A Catalunya, s’ha entomat el repte d’afavorir simultàniament l’autonomia escolar i l’avaluació externa, sobretot des de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009. Això planteja un repte ineludible per a la governança escolar: buscar un bon equilibri entre l’autonomia de les escoles i la necessitat d’avaluació i de rendició de comptes. Aquest estudi explora la complexitat d’aquesta aproximació posant un èmfasi especial en la seva recepció per part de qui està a primera línia: docents i equips directius.
Mitjançant qüestionaris a 155 membres d’equips directius i 852 docents, d’una mostra representativa de 78 centres de primària i secundària (públics i concertats), l'explotació de registres educatius i 68 entrevistes (48 docents i 20 equips directius )el llibre analitza en quina mesura les polítiques de governança escolar vigents estan modificant les pràctiques escolars a Catalunya. Des de la perspectiva dels professionals de l’educació, s’examina l’autonomia de centre i la seva influència en la presa de decisions pedagògiques i organitzatives. S’analitza també l’impacte de les avaluacions externes i la seva aplicació en el dia a dia escolar. A més, a partir d’un experiment de recerca innovador, s’exploren les preferències del professorat pel que fa a l’orientació que haurien de prendre les polítiques de governança escolar.
El llibre conclou amb unes propostes adreçades a promoure pràctiques d’avaluació que impulsin el desenvolupament professional, a fomentar la col·laboració dins i fora de les escoles i a fer un ús contextualitzat dels marges d’autonomia escolar. Aquestes propostes aporten contingut a un marc de governança escolar que prioritza tant la millora educativa com el benestar dels docents i dels estudiants.
Equip implicat
Contingut relacionat
