Les 10 propostes de l’Anuari 2024 per millorar l’educació a Catalunya
11/12/2024
L’Anuari 2024: L’estat de l’educació a Catalunya és el gran informe de recerca que revisa la situació de l’educació al nostre país, analitzant l’evolució dels seus principals indicadors i comparant-los internacionalment. Aquesta radiografia permet identificar els principals reptes que el sistema educatiu català haurà de superar els propers anys per garantir el dret a l’educació i les oportunitats vitals al conjunt de l’alumnat.
Les recerques educatives mostren que les desigualtats educatives es cronifiquen i s’eixamplen en el conjunt d’indicadors. I aquesta incapacitat del sistema de reduir les desigualtats socials en educació condiciona i impedeix la millora dels resultats educatius de l’alumnat.
L’Anuari 2024 vol ser també un antídot contra les visions catastrofistes o reduccionistes que massa sovint enterboleixen els debats públics sobre l’educació al nostre país. Mesura els guanys del sistema en els darrers quinze anys: increment dels joves amb estudis superiors, increments pressupostaris i reduccions de ràtios, minoració de la segregació, cobertura a l’educació 0-3 anys o revifada de la participació en activitats extraescolars. I alhora, remarca la insuficiència d’aquests avenços per recuperar el declivi dels resultats educatius de la darrera dècada.
Per lluitar contra les desigualtats de forma efectiva, l’Anuari 2024 apunta que cal una doble aposta. En primer lloc, garantir que docents i centres disposen de les condicions necessàries i tots els recursos necessaris per donar resposta a un alumnat cada vegada més divers i més desigual. I, en segon lloc, apostar per una política que intervingui sobre les condicions d’educabilitat de l’alumnat, és a dir, sobre el seu context social i escolar, que és on s’originen les desigualtats educatives. Aquesta perspectiva és molt present en l’Anuari 2024, coliderat per Marga León, i implica una política educativa que, sense deixar de prioritzar actuacions en àmbits crítics de l’escolarització com el finançament o l’atenció a la diversitat, assumeixi objectius vinculats a la cura de la infància, els sistemes de garantia de rendes, la salut i els entorns alimentaris o la planificació urbana.
Per garantir que els docents disposen dels recursos i les condicions necessàries per treballar eficaçment a l’aula i oferir un ensenyament de qualitat, proposem:
1. Finançar els centres en funció de les seves necessitats. Un sistema de finançament per fórmula que permeti una distribució equitativa dels recursos.
Actualment, a Catalunya, la gran majoria dels recursos docents i econòmics que s’assignen als centres educatius obeeixen a una distribució lineal. Es té bàsicament en compte el nombre de grups i alumnes del centre, amb algunes dotacions addicionals, no estructurals i en tot cas insuficients, per als catalogats com de més complexitat. En el cas del sector públic, aquesta discriminació positiva en plantilles representa només prop del 5% del conjunt de professorat. Aquesta linealitat ha caracteritzat les principals mesures d’increment de recursos als centres dels darrers temps, com les reduccions de ràtio i de l’horari de dedicació docent del professorat al sector públic.
Passar d’aquest esquema a un model de “finançament per fórmula d’equitat”, on el centre rep recursos en funció de les realitats socials i educatives del seu alumnat i entorn, serveix per compensar les desigualtats socials i educatives dels centres de forma gradual, segons variables objectives i un procediment d’assignació transparent i previsible.
2. Quatre hores setmanals de suport educatiu a l’alumnat amb dificultats o baix rendiment, amb 3.200 nous mestres de primària i 2.400 professors de secundària.
Tots els centres educatius han de comptar amb prou temps i recursos per poder garantir els aprenentatges de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, amb condicions d’educabilitat més desfavorables. D’acord amb els decrets 150/2017 i 11/2021, que regulen l’educació inclusiva i l’admissió d’alumnat, les necessitats educatives específiques també fan referència a l’alumnat amb risc d'abandonament escolar prematur o que pateix un baix rendiment acadèmic al llarg de l'escolaritat. Aquest alumnat pot ser beneficiari de mesures i suports universals, com ara la personalització dels aprenentatges, i també de mesures i suports addicionals, com ara el suport escolar personalitzat, els programes intensius de millora, el suport lingüístic i social, les aules d'acollida o els programes de diversificació curricular, entre d’altres. Aquestes mesures estan orientades a millorar els aprenentatges de l’alumnat amb més dificultats, però no sempre s’apliquen en tots els centres, amb la intensitat requerida i amb la cobertura que caldria.
Per tal de reforçar els aprenentatges proposem quatre hores setmanals suport a l’alumnat amb dificultats o amb baix rendiment. Per dur a terme aquesta mesura cal una dotació de personal docent de 3.200 mestres de primària (2.300 al sector públic) i en 2.400 professors de secundària (1.800 al sector públic), aproximadament, tant a centres públics com concertats. Aquestes quatre hores setmanals podrien dur-se a terme a raó d’una hora diària de dilluns a dijous, aprofitant l’horari de migdia, o amb altres fórmules dins l’horari educatiu del centre.
3. Garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de major complexitat.
Psicopedagogs, psicòlegs, orientadors tutors d’aules d’acollida, d’aules integrals, SIEI, TIS, educadors socials, promotors escolars, vetlladores, mestres en audició i llenguatge, fisioterapeutes, logopedes, conjuntament amb serveis i dispositius externs, com els (CEEPSIR, CRP, EAP, ELICS, entre d’altres), configuren un ampli conjunt de professionals destinats a donar suport als centres, com a personal propi o extern, en l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives.
El nombre d’aquests professionals acostuma a ser insuficient per atendre les necessitats dels centres més vulnerables. Les direccions dels centres de més complexitat testimonien que quan els recursos d’atenció social, familiar i de salut són de caràcter extern als centres, una part important de les seves famílies i alumnes deixen de recórrer-hi. Per aquest motiu, proposem que els dispositius i professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut que col·laboren amb els centres s’incorporin en les plantilles de les escoles i instituts més vulnerables. Garantir una dotació mínima de cinc professionals (2 treballadors/educadors social, 1 psicòleg, 1 tutor d’acollida, 1 administratiu). En paral·lel, assegurar que cada zona educativa compta amb un mapa de dispositius, recursos i personal no docent extern ajustat a les seves necessitats.
4. Agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges i recuperar el resultats educatius. El 80% de les hores a l’ESO en grups de treball de màxim 10 alumnes o de 5 (als centres de més complexitat), indicativament.
Els resultats que els alumnes obtenen en les proves de competències bàsiques indiquen que les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. Si prenem com a referència la cohort d’alumnes que el 2019 cursava 6è de primària i el 2023 4t d’ESO, observem com, d’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, el 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
És fonamental que l’ensenyament de les matemàtiques, tant a primària com a secundària, prioritzi el component aplicat i quotidià dels conceptes matemàtics. La resolució de problemes reals, l’experimentació i el descobriment de patrons són clau per fonamentar un aprenentatge competencial i significatiu.
5. Ampliar les aules d’acollida a primària i secundària com a espai d’acceleració lingüística, aprenentatge i benestar emocional. Caldrien uns 600 tutors més d’aules d’acollida per passar dels 1.300 als 1.900 i reduir la ràtio de 27 a 18 alumnat nouvingut.
Les aules d’acollida es van posar en marxa el curs 2004-2005, com un espai integrat dins del centre educatiu, obert i flexible, per atendre les necessitats primeres de l’alumnat nouvingut, en l’aspecte emocional, relacional, curricular i d’aprenentatge de la llengua vehicular de l'escola. Actualment, la principal limitació d’aquestes aules és de cobertura i, per tant, de finançament.
Per resoldre aquest dèficit és necessari fer un salt significatiu en l’increment dels tutors d’aula d’acollida dels darrers cursos i proposem incorporar 600 noves dotacions completes d’acollida als centres públics i concertats i cobrir aproximadament 18 alumnes nouvinguts per tutor d’acollida.
Els nivells de pobresa infantil evidencien que les polítiques educatives no poden ser només escolars. Per a una política educativa que doni resposta a les necessitats socials dels infants i les seves famílies, proposem:
6. Un Pacte nacional per la universalització de l’educació 1-3 anys. Com a mesura immediata, crear 20.000 noves places d’I1 i I2 i treballar per garantir que l’alumnat amb necessitats educatives tingui l’accés gratuït.
És necessari millorar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals i garantir la gratuïtat en l’accés a l’educació infantil de primer cicle, concretament a I1 i I2, als infants amb condicions d’educabilitat desfavorables. Amb el propòsit de donar cobertura al conjunt d’aquest alumnat, proposem incrementar l’oferta disponible a I1 i I2 amb prop de 20.000 noves places i establir reserves de places per garantir l’accés d’aquest alumnat a aquesta etapa.
7. Avançar cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia a la jornada educativa. Com a mesura immediata, 87.000 noves beques menjador per garantir l’accés als alumnes d'infantil, primària i ESO en risc de pobresa.
El curs 2023-2024, un 18% de l’alumnat als ensenyaments d’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria rep una beca de menjador, quan prop d’un 27% d’aquest alumnat es troba per sota del llindar de pobresa. Per cobrir aquesta escletxa, és necessari garantir la disponibilitat de servei de menjador a tots els centres i crear 87.000 noves beques que garanteixin la gratuïtat plena en l’accés al menjador de l’alumnat desafavorit.
Alhora, és necessari reduir el nombre de famílies que es podria acollir a l’ajut però no hi accedeixen per barreres burocràtiques (non-take up) reduint el procediment administratiu i fomentant l’automatització i la renovació automàtica dels ajuts.
8. Una política de gratuïtat i universalització de la participació en activitats extraescolars. Com a primer pas, un programa de “Motxilles extraescolars” de suport als aprenentatges: ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per garantir la seva participació gratuïta en activitats extraescolars.
Participar en activitats extraescolars equival al guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà dels alumnes en un curs escolar, i de dos mesos i mig en el cas de l’alumnat més vulnerable. Però existeixen elevades desigualtats d’accés per raons socioeconòmiques o socioculturals que limiten la participació en aquestes activitats. El 56% dels infants entre 3 i 14 anys amb mares universitàries realitzen activitats extraescolars no esportives, molt per sobre del 18% dels infants amb mares amb estudis primaris o sense estudis (Enquesta de Salut de Catalunya, 2023).
Proposem un programa de “Motxilles extraescolars” com a primer pas cap a la gratuïtat i universalització de la participació en activitats extraescolars. Consistiria en ajuts econòmics de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per garantir la seva participació gratuïta a l’oferta d’activitats extraescolars que s’organitza al centre o, si escau, fora. Promovent la participació a aquestes activitats i fent-ne seguiment per part del propi centre, sigui per part del professorat, del personal de suport (TIS, per exemple) o d’una figura específica que s’ocupi de dinamitzar aquesta participació.
9. Dissenyar i avançar cap a una prestació universal per fill a càrrec. Mentre aquesta mesura es fa viable, fusionar la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital i crear un nou complement per cobrir els costos de l’educació 0-3 i dels estudis postobligatoris.
Recollint l’aposta establerta en l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de la Generalitat de Catalunya 2024-2030, cal avançar cap al desenvolupament d’una prestació universal per fill a càrrec, amb l’objectiu de reforçar els ingressos disponibles de les llars amb infants. Tal i com reconeix l’evidència nacional i internacional, una prestació d’aquestes característiques és una mesura eficaç per reduir la pobresa infantil i millorar, en conseqüència, les condicions d’educabilitat de la llar. El seu caràcter universal redueix els potencials problemes d’elegibilitat i d’accessibilitat, sent les llars amb més vulnerabilitat les més beneficiades.
10. Preveure un eix socioeducatiu específic i ben finançat a la Llei de Barris. Reservar un 20% del pressupost del Fons que preveu la llei (11/2022) per a actuacions de millora de les oportunitats educatives en entorns vulnerables.
Els barris i municipis que disposen d’una concentració més elevada d’alumnes amb condicions d’educabilitat més desfavorables han de disposar de més inversió per oferir més oportunitats educatives i de progrés social als infants i les famílies que hi resideixen. En canvi, ben sovint aquests barris i municipis disposen de menys recursos i serveis, de tal forma que viure-hi pot arribar a suposar una dificultat afegida a aquestes condicions d’educabilitat ja desfavorables per la influència de l’origen social.
Proposem activar un fons econòmic específic per a actuacions de millora de les oportunitats educatives complementari al Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial previst per la Llei de Barris (11/2022). Seguint l’exemple del nou Pla de Barris de Barcelona (2025-2028), que preveu 67M€ per a projectes socials i educatius sobre un total de 300M€, proposem que l’import per a aquest fons específic d’actuacions socioeducatives dins la nova “Llei de Barris” sigui equivalent al 20% dels seu pressupost total.
