. Estem a la cua dels resultats a nivell estatal i europeu, sobretot en competències bàsiques, lectura i matemàtiques.

Els resultats evidencien, una vegada més, que el sistema educatiu català arrossega curs rere curs reptes importants en desigualtats. La diferència entre alumnes de col·lectius afavorits i desfavorits està al voltant dels 100 punts, gairebé 2,5 cursos de diferència en aprenentatges.

Aquests resultats han de representar un punt d’inflexió urgent. Cal una ofensiva de país en favor de l’equitat per corregir la situació actual, i per això els pròxims mesos seran clau per revertir-la. L’any 2024 ha de ser l’any d’un canvi de rumb decidit.

Cal una ofensiva de país en favor de l’equitat per corregir la situació actual, i els pròxims mesos seran clau per revertir-la.

Des de la publicació de PISA, la comunitat educativa ha emprès un debat intens buscant explicacions i solucions per aquesta situació. S’ha parlat de desigualtats socials, segregació escolar, d’accés a activitats extraescolars, pobresa infantil, de repartiment de recursos i finançament, del suport a la docència…

Però bona part dels reptes d’equitat educativa que PISA ha posat de manifest no són nous i fa temps que estan diagnosticats, tot i que no es prioritzen políticament a l’hora d’invertir recursos o dissenyar polítiques educatives. Per contribuir al debat i començar a traçar les línies de canvi que s’hauran de posar en marxa els pròxims mesos, compartim un recull de publicacions perquè el 2024 sigui l’any del canvi educatiu a Catalunya:


    1. La fórmula de l'equitat: un finançament més just dels centres educatius

    El sistema de finançament actual dels centres educatius distribueix els recursos principalment sobre la base del nombre d’alumnes que tenen, i a partir d’aquí afegeix una dotació addicional de recursos als centres de major complexitat. Aquesta dotació addicional, que sobretot es tradueix en professorat, es troba molt per sota de les necessitats educatives d’aquests centres i dels seus alumnes. Per millorar el sistema educatiu i fer-lo més equitatiu cal més finançament, però també és imprescindible repartir els recursos per als centres d’una manera més justa, eficient i transparent.

    Descarrega l’informe



      2. Mapa interactiu: l'evolució de la segregació escolar, municipi a municipi

      El Pacte contra la segregació escolar (2019) ha significat un avenç molt important en la lluita contra la segregació escolar. Fa gairebé dos anys que el Departament d’Educació va començar a impulsar algunes mesures de les proposades al Pacte i les dades indiquen bons resultats incipients, tot i que hi ha fortes diferències territorials.

      Tot i els èxits aconseguits, no podem oblidar que el problema és molt gran i que cal encara molta decisió i mesures contundents per fer-hi front. Les dades del darrer informe del Síndic de Greuges indiquen que hi ha grans diferències en els nivells de segregació escolar a nivell municipal. Encara hi ha municipis on bona part de l’alumnat estranger està distribuït de manera desigual entre els centres educatius. Aquest mapa mostra els nivells de segregació escolar dels municipis de més de 5.000 habitants de Catalunya a partir de l’informe de balanç del Pacte contra la Segregació Escolar elaborat pel Síndic de Greuges amb dades del Departament d’Educació.

      Consulta el mapa


        3. La cara i la creu de la participació extraescolar, enquesta de participació

        Les activitats extraescolars aporten una gran riquesa educativa i oportunitats de socialització als infants i adolescents. Al llarg de tota l'escolarització obligatòria, la participació mitjana a les extraescolars suma 1.900 hores d'aprenentatges, un volum equivalent a dos cursos escolars. Però la participació extraescolar no està garantida per a tothom en el nostre país, només 66% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic baix hi té accés.

        Això eixampla la bretxa educativa entre nivells socioeconòmics i agreuja els dèficits educatius d’un segment social ja castigat per altres eixos de desigualtat. La participació extraescolar en els entorns més empobrits hauria d’esdevenir una prioritat de la política educativa del país. L’Aliança Educació 360, amb l'enquesta participativa “La cara i la creu de la participació extraescolar”, ens dona claus per entendre les desigualtats en l’accés a l’educació fora escola i plantejar política de país orientada a garantir la seva universalització.

        Consulta els resultats de l’enquesta


          4. L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria

          La no continuïtat escolar que es produeix després de 4t d’ESO ha estat un fenomen poc analitzat a Catalunya, però aquesta transició entre l’etapa obligatòria i la postobligatòria (batxi­llerat o CFGM) és precisament un dels moments més determinants de les trajec­tòries educatives dels i les joves. L’assoliment d’un nivell d’educació postobligatòria és una de les condicions necessàries a l’hora de ga­rantir trajectòries vitals i laborals d’èxit pels i les joves.

          Aquest informe analitza l’abandonament escolar que es produeix després de 4t d’ESO a Catalunya. L’anàlisi aprofundeix en les desigualtats socials i educatives vinculades a aquest fenomen aportant evidències que permetin desenvolupar polítiques públiques i educatives més efectives a l’hora de reduir l’abandonament escolar que es produeix en la transició cap a l’educació postobligatòria.

          Descarrega l’informe



          5. El 90% dels alumnes amb resultats baixos en matemàtiques a 6è de primària continua malament a 4t d’ESO

            L’estudi de l’evolució dels aprenentatges en matemàtiques entre la primària i l’ESO només es pot fer quan s’estudien cohorts d’alumnes. I això és el que fem en aquest estudi: una anàlisi de cohorts d’alumnes, on seguim els resultats que els mateixos alumnes obtenen en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i a 4t d’ESO. Només d’aquesta manera podem copsar el marge de millora existent entre el final de la primària i el final de la secundària obligatòria. És, per tant, una mirada nova als resultats de les proves de competències bàsiques, des d’una perspectiva longitudinal.

            Descarrega el document



            6.
            El professorat als centres de màxima complexitat

            L’estratificació docent és un fenomen ben documentat. Hi ha evidència creixent que l’alumnat de menor estatus socioeconòmic té major probabilitat d’escolaritzar-se en centres amb professorat menys qualificat o experimentat, amb plantilles menys estables, o infradotats en termes de recursos docents. Es tracta de tendències que inevitablement exacerben les desigualtats educatives i socials. Aquest capítol de l’Anuari 2022 pretén articular un debat sobre aquestes qüestions, identificant els principals reptes, així com les principals opcions polítiques que haurien de permetre abordar-los. Aquestes mesures inclouen la recollida i sistematització de dades del professorat, i també el reforç de les mesures de suport a l’estabilització de plantilles, entre d’altres.

            Descarrega el capítol


            7. Tota una comunitat local a favor de la lectura

            Un dels reptes que l’informe PISA posa de manifest és millorar la comprensió lectora dels nostres infants. Tota una taula d’experts i professionals compromesos amb la lectura, representants de biblioteques, centres educatius i ajuntaments, es van reunir al voltant del projecte Lecxit per parlar-ne.

            Aquesta trobada va remarcar la necessitat que la comunitat s’impliqui en la promoció de la lectura, l’acompanyament lector i la millora de la comprensió lectora. Fa falta tota una comunitat que acompanyi a la lectura per garantir-ne la competència: l’escola, la família, la biblioteca, l’ajuntament…Tenim al davant un repte majúscul i no podem esperar que el resolguin els docents a l’aula sols, però tampoc posar tota responsabilitat en la família o la biblioteca pública; cal una mirada 360 de la promoció lectora, que posi els infants al centre i asseguri que tots els agents remem en la mateixa direcció.

            Recupera el més destacat de la xerrada

            📩 Subscriu-te al butlletí per estar al dia del debat educatiu!

            * indicates required



            Blog

            Llegeix els articles relacionats

            Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

            Acceptar