Aquest estudi centra la seva atenció en la relació existent entre els processos de segregació residencial de la població i les desigualtats socioeducatives. Es parteix de la premissa que el lloc de residencia (el barri o el municipi) no és només una conseqüència de l’estatus social de les persones, sinó també un factor que condiciona fortament les seves oportunitats al llarg de la vida.
La incidència del territori en les oportunitats educatives de la infància i de l’adolescència s’expressa en aspectes com ara la qualitat dels recursos educatius de cada lloc, la densitat i la qualitat d’equipaments i de serveis diversos que repercuteixen en les condicions d’educabilitat per exemple, socials, esportius o culturals, i el capital social que s’aplega a cada territori.
Les polítiques adreçades a la correcció de les desigualtats socioeducatives haurien d’incorporar, doncs, una mirada territorial, orientada a enfortir les oportunitats educatives en les àrees socialment més desafavorides. Experiències com ara el Pla de barris de Barcelona ens mostren els beneficis d’articular les polítiques d’enfortiment de les oportunitats educatives amb polítiques integrals de millora de barris. El desplegament de la Llei 11/2022 de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles representa així una magnífica oportunitat per al disseny d’una política nacional d’enfortiment de les oportunitats educatives en les àrees més vulnerables del país.
Contingut relacionat
