Una de cada tres ciutats catalanes encara no disposa d’Oficina Municipal d’Escolarització

Més de 15 anys després que la Llei d’Educació de Catalunya contemplés la creació d’Oficines Municipals d’Escolarització (OME), una de cada tres ciutats catalanes encara no disposen d’aquest instrument clau per reduir la segregació escolar, un dels principals reptes socials i educatius de Catalunya.

La Fundació Bofill ha elaborat un mapa interactiu amb les localitats que, malgrat reunir les condicions que fan necessària una Oficina, no en tenen; són un 36% dels municipis del país. Els municipis sense OME concentren 1.063.899 habitants i entre aquest grup hi ha algunes de les principals ciutats catalanes, com Cornellà de Llobregat, 13 ciutats de més de 20.000 habitants (Cornellà, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Tortosa, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Calafell, Pineda de Mar, Castellar del Vallès, Olesa de Montserrat, Vila-seca, Esparreguera i Vilassar de Mar), localitats de tots els serveis territorials d’educació excepte el Barcelonès i capitals de comarca, com Ripoll.

L’acció municipal, indispensable per fer front a la segregació escolar

Disposar d’una OME és bàsic per garantir una col·laboració plena entre el Departament d'Educació i l’ajuntament en l’escolarització, prestar un bon servei públic al conjunt de la ciutadania i lluitar de forma eficient contra la segregació escolar. De fet, la LEC (2009) té entre els principals objectius incorporar el món local en l’escolarització, que pot disposar d’òrgans adients com les OME, la taula de planificació local, les comissions de participació o les comissions de garanties.

Per incentivar l’obertura d'oficines i cofinançar-ne les despeses, el Departament d’Educació fa dos anys que llença una línia de subvencions a municipis amb més de 10.000 habitants o quatre o més centres educatius. Poden arribar als 40.000 euros. Tot i així, la possibilitat d’obrir una OME no depèn exclusivament del nombre de població. Localitats de menys de 10.000 habitants com Sant Vicenç de Castellet, Cervera, Solsona, Tona, Maçanet de la Selva, Gironella o Guissona disposen també d’una Oficina amb un conveni amb el Departament o han rebut la subvenció per obrir-ne una. Per tot això, la Fundació Bofill demana no desaprofitar l'oportunitat de dedicar més recursos a la millora del servei educatiu i contra la segregació.

“Allà on baixa la segregació sempre hi ha un ajuntament compromès”

“Cap territori del país pot quedar enrere en la lluita contra la segregació escolar”, ha dit Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. “Les OME són mesures bàsiques i aquest mandat ha de ser el de la consolidació, perquè més de cinc anys després de l’aprovació del Pacte avançar passa per redoblar l’aposta municipal”, ha afegit. De fet, com recull també el mapa de la segregació municipal, “allà on hi ha un municipi que els darrers anys ha reduït la segregació escolar sempre hi ha un ajuntament compromès”. És per aquest motiu que la Fundació ha posat a disposició una proposta de moció per tal que els plens municipals aprovin l’activació de mesures locals efectives contra la segregació escolar.

Què pot fer una OME en la lluita contra la segregació?

Les experiències arreu del territori demostren que les OME són un element bàsic per aconseguir reduir la segregació escolar als municipis. A més a més, les oficines més capdavanteres s’han posicionat com la punta de llança dels municipis en el camí cap a l’escolarització equilibrada, liderant les transformacions en el seu territori. Una OME permet:

1. Coordinar la informació sobre escolarització. Una única oficina permet coordinar de manera eficient tota la informació relativa a l’escolarització i garantir la presentació de tots els projectes educatius, un tractament en condicions d’igualtat i una mirada de municipi en clau d’equitat (per exemple amb la coordinació de totes les portes obertes o xerrades informatives).
2. Detectar la vulnerabilitat. L’OME rep totes les famílies que arriben al llarg del curs, la qual cosa facilita la detecció d’alumnat amb necessitats especials (NESCD). A més a més, participa activament a la Unitat de Detecció amb una mirada experta de cara a la següent preinscripció.
3. Promocionar la planificació estratègica. Les OME poden aportar una perspectiva global dels processos d’escolarització del municipi. Pot liderar l’elaboració d’un mapa de fluxos de tria, que ajudi a replantejar la zonificació, així com altres processos de fons.
4. Acompanyar les famílies. Algunes oficines del territori, com la d’Igualada, estan desenvolupant mesures de seguiment de l’alumnat vulnerable i la seva adaptació al centre assignat. Les OME també poden guiar grups de pares i mares en la proposició d’ofertes singulars, una mesura que pot ajudar molt en el reequilibri del municipi.