Millorar els barris per millorar l’educació i millorar l’educació per millorar els barris

El lloc on vius condiciona les teves oportunitats educatives. Com conclou “Segregació urbana, desigualtats educatives i polítiques de resposta”, un dels capítols de l’Anuari de l’Educació liderat per Ismael Blanco, hi ha una relació evident entre la segregació residencial de la població -que està creixent- i les desigualtats socioeducatives. Té a veure amb els recursos educatius a l’abast, la densitat i la qualitat dels equipaments o el capital social de la població de cada territori.

Aquestes desigualtats, i l’augment de la polarització social, obliguen a una mirada territorial per concentrar recursos i oportunitats educatives a les àrees més vulnerables; és a dir, a corregir “l’efecte barri”. En van parlar l’autor del capítol, Ismael Blanco, al costat de Sheila González i Fina Pidelaserra, a ‘Com impacta el codi postal en l’educació?’, un webinar moderat per Miquel Àngel Alegre.

• RECUPERA EL WEBINAR: Com impacta el codi posta a l’educació?

“Mentre que a Ciutat Vella 1 de cada 4 estudiants no es graduen a l’ESO, a Sarrià - Sant Gervasi són 1 de cada 25”

El lloc de residència reprodueix i amplia desigualtats socials. Així, per exemple, la segregació residencial comporta 11 anys de diferència entre l’esperança de vida dels barris més benestants i més vulnerables de Barcelona.

Però l’efecte barri té també un important impacte educatiu. En el cas de la capital catalana, la concentració d’oportunitats educatives en un lloc, i la concentració de vulnerabilitat en un altre, contribueix a diferències importants en el fracàs escolar. A Ciutat Vella es produeix en un de cada quatre estudiants, mentre que a Sarrià - Sant Gervasi, en un de cada vint-i-cinc.

“Tenim més polarització, menys barreja social i interacció”, explica Ismael Blanco, els residents en barris o molt rics o molt pobres s’han multiplicat per tres. Al 2001 representaven un 6% del total de residents i al 2012 un 18%. Aquesta polarització es reforça amb la segregació escolar. La segregació residencial, afegeix, ha crescut més per dalt que per baix.

• MAPA: A Barcelona l’alimentació saludable “va per barris” i impacta en l’educació

Les rendes altes han tendit a concentrar-se molt més en determinats barris o fins i tot municipis -residencials- propers a ciutats mitjanes com Figueres, Manresa, Berga (Argentona respecte Mataró, Matadepera o Sant Quirze respecte Terrassa o Sant Fruitós del Bages respecte a Manresa). Això fa que es concentri més població vulnerable en municipis que tenen menys recursos per càpita per atendre-la. Ha provocat un salt d’escala, explica Blanco, “amb implicacions redistributives molt importants”.

Sheila González afegeix que fins i tot l’escolarització és un dels factors per aquest augment de la segregació residencial, el fenomen pel qual buscar un entorn educatiu determinat motiva canvis residencials.

“Aconseguir que qui arribi a ser enginyera venint de Rocafonda no sigui una heroïna”

Malgrat que de tan en tant s’espatlli, l’educació continua sent un important ascensor social i està aconseguint que joves provinents d’entorns vulnerables excel·leixin. “Però no pot ser que hagin de ser ser uns herois”, denuncia González.

“Hem d’aconseguir garantir que no només s’arriba als mateixos resultats sinó també que els processos també siguin comparables, perquè no és el mateix sortir de casa i tenir una biblioteca al costat o no tenir-la, ni disposar d’oferta de lleure educatiu o no”.

• RELACIONAT: Les polítiques que han permès l'expansió educativa dels darrers vint anys són insuficients per atendre la realitat actual

“Que uns adolescents no puguin somiar quina és la vida que volen té conseqüències terribles per a tothom”, recorda Pidelaserra. També pels barris més rics i avantatjosos. Perquè això implica malestars emocionals o convivències no resoltes. “No voler-ho veure seria un error”, conclou.

“No és el mateix ser vulnerable a Nou Barris que a Sarrià”

Sheila González, Ismael Blanco i Fina Pidelaserra expliquen com l’efecte barri també condiciona l’atenció a la vulnerabilitat i les oportunitats d’infants i joves amb menys recursos. “Encara que no ens n’adonem, en un context menys segregat hi ha diversos factors potencials que alimenten l’educació d’infants i joves”, explica Pidelaserra. “Com les connexions que s’estableixen amb altres infants en un esplai, una biblioteca o una extraescolar…”. “No és el mateix anar en una escola en què si s’identifica una necessitat específica sigui la primera de la llista de l’EAP per atendre-la, que afegir-se a una cua amb 500 necessitats més”, afegeix González . “Tothom té dret a demostrar el seu mèrit, però no pot ser que alguns tinguin més barreres que altres”.

Per això, apunten a una discriminació positiva de les polítiques socioeducatives: “Estarem intentant contrarestar l’efecte del territori en la reproducció de les desigualtats socials”, assenyala Blanco.

“Sempre hi ha hagut barris rics i barris pobres”, recorda Fina Pidelaserra. Però “el risc més alt és que els veïns i veïnes d’un barri acabin assumint que per viure allà ja tenen menys possibilitats”, alerta. “Ens hi juguem la cohesió social”, afegeix González , perquè als barris més pobres hi ha un percentatge elevat de població d’origen migrant (també en els rics, però per altres circumstàncies). “Que no hi hagi espai de trobada entre població autòctona i nouvinguda és un afegit molt dur”, conclou.

La segregació escolar continua sent més alta que la segregació residencial

L’efecte barri no amaga que encara hi ha molta més segregació escolar que segregació urbana. “Estem més disposats a conviure al barris que a l'escola”, recorden.

• Mapa: Quin nivell de segregació escolar hi ha al teu municipi?

Per això Blanco, González i Pidelaserra subratllen que la barreja és un pilar fonamental del nostre sistema educatiu. “Les escoles han de partir d’una composició social semblant perquè és el que garanteix un bon funcionament del centre”, explica Sheila González. Així, la lluita contra la segregació no és un programa específic, “no es tracta de repartir pobresa sinó de configurar escoles diverses”. Les zones educatives i altres eines de la LOMLOE o del Decret d’admissió ofereixen un ventall ampli d’instruments per garantir aquesta diversitat, com les ràtios, la priorització d’accés o les quotes de vulnerabilitat (fixar una quota màxima de vulnerabilitat, que no superi la mitjana municipal o ajustar l’oferta al padró, per exemple). “Toca fer molta pedagogia i treure moltes pors”, conclou.

• RELACIONAT: 10 accions per lluitar contra la segregació escolar des de l'Oficina Municipal d'Escolarització

Blanco reivindica complementar les polítiques de dessegregació amb mesures per enfortir les oportunitats educatives allà on es concentra més població vulnerable. Entre altres coses, perquè com recull també Fina Pidelaserra “l’èxit escolar no depèn només de l’escola”. Estem parlant de pobresa i d’aspectes que no són educatius. La motxilla del barri i d’altres condicionants afecta la possibilitat d’aprendre català, de llegir o d’escriure. Per això Pidelaserra demana molta més interrelació entre professionals i àmbits públics (educatius, serveis socials, salut…).

• RELACIONAT: L’educació venç la pobresa

Però la segregació residencial augmenta i les polítiques han de contrarestar una segmentació social cada vegada més gran.

No es pot millorar els barris sense millorar l’educació, ni millorarà l’educació sense millorar els barris

Així, com reivindica el capítol de l’Anuari de l’Educació, el desplegament de la nova Llei de Barris, aprovada al 2022, dona l’oportunitat de reprendre les polítiques de transformació de barris d’arreu del país. “Una finestra d’oportunitat per reforçar polítiques socioeducatives amb mirada territorial”, defensa Blanco. “S’ha d’anar més enllà de la idea que la transformació del barri arriba per la transformació física. És alguna cosa més que quatre carrers que el delimiten”.

Això, afegeix, precisa de la interrelació i col·laboració de professionals d’àmbits molts diversos: educació, salut, serveis socials… “La llei de barris no resoldrà tots els problemes”, però per Ismael Blanco, aprenent del 2004 es pot tenir un programa d’educació als barris, recollint l’aprenentatge del Pla de Barcelona, que pugui vincular dues coses tan importants i interrelacionades entre si. “La millora dels barris i de la política educativa són indissociables”.