ANÀLISI: Quins temes es tracten a la Comissió d’Educació del Parlament?
12/09/2024
La Comissió d’Educació i Formació Professional és una de les 17 comissions legislatives que té el Parlament de Catalunya per legislar, controlar i impulsar l’acció política i de govern. No va ser fins a la VIII legislatura (2006) que la cambra va tenir una comissió específica d’educació, i entre 2010 i 2020 va anomenar-se comissió d’ensenyament. L’actual comissió d’educació està presidida per Eva García Rodríguez (PP). En aquesta legislatura també hi ha les comissions de seguiment d'Infància i de Polítiques de joventut.
En aquest article, actualitzat quinzenalment després de cada sessió, et convidem a seguir les novetats de la comissió d’educació en una etapa política que marcarà el futur del sistema educatiu. La Fundació Bofill reclamem que aquesta sigui la legislatura de l’educació, per tal d’acabar amb problemes estructurals com la segregació o l’abandonament escolar prematur, que impedeixen a tots els catalans i catalanes tenir les mateixes oportunitats vitals i afebleixen els resultats educatius.
Esther Niubó: “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”
A la primera sessió ordinària de la Comissió, el 19 de setembre, ha comparegut la nova consellera, Esther Niubó, per valorar l’inici de curs i desplegar les prioritats del Departament. Niubó ha començat demanat que la comissió sigui un espai de consens, “perquè és el que necessita l’educació”.
- Pots recuperar el vídeo de la sessió, aquí.
Sobre l’inici del curs escolar, Niubó ha destacat que “ha començat amb relativa normalitat al conjunt del territori” i que manté la planificació del Govern anterior. Ha subratllat que la realitat de centres amb ràtios baixes contrasta amb la massificació d’algunes àrees, la consolidació de la baixada de ràtios, la disminució de l’alumnat, l’augment del professorat i que la temporalitat a finals d’any estarà per sota els límits de la UE. Pel que fa a les prioritats, ha posat l’èmfasi en la millora educativa, l’equitat, la inclusió i el benestar de l’alumnat al conjunt de centres i la Formació Professional.
Per la millora educativa, Niubó ha deixat clar que “no ens podem permetre no fer res després de PISA o de les proves de competències” i ha demanat mirada llarga i comptar amb les millors experiències, en relació a la col·laboració amb l’OCDE. Ha destacat iniciatives per reforçar llengües i matemàtiques, com la clarificació als centres dels aprenentatges que cal garantir a cada curs a partir del segon trimestre, una de les recomanacions del grup d’experts per la millora educativa. També el desplegament del Programa Florence, que es vol fer arribar fins als 200 centres (per iniciar el programa al gener o al setembre del 2025, començant pels centres amb més necessitats), de les Xarxes de Competència Lectora i l’augment de formadors del Pla d’Educació Lectora. També ha parlat de l’increment de les aules d’acollida i l’impuls del Programa Shine, adreçat a millorar l’anglès.
Per la millora educativa ha destacat també la necessitat d’un millor suport a la docència i l’aprenentatge, amb plans de formació en funció de les necessitats de centre, la formació permanent en didàctica del professorat, un pla pilot de residència docent i un decàleg de mesures per desburocratitzar perquè les direccions es puguin centrar en el lideratge pedagògic i el projecte educatiu.
La consellera ha assenyalat que Catalunya és la comunitat amb més diferència a matemàtiques en funció del nivell socioeconòmic de l’alumnat. “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”, ha dit. Ha defensat la gratuïtat d’I-2 i ha parlat d’ampliar l’escolarització per l’impacte que té, també l’orientació educativa, amb 52 educadors socials que faran seguiment a joves que han abandonat els estudis i un abordatge integral per la inclusió. Sobre la segregació escolar, ha explicat que les motxilles educatives arribaran a 6 cursos (2n cicle d’infantil i de 1r a 3r d’ESO) i que en la lluita contra l’assetjament aposta per la prevenció.
Pel que fa a la Formació Professional, que ha suposat una reestructuració del departament amb una secretaria sectorial, al costat de la secretaria general i de la de millora educativa, Niubó ha començat reconeixent la problemàtica estructural del sistema, pel que fa a terminis d’inscripció i d’assignació “no pot tornar a passar”. Ha explicat que té l’objectiu d’ajustar l’oferta a les necessitats, del teixit productiu, dels territoris, de sectors i d’aspirants a través d’un procés d’adjudicació més senzill, d’una orientació que permeti acompanyar cap a diferents itineraris.
“El Sistema educatiu té molts reptes i els guanyarem més col·laborant que confrontant”, ha conclòs. “Remuntarem comptant amb tothom, com ha passat tantes vegades a Catalunya”.
Quins temes es tracten (i quins no) a la Comissió d'Educació?
El sistema educatiu català fa front a múltiples reptes. Després dels mals resultats en les proves de competències, i en un context creixent de desigualtats socials i educatives, cal que aquesta sigui la legislatura de l'educació al Parlament de Catalunya per respondre a vuit urgències que avui impedeixen la igualtat d’oportunitats.
Per això, a continuació fem un seguiment sobre quins temes tracten de manera més recurrent cada un dels partits, si contemplen els principals reptes d'equitat i l'assistència a la Comissió.
Oposició: recursos adequats i concrecions contra l’abandonament
El conjunt de forces polítiques han desitjat sort i encerts a la nova consellera. Des de Junts per Catalunya, Anna Erra ha assegurat que “l’educació ha tocat fons i cal un canvi de rumb” i que faran una oposició constructiva conscients de la situació, que seran exigents en el compliment del ple monogràfic de la darrera legislatura.
Junts també ha demanat un millor finançament per les escoles d’iniciativa social, per garantir la gratuïtat real de tot el Servei d’Educació de Catalunya, que la consellera ha respost amb “el compromís d’avançar amb el finançament de l’escola concertada”, la qual cosa ha despertat recels a Jèssica Albiach, dels Comuns, perquè va en la línia oposada al pacte d’investidura. També garantir prou recursos per les motxilles econòmiques, que les aules d’acollida cobreixin les necessitats de tot el territori i desplegar mesures del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar Prematur.
Pel que fa a ERC, Irene Aragonès ha volgut recordar “èxits” de l’anterior departament”, com el revertiment de retallades, l’increment de dotacions de mestres, el procés d’estabilització, la gratuïtat d’I-2, la ràtio de 20 alumnes per aula a tot l’alumnat o la detecció NESE. Ha demanat avançar cap a la gratuïtat d’I-3, i implantar la d’I-1 al curs 25-26.
El portaveu del PP, Cristian Escribano, ha assenyalat que l’educació de Catalunya retrocedeix en tots els àmbits “tenim les pitjors dades educatives de la nostra història” i ha demanat resultats com els d’Estònia, Japó o Suïssa. Ha demanat concrecions en els plantejaments de la consellera i li ha preguntat si pensa aplicar la sentència del Tribunal Suprem que obliga les escoles a aplicar el 25% de castellà. La consellera ha apel·lat a la llei del 2022, que garanteix l’aprenentatge de totes les llengües oficials. Més dur ha estat el representant de l’extrema dreta, Manuel Jesús Acosta (VOX) “partim d’un model d’escola catalana que ha fracassat i es troba en los escombros”. L’assenyalament de la llengua també ha centrat la seva intervenció, ha aprofitat l’única referència a les prioritats d’equitat, l’abandonament, per assenyalar els alumnes castellanoparlants com els que pateixen més AEP, Laia Estrada (CUP), li ha replicat que no s’abandona en funció de la llengua sinó de la pobresa. Ha volgut mencionar la Fundació Bofill per dir que els seus estudis són els responsables, juntament amb organitzacions com Rosa Sensat o el Consell Educatiu, de l’enfonsament de l’educació de Catalunya.
Jèssica Albiach (Comuns Sumar), s’ha centrat en les complexitats socials més enllà de l’escola per refermar la necessitat d’avançar en equitat. 1 de cada 3 infants de Catalunya està en situació de pobresa, ha recordat. Ha recordat que la concertació d’escoles privades és una anomalia aspiradora de recursos públics i de privileg i ha demanat mesures previstes a l’acord d’investidura com la gratuïtat del menjador escolar o d’activitats extraescolars, l’increment d’aules d’acollida o la gratuïtat de 0-3, entre d’altres.
Finalment, Laia Estrada (CUP), ha defensat una escola pública, de qualitat i en català, ha denunciat l’enquistament de la taxa d’AEP, del 14,8% i ha preguntat també a la consellera Com pensa fer front a la segregació escolar mantenint el model de concertació, “al seu dia podien tenir sentit, però en comptes de revertir-se amb el temps s’han promocionat i guanyen les matriculacions que perd la pública”, ha dit.
Comissions anteriors
12 de setembre de 2024: Constitució
La sessió del 12 de setembre, va servir per constituir la Comissió, ratificar com a presidenta Eva García i escollir Sònia Martínez Juli (Junts) com a vicepresidenta i Mar Besses Casanoves (ERC) com a secretària. També s'ha explicat que les reunions ordinàries de la Comissió se celebraran de manera quinzenal els dimarts al matí.
Qui forma part de la Comissió d'Educació del Parlament?
PSC:
- José Ignacio Aparicio Ciria
- David Gonzalez Chanca
- Gisela Navarro Fuster
- Rocio Garcia Pérez
- Monica Rios García
Junts:
ERC:
pp:
VOX:
Comuns:
CUP:
grup mixt - AC
