77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar

• El 14% dels joves abandona prematurament els estudis, un percentatge entre els més alts d’Europa que es multiplica per 4 entre els joves amb menys recursos econòmics.
• L’any 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet durant l’ESO i principalment en acabar 4t d’ESO. Això demostra que la transició cap als ensenyaments postobligatoris és un moment crític per a l’abandonament prematur i cal acompanyar el jovent.
• A Catalunya, la política de beques a l’estudi té un caràcter molt residual:
  • El curs 2020-2021, la inversió en beques representa un 3,4% del total de la despesa pública en educació, percentatge que ens situa a la cua dels països europeus.
  • Al conjunt dels estudis no universitaris, el percentatge d’alumnat becat és del 16,9%, per sota de la mitjana espanyola (23,4%) i molt inferior al percentatge d’infants i joves en risc de pobresa (un 31,7% el 2022).
  • Els països que inverteixen més en beques tenen menys desigualtats educatives i unes taxes d’abandonament més baixes que la resta.

• L’any 2022 hi havia 106.161 alumnes entre 3r d’ESO i 2n de secundària postobligatòria en risc de pobresa i només 28.324 disposaven d’una beca de suport a l’estudi (beca MEFP). A més, la beca del Ministeri d’Educació i FP els atorga uns minsos 1.500€ anuals, que no cobreixen ni de bon tros el cost d’oportunitat de seguir estudiant.
• És necessari un programa de beques que redueixi el percentatge de joves en risc de pobresa que, per desconeixement o per la complexitat burocràtica del procediment d’accés, no sol·liciten l’ajut: el fenomen non-take-up (NTU). Tot i que no disposem de dades ni d’anàlisis específiques sobre l’abast del non-take-up en l’àmbit educatiu, aquest fenomen fa que, per exemple, l’any 2021 ni el 6% de les persones pobres a Catalunya accedís a l’Ingrés Mínim Vital.
• Catalunya no disposa d’un model propi de beca a la postobligatòria. No gestiona l’aportació que fa el Ministerio, ni n’incrementa la partida ni l’ajusta als llindars de pobresa propis.
• El Govern espanyol va incrementar un 20% la partida de beques el 2023 i és previst que transfereixi a la Generalitat el seu programa de beques a la postobligatòria. Cal que el Govern català i el Departament d’Educació aprofitin la conjuntura per articular un programa de beques sòlid i ben dotat a l’educació secundària, que posi el focus en l’alumnat amb menys recursos, que té més risc d’abandonament prematur.
• La Fundació Bofill presenta 'Beca + Secundària', una proposta de model de beca de continuïtat amb l’objectiu de reduir l’abandonament i oferir oportunitats a l’alumnat més vulnerable entre 3r d’ESO i 2n de la postobligatòria.

Barcelona, 13 de febrer de 2024

L’economia de les famílies condiciona en gran mesura els resultats i les trajectòries educatives dels alumnes. La recerca nacional i internacional fa temps que ho ha demostrat. Aquesta associació entre l’estatus socioeconòmic de l’alumnat i el seu progrés educatiu té a veure amb la capacitat que tenen les famílies amb més recursos econòmics (normalment, amb un nivell d’estudis també elevat) d’oferir als seus fills uns estímuls i un acompanyament educatiu que les famílies més pobres tenen més dificultats d’oferir. A Catalunya, el 2023, el percentatge global de joves que abandonen prematurament els estudis és d’un 14%, per sobre la mitjana espanyola (13,6%) i la de la Unió Europea (9,6% el 2022). Però la taxa d'abandonament varia en funció de la renda de les famílies: mentre que l’abandonament dels joves de les llars amb més renda és del 4,1%, el de les llars amb menys renda s’enfila pràcticament al 20%.

Descarrega el dossier de premsa complet "77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a la secundària per prevenir l’abandonament escolar"

Una política compromesa amb l’equitat i la qualitat del conjunt del sistema educatiu ha de poder combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres, i el millor instrument de què disposa per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi. Parlem de beques compensatòries per a la continuïtat dels estudis, centrades principalment en l’educació secundària.

Una política compromesa amb l’equitat i la qualitat del conjunt del sistema educatiu ha de poder combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres, i el millor instrument de què disposa per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi.

Però cal anar més enllà de l’ajut econòmic, és necessari acompanyar el jovent en la transició més crítica de la trajectòria educativa: el pas de l’ensenyament obligatori al postobligatori. Una bona política d’orientació és determinant per a la continuïtat educativa i els resultats acadèmics però també per a la seguretat en un mateix, les expectatives de futur i la salut emocional, especialment per aquell alumnat de famílies amb menor nivell educatiu i cultural.  Els alumnes menys afavorits solen tenir famílies amb capitals educatius i culturals més baixos i que, per tant, sovint no estan en condicions d’oferir la informació i els consells que els infants i joves necessiten, o no tenen la predisposició i les capacitats per obtenir-los de professors i altres agents educatius, i transmetre’ls adequadament als seus fills. Aquesta desigualtat de capital educatiu i cultural es fa evident en la diferència en les taxes d’abandonament escolar prematur en funció del nivell d’estudis de la mare.

Cal anar més enllà de l’ajut econòmic, és necessari acompanyar el jovent en la transició més crítica de la trajectòria educativa: el pas de l’ensenyament obligatori al postobligatori.

El non-take-up (o no sol·licitud dels ajuts) és un fenomen que, malgrat que està poc estudiat en l’àmbit educatiu, representa un problema de primer ordre per fer arribar les ajudes socials als col·lectius que hi tenen dret. Per aquest motiu, si aspirem que les beques arribin a tots aquells alumnes que les necessiten, s’han d’eliminar els obstacles burocràtics, administratius i d’informació per a l’accés.

Els països que inverteixen més en beques presenten unes taxes d’abandonament més baixes que la resta. A dia d’avui, però, a Catalunya, la despesa en beques representa un 3,4% del total de la despesa pública en educació, una inversió que ens situa a la cua dels països europeus

La recerca és clara: els països que inverteixen més en beques presenten unes taxes d’abandonament més baixes que la resta. A dia d’avui, però, a Catalunya, la política de beques a l’estudi té un caràcter molt residual, tant en termes d’esforç pressupostari, com en termes de cobertura, molt inferior al percentatge d’infants i joves que es troba en risc de pobresa. Al mateix temps, les beques compensatòries per a estudis postobligatoris del Ministerio de Educación y Formación Profesional tenen un import molt per sota del cost d’oportunitat de seguir estudiant. D’una banda, a Catalunya, el curs 2020-2021, la despesa en beques representa un 3,4% del total de la despesa pública en educació, una inversió que ens situa a la cua dels països europeus, lluny de països com Bulgària, Dinamarca, Països Baixos o Suècia, amb percentatges de despesa superiors al 10%.

La proposta Beca + Secundària

L’aposta per l’equitat reclama un programa de beques que contempli línies d’acció adreçades a atacar les tres barreres bàsiques per a la continuïtat educativa de l’alumnat amb més risc d’abandonament. 

Relacionat: descarrega l'informe executiu de la proposta "Beca + Secundària. Un programa de beques per a la continuitat educativa en clau d'equitat".

El model de Beca + Secundària és una proposta per reduir l’abandonament escolar per mitjà de tres línies d’acció adreçades a atacar allò que per als alumnes més vulnerables des d’un punt de vista social i econòmic es dibuixen com a tres barreres clau per a la continuïtat educativa:

1. Superar la barrera econòmica

Una assignació econòmica modulable segons el nivell de necessitats de l’alumne i la família, per combatre la barrera econòmica que per a molts joves representa el fet de mantenir-se escolaritzat els darrers cursos de l’ESO i tot el període de la secundària postobligatòria.

2. Superar la barrera de la manca d'acompanyament

Un programa d’activitats d’orientació, per combatre les barreres de coneixement, la manca de persones referents d’acompanyament dins dels centres i d’eines d’autoconeixement.

3. Superar la barrera informativa i burocràtica

Un accés àgil i simple al programa “Beca + Secundària”, per combatre les barreres informatives i burocràtiques que sovint desincentiven les famílies amb menys recursos econòmics i culturals a sol·licitar esquemes d’ajuts i beques.

Horitzó 2023: garantir la continuïtat educativa de l'alumnat en risc de pobresa

És inajornable una autèntica política de beques a la secundària obligatòria, que contribueixi a compensar les desigualtats econòmiques de què parteixen els alumnes i, d’aquesta manera, lluiti contra la principal causa de desigualtat en els seus resultats i trajectòries educatives. En el moment en què es materialitzi l’increment de pressupost general per a beques i el traspàs de la seva gestió de l’Estat a la Generalitat, Catalunya estarà en disposició de fer un pas endavant en aquesta aposta necessària.

És inajornable una autèntica política de beques a la secundària obligatòria, que contribueixi a compensar les desigualtats econòmiques de què parteixen els alumnes

En el marc del programa de “Beca + Secundària”, fer aquesta aposta vol dir fixar-se en l’horitzó 2030 per l’assoliment de l’escenari de “bàsics” del model. En aquest escenari queda cobert el conjunt de l’alumnat de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en situació de risc de pobresa o de privació material severa, això és, un 31,7% dels alumnes.

Donat l’impacte pressupostari de la implantació de l’escenari de “bàsics”, uns 455,6 M€, es proposen dues propostes intermèdies, en funció de criteris tant de viabilitat tècnica com de disponibilitat pressupostària. Aquestes propostes es modulen tenint en compte el nombre de potencials beneficiaris i l’import. En totes dues propostes s’assumeix que l’orientació la proveeixen professionals externs als centres amb finançament procedent d’altres partides del Departament (i.e. PMOE) o municipals.

Proposta intermèdia 1: focus en la postobligatòria

S’exclouen del disseny original els incentius econòmics a l’ESO i es redueixen els imports de la beca a la postobligatòria i als PFI. El cost total seria d’uns 198 M€, el que suposaria passar d’un 4,21% al 4,29% de despesa educativa sobre el PIB.

Proposta intermèdia 2: ESO i postobligatòria

Es redueixen els imports de la beca a l’ESO, a la postobligatòria i als PFI. El cost total seria d’uns 283 M€, el que suposaria passar del 4,21% al 4,33€ de despesa educativa sobre el PIB.

En totes les dues propostes intermèdies la despesa educativa sobre el PIB continuaria per sota el percentatge del conjunt d’Espanya i de la mitjana europea.

Per saber-ne més:

• Descarrega l’informe executiu de la proposta "Beca + Secundària. Un programa de beques per a la continuïtat educativa en clau d'equitat"..
• Descarrega el dossier de premsa complet.
• Consulta la infografia"Més beques, menys abandonament escolar prematur"
• Consulta la infografia "Beques i orientació per allargar les trajectòries educatives"
  
• Consulta la infografia "Després de l'ESO, beques per continuar estudiant"
• Consulta la infografia "Un accés fàcil a beques per reduir l’abandonament escolar prematur"