El gener del 2023 Croàcia va introduir un àpat gratuït al dia per cada infant en edat de primària. Són nens i nenes d’entre els 6-7 anys i fins als 14-15. Va passar d’un sistema de beques a un menjador universal i va deixar enrere un sistema selectiu i amb greus desigualtats entre centres, famílies i territoris. És un dels capítols de l’Anuari de l’Educació 2024, signat per Ivana Dobrotic.

• Consulta: Les més de 70 persones que fan possible l’Anuari de l’Educació

D’aquesta evolució se n’extreuen aprenentatges útils en el context català, on encara estem lluny de la universalització de l’espai de migdia i del menjador escolar. En el context del deteriorament de la nutrició infantil i l’augment dels índexs d’obesitat entre els nens petits en països desenvolupats, els àpats escolars tenen cada vegada més importància com a part essencial de la política educativa.

• Vols saber-ne més? Àpats escolars gratuïts a Croàcia: els reptes de la introducció i de la implementació del programa

La importància dels àpats escolars

L’accés als àpats escolars no només millora la nutrició infantil i la salut (reduir la malnutrició o l’obesitat) i aporta uns resultats educatius més bons (millorar l’assistència o l’èxit i afavorir la concentració i l’aprenentatge), sinó que també pot reduir la inseguretat alimentària i la càrrega econòmica dels pares. Tenen el potencial de reduir les desigualtats en el benestar i en els assoliments acadèmics entre infants en diferents condicions socials, resulten beneficiosos per a la conciliació entre la feina i la cura i poden facilitar la socialització i l’aprenentatge sobre els aliments.

Reconèixer el dret obliga a garantir-ne l’accés

Concebre el menjador escolar com un dret subjectiu obliga a acompanyar la garantia d’accés gratuït i universal i disposar d’infraestructures arreu del territori (en el cas dels instituts de secundària, a Catalunya aquesta segona garantia queda molt lluny).

El menjador hauria de garantir una dieta saludable, adequada en nutrients, equilibrada i amb varietat d’aliments, més enllà de proporcionar l’energia bàsica. També és vital incloure’l dins un espai educatiu de migdia que, sense formar part de la jornada lectiva, tingui un objectiu de desenvolupament de competències i valors socials.

• Relacionat: 10 polítiques educatives per trencar el cercle de pobresa

De les beques menjador al sistema universal

Croàcia va fer el pas després d’una gestió insostenible dels ajuts de menjador, que a més a més comportava fortes càrregues administratives per les escoles, i després d’un fort impacte mediàtic pels infants que es quedaven sense menjador durant la pandèmia. Els pares no podien pagar-los i, a més a més, els nens quedaven durament estigmatitzats (se’ls informava davant de tota la classe, durant el dinar que no rebien). El govern no va intervenir-hi. A tot això s’hi afegeia l’acumulació de proves científiques sobre la importància dels àpats escolars gratuïts.

Això va portar quatre professors universitaris a engegar la iniciativa “El dret de tots els infants a un àpat escolar”. Durant dos anys i mig la campanya va créixer amb altres agents, tot i que es va trobar amb la forta resistència del govern a la universalitat i va rebre solucions que a la llarga només augmentarien parcialment la cobertura dels infants o suposaven una alta càrrega administrativa per les escoles. L’adopció de la Garantia Infantil Europea per part de la UE va donar un impuls i una legitimitat addicional a la iniciativa.

Finalment, el 2022 el govern es va comprometre a introduir àpats escolars universals a primària. Va entrar en vigor el 2023 amb la modificació de la Llei d’Educació, que ara permet finançar-los amb pressupost estatal. El govern es reserva l’opció de decidir-ho anualment, però malgrat aquest grau d’incertesa el proveïment de llibres de text s’ha regulat igual i seria políticament molt arriscat posar-hi fi.

Aquest canvi augmenta significativament els recursos per als àpats escolars (de 3,6 milions d’euros del fons FEAD als 73 milions del pressupost estatal) i proporciona una base molt més segura. A més a més, gairebé s’ha duplicat la quantitat de diners atorgada a les escoles per a cada àpat (1,33€) i paral·lelament, el govern també va destinar 650 milions d’euros addicionals en infraestructures (cuines i menjadors escolars) i en la contractació del personal necessari.

Quina és la situació a Europa i què diu la UE sobre els àpats escolars?

L’any 2022, 20 milions d’infants, un 24,7% de tots els infants de la UE, es trobaven en risc de pobresa o exclusió social (AROPE). A Catalunya gairebé el 35% d’infants està en risc de pobresa. Els últims anys hi ha hagut un increment continuat.

En aquest context, la UE està fent un pas endavant i ha col·locat l'assistència als infants entre els principis del Pilar Europeu de Drets Socials, amb la recomanació d’establir l’esmentada Garantia Infantil Europea (GIE). També va establir per primera vegada l’objectiu global de reduir la pobresa infantil, en com a mínim 5 milions d’infants al 2030. Totes dues eines destaquen el dret dels infants a la protecció contra la pobresa, incloent-hi el dret dels infants d’entorns desfavorits a mesures específiques.

La GIE recomana als estats seguir un plantejament universal per als àpats escolars i fa una crida a garantir l’accés efectiu dels infants necessitats a l’atenció a la primera infància, l’educació (incloent almenys un àpat saludable per dia escolar) i l’atenció sanitària de qualitat, així com l’accés efectiu a una alimentació saludable i un habitatge adequat. També que entre el 2021 i el 2027 els països que estan per sobre la mitjana en pobresa infantil han d’invertir almenys el 5% dels recursos del Fons Social Europeu Plus en implementar la GIE.

• Relacionat: Com es trenca la transmissió de desigualtats i pobresa des de l’educació?

Els sistemes selectius impliquen barreres, com la incapacitat de cofinançar d’algunes famílies, molts infants en queden fora, tot sovint els fons són insuficients, hi ha diferències regionals d’infraestructures o subvencions i suposen una càrrega administrativa per escoles i famílies, a més del risc d’estigmatització. En canvi, els plantejaments universals superen aquestes limitacions. Quan això no és possible, la GIE estableix que calen més programes selectius que assegurin una alta participació i evitin l’estigmatització.

Aquesta recomanació es troba amb maneres molt diverses de proveir àpats escolars als diferents països. El 2023 només set països de la UE aplicaven un model universal i oferien àpats escolars gratuïts a tots els infants que assistien a l’escola d’educació primària, però dels quals dos (Lituània i Letònia) només ho feien per als infants de cursos inferiors; per als infants més grans el proveïment era selectiu.

El més habitual és un plantejament selectiu en el qual o bé totes les escoles d’un país proporcionen àpats gratuïts a infants de llars amb baixos ingressos, o bé les escoles d’àrees desfavorides ofereixen àpats gratuïts a tots els infants que hi assisteixen. En el primer cas hi ha infants que en poden quedar fora per criteris massa estrictes o perquè els pares no presenten la sol·licitud i en el segon fàcilment poden quedar-ne fora infants en situació de pobresa que assisteixen en àrees més pròsperes.

Hi ha cinc països de la UE sense proveïment d’àpats escolars gratuïts, o gairebé sense. A Bulgària i Dinamarca, les escoles d’educació primària no proporcionen àpats escolars, mentre que a Àustria, Itàlia i França només a infants en risc de pobresa en algunes zones. La majoria dels països, per tant, adopten un plantejament selectiu en què infants i pares poden topar amb nombroses barreres.

Alguns països, com Bèlgica o els Països Baixos, informen sobre el fenomen de les “carmanyoles buides” quan els criteris de selecció són massa estrictes per cobrir tots els infants necessitats. Comparant-ho amb el nombre d’infants que reben àpats gratuïts, només una minoria d’infants en risc de pobresa o exclusió social està coberta.

La universalització deixa reptes pendents

Un nou sistema universal implementat a les escoles d’educació primària de Croàcia és un pas important per assegurar que tots els infants tinguin accés a una alimentació adequada. Tanmateix, encara hi ha reptes logístics, financers, administratius i culturals que en dificulten la implementació. En el cas croat només es dona a primària, i els dies d’escola, i també hi ha desafiaments relacionats amb l’adaptació a les diferents necessitats dietètiques.

S’hi suma una manca d’infraestructures que requerirà uns quants anys d’inversions addicionals. Durant aquest període, algunes escoles han de dependre de proveïdors externs i d’opcions menys saludables, a més a més l’augment dels preus de l’energia i dels aliments fa que l’import dels fons assignats per l’Estat per àpat sigui cada cop més insuficient. Alguns municipis inverteixen fons addicionals per millorar la qualitat dels aliments i també hi ha exemples de contractació sostenible, amb l’adquisició d’aliments locals.