ANÀLISI: Quins temes es tracten a la Comissió d’Educació del Parlament?

Notícies

La Comissió d’Educació i Formació Professional és una de les 17 comissions legislatives que té el Parlament de Catalunya per legislar, controlar i impulsar l’acció política i de govern. No va ser fins a la VIII legislatura (2006) que la cambra va tenir una comissió específica d’educació, i entre 2010 i 2020 va anomenar-se comissió d’ensenyament. L’actual comissió d’educació està presidida per Eva García Rodríguez (PP). En aquesta legislatura també hi ha les comissions de seguiment d'Infància i de Polítiques de joventut

      En aquest article, actualitzat quinzenalment després de cada sessió, et convidem a seguir les novetats de la comissió d’educació en una etapa política que marcarà el futur del sistema educatiu. La Fundació Bofill reclamem que aquesta sigui la legislatura de l’educació, per tal d’acabar amb problemes estructurals com la segregació o l’abandonament escolar prematur, que impedeixen a tots els catalans i catalanes tenir les mateixes oportunitats vitals i afebleixen els resultats educatius.

      Violència escolar: "Mentre la violència estigui a la societat, només a l'escola no ens en sortirem".

      La darrera Comissió d'Educació (17/12/2024) s'ha centrat en el Pla Les escoles lliure de violències ha centrat la darrera Comissió, del 17 de desembre. Es dirigeix a l’alumnat i ha suposat un canvi de paradigma en l’abordatge de violències, prioritzen accions dels alumnes per reduir demores i evitar revictimitzacions. Implica “naturalitzar” que hi ha violència als centres perquè també existeix transversalment a tota la societat.

      El Pla preveu formació, actuacions i prevenció per tal que el centre sigui un espai segur i que qui pateix violència no sigui qui n’acabi marxant. També inclou un registre de totes les situacions de violències (REVA) que poden fer directament les direccions dels centres i el servei UsApp per atendre situacions àgilment (unes 45 trucades diàries). Malgrat això, “mentre la violència sigui inherent a la societat, les escoles soles no ens en sortirem”, ha reconegut la sotsdirectora de participació i benestar de l’alumnat, Roser Cervera. “És un treball conjunt”. Les compareixents han detallat dades del REVA però han demanat cautela, perquè abans del març no se’n tenien. S’han registrat 2.135 casos (un 30% d’assetjament escolar).

      La Comissió també ha aprovat per unanimitat una proposta per accelerar la construcció d’un nou edifici per l’escola El Roure Gros (Santa Eulàlia de Riuprimer) i ha rebutjat una proposta del PP per implantar una prova única d'avaluació del batxillerat per a l'accés a la universitat que només ha rebut el suport de VOX. 

      Quins temes es tracten (i quins no) a la Comissió d'Educació?

      El sistema educatiu català fa front a múltiples reptes. A continuació seguiment com els membres de la Comissió contemplen els reptes d'equitat, també l'assistència i els seus temes més recurrents.

            Qui forma part de la Comissió d'Educació del Parlament?

            Comissions anteriors

            (26/11/2024) Equitat digital: “Els centres han de garantir allò que les famílies més vulnerables no sempre poden donar”.

            A la Comissió d’Educació ha comparegut l’associació de famílies Adolescència Lliure de Mòbils. Marina Fernández Andújar i Mireia Romero han explicat els resultats del Pacte per endarrerir l’adquisició d’un telèfon intel·ligent fins als 16 anys. Han explicat que no es consideren “antimòbil” i han defensat una educació dels continguts digitals “amb precaució”. Aposten per la restricció total a secundària i declarar les xarxes socials com un problema de salut pública.

            Alhora, han desplegat les conclusions de les 23.000 respostes recollides a través de les AFA: a més del 60% els agradaria lliurar el mòbil a partir dels 16 anys però més del 80% ho acaben fent als 12 o abans. També han aportat dades sobre els efectes de la sobreexposició i han assenyalat diferències en funció del nivell socioeducatiu. Pel que fa als resultats educatius, assenyalen els efectes d’un ús excessiu de les TIC, així com grans diferències entre centres que obliguen a revisar “com i per què es fa la digitalització”. En aquest sentit han afegit que els centres han de garantir aquella protecció que les famílies no sempre poden donar.

            Finalment, a banda de la restricció total a secundària han demanat educació digital des d’edats primerenques (sense dispositiu), recomanacions clares de Salut i Educació i espais lliures de mòbils com les sales d’espera o els centres cívics. També promoure activitats d’oci alternatives i endarrerir l’edat d’accés a les xarxes socials fins als 16 anys, amb la voluntat també de posar el focus en les empreses tecnològiques i en el rèdit econòmic de l’addicció.

            VOX torna a assenyalar la Fundació Bofill

            La Comissió també ha rebutjat les peticions de compareixença de VOX, amb el vot contrari de tots els grups excepte el PP i una proposta de resolució del PP sobre la millora del sistema educatiu català, amb el vot contrari de tots els grups excepte VOX. En aquest apartat el portaveu de VOX ha aprofitat la moció per assenyalar la Fundació Bofill i Rosa Sensat, com en altres cocasions, amb informació falsa.

            (12/11/2024) “Trucarem alumne per alumne per saber què estan fent els que no continuen estudiant”

            “La Formació Professional és una eina per aconseguir reduir l’actual 14,8% d’Abandonament Escolar Prematur”. És una de les conclusions que va explicar el Secretari General d’FP, Francesc Roca, a la darrera Comissió d’Educació i Formació Professional. Va comparèixer al costat de la Directora General de l’alumnat, Gemma Verdés, per informar sobre la inscripció i l'assignació de places.

            Entre d’altres qüestions, el secretari va explicar que un 44% de l’alumnat que ha rebut l’assignació d’un CFGM no s’hi ha acabat matriculant, per tant ara ja estan fora del sistema i no apareixen al Registre d’Alumnes del sistema educatiu Català (RALC).

            Va donar igualment xifres del destí final dels 8.476 alumnes a qui no es va assignar cap CFGM perquè no reunien requisits (gairebé la meitat no estan matriculats enlloc) i una gran majoria dels 6.757 que els reunien però no han rebut cap assignació, tampoc. Ha concretat que al RALC hi ha 55.000 estudiants cursant batxillerat i 21.000 un grau mitjà, però pel que fa a gairebé 8000 joves no sap què estan fent.


            “Tenim l’objectiu de saber què està passant amb aquest alumnat”, va insistir. Per això va anunciar que educadors i educadores dels serveis territorials trucaran alumne per alumne, les seves famílies o els centres on han estat escolaritzats fins ara, per saber què se n’ha fet. “La idea és convertir dades quantitatives en qualitatives per prendre decisions i saber si el transport o els recursos econòmics poden ser una limitació”. L’estudi L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria (2023) així ho assenyala.

            (29/10/2024): “Si abans del juliol del 2025 no es posa en marxa un marc normatiu pels centres de noves oportunitats, correm el risc de desaparèixer”

            L’abandonament escolar prematur ha centrat la Comissió del 29 d'octubre. Una representació de les escoles catalanes de noves oportunitats ha comparegut per recordar la tasca que desenvolupen i demanar un marc normatiu que les reguli i en garanteixi la viabilitat, per construir una continuïtat educativa per a tothom. “Què passa amb els nois que no han pogut entrar a CFGM o que abandonen al principi de la postobligatòria?”, s’ha preguntat Begoña Gasch, de l’escola El Llindar. “Malgrat que als darrers anys s’ha avançat, la fórmula administrativa actual no hi ajuda”, ha afegit, i ha recalcat la necessitat de “trobar l’encaix jurídic”.

            “Som centres privats amb un servei públic que avui els centres públics no poden donar. Us demanem que ens ajudeu”. Gasch ha reconegut l’anunci del Departament de crear 4 - 5 centres públics i de regular les escoles de Noves Oportunitats però ha reiterat que “tenim fins al juliol del 2025 per dissenyar i posar en marxa el marc normatiu de noves oportunitats; sinó, correm el risc de desaparèixer”. Juntament amb Francisco Manuel Estellés, de la Fundació Magone, ha recordat la diversitat d’entitats que representen, amb realitats, territoris i famílies professionals molt diferents (temes agraris, esportius, medi ambient, imatge personal…). Tots els grups polítics han reconegut la necessitat de facilitar la seva tasca i s’han compromès a contribuir a la regulació i estructuració del model.

            A la comissió també ha comparegut Miquel Casas per explicar el projecte Sant Joan de Déu mind escoles, que es basa en la detecció precoç de necessitats psico biològiques per prevenir problemes d’aprenentatge i conducta que generen baix rendiment escolar i altres situacions complexes.

            (19/09/2024) Esther Niubó: “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”

              A la primera sessió ordinària de la Comissió, el 19 de setembre, ha comparegut la nova consellera, Esther Niubó, per valorar l’inici de curs i desplegar les prioritats del Departament. Niubó ha començat demanat que la comissió sigui un espai de consens, “perquè és el que necessita l’educació”.

              • Pots recuperar el vídeo de la sessió, aquí.

              Oposició: recursos adequats i concrecions contra l’abandonament

              El conjunt de forces polítiques han desitjat sort i encerts a la nova consellera. Des de Junts per Catalunya, Anna Erra ha assegurat que “l’educació ha tocat fons i cal un canvi de rumb” i que faran una oposició constructiva conscients de la situació, que seran exigents en el compliment del ple monogràfic de la darrera legislatura.

              Junts també ha demanat un millor finançament per les escoles d’iniciativa social, per garantir la gratuïtat real de tot el Servei d’Educació de Catalunya, que la consellera ha respost amb “el compromís d’avançar amb el finançament de l’escola concertada”, la qual cosa ha despertat recels a Jèssica Albiach, dels Comuns, perquè va en la línia oposada al pacte d’investidura. També garantir prou recursos per les motxilles econòmiques, que les aules d’acollida cobreixin les necessitats de tot el territori i desplegar mesures del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar Prematur.

              Pel que fa a ERC, Irene Aragonès ha volgut recordar “èxits” de l’anterior departament”, com el revertiment de retallades, l’increment de dotacions de mestres, el procés d’estabilització, la gratuïtat d’I-2, la ràtio de 20 alumnes per aula a tot l’alumnat o la detecció NESE. Ha demanat avançar cap a la gratuïtat d’I-3, i implantar la d’I-1 al curs 25-26.

              El portaveu del PP, Cristian Escribano, ha assenyalat que l’educació de Catalunya retrocedeix en tots els àmbits “tenim les pitjors dades educatives de la nostra història” i ha demanat resultats com els d’Estònia, Japó o Suïssa. Ha demanat concrecions en els plantejaments de la consellera i li ha preguntat si pensa aplicar la sentència del Tribunal Suprem que obliga les escoles a aplicar el 25% de castellà. La consellera ha apel·lat a la llei del 2022, que garanteix l’aprenentatge de totes les llengües oficials. Més dur ha estat el representant de l’extrema dreta, Manuel Jesús Acosta (VOX) “partim d’un model d’escola catalana que ha fracassat i es troba en los escombros”. L’assenyalament de la llengua també ha centrat la seva intervenció, ha aprofitat l’única referència a les prioritats d’equitat, l’abandonament, per assenyalar els alumnes castellanoparlants com els que pateixen més AEP, Laia Estrada (CUP), li ha replicat que no s’abandona en funció de la llengua sinó de la pobresa. Ha volgut mencionar la Fundació Bofill per dir que els seus estudis són els responsables, juntament amb organitzacions com Rosa Sensat o el Consell Educatiu, de l’enfonsament de l’educació de Catalunya.

              Jèssica Albiach (Comuns Sumar), s’ha centrat en les complexitats socials més enllà de l’escola per refermar la necessitat d’avançar en equitat. 1 de cada 3 infants de Catalunya està en situació de pobresa, ha recordat. Ha recordat que la concertació d’escoles privades és una anomalia aspiradora de recursos públics i de privileg i ha demanat mesures previstes a l’acord d’investidura com la gratuïtat del menjador escolar o d’activitats extraescolars, l’increment d’aules d’acollida o la gratuïtat de 0-3, entre d’altres.

              Finalment, Laia Estrada (CUP), ha defensat una escola pública, de qualitat i en català, ha denunciat l’enquistament de la taxa d’AEP, del 14,8% i ha preguntat també a la consellera Com pensa fer front a la segregació escolar mantenint el model de concertació, “al seu dia podien tenir sentit, però en comptes de revertir-se amb el temps s’han promocionat i guanyen les matriculacions que perd la pública”, ha dit.

              Sobre l’inici del curs escolar, Niubó ha destacat que “ha començat amb relativa normalitat al conjunt del territori” i que manté la planificació del Govern anterior. Ha subratllat que la realitat de centres amb ràtios baixes contrasta amb la massificació d’algunes àrees, la consolidació de la baixada de ràtios, la disminució de l’alumnat, l’augment del professorat i que la temporalitat a finals d’any estarà per sota els límits de la UE. Pel que fa a les prioritats, ha posat l’èmfasi en la millora educativa, l’equitat, la inclusió i el benestar de l’alumnat al conjunt de centres i la Formació Professional.

              Per la millora educativa, Niubó ha deixat clar que “no ens podem permetre no fer res després de PISA o de les proves de competències” i ha demanat mirada llarga i comptar amb les millors experiències, en relació a la col·laboració amb l’OCDE. Ha destacat iniciatives per reforçar llengües i matemàtiques, com la clarificació als centres dels aprenentatges que cal garantir a cada curs a partir del segon trimestre, una de les recomanacions del grup d’experts per la millora educativa. També el desplegament del Programa Florence, que es vol fer arribar fins als 200 centres (per iniciar el programa al gener o al setembre del 2025, començant pels centres amb més necessitats), de les Xarxes de Competència Lectora i l’augment de formadors del Pla d’Educació Lectora. També ha parlat de l’increment de les aules d’acollida i l’impuls del Programa Shine, adreçat a millorar l’anglès.

              Per la millora educativa ha destacat també la necessitat d’un millor suport a la docència i l’aprenentatge, amb plans de formació en funció de les necessitats de centre, la formació permanent en didàctica del professorat, un pla pilot de residència docent i un decàleg de mesures per desburocratitzar perquè les direccions es puguin centrar en el lideratge pedagògic i el projecte educatiu.

              La consellera ha assenyalat que Catalunya és la comunitat amb més diferència a matemàtiques en funció del nivell socioeconòmic de l’alumnat. “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”, ha dit. Ha defensat la gratuïtat d’I-2 i ha parlat d’ampliar l’escolarització per l’impacte que té, també l’orientació educativa, amb 52 educadors socials que faran seguiment a joves que han abandonat els estudis i un abordatge integral per la inclusió. Sobre la segregació escolar, ha explicat que les motxilles educatives arribaran a 6 cursos (2n cicle d’infantil i de 1r a 3r d’ESO) i que en la lluita contra l’assetjament aposta per la prevenció.

              Pel que fa a la Formació Professional, que ha suposat una reestructuració del departament amb una secretaria sectorial, al costat de la secretaria general i de la de millora educativa, Niubó ha començat reconeixent la problemàtica estructural del sistema, pel que fa a terminis d’inscripció i d’assignació “no pot tornar a passar”. Ha explicat que té l’objectiu d’ajustar l’oferta a les necessitats, del teixit productiu, dels territoris, de sectors i d’aspirants a través d’un procés d’adjudicació més senzill, d’una orientació que permeti acompanyar cap a diferents itineraris.

              “El Sistema educatiu té molts reptes i els guanyarem més col·laborant que confrontant”, ha conclòs. “Remuntarem comptant amb tothom, com ha passat tantes vegades a Catalunya”.

              (12/09/2024) Constitució

                La sessió del 12 de setembre, va servir per constituir la Comissió, ratificar com a presidenta Eva García i escollir Sònia Martínez Juli (Junts) com a vicepresidenta i Mar Besses Casanoves (ERC) com a secretària. També s'ha explicat que les reunions ordinàries de la Comissió se celebraran de manera quinzenal els dimarts al matí.

                  Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

                  Acceptar