Hi ha una relació clara entre la segregació residencial de la població i les desigualtats socioeducatives. O el que és el mateix: el lloc on vius condiciona tenir més o menys oportunitats.
La qualitat dels recursos educatius, la densitat i la qualitat d’equipaments i serveis socials, esportius o culturals, són molt rellevants per al futur educatiu dels infants i els joves però són molt desiguals, en funció del capital social de cada territori. Així doncs, la mirada territorial és indispensable per aconseguir polítiques que corregeixin desigualtats i enforteixin oportunitats educatives en els barris i municipis més vulnerables.
A Segregació urbana, desigualtats educatives i polítiques de resposta, un dels capítols monogràfics de l’Anuari de l’educació, Ismael Blanco apunta com ha de ser una política territorial que tingui en compte les oportunitats educatives. La nova Llei de barris 11/2022 és una bona oportunitat per prioritzar actuacions educatives. Com haurien de ser aquestes actuacions? Quin cost tindrien? De quina manera es poden coordinar els centres educatius i els altres equipaments socials del barri? Quines són les millors estratègies comunitàries per a les famílies, la infància i l’adolescència?
En parlarem el proper 24 d’abril a les 17h amb:
En una conversa conduïda pel cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre.
Equip implicat
