La Comissió d’Educació i Formació Professional és una de les 17 comissions legislatives que té el Parlament de Catalunya per legislar, controlar i impulsar l’acció política i de govern. No va ser fins a la VIII legislatura (2006) que la cambra va tenir una comissió específica d’educació, i entre 2010 i 2020 va anomenar-se comissió d’ensenyament. L’actual comissió d’educació està presidida per Eva García Rodríguez (PP).

En aquest article, actualitzat quinzenalment després de cada sessió, et convidem a seguir les novetats de la comissió d’educació en una etapa política que marcarà el futur del sistema educatiu. La Fundació Bofill reclamem que aquesta sigui la legislatura de l’educació, per tal d’acabar amb problemes estructurals com la segregació o l’abandonament escolar prematur, que impedeixen a tots els catalans i catalanes tenir les mateixes oportunitats vitals i afebleixen els resultats educatius.

• Comparador: què proposen (i què no) els partits sobre equitat educativa als programes electorals?

Qui forma part de la Comissió d'Educació del Parlament?

• PSC: José Ignacio Aparicio Ciria, David Gonzalez Chanca, Gisela Navarro Fuster, Rocio Garcia Pérez, Monica Rios García.
• Junts: Anna Erra Solà, Anna Feliu Moragues, Judith Toronjo Nofuentes
• ERC: Irene Aragonès Gràcia, Najat Driouech Ben Moussa
• PP: Cristian Escribano Ramírez
• VOX: Manuel Jesús Acosta Elías
• Comuns: Jessica Albiach Satorres
• CUP: Laia Estrada Cañón
• Grup mixt - AC: Rosa Maria Soberana

Consellera Niubó: “El decret d’orientació s’ha d’aprovar el primer trimestre del 2026”

La consellera Niubó ha exposat l’estat del model d’FP, els resultats del procés d’assignació de places i les noves polítiques d’orientació a la darrera Comissió d’Educació. Niubó ha qualificat l’FP d’“itinerari de prestigi, professionalitzador i estratègic” i l’ha situat com una peça clau del Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur, juntament amb programes d’intervenció directa com el Reconnect-es.

• RELACIONAT: Llums i ombres del Pla d’Acció del govern contra l’abandonament escolar

Niubó, que recentment ha participat al Consell de Ministres europeus d’Educació, ha recordat que la Unió Europea està pensant de rebaixar l’objectiu d’Abandonament Escolar Prematur del 9 al 8% (a Catalunya és del 13,7%).

• INFOGRAFIA: L’abandonament escolar prematur, en dades

Pel que fa al Decret d’Orientació, una peça clau contra l’Abandonament Escolar, la consellera va explicar que preveu aprovar-lo el primer trimestre del 2026. Alhora, va lligar el seu potencial als pressupostos. “si tira endavant establirà un marc, però si ho fa amb un nou pressupost tindrà un camí molt més progressiu”.

L’oposició es fa ressò del dèficit en orientadors

Els partits de l’oposició van reclamar concreció, especialment al Pla contra l’abandonament. Junts va alertar de la manca de professionals en alguns àmbits i ERC va denunciar la insuficiència d’orientadors i educadors socials. El PP va criticar el que considera una manca d’ordre i planificació en l’assignació de places i Vox va tornar a aprofitar per parlar de canvis curriculars. Els Comuns van denunciar l’infrafinançament i la manca d’especialistes i la CUP va lamentar que el Decret d’Orientació no fixi ràtios i el poc control de l’FP privada.

PP i VOX van tornar a aprofitar la Comissió per reclamar la imposició d'un 25% de castellà a l'escola, com ha sentenciat el TSJC, encara que el model lingüístic de l'escola catalana contribueix a reduir les desigualtats en competència lingüística de l’alumnat sense perjudicar la competència en llengua castellana.

(18/11/2025): “Els mals resultats demanen reflexió col·lectiva i decisions valentes”

A la darrera Comissió d’Educació, la presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques, Montserrat Alsina, va subratllar el deteriorament sostingut en les competències bàsiques de l’alumnat català (especialment en matemàtiques i lectura), en la línia de les reiterades alertes de la Fundació Bofill.

• RELACIONAT: Com millorem a matemàtiques? Propostes per a una assignatura pendent

Alsina va reclamar “una reflexió col·lectiva i reformes valentes” i ho va concretar en més hores de matemàtiques “no pot ser que siguem l’única comunitat amb tres hores a ESO”, va lamentar, i currículums més sòlids, a partir de polítiques estructurals i sense improvisació. Alsina també va reivindicar el paper de la recerca i de l’evidència científica per avaluar l’eficiència de les polítiques i els mètodes i va insistir en la importància d’atendre la bretxa de gènere, la confiança de l’alumnat i la motivació docent.

• RELACIONAT: Grups reduïts a 1r d’ESO per a l’alumnat amb nivell baix, una de les propostes de la Fundació Bofill

Els partits van agrair la diagnosi d’Alsina i compartir la preocupació pels mals resultats. Es van interessar pel paper docent i per quines són les metodologies més òptimes, per la qual cosa Alsina va ser taxativa i va demanar no simplificar el debat. Va demanar definir “on volem arribar”, “a qui” ens adrecem (alumnat que pot ser d’alta complexitat, que es troba en un o altre centre i, a partir d’aquí, adaptar el “com”. PP, VOX i Aliança Catalana van tornar a insistir en la recuperació de l’exigència i l’esforç.

El Col·legi de Pedagogia reclama ser al Consell d’Educació

La falta de recursos per a una autèntica educació inclusiva es va tornar a posar sobre la taula a la Comissió, amb la compareixença de la presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, Maria Victòria Gómez-Sarés.

Va reivindicar la figura socioeducativa clau del pedagog, des d’infantil fins a postobligatòria, i va assenyalar que a primer d’ESO cada setmana una dotzena d’alumnes mostren signes preocupants d’autoestima. “No tenen necessitats educatives especials, però comencen a demostrar signes preocupants de manca de benestar emocional i baixa autoestima”, va dir. “Alumnes sense eines per encarar el seu futur, que reflecteixen situacions reals de patiments i dificultats en famílies, problemes d'ansietat, angoixa i desmotivació”. “Han de convertir-se gairebé en responsables del seu propi aprenentatge sense qeu ningú no els hagi assessorat”, va dir. Mentrestant, les Comissions d’Atenció Educativa Inclusiva estan saturades, va concloure.

• RELACIONAT: Quins nous professionals necessita l’escola?

La presidenta també va reclamar la inclusió del Col·legi al Consell Escolar de Catalunya, com reclama des del 2007, “com a peça imprescindible d’un model inclusiu coherent i de qualitat”. A la comissió també hi ha comparegut una representació de l'Associació Trastorn Espectre Autista de les Terres de l'Ebre, que ha explicat el projecte de patis inclusius, i una representació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), qui ha presentat l'informe “Una educació basada en el coneixement de la nostra riquesa agroalimentària”, per reclamar que aquest sector tingui presència al currículum escolar

Comissions anteriors

(04/11/2025) Elena Sintes: "L'abandonament escolar prematur és un problema de país que es pot resoldre"

Coincidint amb la Setmana Zero Abandonament Escolar, la primera Comissió d’Educació del mes de novembre va estar marcada per la lluita contra l’abandonament escolar prematur. Hi va comparèixer la referent de polítiques contra l’abandonament de la Fundació Bofill, Elena Sintes, per compartir els resultats de dues importants recerques recents de l’entitat sobre quan, com i per què abandonen els estudis els i les joves catalans.

Es tracta de L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria i de L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà, que ofereixen una radiografia molt completa indispensable per tirar endavant polítiques efectives que redueixin aquest abandonament.

• INFOGRAFIA: Tenim una educació secundària per a tothom? Dades, desigualtats i solucions

A la Comissió també hi va comparèixer una representació de la Plataforma Docents de Filosofia, que reclama garantir l'ensenyament de la filosofia i de recuperar la tercera hora al primer curs de batxillerat. Igualment, una representació de la plataforma Pública i en Català, per a exposar el decàleg de mesures per a millorar la situació de la llengua catalana en l'educació i una representació de la Plataforma per la Infermera Escolar.

• RELACIONAT: Escola, llengua i equitat educativa a Catalunya

(30/09/2025) Secretari de Formació Professional: “Cal impulsar una FP dual intensiva, especialment en territoris amb menor implantació”

En aquesta comissió d’educació, el secretari de Formació Professional, Francesc Roca Rosell, va presentar les dades del curs 2024-25, així com les línies estratègiques de l’FP dual a Catalunya. Va explicar que es van oferir 84.122 places i que hi va haver un increment del 12% de sol·licituds, 96.319 en total i 81.479 assignacions (un 86,4% a grau mitjà i un 82,6% al superior). Finalment s’han matriculat 75.672 alumnes.

Pel que fa a l’FP dual, va explicar que 105.853 estudiants fan estades en empreses. També va assenyalar que impulsar l’FP dual intensiva continua sent un repte, així com garantir pràctiques per a tot l’alumnat i substituir la beca salari pel contracte laboral abans del 2029. Va detallar com a altres prioritats estratègiques per aquest curs el 5è Pla de Formació Professional, l’impuls de l’FP dual intensiva, l’increment de places d’FP dual general, arribar a l’objectiu de les 60.000 empreses participants i reforçar l’equilibri territorial i sectorial del sistema.

“Les matemàtiques han de despertar curiositat, sentit crític i confiança”

A la Comissió també ha comparegut Nicolás Atanes Santos, fundador de la Lliga Matemàtica, qui va reclamar un canvi profund en la manera d’ensenyar matemàtiques. Va criticar que el sistema actual fomenta l’aprenentatge mecànic i memorístic, centrat en superar exàmens, i va defensar la necessitat d’ensenyar a pensar i raonar.

• RELACIONAT: Per què Catalunya té mals resultats en matemàtiques?

Segons Atanes, les matemàtiques haurien de despertar curiositat, sentit crític i confiança, especialment entre l’alumnat amb més dificultats. Va posar com a exemple les Olimpíades Matemàtiques, que promouen la creativitat i l’autonomia, i va remarcar que comprendre conceptes com les demostracions o els patrons ajuda a perdre la por a la matèria. Finalment, va instar a vincular les matemàtiques amb reptes reals com la intel·ligència artificial o la criptografia, per fer-les més significatives i accessibles per a tothom.

• RELACIONAT: Com millorem a matemàtiques? Propostes per a una assignatura pendent

La comissió també va aprovar demanar una sessió informativa amb la consellera d'Educació i FP sobre el model d’FP i sobre les actuacions previstes per a afrontar l'onada de calor; de la directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva sobre els resultats de les competències bàsiques i de la directora de serveis del Departament d'Economia sobre l'enviament del val escolar amb errades ortogràfiques. També es va demanar la compareixença del director general de Centres Concertats i Privats.

Igualment, va aprovar per unanimitat una proposta per l'ampliació de l'Escola Bora Gran de Serinyà, una altra per millorar l'estat de les infraestructures i la previsió d'inversions per als edificis escolars i una altra sobre el suport a les activitats educatives de les escoles rurals fora del centre escolar.

(16/09/2025): Esther Niubó: “La complexitat ens obliga a repensar les polítiques educatives”

A la primera Comissió d’Educació del Parlament del curs, la consellera d'Educació i Formació Professional Esther Niubó ha detallat les xifres del curs 2025-2026. Ha assegurat que el Departament es proposa avançar en la millora dels aprenentatges, la inclusió i l’excel·lència i l’equitat. Després de la sentència del TSJC que anul·la parcialment el Decret 91/2024, ha assegurat que el Govern vol activar totes les vies per preservar un model “clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”.

• RELACIONAT: Les “altres” dades del curs escolar 2025/26

Dades d’inici de curs: menys alumnes, més complexitat

Algunes de les dades que va donar la consellera:

• 1.604.987 alumnes.
  
• 71.000 alumnes d’FP (+10.000), 90% dels qui comencen Grau Mitjà provenen de l’ESO.
• 83.949 docents (+1.600) i 8.643 PAE (+550).
• Ràtios: El 82% de grups públics d’I3 tenen com a màxim 19 alumnes, i el 85% d’ESO, 30 alumnes.
• Complexitat: Al curs anterior es van detectar 335.000 infants i joves amb algun tipus de necessitat (1 de cada 3). El 87% són per factors socioeconòmics.
  

L’atenció a la diversitat i la comprensió lectora, reptes pendents

L’anunci de l’arribada de les aules d'acollida o dels SIEI a centres concertats, les proves voluntàries a 1r i 3r de primària per detectar dificultats en la comprensió lectora i competència oral o l’augment de SIEI Plus, de Personal d’Atenció Educativa o d’augment d’hores setmanals de servei a vetlladors, no va evitar la denúncia de l’oposició a la reconfiguració dels serveis d’educadors socials i TIS, que asseguren que implicaran una reducció de l’atenció a la diversitat de les aules.

A la Comissió també s’ha parlat de l’alerta sobre els problemes històrics en comprensió lectora de la Fundació Bofill, a partir de l’informe “Comprensió lectora: l’assignatura pendent”. En aquest àmbit, la consellera va parlar de l’ampliació de la xarxa de comprensió lectora als 538 centres. També va destacar l’increment de 200 € per plaça a les llars d’infants municipals i de 904 noves places públiques. Pel que fa a la planificació, a banda d’explicar que s’estrenen 5 zones de governança educativa, va reivindicar una escolarització equilibrada i una planificació de l’oferta a 8 anys vista.

Escepticisme en l’oposició

La majoria de partits es van mostrar molt escèptics amb un discurs de la consellera que van titllar de triomfalista. Van denunciar una gestió “de pedaços”, amb polèmiques com l’assignació de places, la reducció de recursos en inclusiva o les condicions laborals dels docents.

La ultradreta tornar a aprofitar la comissió per desplegar un discurs reaccionari al voltant de l’educació, deshumanitzar la immigració i assenyalar la Fundació Bofill. Sense aportar dades concloents, Vox va parlar de fracàs escolar i el va atribuir al model pedagògic, l’escola catalana o la igualtat de gènere.

• RELACIONAT: La batalla cultural de l’extrema dreta per “reeducar” Europa

(22/07/2025): Niubó assenyala un alt càrrec del Departament “Serem implacables”

Després de la situació produïda els darrers dies amb el procés d'adjudicació de places de professorat per al curs 2025-26, la consellera d’Educació, Esther Niubó, ha comparegut a la Comissió d’Educació. Ha explicat que l’endemà de finalitzar l'adjudicació del personal docent, i després de conèixer que 878 llocs de treball amb perfil s’havien adjudicat a interins, van bloquejar les llistes publicades provisionalment el dia abans amb un total de 2.898 afectacions (un 5% del cos docent).

La consellera ha demanat disculpes pel que assumeix com “un fet greu, que fa mal a la credibilitat i el prestigi del sistema educatiu, inadmissible i intolerable”. Niubó ha responsabilitzat el subdirector de plantilles del Departament, n’ha anunciat la destitució i l’obertura d’un expedient informatiu i l’ha assenyalat sentenciant que “serem implacables” i que “no permetrem que ningú, de forma deliberada, prengui decisions unilaterals que vulneren el dret de milers de docents i invaliden les garanties i la transparència del procés. També ha anunciat que ni l’inici de curs ni el normal funcionament es veuran afectats per la situació.

L’oposició demana la dimissió de Niubó

L’oposició en bloc ha carregat contra la manca de responsabilitats polítiques davant d’aquesta situació i ha demanat la dimissió de la consellera. Per Junts demostra la manca de confiança i respecte al professorat: “revela la fallida estructural del sistema, quan vostès ens venien bona gestió”. “El que està en joc és la solidesa del model educatiu català basat en l’autonomia de centres i pedagògic, però també de reconeixement professional”, ha dit.

ERC ha qualificant la situació de “nyap monumental” i ha denunciat que la consellera “carregui el mort” a un tècnic. “És intolerable que davant d’un error tan complex s’assenyali la baula més feble de l’engranatge administratiu. Com s’atreveix a afirmar que una sola persona ha estat capaç de manipular tot el sistema d’adjudicacions? Demostra un desconeixement absolut del seu Departament”, ha reblat, i ha assegurat que s’ha arribat a aquesta situació després de canvis “sense cap mena de coherència” i que això deixa les direccions “sense cap planificació”.

El PP ha aprofitat per ampliar la crítica al conjunt del Govern de la Generalitat, assegurant que “no és només una anècdota” i que aquest fet posa en dubte la credibilitat del Govern sencer. La portaveu popular ha recriminat a la consellera una manera de governar pròpia d’ERC. En una línia similar, VOX ha aprofitat per dir que “plou sobre mullat” i per tornar a abonar el catastrofisme parlant del “desastre educatiu a Catalunya”.

Pels Comuns el Departament “és un autèntic desgavell”. El partit ha denunciat que aquesta falta d’estabilitat afecta directament l’educació: “És molt agosarat demanar que els docents mantinguin vocació quan no se’ls cuida amb respecte” i ha lamentat que vulguin “fer creure” que el que ha passat és un error tècnic: “no és creïble ni admissible en una administració moderna i democràtica”. El sistema té dèficits estructurals, ha conclòs, i ha assenyalat entre d’altres el decret de plantilles aprovat el 2014. També la CUP ha demanat la derogació d’aquest decret, qui també s’ha preguntat per si les persones afectades tindran algun tipus de compensació per una situació que “s’afegeix a la sobrecàrrega dels docents” i a la seva pèrdua de poder adquisitiu. “Ens marxen els docents”, ha dit, “ens pleguen”, i ha aprofitat per saludar els manifestants concentrats a les portes del Parlament, que es feien sentir a la Comissió.

Després de plantar la Comissió, Aliança Catalana aprofita la situació per fer-se veure

Curiosament, en aquesta comissió amb més interès mediàtic que ha obert la majoria d’informatius sí que hi ha participat Aliança Catalana, que a diferència de la resta de partits només va ser a la Comissió en una altra ocasió. La seva portaveu ha abonat també la tesi del caos i el catastrofisme, aprofitant per deixar anar l’expressió “caos general institucionalitzat” i per repetir un lema recurrent del partit en clau de campanya “seny i ordre”.

Pel que fa al PSC, partit que dona suport al Govern, la seva portaveu ha denunciat que molts partits se sentin còmodes amb el “cuanto peor mejor” i ha volgut felicitar la consellera per “minimitzar el perjudici sent molt ràpids”.

(15/07/2025): La Comissió d’Educació demana a la consellera que informi sobre orientació i planificació

A la comissió d’educació del mes de juliol, els grups han aprovat la compareixença informativa de la consellera d'Educació i Formació Professional, perquè informi sobre el desplegament del Decret d'orientació educativa i també sobre planificació escolar de cara al curs vinent. Com hem reivindicat darrerament, el Decret d’Orientació, que continua pendent d’aprovar i apareix al Pla d’acció del Departament, és una gran oportunitat per tal que l’orientació tingui un paper estratègic en les polítiques educatives i pugui contribuir a reduir l’Abandonament Escolar Prematur. D’altra banda, la manca de planificació de les darreres dècades deixa 116 centres en risc de tancament.

• RELACIONAT: Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

A la comissió també s’ha aprovat la compareixença de diversos sindicats i col·lectius de docents pel dret a l’habitatge, per tal que expliquin l’impacte que té per als alumnes viure sota l’amenaça del desnonament i de l’institut del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, per parlar de la supressió dels cicles formatius. Igualment s’ha aprovat diversos punts d’una Proposta de Resolució que insta el Govern a eliminar els 14 barracons dels centres educatius de Mataró. Un debat en què també s’ha cridat a la climatització dels centres “deuen ser els únics edificis i instal·lacions públiques que no estan climatitzades, mentre se suspenen plens municipals quan fa calor” i per denunciar el tancament de línies de centres públics (fins i tot d’escoles més noves, sense barracons).

• RELACIONAT: Aules que bullen: canvi climàtic i salut de la infància i adolescència als centres educatius

Finançament d’escoles de música i dels Plans Educatius d’Entorn

També s’ha defensat el paper de l’educació musical, amb una Proposta de Resolució sobre el sistema de finançament dels estudis de les escoles de música. Insta el Govern a finançar les escoles de música, tant de titularitat municipal com privada, i a garantir que aquest finançament tingui en compte les circumstàncies familiars i socioeconòmiques dels alumnes. L’ha presentada Junts per Catalunya, el PSC ha assegurat que el Departament vol avançar en el finançament de les escoles municipals i ERC s’ha mostrat en desacord de finançar les escoles privades.

Els Plans Educatius d’Entorn també s’han fet un lloc a la Comissió de juliol, amb una Proposta de Resolució que demana al Govern que desplegui progressivament els PEE a tots els municipis, prioritzant els centres d’alta complexitat i les zones amb més segregació escolar, promovent la immersió lingüística en aquells entorns on sigui necessari i amb prou recursos i estabilitat. La majoria de partits hi han votat a favor, si bé PP i VOX s’han desmarcat d’alguns punts vinculats a llengua. De fet, VOX ha aprofitat aquest debat per carregar contra el que desqualifiquen com “ideologia de gènere” i “imposició lingüística”.

A la Comissió també ha comparegut una representació de l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola Bellaterra de Cerdanyola del Vallès, situada a 5 Km del centre, per criticar que (a diferència del que defensava l’actual partit de govern l’any 2017) ara s’anul·li la línia de bus escolar. La majoria de partits han defensat que atendre el tema no des d’aquest cas concret sinó amb l’actualització del Decret de transport. Tots els grups han denunciat la situació, el PSC ha al·legat raons tècniques i polítiques, emmarcant la decisió en un procés d’equilibri de l’oferta educativa del municipi i d’atendre la segregació escolar. VOX ha tornat a aprofitar el debat per forçar l’assenyalament de tot el sistema educatiu, qualificant el moment actual de “fallida de l’escola catalana”, mencionant, entre d’altres, dades desactualitzades d’Abandonament Escolar Prematur.

(17/06/2025) “Si dones als nens l’oportunitat de llegir i motivar-se per alguna cosa, l’agafaran”

A la Comissió del mes de juny s’ha parlat de competència lectora amb la compareixença de Fiction Express, una companyia que desplega una plataforma d’aprenentatge de la competència lectora a prop de 400 escoles del país. La seva representant va compartir la “caiguda desastrosa de resultats” de Catalunya i de la importància de la competència lectora, base per construir després tot el pensament. Ha recordat als portaveus parlamentaris que “la societat ha canviat i que ens hi hem d’adaptar”.

• RELACIONAT: La persistència dels mals resultats educatius fa inajornable reformes profundes de sistema

Els nens, ha explicat, actualment resolen més per evocació que per reflexió, és a dir que responen les preguntes sobre un text pel que recorden en general més que per haver-lo llegit en profunditat. També ha apuntat que escriuen com pensen “i això es nota quan arriben a la universitat o al món laboral”. També ha exemplicat la importància de motivar en la lectura i generar hàbits lectors, perquè “la letra ya no entra con sangre” i tenim una generació que la lletra entra si volen que entri. També ha recordat que llegir més o menys no depèn que el nen llegeixi molt sinó que escrigui sobre el que llegeix. “Si dones als nens l’oportunitat de llegir i motivar-se per alguna cosa, l’agafaran”, ha conclòs. Fiction Express ha demanat que el seu mètode pugui desenvolupar-se en clau de país.

VOX torna a aprofitar la Comissió per assenyalar la Fundació Bofill

En aquest capítol, VOX ha tornat a aprofitar l’espai de la comissió d’educació per assenyalar la Fundació Bofill, argumentant que precisament les tesis que defensa la fundació impedeixen el desplegament d’estratègies com les que ha defensat Fiction Express, quan la realitat és totalment oposada, com demostren iniciatives recents com “Guanyem un estiu lector”, entre moltes d’altres.

L’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris reivindica “la feina de tota la vida”

A banda de diverses sol·licituds de compareixences de sindicats, sobre condicions laborals a 0-3 i l’escola concertada, de Clam Educatiu, de DocentsCAT, de la Directora General de centres públics i de l’Smart Classroom Project, la Comissió ha aprovat diverses resolucions sobre ensenyaments i centres de comarques gironines (els estudis de batxillerat de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, l'Escola Torre d'en Reig de Vilabertran o d’un institut a Quart).

També hi ha comparegut l'Associació de Catedràtics d'Ensenyaments Secundaris de Catalunya. Ha denunciat que la darrera convocatòria de càtedres va ser el curs 2009/10 i que del de topall màxim del 30% de catedràtics que preveu la llei respecte al cos total de funcionaris, avui se supera poc més de l’1%. El representant de l’Associació ha criticat la situació en què considera que estan els catedràtics, generalitzat que “ara sembla que els docents hagin de ser monitors” i ha sentenciat que “el sistema s’aguanta perquè encara hi ha docents que fan la feina com s’ha fet tota la vida”.

 

(19/05/2025) “Els concerts es renovaran a partir dels històrics de demanda i de la corresponsabiltiat amb el servei públic”

La consellera d’educació i Formació Professional, Esther Niubó, s’ha compromès a renovar els concerts educatius per a una planificació educativa “conjunta, de qualitat i basada en criteris d’equitat” i que no sigui “pública contra concertada”. Ho ha dit durant la Comissió d’Educació d’aquest dilluns, en què ha comparegut per parlar de planificació educativa i renovació de concerts.

• RELACIONAT: Incrementar el finançament de l’escola concertada sense condicionar-lo a la corresponsabilitat agreujarà les desigualtats educatives

Ha explicat que es renovaran “a partir dels històrics de demanda i de la corresponsabiltiat a l’hora d’assolir els objectius de servei públic”: “Els centres que als últims anys hagin planificat en coherència amb la lluita contra la segregació, de manera ajustada i coherent amb la demanda real, optaran a renovar el concert”, ha explicat. Per contra, “els que han mantingut una oferta que no s’ha correspost amb les necessitats del territori, que no s’han omplert i que que han distorsionat la planificació ordenada que marca la llei i que necessitem, veuran el seu concert en perill”, ha conclòs. També ha fet notar, a l’hora de revisar els concerts, que “als centres concertats els demanem corresponsabiltiat, però no sempre acompanyada amb els recursos suficients”.

• RELACIONAT: La bretxa de composició social entre la xarxa pública i la concertada: les diferències explicades amb dades

Pel que fa a la planificació, ha parlat d’un “canvi d’estratègia” per atendre la davallada demogràfica, la mobilitat d’alumnes, la segregació escolar i l’equiparació de condicions d’escolarització entre pública i concertada. Ha explicat que “per primera vegada hem incorporat a l’anàlisi els històrics d’evolució de la matrícula viva”. Niubó ha detallat que aquest curs han entrat 74.328 alumnes al sistema fora del període de matrícula ordinari, 11.000 més que el curs passat.

• Relacionat: La generació que al 2016 feia 1r de primària és avui de 6.000 joves més, ha crescut un 8%.

Niubó també ha detallat que el proper curs començarà amb 2.076 grups a la pública i 931 a la concertada pel que fa a I3 i 1887 grups públics i 947 concertats a primer d’ESO. També que en l’oferta inicial es van oferir 77 grups menys a la pública i que s’ha proposat retirar el concert de 155 unitats de concert.

L’oposició ha reclamat a la consellera un nou decret de concerts. Amb un to més o menys crític a la concertada en funció del grup, des del “no podem criminalitzar-la tota” d’ERC, perquè “hi ha escoles que han fet els deures i esforços en la millora de la inclusió, el foment de la llengua catalana, implicació social…” (ERC), fins a assenyalar que el tancament de places a l’escola pública “no té cap altre objectiu que afavorir els interessos de la concertada” (CUP) “estem d’acord que ha permès universalitzar l’educació però ara és un pol de desigualtat”. En una línia similar, els Comuns han denunciat que les quotes a la concertada no poden ser obligatòries i s’han preguntat “per què si es revisen els concerts dos cops l’any, hi ha situacions en què grups ultra intenten canviar la línia educativa de centres concertats?”. Per Junts per Catalunya “tancar qualsevol aula o centre és perdre l’educació del país i entrar en una competició no té cap sentit”, i ha reclamat “renovar decrets de concerts sense haver-se de disculpar per tal que, qui compleixi, que tingui un bon concert”. El PP ha anat més enllà i ha acusat la Generalitat de “no atrevir-se a dir que la prioritat és minar la concertada” i, en la línia de VOX, ha reivindicat el dret a triar.

(06/05/2025): “No pot ser que la qualitat del 0-3 depengui d’un codi postal”

La situació de l’escolarització a 0-3 ha centrat la Comissió d’Educació del mes de maig. En una sessió monogràfica s’ha pogut sentir les reivindicacions de diverses plataformes i associacions de professionals i famílies d’una etapa amb reptes “urgents i majúsculs”, que posa sobre la taula un debat complex a l’hora d’equilibrar la universalitat, la qualitat i la reducció de les desigualtats, com recull el capítol dedicat a aquesta etapa de l’Anuari de l’Educació. La primera etapa del cicle d’infantil està condicionada per una cobertura desigual i insuficient que deixa fora moltes famílies, unes ràtios que estan lluny de les europees (menys de la meitat) i, com han denunciat els intervinents, unes condicions laborals i estàndards de funcionament desactualitzats.

Tres representants de Dignitat pel 0-3, Míriam Oliva, Olga del Amo i Aina Cabau, han denunciat que no es pot garantir la qualitat sense condicions dignes “aquesta feina comporta condicions dures, però estan agreujades per ràtios abusives, manca de personal i especialistes”, han dit. La parella docent permetria millora l’atenció, tot i que reconeixen que la dificultat també té a veure amb els metres quadrats de l’aula: “un infant d’I2 té la meitat d’espai del que té una gallina ecològica”. També han denunciat que l’externalització que es dona en moltes llars públiques municipals comporta canvis de gestió que té conseqüències pel servei i demanen regulació comuna i clara per totes les escoles bressol. “No pot ser que la qualitat, les ràtios o l’accés a suports especialitzats depengui d’un codi postal.

La Plataforma Lluita pel 0-3 al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han coincidit en denunciar les ràtios, que per exemple comporta fortes diferències entre els 13 infants d’I1, entre els més grans i més petits (mentre uns posen a prova el sistema motriu i necessiten activitat, uns altres intenten dormir, amb una única educadora). Les seves portaveus, Elvira Mestre i Laura Salvat, han denunciat una revisió del decret del 2006 amb què es regula el 0-3, que impedeix atendre el currículum del 2023 i recursos per a infants amb necessitats específiques, a més de la igualtat laboral amb el segon cicle d’infantil.

“No podem deixar que les mestres de 0-3 es rendeixin, perquè sinó l’educació no tindrà pilars”

En aquest sentit, la Secretària de Comissió Executiva de Rosa Sensat, Eva Sargatal, ha concretat que el decret “és insuficient i està obsolet, permet una educació sota mínims”. Ha reclamat actualitzar el decret de 2006 per canviï la realitat social, no només la política, per poder garantir els drets dels infants. “El compromís perquè els drets dels infants siguin respectats a les escoles bressol recau únicament a les professionals”, ha dit taxativa. “Hi ha coneixement, hi ha neguit, però no hi ha una aposta política prioritària”, per això ha reclamat un compromís compartit entre universitats i centres d’FP i també polític i de país, en la línia amb una de les propostes de l’Anuari de l’Educació.

“L’esgotament és gegant. Hi ha persones enfadades, dolgudes, les que criden, les que ploren, les que omplen carrers i places. Però també hi ha les que es rendeixen. No fem que les mestres de 0-3 es rendeixin, perquè sinó l’educació no tindrà pilars”.

Ha reclamat una revisió de tots els plans d’estudis professionals per donar valor a l’etapa educativa i revaloritzar les professionals que hi treballen, millorar l’atenció a la complexitat i especificitat de les aules, i ha reconegut que “una parella educativa hi ajudaria”. També ha demanat no comparar les ràtios de 8, 13 i 20 infants per a I0, I1 i I2 amb les ràtios europees “perquè és molt dolorós d’acceptar”. N’ha reclamat la urgència, si bé ha reconegut que xoca amb la gratuïtat i la universalitat.

“Les escoles bressol estan plenes de persones blanques”

Pel que fa a les famílies, Brenda Bär, representant de la plataforma Bressols en Lluita, ha denunciat la manca de cobertura, que deixa moltes famílies fora del sistema públic (42 a Mataró, 3000 a Barcelona, 200 a Cornellà…) i les aboca a una privada que no sempre té prou qualitat, ha dit, o no es pot pagar. També ha denunciat una altra problemàtica, la manca de dades: “no se sap quanta gent es queda sense plaça a catalunya”. Així, argumenten que la important aposta per la gratuïtat d’I2 no té sentit si no hi ha prou places, i ha reclamat una millor planificació.

• RELACIONAT: 4 majories absolutes per l’equitat educativa al Parlament

Davant del cinisme de VOX, que sovint aprofita espais institucionals com la Comissió per assenyalar la població migrant (com clarifica l’Anuari de l’Educació és qui menys accés té a 0-3), Bressols en lluita ha estat taxativa: “Moltes vegades diuen que les persones migrades ens aprofitem dels recursos públics i no aportem prou”, però el que ens trobem és que “les escoles bressol estan plenes de persones blanques”, perquè els preus d’entrada són alts i costa tenir igualtat d’oportunitats, ha conclòs.

A la comissió també ha comparegut una representació de l'Associació Catalana de Llars d'infants, que ha reivindicat la trajectòria de les llars privades o concertades per fer possible el desplegament d’aquesta etapa a Catalunya i han denunciat que viuen una “situació d’emergència”. Jordi Fibla, Jordi Cantera i Paloma Rita han recordat que la taxa d’escolarització a I2 a l’estat espanyol està al 71,2% mentre que a Catalunya encara no s’ha assolit el 70%. Mentrestant, en cinc cursos s’han tancat 206 llars d’infants privades. “Aquest 2025 el ritme de tancament és de 2 centres per mes”. Els últims anys, una pèrdua de 12.500 places i 1648 llocs de treball. També denuncien que els ajuts de la Generalitat que es reben per infant són insuficients. “Tenim demanda pública no atesa a la xarxa pública i tenim concertada que plega. L’expectativa i la confiança amb les administracions per resoldre-ho és zero”. “Vam ser pioneres i ara ens sentim fora del sistema”, han reblat, i demanen incrementar la subvenció i un model de col·laboració público privada.

(08/04/2025): El malestar docent, a la Comissió d’Educació

A la primera comissió d’Educació del mes d’abril hi ha ressonat el malestar docent. Coincidint amb una vaga del personal d’atenció educativa -que s’ha pogut sentir des de l’interior del Parlament i en alguns moments ha incomodat la presidenta de la Comissió-, han comparegut d’una banda una representació del personal d'atenció educativa dels sindicats USTEC i CGT. Han denunciat precarietat econòmica i condicions injustes d’un col·lectiu altament feminitzat.

“Les tècniques d’educació infantil, auxiliars d’educació especial, de fisioteràpia o de cohesió social estem sostenint una tasca imprescindible, al costat de l’alumnat i les famílies”, han explicat. Han reclamat que fa 19 anys que s’hauria d’haver aplicat una reclassificació professional que encara no s’ha donat i exigit que es modifiqui la normativa adient a les funcions i responsabilitats. També han reclamat la supressió del complement de productivitat, a partir del qual han denunciat pràctiques de represàlia de direccions davant de queixes per tasques que no corresponen o d’excés d’hores.

• RELACIONAT: Nous professionals a l’escola (Anuari de l’Educació)

A la comissió també s’ha presentat "La gran renúncia docent", un informe de la USTEC, elaborat a partir de 10.400 enquestes a docents de l’escola pública, que conclou que un 36% està disposat a deixar la professió. Un dels principals factors assenyalats és la sobrecàrrega de feina, amb una mitjana de treball de 6 dies a la setmana (8 de cada 10 treballen com a mínim un dia del cap de setmana), l’augment de les tasques burocràtiques, la manca de reconeixement social i econòmic i recursos insuficients per atendre la complexitat de l’alumnat.

Han reclamat un augment de recursos i de professionals que acompanyin la tasca docent, reducció de ràtios (de 15 infants a primària i 20 a secundària) i l’establiment de la jornada intensiva. També itineraris professionalitzadors perquè aquelles persones provinents d’especialitats com matemàtiques puguin formar-se. Han assenyalat també que treballen en una segona part de l’informe i que en les més de 4000 enquestes fetes al professorat aquest trimestre, indiquen els docents estan disposats a defensar l’educació però amb millorar condicions.

La comissió ha començat amb la compareixença del president de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, José Luis Durán, per a informar sobre els objectius de l'Agència pública, que en general no ha acabat de convèncer els membres de la comissió. Han mostrat recels pel fet que en aquesta legislatura no depengui de presidència sinó d’educació. Durán ha explicat que abans d’acabar l’any l’Agència vol tenir enllestit el 5è Pla General FPCAT 2025 - 2028, un pla estratègic propi de l’Agència i un projecte per a l’anàlisi de l’FP a Catalunya en una perspectiva feminista.

També hi ha intervingut una representació de la Plataforma Ciències en perill, juntament amb el Consell d’estudiants de biociències de la UAB, la Institució catalana d’Història Natural de l’IEC i la Societat catalana de Química. Han criticat que la proposta del Departament per tal que el currículum de ciències s’adequï a la LOMLOE i a la resta de comunitats, com ha requerit el Ministeri d’Educació, deixa les ciències com l’única matèria opcional fusionada del Batxillerat. Assenyalen que això suposa “un important perjudici en la qualitat d’educació de les ciències”, una reducció del 33% del temps, fragmentació de coneixements, desigualtats entre centres perquè no tots podran oferir totes les optatives o atendre tots els alumnes, itineraris impossibles i un augment de ràtio important a primer de Batxillerat. Han revindicat el gran consens que aplega la plataforma, que s’ha traslladat també en l’opinió de la majoria de diputats -a excepció del partit que dona suport al Govern- i han denunciat no conèixer què diu exactament el requeriment. “La fusió de les ciències és una decisió política”, han dit. “Les ciències separades han estat un model educatiu català i estaríem perdent un tren molt important pel batxillerat científic”.

Un nou model d’educació sexual el curs 2025/26

A la comissió d’educació del 25 de març, la directora general d’educació inclusiva, Susana Tarapiella, va explicar el nou model d'educació afectivo sexual. Després d’un procés de diagnosi, el Departament engegarà un procés participatiu per tirar-lo endavant i poder-lo consensuar.

Preveu treballar valors “fonamentals en una societat democràtica”, va dir, com el respecte, la no discriminació o la igualtat, que s’adapten en funció de cada etapa educativa. Va explicar que per exemple a infantil és important reconèixer i expressar les emocions, adquirir una imatge positiva del propi cos, treballar la privacitat o identificar estereotips de gènere o la responsabilitat amb els secrets. Va recordar que al 2024 hi van haver 784 denúncies d’abusos sexuals amb infants d’entre 1 i 6 anys i que el 48% d’abusos es donen a l’entorn familiar. Va assegurar que continuarà l’aposta per la formació docent per tal d’arrencar el model el curs vinent.

El Partit Popular i VOX han tornat a aprofitar la comissió per assenyalar l’educació afectivo sexual argumentant que poden acabar abordant coses amb les quals les famílies poden no estar d’acord i arribant a dir que es basa en “experimentar amb nens”, respon a “una agenda ideològica” i que “fomenta una sexualització precoç que pot acabar derivant en vulnerabilitat en abusos”. Per la qual cosa la resta de grups han refermat la necessitat de reivindicar “encara més” l’educació afectivo sexual.

• RELACIONAT: La batalla cultural de l’extrema dreta per “reeducar” Europa

Unanimitat en la universalitat i gratuïtat del 0-3

La comissió també ha aprovat una proposta de resolució, proposada pel PP, sobre la universalitat i la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil, una altra sobre la necessitat d’agilitzar la construcció de l’Escola Nova de Ventalló, aprovada des del 2005 però que encara no s’ha enllestit, una sobre la necessitat d’una nova escola a Rosselló per fer front al deteriorament actual i una darrera per conscienciar els alumnes sobre l’envelliment.

• RELACIONAT: 4 majories absolutes per l’equitat educativa al Parlament

(10/03/2025) “La planificació de l’oferta educativa és clau per l’estabilitat del sistema”

Les conseqüències de la manca de planificació, denunciada fa unes setmanes per la Fundació Bofill, ha marcat també aquesta comissió. La consellera ha reconegut que és molt complexa però alhora és clau per l’estabilitat del sistema. “Ens hem centrat en el proper curs, amb el territori, i ja ens posem a treballar amb mirada llarga pel repte dels propers anys”, ha explicat, “el balanç que en fem és positiu”. Niubó ha insistit que es consolida i creix l’oferta pública, amb més de 7.500 noves places de Formació Professional o de 0-3 i ha volgut deixar clar que no es tanca cap escola pública a Catalunya.

Ha assenyalat que es mantenen el 98% de grups d’I3, que el 93,3% de grups d’I3 surten a 20 alumnes per docent o menys i que gairebé el 50% de grups públics comencen amb ràtio de 19 alumnes o menys. “El nostre país es troba en un punt d’inflexió. Hem de recuperar el temps, planificant i donant estabilitat, amb mirada llarga”, ha conclòs. Part de l’oposició (ERC, Comuns i CUP) van recriminar “timidesa i poca valentia”, van assenyalar el tancament de línies públiques de Mataró o Terrassa i va demanar que es reduís oferta també a l’escola concertada. Junts i el PP, en canvi, van demanar preservar l’escola concertada.

Acord amb l’OCDE, inclusiva, universalització 0-3 i currículum de batxillerat

La majoria de grups parlamentaris han retret a la consellera la conveniència de l’acord amb l’OCDE, apuntant que es fa un nou encàrrec quan ja hi ha un recorregut marcat. D’altra banda, la consellera ha defensat el treball al costat del món local per la universalització 0-3, amb la creació de noves places, l’increment de fons per recuperar el terç del cost i un mapa de la cobertura 0-3. També que la concreció dels nous currículums de matemàtiques i llengües estan a punt de publicar-se i un procés de revisió dels Equips d’Atenció Professional, amb una prova de detecció a tots els infants, una a 3r de primària per detectar la dislèxia i una altra a 5è i 3r d’ESO per seguiment de nous casos.

PP i VOX: Batalla cultural a l’escola

El PP i VOX van tornar a aprofitar la comissió d’educació per intensificar la batalla cultural contra l’escola catalana. El portaveu del PP va recriminar l’educació efectivosexual, “està plegada d’ideologia amb continguts que freguen l’inapropiat”, va dir, mentre que la consellera defensava anar encara més enllà i recordava l’informe de Save the Children sobre com la pornografia s'ha convertit en la principal via de coneixement del sexe per a nens i adolescents. VOX també va criminalitzar els tallers d’igualtat de gènere.

• RELACIONAT:Com es reprodueixen (i es poden revertir) les desigualtats de gènere a l'escola

Pel que fa a la llengua, el PP va recriminar la contribució de la Generalitat a La Bressola, va criticar que les aules d’acollida hagin de ser en català (imprescindible tenint en compte que, a diferència del castellà, bona part de l’alumnat nouvingut no té accés al català fora de l’escola). VOX va frivolitzar amb la segregació escolar i va parlar directament de “segregació lingüística que margina l’espanyol”, i va tornar a aprofitar la comissió per assenyalar directament la Fundació Bofill.

(25/03/2025) “D’aquelles noces, aquests confits”: Les AFA dels centres públics de Sitges denuncien els efectes de la manca de planificació

A la comissió d’educació d’aquest dimarts va intervenir una representació de les AFA de les escoles i instituts públics de Sitges, per denunciar els efectes de la manca de planificació als centres públics de la localitat (Miquel Utrillo, Esteve Barrachina, Maria Ossó, Agnès de Sitges i els dos instituts).

Han assenyalat la falta de planificació, amb la construcció l’any 2013 d’una escola d’una sola línia, en comptes de dues. “Entre el 2005, quan el centre va començar en barracons, i el moment d’aquesta retallada de places, la població ja havia passat de 24.470 a 29.140”, va explicar Eva Alonso, una de les representants. També va assenyalar la manca d’inversió en infraestructures i demanar el desplegament del decret d’inclusiva amb els recursos necessaris.

• Relacionat: 116 centres educatius catalans estan en risc de tancar per la manca de planificació del Departament

“D’aquelles noces, aquests confits. No ens trobem al límit, l’hem sobrepassat”, va concloure. La planificació de les necessitats educatives ha d’adaptar-se a les necessitats de cada territori, una de les reivindicacions de la Fundació Bofill de la denúncia de manca de planificació. Les projeccions demogràfiques dibuixen un escenari que no disposarà dels recursos necessaris. Mentrestant, les places escolars públiques són insuficients, en un poble on la matrícula viva és estructural. “No us deixeu endur per idees preconcebudes”, va demanar. “Els nouvinguts de Sitges volen portar els fills a l’escola prop de casa”. Per això va demanar un nou institut escola, reducció de ràtios, recursos per la inclusió i que es desplegui el Decret d’inclusiva.

• Relacionat: Capítol de l’Anuari de l’Educació 2024 (Nous professionals a l’escola)

Van denunciar una situació de manca de places i recursos públics suficients, dignes i inclusius que tensiona uns mestres “que fan miracles” i dificulta l’acollida i la integració de l’alumnat. Al Miquel Utrillo o a l’Agnès, per exemple, ha desaparegut l’aula d’acollida. Tensiona molt els mestres i dificulta l’acollida i integració d’alumnat nouvingut. A l’Esteve Barrachina, amb un projecte educatiu pioner i una escola 100% inclusiva, les unitats SIEI s’han hagut d’unir per encabir alumnat d’infantil (I4) o a l’escola Maria Ossó han hagut de renunciar a la biblioteca, al laboratori i a l’Agnès, on 11 generacions han fet tota l’escolarització en barracons, l’aula de ciències és la de sisè, el menjador és insuficient i s’acaba fent als passadissos.

• Relacionat: I a tu, t’ha tocat la loteria? Un 42% dels centres no tenen biblioteca escolar o no disposen de prou recursos.

“La digitalització està en situació de col·lapse”

Un altre tema central de la comissió ha estat la denúncia del Col·lectiu de coordinadors digitals dels centres educatius. Judith García i Miguel Ángel Gallego han denunciat que més de vint anys de demandes per millorar les seves condicions de treball i laborals no han tingut cap resposta. Lamenten les conseqüències que té per l’alumnat que no s’augmentin les hores dels coordinadors digitals o planificació i que s’incrementi exponencialment l’accés a dispositius sense ampliar els recursos. “El criteri pedagògic hauria de ser l’eix fonamental però la manca de recursos i planificació fa impossible implementar-lo”. Fent-ne un ús adequat, la digitalització pot ser una bona oportunitat, expliquen, i detallen que a Estònia, “cada centre té un mentor digital amb funcions i retribucions”.

• Relacionat: Les costures de la digitalització accelerada de l'escola catalana: per què no n'hi ha prou amb ordinadors i equipament?

“No som tècnics, som docents”, afegeixen, i denuncien que els toca fer funcions de coordinació, assessorament, formació, tècnics informàtics, gestoria, supervisió, comunicació, connectivitat, gestió de personal… amb un complement de 89,52€ bruts al mes (ha crescut 12€ al mes en 17 anys). Alerten que l’any passat prop del 40% dels coordinadors digitals va plegar i que si la tendència continua hi ha el risc de tornar a començar el procés des de zero “després que s’hagi invertit molt en la nostra formació”. Reclamen equiparació el càrrec a d’altres càrrecs directius, un augment d’hores de coordinació digital (amb una normativa que inclogui assignació horària en funció de les tipologies de centres) i contractar tècnics de suport i resident que es facin càrrec de les incidències tècniques perquè els coordinadors es concentrin en la tasca pedagògica.

• Relacionat: Les competències digitals a Catalunya, la cara i la creu d'un èxit fràgil

(11/02/2025) Prevenció, acció i acompanyament contra la violència escolar 

A la darrera comissió d’educació (11/02/2025) ha comparegut la directora general d'Educació Inclusiva del Departament d’Educació i Formació Professional, Susana Tarapiella Carreño, per informar sobre les línies de treball del Departament en l'abordatge de l'assetjament.

Ha desgranat el Pla de les escoles lliure de violència, del qual ha sortit una nova versió, amb l’objectiu de donar resposta a tot tipus de violència del centre educatiu. Tarapiella ha destacat la importància de la prevenció, amb formació docents i detecció, de l’actuació, amb la notificació dels casos, la derivació i la coordinació dels agents implicats i sobretot d’un acompanyament que faci seguiment i coordini tot el treball. Ha explicat el projecte Barnahus. Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, que treballa al costat del Departament de Drets Socials. Ha parlat de la importància de la formació dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE), malgrat reconèixer que és voluntària i que no tots l’utilitzen, del programa BxB, que acompanyen les comunitats educatives pel benestar de l’alumnat (al 2024 ha rebut 1939 trucades i atès 624 caso, amb 3.166 actuacions i 50 formacions).

La comissió també ha aprovat una proposta de resolució sobre la construcció d'un edifici per a l'Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí, una sobre sobre l'Institut Les Vinyes, de Cubelles i una altra sobre els vetlladors escolars. Ha rebutjat tres propostes de resolució de VOX sobre la construcció d’edificis escolars.

Ha aprovat per unanimitat, la compareixença d’una representació de la Fundació Bofill per presentar els informes "L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria" i "L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà”, també "L'estat de l'educació a Catalunya: Anuari 2024" i, finalment, el document "Bases d'una política per garantir l'educació extraescolar i d'estiu" d’Aliança Educació 360.

(28/01/2025) “La segregació escolar condiciona la resposta comunitària a l’assetjament escolar”

La resposta a situacions d’assetjament i violències als centres escolars ha marcat la Comissió del mes de gener. L’Associació Trencats va reclamar la implantació de mesures aprovades pel Parlament ara fa un any i va denunciar la manca de resposta, la saturació de feina dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE) i manca de recursos d’atenció a la diversitat.

Els seus representants van ser especialment crítics amb la gestió que una part de l’escola concertada fa de situacions d’assetjament i va demanar que el Departament tingui capacitat de governança real sobre la concertada al mateix nivell que l’escola pública.

Les representants de la cooperativa Fila a l’agulla van recordar que hi ha cada vegada més acceptació per part dels centres però que queda camí per recórrer perquè més moltes dinàmiques d’assetjament passen desapercebudes. “La millor forma de prevenir la violència és construir convivència”, van recordar, i van demanar responsabilitat per ensenyar a fer “un bon ús del poder, emprat pel bé comú”. Amb lideratge i formació dels equips directius i docents, una bona cultura de la restauració i sobretot molt de treball amb les famílies a partir de la creació de comunitat també a secundària (perquè a primer cicle hi ha una gran prevalença de dinàmiques d’assetjament).

Així, van assenyalar com la segregació escolar impacta en la resposta comunitària a les situacions d’assetjament. En entorns més benestants la relació és més fàcil perquè entre d’altres coses les AFA són més fortes i, en canvi, en zones més empobrides les AFA acostumen a tenir menys força per les dificultats de conciliació o de capital social.

“Els nanos que fan un ús dolent del poder l’aprenen de nosaltres”

Fil a l’agulla va explicar que en tots els grups socials hi ha centres (el que es valora més, amb més poder, tranquil·litat per opinar, visibilitat… ) i marges (representen valors que la societat i el grup no valora tant: menys capacitat d’incidir, entre d’altres). Van recordar que això no és un problema quan hi ha una bona dinàmica general però que quan les persones del marge sempre són les mateixes hi ha discriminació. “Els nanos que estan fent un ús dolent del poder l’aprenen de nosaltres”, van etzibar, i per això es pregunten “quins discursos aprenen de la diversitat?. Tots els nens i nenes tenen capacitat d’ocupar aquest rol perquè l’aprenen de nosaltres”, van concloure.

Propostes sobre els centres de formació d’adults i sobre l’escola inclusiva

A la Comissió es van aprovar també dues propostes de resolució, sobre els centres de formació d’adults i sobre l’escola inclusiva. La primera, de Junts, reclama subvencions municipals per tal que comptin amb més recursos humans i materials i una aposta perquè siguin referents en l’ensenyament del català. Es va aprovar, amb l’abstenció del PSC pel que fa a la concreció de les subvencions i el vot contrari de PP i VOX pel que fa al català. La segona, de Comuns Sumar, demana més recursos i places pels Centres d’Educació Especial públics, més recursos per l’escola ordinària pública, garanties pel servei de transport adaptat i el retorn del deute als ajuntaments. Es va aprovar, amb l’abstenció de Junts pel que fa a l’augment de recursos a l’escola pública, que els reclamaven també per la concertada.

(17/12/2024) Violència escolar: "Mentre la violència estigui a la societat, només a l'escola no ens en sortirem".

La Comissió s'ha centrat en el Pla Les escoles lliure de violències ha centrat la darrera Comissió, del 17 de desembre. Es dirigeix a l’alumnat i ha suposat un canvi de paradigma en l’abordatge de violències, prioritzen accions dels alumnes per reduir demores i evitar revictimitzacions. Implica “naturalitzar” que hi ha violència als centres perquè també existeix transversalment a tota la societat.

El Pla preveu formació, actuacions i prevenció per tal que el centre sigui un espai segur i que qui pateix violència no sigui qui n’acabi marxant. També inclou un registre de totes les situacions de violències (REVA) que poden fer directament les direccions dels centres i el servei UsApp per atendre situacions àgilment (unes 45 trucades diàries). Malgrat això, “mentre la violència sigui inherent a la societat, les escoles soles no ens en sortirem”, ha reconegut la sotsdirectora de participació i benestar de l’alumnat, Roser Cervera. “És un treball conjunt”. Les compareixents han detallat dades del REVA però han demanat cautela, perquè abans del març no se’n tenien. S’han registrat 2.135 casos (un 30% d’assetjament escolar).

La Comissió també ha aprovat per unanimitat una proposta per accelerar la construcció d’un nou edifici per l’escola El Roure Gros (Santa Eulàlia de Riuprimer) i ha rebutjat una proposta del PP per implantar una prova única d'avaluació del batxillerat per a l'accés a la universitat que només ha rebut el suport de VOX.

(26/11/2024) Equitat digital: “Els centres han de garantir allò que les famílies més vulnerables no sempre poden donar”.

A la Comissió d’Educació ha comparegut l’associació de famílies Adolescència Lliure de Mòbils. Marina Fernández Andújar i Mireia Romero han explicat els resultats del Pacte per endarrerir l’adquisició d’un telèfon intel·ligent fins als 16 anys. Han explicat que no es consideren “antimòbil” i han defensat una educació dels continguts digitals “amb precaució”. Aposten per la restricció total a secundària i declarar les xarxes socials com un problema de salut pública.

• Relacionat: Joves, violències masclistes i espais digitals: Per què internet no pot ser l’etern estrany?

Alhora, han desplegat les conclusions de les 23.000 respostes recollides a través de les AFA: a més del 60% els agradaria lliurar el mòbil a partir dels 16 anys però més del 80% ho acaben fent als 12 o abans. També han aportat dades sobre els efectes de la sobreexposició i han assenyalat diferències en funció del nivell socioeducatiu. Pel que fa als resultats educatius, assenyalen els efectes d’un ús excessiu de les TIC, així com grans diferències entre centres que obliguen a revisar “com i per què es fa la digitalització”. En aquest sentit han afegit que els centres han de garantir aquella protecció que les famílies no sempre poden donar.

• Relacionat: Quina digitalització educativa volem? 7 reflexions per avançar cap a l’Equitat Digital

Finalment, a banda de la restricció total a secundària han demanat educació digital des d’edats primerenques (sense dispositiu), recomanacions clares de Salut i Educació i espais lliures de mòbils com les sales d’espera o els centres cívics. També promoure activitats d’oci alternatives i endarrerir l’edat d’accés a les xarxes socials fins als 16 anys, amb la voluntat també de posar el focus en les empreses tecnològiques i en el rèdit econòmic de l’addicció.

VOX torna a assenyalar la Fundació Bofill

La Comissió també ha rebutjat les peticions de compareixença de VOX, amb el vot contrari de tots els grups excepte el PP i una proposta de resolució del PP sobre la millora del sistema educatiu català, amb el vot contrari de tots els grups excepte VOX. En aquest apartat el portaveu de VOX ha aprofitat la moció per assenyalar la Fundació Bofill i Rosa Sensat, com en altres cocasions, amb informació falsa i atacant l'escola catalana.

(12/11/2024) “Trucarem alumne per alumne per saber què estan fent els que no continuen estudiant”

“La Formació Professional és una eina per aconseguir reduir l’actual 14,8% d’Abandonament Escolar Prematur”. És una de les conclusions que va explicar el Secretari General d’FP, Francesc Roca, a la darrera Comissió d’Educació i Formació Professional. Va comparèixer al costat de la Directora General de l’alumnat, Gemma Verdés, per informar sobre la inscripció i l'assignació de places.

Entre d’altres qüestions, el secretari va explicar que un 44% de l’alumnat que ha rebut l’assignació d’un CFGM no s’hi ha acabat matriculant, per tant ara ja estan fora del sistema i no apareixen al Registre d’Alumnes del sistema educatiu Català (RALC).

Va donar igualment xifres del destí final dels 8.476 alumnes a qui no es va assignar cap CFGM perquè no reunien requisits (gairebé la meitat no estan matriculats enlloc) i una gran majoria dels 6.757 que els reunien però no han rebut cap assignació, tampoc. Ha concretat que al RALC hi ha 55.000 estudiants cursant batxillerat i 21.000 un grau mitjà, però pel que fa a gairebé 8000 joves no sap què estan fent. 

“Tenim l’objectiu de saber què està passant amb aquest alumnat”, va insistir. Per això va anunciar que educadors i educadores dels serveis territorials trucaran alumne per alumne, les seves famílies o els centres on han estat escolaritzats fins ara, per saber què se n’ha fet. “La idea és convertir dades quantitatives en qualitatives per prendre decisions i saber si el transport o els recursos econòmics poden ser una limitació”. L’estudi “L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria” (2023) així ho assenyala.

(29/10/2024): “Si abans del juliol del 2025 no es posa en marxa un marc normatiu pels centres de noves oportunitats, correm el risc de desaparèixer”

L’abandonament escolar prematur ha centrat la Comissió del 29 d'octubre. Una representació de les escoles catalanes de noves oportunitats ha comparegut per recordar la tasca que desenvolupen i demanar un marc normatiu que les reguli i en garanteixi la viabilitat, per construir una continuïtat educativa per a tothom. “Què passa amb els nois que no han pogut entrar a CFGM o que abandonen al principi de la postobligatòria?”, s’ha preguntat Begoña Gasch, de l’escola El Llindar. “Malgrat que als darrers anys s’ha avançat, la fórmula administrativa actual no hi ajuda”, ha afegit, i ha recalcat la necessitat de “trobar l’encaix jurídic”.

“Som centres privats amb un servei públic que avui els centres públics no poden donar. Us demanem que ens ajudeu”. Gasch ha reconegut l’anunci del Departament de crear 4 - 5 centres públics i de regular les escoles de Noves Oportunitats però ha reiterat que “tenim fins al juliol del 2025 per dissenyar i posar en marxa el marc normatiu de noves oportunitats; sinó, correm el risc de desaparèixer”. Juntament amb Francisco Manuel Estellés, de la Fundació Magone, ha recordat la diversitat d’entitats que representen, amb realitats, territoris i famílies professionals molt diferents (temes agraris, esportius, medi ambient, imatge personal…). Tots els grups polítics han reconegut la necessitat de facilitar la seva tasca i s’han compromès a contribuir a la regulació i estructuració del model.

A la comissió també ha comparegut Miquel Casas per explicar el projecte Sant Joan de Déu mind escoles, que es basa en la detecció precoç de necessitats psico biològiques per prevenir problemes d’aprenentatge i conducta que generen baix rendiment escolar i altres situacions complexes.

(19/09/2024) Esther Niubó: “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”

A la primera sessió ordinària de la Comissió, el 19 de setembre, ha comparegut la nova consellera, Esther Niubó, per valorar l’inici de curs i desplegar les prioritats del Departament. Niubó ha començat demanat que la comissió sigui un espai de consens, “perquè és el que necessita l’educació”.

• Pots recuperar el vídeo de la sessió, aquí.

Oposició: recursos adequats i concrecions contra l’abandonament

El conjunt de forces polítiques han desitjat sort i encerts a la nova consellera. Des de Junts per Catalunya, Anna Erra ha assegurat que “l’educació ha tocat fons i cal un canvi de rumb” i que faran una oposició constructiva conscients de la situació, que seran exigents en el compliment del ple monogràfic de la darrera legislatura.

Junts també ha demanat un millor finançament per les escoles d’iniciativa social, per garantir la gratuïtat real de tot el Servei d’Educació de Catalunya, que la consellera ha respost amb “el compromís d’avançar amb el finançament de l’escola concertada”, la qual cosa ha despertat recels a Jèssica Albiach, dels Comuns, perquè va en la línia oposada al pacte d’investidura. També garantir prou recursos per les motxilles econòmiques, que les aules d’acollida cobreixin les necessitats de tot el territori i desplegar mesures del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar Prematur.

• Relacionat: Què diuen sobre educació els pactes d'investidura del nou govern de Salvador Illa?

Pel que fa a ERC, Irene Aragonès ha volgut recordar “èxits” de l’anterior departament”, com el revertiment de retallades, l’increment de dotacions de mestres, el procés d’estabilització, la gratuïtat d’I-2, la ràtio de 20 alumnes per aula a tot l’alumnat o la detecció NESE. Ha demanat avançar cap a la gratuïtat d’I-3, i implantar la d’I-1 al curs 25-26.

El portaveu del PP, Cristian Escribano, ha assenyalat que l’educació de Catalunya retrocedeix en tots els àmbits “tenim les pitjors dades educatives de la nostra història” i ha demanat resultats com els d’Estònia, Japó o Suïssa. Ha demanat concrecions en els plantejaments de la consellera i li ha preguntat si pensa aplicar la sentència del Tribunal Suprem que obliga les escoles a aplicar el 25% de castellà. La consellera ha apel·lat a la llei del 2022, que garanteix l’aprenentatge de totes les llengües oficials. Més dur ha estat el representant de l’extrema dreta, Manuel Jesús Acosta (VOX) “partim d’un model d’escola catalana que ha fracassat i es troba en los escombros”. L’assenyalament de la llengua també ha centrat la seva intervenció, ha aprofitat l’única referència a les prioritats d’equitat, l’abandonament, per assenyalar els alumnes castellanoparlants com els que pateixen més AEP, Laia Estrada (CUP), li ha replicat que no s’abandona en funció de la llengua sinó de la pobresa. Ha volgut mencionar la Fundació Bofill per dir que els seus estudis són els responsables, juntament amb organitzacions com Rosa Sensat o el Consell Educatiu, de l’enfonsament de l’educació de Catalunya.

• Infografia: L'abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades

Jèssica Albiach (Comuns Sumar), s’ha centrat en les complexitats socials més enllà de l’escola per refermar la necessitat d’avançar en equitat. 1 de cada 3 infants de Catalunya està en situació de pobresa, ha recordat. Ha recordat que la concertació d’escoles privades és una anomalia aspiradora de recursos públics i de privileg i ha demanat mesures previstes a l’acord d’investidura com la gratuïtat del menjador escolar o d’activitats extraescolars, l’increment d’aules d’acollida o la gratuïtat de 0-3, entre d’altres.

Finalment, Laia Estrada (CUP), ha defensat una escola pública, de qualitat i en català, ha denunciat l’enquistament de la taxa d’AEP, del 14,8% i ha preguntat també a la consellera Com pensa fer front a la segregació escolar mantenint el model de concertació, “al seu dia podien tenir sentit, però en comptes de revertir-se amb el temps s’han promocionat i guanyen les matriculacions que perd la pública”, ha dit.

• La bretxa de composició social entre la xarxa pública i la concertada: les diferències explicades amb dades

Sobre l’inici del curs escolar, Niubó ha destacat que “ha començat amb relativa normalitat al conjunt del territori” i que manté la planificació del Govern anterior. Ha subratllat que la realitat de centres amb ràtios baixes contrasta amb la massificació d’algunes àrees, la consolidació de la baixada de ràtios, la disminució de l’alumnat, l’augment del professorat i que la temporalitat a finals d’any estarà per sota els límits de la UE. Pel que fa a les prioritats, ha posat l’èmfasi en la millora educativa, l’equitat, la inclusió i el benestar de l’alumnat al conjunt de centres i la Formació Professional.

Per la millora educativa, Niubó ha deixat clar que “no ens podem permetre no fer res després de PISA o de les proves de competències” i ha demanat mirada llarga i comptar amb les millors experiències, en relació a la col·laboració amb l’OCDE. Ha destacat iniciatives per reforçar llengües i matemàtiques, com la clarificació als centres dels aprenentatges que cal garantir a cada curs a partir del segon trimestre, una de les recomanacions del grup d’experts per la millora educativa. També el desplegament del Programa Florence, que es vol fer arribar fins als 200 centres (per iniciar el programa al gener o al setembre del 2025, començant pels centres amb més necessitats), de les Xarxes de Competència Lectora i l’augment de formadors del Pla d’Educació Lectora. També ha parlat de l’increment de les aules d’acollida i l’impuls del Programa Shine, adreçat a millorar l’anglès.

• Relacionat: Per què no ens hauria de sorprendre el suspès de matemàtiques a la selectivitat?

Per la millora educativa ha destacat també la necessitat d’un millor suport a la docència i l’aprenentatge, amb plans de formació en funció de les necessitats de centre, la formació permanent en didàctica del professorat, un pla pilot de residència docent i un decàleg de mesures per desburocratitzar perquè les direccions es puguin centrar en el lideratge pedagògic i el projecte educatiu.

La consellera ha assenyalat que Catalunya és la comunitat amb més diferència a matemàtiques en funció del nivell socioeconòmic de l’alumnat. “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”, ha dit. Ha defensat la gratuïtat d’I-2 i ha parlat d’ampliar l’escolarització per l’impacte que té, també l’orientació educativa, amb 52 educadors socials que faran seguiment a joves que han abandonat els estudis i un abordatge integral per la inclusió. Sobre la segregació escolar, ha explicat que les motxilles educatives arribaran a 6 cursos (2n cicle d’infantil i de 1r a 3r d’ESO) i que en la lluita contra l’assetjament aposta per la prevenció.

Pel que fa a la Formació Professional, que ha suposat una reestructuració del departament amb una secretaria sectorial, al costat de la secretaria general i de la de millora educativa, Niubó ha començat reconeixent la problemàtica estructural del sistema, pel que fa a terminis d’inscripció i d’assignació “no pot tornar a passar”. Ha explicat que té l’objectiu d’ajustar l’oferta a les necessitats, del teixit productiu, dels territoris, de sectors i d’aspirants a través d’un procés d’adjudicació més senzill, d’una orientació que permeti acompanyar cap a diferents itineraris.

“El Sistema educatiu té molts reptes i els guanyarem més col·laborant que confrontant”, ha conclòs. “Remuntarem comptant amb tothom, com ha passat tantes vegades a Catalunya”.

(12/09/2024) Constitució

La sessió del 12 de setembre, va servir per constituir la Comissió, ratificar com a presidenta Eva García i escollir Sònia Martínez Juli (Junts) com a vicepresidenta i Mar Besses Casanoves (ERC) com a secretària. També s'ha explicat que les reunions ordinàries de la Comissió se celebraran de manera quinzenal els dimarts al matí.