ANÀLISI: Quins temes es tracten a la Comissió d’Educació del Parlament?
12/09/2024
La Comissió d’Educació i Formació Professional és una de les 17 comissions legislatives que té el Parlament de Catalunya per legislar, controlar i impulsar l’acció política i de govern. No va ser fins a la VIII legislatura (2006) que la cambra va tenir una comissió específica d’educació, i entre 2010 i 2020 va anomenar-se comissió d’ensenyament. L’actual comissió d’educació està presidida per Eva García Rodríguez (PP).
En aquest article, actualitzat quinzenalment després de cada sessió, et convidem a seguir les novetats de la comissió d’educació en una etapa política que marcarà el futur del sistema educatiu. La Fundació Bofill reclamem que aquesta sigui la legislatura de l’educació, per tal d’acabar amb problemes estructurals com la segregació o l’abandonament escolar prematur, que impedeixen a tots els catalans i catalanes tenir les mateixes oportunitats vitals i afebleixen els resultats educatius.
“La planificació de l’oferta educativa és clau per l’estabilitat del sistema”
Les conseqüències de la manca de planificació, denunciada fa unes setmanes per la Fundació Bofill, ha marcat també aquesta comissió. La consellera ha reconegut que és molt complexa però alhora és clau per l’estabilitat del sistema. “Ens hem centrat en el proper curs, amb el territori, i ja ens posem a treballar amb mirada llarga pel repte dels propers anys”, ha explicat, “el balanç que en fem és positiu”. Niubó ha insistit que es consolida i creix l’oferta pública, amb més de 7.500 noves places de Formació Professional o de 0-3 i ha volgut deixar clar que no es tanca cap escola pública a Catalunya.
Ha assenyalat que es mantenen el 98% de grups d’I3, que el 93,3% de grups d’I3 surten a 20 alumnes per docent o menys i que gairebé el 50% de grups públics comencen amb ràtio de 19 alumnes o menys. “El nostre país es troba en un punt d’inflexió. Hem de recuperar el temps, planificant i donant estabilitat, amb mirada llarga”, ha conclòs. Part de l’oposició (ERC, Comuns i CUP) van recriminar “timidesa i poca valentia”, van assenyalar el tancament de línies públiques de Mataró o Terrassa i va demanar que es reduís oferta també a l’escola concertada. Junts i el PP, en canvi, van demanar preservar l’escola concertada.
Acord amb l’OCDE, inclusiva, universalització 0-3 i currículum de batxillerat
La majoria de grups parlamentaris han retret a la consellera la conveniència de l’acord amb l’OCDE, apuntant que es fa un nou encàrrec quan ja hi ha un recorregut marcat. D’altra banda, la consellera ha defensat el treball al costat del món local per la universalització 0-3, amb la creació de noves places, l’increment de fons per recuperar el terç del cost i un mapa de la cobertura 0-3. També que la concreció dels nous currículums de matemàtiques i llengües estan a punt de publicar-se i un procés de revisió dels Equips d’Atenció Professional, amb una prova de detecció a tots els infants, una a 3r de primària per detectar la dislèxia i una altra a 5è i 3r d’ESO per seguiment de nous casos.
PP i VOX: Batalla cultural a l’escola
El PP i VOX van tornar a aprofitar la comissió d’educació per intensificar la batalla cultural contra l’escola catalana. El portaveu del PP va recriminar l’educació efectivosexual, “està plegada d’ideologia amb continguts que freguen l’inapropiat”, va dir, mentre que la consellera defensava anar encara més enllà i recordava l’informe de Save the Children sobre com la pornografia s'ha convertit en la principal via de coneixement del sexe per a nens i adolescents. VOX també va criminalitzar els tallers d’igualtat de gènere.
Pel que fa a la llengua, el PP va recriminar la contribució de la Generalitat a La Bressola, va criticar que les aules d’acollida hagin de ser en català (imprescindible tenint en compte que, a diferència del castellà, bona part de l’alumnat nouvingut no té accés al català fora de l’escola). VOX va frivolitzar amb la segregació escolar i va parlar directament de “segregació lingüística que margina l’espanyol”, i va tornar a aprofitar la comissió per assenyalar directament la Fundació Bofill.
Quins temes es tracten (i quins no) a la Comissió d'Educació?
El sistema educatiu català fa front a múltiples reptes. A continuació seguiment com els membres de la Comissió contemplen els reptes d'equitat, també l'assistència i els seus temes més recurrents.
Qui forma part de la Comissió d'Educació del Parlament?
- PSC: José Ignacio Aparicio Ciria, David Gonzalez Chanca, Gisela Navarro Fuster, Rocio Garcia Pérez, Monica Rios García.
- Junts: Anna Erra Solà, Anna Feliu Moragues, Judith Toronjo Nofuentes
- ERC: Irene Aragonès Gràcia, Najat Driouech Ben Moussa
- PP: Cristian Escribano Ramírez
- VOX: Manuel Jesús Acosta Elías
- Comuns: Jessica Albiach Satorres
- CUP: Laia Estrada Cañón
- Grup mixt - AC: Rosa Maria Soberana
Comissions anteriors
(25/03/2025) “D’aquelles noces, aquests confits”: Les AFA dels centres públics de Sitges denuncien els efectes de la manca de planificació
A la comissió d’educació d’aquest dimarts va intervenir una representació de les AFA de les escoles i instituts públics de Sitges, per denunciar els efectes de la manca de planificació als centres públics de la localitat (Miquel Utrillo, Esteve Barrachina, Maria Ossó, Agnès de Sitges i els dos instituts).
Han assenyalat la falta de planificació, amb la construcció l’any 2013 d’una escola d’una sola línia, en comptes de dues. “Entre el 2005, quan el centre va començar en barracons, i el moment d’aquesta retallada de places, la població ja havia passat de 24.470 a 29.140”, va explicar Eva Alonso, una de les representants. També va assenyalar la manca d’inversió en infraestructures i demanar el desplegament del decret d’inclusiva amb els recursos necessaris.
- Relacionat: 116 centres educatius catalans estan en risc de tancar per la manca de planificació del Departament
“D’aquelles noces, aquests confits. No ens trobem al límit, l’hem sobrepassat”, va concloure. La planificació de les necessitats educatives ha d’adaptar-se a les necessitats de cada territori, una de les reivindicacions de la Fundació Bofill de la denúncia de manca de planificació. Les projeccions demogràfiques dibuixen un escenari que no disposarà dels recursos necessaris. Mentrestant, les places escolars públiques són insuficients, en un poble on la matrícula viva és estructural. “No us deixeu endur per idees preconcebudes”, va demanar. “Els nouvinguts de Sitges volen portar els fills a l’escola prop de casa”. Per això va demanar un nou institut escola, reducció de ràtios, recursos per la inclusió i que es desplegui el Decret d’inclusiva.
Van denunciar una situació de manca de places i recursos públics suficients, dignes i inclusius que tensiona uns mestres “que fan miracles” i dificulta l’acollida i la integració de l’alumnat. Al Miquel Utrillo o a l’Agnès, per exemple, ha desaparegut l’aula d’acollida. Tensiona molt els mestres i dificulta l’acollida i integració d’alumnat nouvingut. A l’Esteve Barrachina, amb un projecte educatiu pioner i una escola 100% inclusiva, les unitats SIEI s’han hagut d’unir per encabir alumnat d’infantil (I4) o a l’escola Maria Ossó han hagut de renunciar a la biblioteca, al laboratori i a l’Agnès, on 11 generacions han fet tota l’escolarització en barracons, l’aula de ciències és la de sisè, el menjador és insuficient i s’acaba fent als passadissos.
“La digitalització està en situació de col·lapse”
Un altre tema central de la comissió ha estat la denúncia del Col·lectiu de coordinadors digitals dels centres educatius. Judith García i Miguel Ángel Gallego han denunciat que més de vint anys de demandes per millorar les seves condicions de treball i laborals no han tingut cap resposta. Lamenten les conseqüències que té per l’alumnat que no s’augmentin les hores dels coordinadors digitals o planificació i que s’incrementi exponencialment l’accés a dispositius sense ampliar els recursos. “El criteri pedagògic hauria de ser l’eix fonamental però la manca de recursos i planificació fa impossible implementar-lo”. Fent-ne un ús adequat, la digitalització pot ser una bona oportunitat, expliquen, i detallen que a Estònia, “cada centre té un mentor digital amb funcions i retribucions”.
“No som tècnics, som docents”, afegeixen, i denuncien que els toca fer funcions de coordinació, assessorament, formació, tècnics informàtics, gestoria, supervisió, comunicació, connectivitat, gestió de personal… amb un complement de 89,52€ bruts al mes (ha crescut 12€ al mes en 17 anys). Alerten que l’any passat prop del 40% dels coordinadors digitals va plegar i que si la tendència continua hi ha el risc de tornar a començar el procés des de zero “després que s’hagi invertit molt en la nostra formació”. Reclamen equiparació el càrrec a d’altres càrrecs directius, un augment d’hores de coordinació digital (amb una normativa que inclogui assignació horària en funció de les tipologies de centres) i contractar tècnics de suport i resident que es facin càrrec de les incidències tècniques perquè els coordinadors es concentrin en la tasca pedagògica.
(11/02/2025) Prevenció, acció i acompanyament contra la violència escolar
A la darrera comissió d’educació (11/02/2025) ha comparegut la directora general d'Educació Inclusiva del Departament d’Educació i Formació Professional, Susana Tarapiella Carreño, per informar sobre les línies de treball del Departament en l'abordatge de l'assetjament.
Ha desgranat el Pla de les escoles lliure de violència, del qual ha sortit una nova versió, amb l’objectiu de donar resposta a tot tipus de violència del centre educatiu. Tarapiella ha destacat la importància de la prevenció, amb formació docents i detecció, de l’actuació, amb la notificació dels casos, la derivació i la coordinació dels agents implicats i sobretot d’un acompanyament que faci seguiment i coordini tot el treball. Ha explicat el projecte Barnahus. Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, que treballa al costat del Departament de Drets Socials. Ha parlat de la importància de la formació dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE), malgrat reconèixer que és voluntària i que no tots l’utilitzen, del programa BxB, que acompanyen les comunitats educatives pel benestar de l’alumnat (al 2024 ha rebut 1939 trucades i atès 624 caso, amb 3.166 actuacions i 50 formacions).
La comissió també ha aprovat una proposta de resolució sobre la construcció d'un edifici per a l'Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí, una sobre sobre l'Institut Les Vinyes, de Cubelles i una altra sobre els vetlladors escolars. Ha rebutjat tres propostes de resolució de VOX sobre la construcció d’edificis escolars.
Ha aprovat per unanimitat, la compareixença d’una representació de la Fundació Bofill per presentar els informes "L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria" i "L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà”, també "L'estat de l'educació a Catalunya: Anuari 2024" i, finalment, el document "Bases d'una política per garantir l'educació extraescolar i d'estiu" d’Aliança Educació 360.
(28/01/2025) “La segregació escolar condiciona la resposta comunitària a l’assetjament escolar”
La resposta a situacions d’assetjament i violències als centres escolars ha marcat la Comissió del mes de gener. L’Associació Trencats va reclamar la implantació de mesures aprovades pel Parlament ara fa un any i va denunciar la manca de resposta, la saturació de feina dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE) i manca de recursos d’atenció a la diversitat.
Els seus representants van ser especialment crítics amb la gestió que una part de l’escola concertada fa de situacions d’assetjament i va demanar que el Departament tingui capacitat de governança real sobre la concertada al mateix nivell que l’escola pública.
Les representants de la cooperativa Fila a l’agulla van recordar que hi ha cada vegada més acceptació per part dels centres però que queda camí per recórrer perquè més moltes dinàmiques d’assetjament passen desapercebudes. “La millor forma de prevenir la violència és construir convivència”, van recordar, i van demanar responsabilitat per ensenyar a fer “un bon ús del poder, emprat pel bé comú”. Amb lideratge i formació dels equips directius i docents, una bona cultura de la restauració i sobretot molt de treball amb les famílies a partir de la creació de comunitat també a secundària (perquè a primer cicle hi ha una gran prevalença de dinàmiques d’assetjament).
Així, van assenyalar com la segregació escolar impacta en la resposta comunitària a les situacions d’assetjament. En entorns més benestants la relació és més fàcil perquè entre d’altres coses les AFA són més fortes i, en canvi, en zones més empobrides les AFA acostumen a tenir menys força per les dificultats de conciliació o de capital social.
“Els nanos que fan un ús dolent del poder l’aprenen de nosaltres”
Fil a l’agulla va explicar que en tots els grups socials hi ha centres (el que es valora més, amb més poder, tranquil·litat per opinar, visibilitat… ) i marges (representen valors que la societat i el grup no valora tant: menys capacitat d’incidir, entre d’altres). Van recordar que això no és un problema quan hi ha una bona dinàmica general però que quan les persones del marge sempre són les mateixes hi ha discriminació. “Els nanos que estan fent un ús dolent del poder l’aprenen de nosaltres”, van etzibar, i per això es pregunten “quins discursos aprenen de la diversitat?. Tots els nens i nenes tenen capacitat d’ocupar aquest rol perquè l’aprenen de nosaltres”, van concloure.
Propostes sobre els centres de formació d’adults i sobre l’escola inclusiva
A la Comissió es van aprovar també dues propostes de resolució, sobre els centres de formació d’adults i sobre l’escola inclusiva. La primera, de Junts, reclama subvencions municipals per tal que comptin amb més recursos humans i materials i una aposta perquè siguin referents en l’ensenyament del català. Es va aprovar, amb l’abstenció del PSC pel que fa a la concreció de les subvencions i el vot contrari de PP i VOX pel que fa al català. La segona, de Comuns Sumar, demana més recursos i places pels Centres d’Educació Especial públics, més recursos per l’escola ordinària pública, garanties pel servei de transport adaptat i el retorn del deute als ajuntaments. Es va aprovar, amb l’abstenció de Junts pel que fa a l’augment de recursos a l’escola pública, que els reclamaven també per la concertada.
(17/12/2024) Violència escolar: "Mentre la violència estigui a la societat, només a l'escola no ens en sortirem".
La Comissió s'ha centrat en el Pla Les escoles lliure de violències ha centrat la darrera Comissió, del 17 de desembre. Es dirigeix a l’alumnat i ha suposat un canvi de paradigma en l’abordatge de violències, prioritzen accions dels alumnes per reduir demores i evitar revictimitzacions. Implica “naturalitzar” que hi ha violència als centres perquè també existeix transversalment a tota la societat.
El Pla preveu formació, actuacions i prevenció per tal que el centre sigui un espai segur i que qui pateix violència no sigui qui n’acabi marxant. També inclou un registre de totes les situacions de violències (REVA) que poden fer directament les direccions dels centres i el servei UsApp per atendre situacions àgilment (unes 45 trucades diàries). Malgrat això, “mentre la violència sigui inherent a la societat, les escoles soles no ens en sortirem”, ha reconegut la sotsdirectora de participació i benestar de l’alumnat, Roser Cervera. “És un treball conjunt”. Les compareixents han detallat dades del REVA però han demanat cautela, perquè abans del març no se’n tenien. S’han registrat 2.135 casos (un 30% d’assetjament escolar).
La Comissió també ha aprovat per unanimitat una proposta per accelerar la construcció d’un nou edifici per l’escola El Roure Gros (Santa Eulàlia de Riuprimer) i ha rebutjat una proposta del PP per implantar una prova única d'avaluació del batxillerat per a l'accés a la universitat que només ha rebut el suport de VOX.
(26/11/2024) Equitat digital: “Els centres han de garantir allò que les famílies més vulnerables no sempre poden donar”.
A la Comissió d’Educació ha comparegut l’associació de famílies Adolescència Lliure de Mòbils. Marina Fernández Andújar i Mireia Romero han explicat els resultats del Pacte per endarrerir l’adquisició d’un telèfon intel·ligent fins als 16 anys. Han explicat que no es consideren “antimòbil” i han defensat una educació dels continguts digitals “amb precaució”. Aposten per la restricció total a secundària i declarar les xarxes socials com un problema de salut pública.
- Relacionat: Joves, violències masclistes i espais digitals: Per què internet no pot ser l’etern estrany?
Alhora, han desplegat les conclusions de les 23.000 respostes recollides a través de les AFA: a més del 60% els agradaria lliurar el mòbil a partir dels 16 anys però més del 80% ho acaben fent als 12 o abans. També han aportat dades sobre els efectes de la sobreexposició i han assenyalat diferències en funció del nivell socioeducatiu. Pel que fa als resultats educatius, assenyalen els efectes d’un ús excessiu de les TIC, així com grans diferències entre centres que obliguen a revisar “com i per què es fa la digitalització”. En aquest sentit han afegit que els centres han de garantir aquella protecció que les famílies no sempre poden donar.
Finalment, a banda de la restricció total a secundària han demanat educació digital des d’edats primerenques (sense dispositiu), recomanacions clares de Salut i Educació i espais lliures de mòbils com les sales d’espera o els centres cívics. També promoure activitats d’oci alternatives i endarrerir l’edat d’accés a les xarxes socials fins als 16 anys, amb la voluntat també de posar el focus en les empreses tecnològiques i en el rèdit econòmic de l’addicció.
VOX torna a assenyalar la Fundació Bofill
La Comissió també ha rebutjat les peticions de compareixença de VOX, amb el vot contrari de tots els grups excepte el PP i una proposta de resolució del PP sobre la millora del sistema educatiu català, amb el vot contrari de tots els grups excepte VOX. En aquest apartat el portaveu de VOX ha aprofitat la moció per assenyalar la Fundació Bofill i Rosa Sensat, com en altres cocasions, amb informació falsa i atacant l'escola catalana.
(12/11/2024) “Trucarem alumne per alumne per saber què estan fent els que no continuen estudiant”
“La Formació Professional és una eina per aconseguir reduir l’actual 14,8% d’Abandonament Escolar Prematur”. És una de les conclusions que va explicar el Secretari General d’FP, Francesc Roca, a la darrera Comissió d’Educació i Formació Professional. Va comparèixer al costat de la Directora General de l’alumnat, Gemma Verdés, per informar sobre la inscripció i l'assignació de places.
Entre d’altres qüestions, el secretari va explicar que un 44% de l’alumnat que ha rebut l’assignació d’un CFGM no s’hi ha acabat matriculant, per tant ara ja estan fora del sistema i no apareixen al Registre d’Alumnes del sistema educatiu Català (RALC).
Va donar igualment xifres del destí final dels 8.476 alumnes a qui no es va assignar cap CFGM perquè no reunien requisits (gairebé la meitat no estan matriculats enlloc) i una gran majoria dels 6.757 que els reunien però no han rebut cap assignació, tampoc. Ha concretat que al RALC hi ha 55.000 estudiants cursant batxillerat i 21.000 un grau mitjà, però pel que fa a gairebé 8000 joves no sap què estan fent.
“Tenim l’objectiu de saber què està passant amb aquest alumnat”, va insistir. Per això va anunciar que educadors i educadores dels serveis territorials trucaran alumne per alumne, les seves famílies o els centres on han estat escolaritzats fins ara, per saber què se n’ha fet. “La idea és convertir dades quantitatives en qualitatives per prendre decisions i saber si el transport o els recursos econòmics poden ser una limitació”. L’estudi “L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria” (2023) així ho assenyala.
(29/10/2024): “Si abans del juliol del 2025 no es posa en marxa un marc normatiu pels centres de noves oportunitats, correm el risc de desaparèixer”
L’abandonament escolar prematur ha centrat la Comissió del 29 d'octubre. Una representació de les escoles catalanes de noves oportunitats ha comparegut per recordar la tasca que desenvolupen i demanar un marc normatiu que les reguli i en garanteixi la viabilitat, per construir una continuïtat educativa per a tothom. “Què passa amb els nois que no han pogut entrar a CFGM o que abandonen al principi de la postobligatòria?”, s’ha preguntat Begoña Gasch, de l’escola El Llindar. “Malgrat que als darrers anys s’ha avançat, la fórmula administrativa actual no hi ajuda”, ha afegit, i ha recalcat la necessitat de “trobar l’encaix jurídic”.
“Som centres privats amb un servei públic que avui els centres públics no poden donar. Us demanem que ens ajudeu”. Gasch ha reconegut l’anunci del Departament de crear 4 - 5 centres públics i de regular les escoles de Noves Oportunitats però ha reiterat que “tenim fins al juliol del 2025 per dissenyar i posar en marxa el marc normatiu de noves oportunitats; sinó, correm el risc de desaparèixer”. Juntament amb Francisco Manuel Estellés, de la Fundació Magone, ha recordat la diversitat d’entitats que representen, amb realitats, territoris i famílies professionals molt diferents (temes agraris, esportius, medi ambient, imatge personal…). Tots els grups polítics han reconegut la necessitat de facilitar la seva tasca i s’han compromès a contribuir a la regulació i estructuració del model.
A la comissió també ha comparegut Miquel Casas per explicar el projecte Sant Joan de Déu mind escoles, que es basa en la detecció precoç de necessitats psico biològiques per prevenir problemes d’aprenentatge i conducta que generen baix rendiment escolar i altres situacions complexes.
(19/09/2024) Esther Niubó: “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”
A la primera sessió ordinària de la Comissió, el 19 de setembre, ha comparegut la nova consellera, Esther Niubó, per valorar l’inici de curs i desplegar les prioritats del Departament. Niubó ha començat demanat que la comissió sigui un espai de consens, “perquè és el que necessita l’educació”.
- Pots recuperar el vídeo de la sessió, aquí.
Oposició: recursos adequats i concrecions contra l’abandonament
El conjunt de forces polítiques han desitjat sort i encerts a la nova consellera. Des de Junts per Catalunya, Anna Erra ha assegurat que “l’educació ha tocat fons i cal un canvi de rumb” i que faran una oposició constructiva conscients de la situació, que seran exigents en el compliment del ple monogràfic de la darrera legislatura.
Junts també ha demanat un millor finançament per les escoles d’iniciativa social, per garantir la gratuïtat real de tot el Servei d’Educació de Catalunya, que la consellera ha respost amb “el compromís d’avançar amb el finançament de l’escola concertada”, la qual cosa ha despertat recels a Jèssica Albiach, dels Comuns, perquè va en la línia oposada al pacte d’investidura. També garantir prou recursos per les motxilles econòmiques, que les aules d’acollida cobreixin les necessitats de tot el territori i desplegar mesures del Pla de Xoc contra l’Abandonament Escolar Prematur.
Pel que fa a ERC, Irene Aragonès ha volgut recordar “èxits” de l’anterior departament”, com el revertiment de retallades, l’increment de dotacions de mestres, el procés d’estabilització, la gratuïtat d’I-2, la ràtio de 20 alumnes per aula a tot l’alumnat o la detecció NESE. Ha demanat avançar cap a la gratuïtat d’I-3, i implantar la d’I-1 al curs 25-26.
El portaveu del PP, Cristian Escribano, ha assenyalat que l’educació de Catalunya retrocedeix en tots els àmbits “tenim les pitjors dades educatives de la nostra història” i ha demanat resultats com els d’Estònia, Japó o Suïssa. Ha demanat concrecions en els plantejaments de la consellera i li ha preguntat si pensa aplicar la sentència del Tribunal Suprem que obliga les escoles a aplicar el 25% de castellà. La consellera ha apel·lat a la llei del 2022, que garanteix l’aprenentatge de totes les llengües oficials. Més dur ha estat el representant de l’extrema dreta, Manuel Jesús Acosta (VOX) “partim d’un model d’escola catalana que ha fracassat i es troba en los escombros”. L’assenyalament de la llengua també ha centrat la seva intervenció, ha aprofitat l’única referència a les prioritats d’equitat, l’abandonament, per assenyalar els alumnes castellanoparlants com els que pateixen més AEP, Laia Estrada (CUP), li ha replicat que no s’abandona en funció de la llengua sinó de la pobresa. Ha volgut mencionar la Fundació Bofill per dir que els seus estudis són els responsables, juntament amb organitzacions com Rosa Sensat o el Consell Educatiu, de l’enfonsament de l’educació de Catalunya.
Jèssica Albiach (Comuns Sumar), s’ha centrat en les complexitats socials més enllà de l’escola per refermar la necessitat d’avançar en equitat. 1 de cada 3 infants de Catalunya està en situació de pobresa, ha recordat. Ha recordat que la concertació d’escoles privades és una anomalia aspiradora de recursos públics i de privileg i ha demanat mesures previstes a l’acord d’investidura com la gratuïtat del menjador escolar o d’activitats extraescolars, l’increment d’aules d’acollida o la gratuïtat de 0-3, entre d’altres.
Finalment, Laia Estrada (CUP), ha defensat una escola pública, de qualitat i en català, ha denunciat l’enquistament de la taxa d’AEP, del 14,8% i ha preguntat també a la consellera Com pensa fer front a la segregació escolar mantenint el model de concertació, “al seu dia podien tenir sentit, però en comptes de revertir-se amb el temps s’han promocionat i guanyen les matriculacions que perd la pública”, ha dit.
Sobre l’inici del curs escolar, Niubó ha destacat que “ha començat amb relativa normalitat al conjunt del territori” i que manté la planificació del Govern anterior. Ha subratllat que la realitat de centres amb ràtios baixes contrasta amb la massificació d’algunes àrees, la consolidació de la baixada de ràtios, la disminució de l’alumnat, l’augment del professorat i que la temporalitat a finals d’any estarà per sota els límits de la UE. Pel que fa a les prioritats, ha posat l’èmfasi en la millora educativa, l’equitat, la inclusió i el benestar de l’alumnat al conjunt de centres i la Formació Professional.
Per la millora educativa, Niubó ha deixat clar que “no ens podem permetre no fer res després de PISA o de les proves de competències” i ha demanat mirada llarga i comptar amb les millors experiències, en relació a la col·laboració amb l’OCDE. Ha destacat iniciatives per reforçar llengües i matemàtiques, com la clarificació als centres dels aprenentatges que cal garantir a cada curs a partir del segon trimestre, una de les recomanacions del grup d’experts per la millora educativa. També el desplegament del Programa Florence, que es vol fer arribar fins als 200 centres (per iniciar el programa al gener o al setembre del 2025, començant pels centres amb més necessitats), de les Xarxes de Competència Lectora i l’augment de formadors del Pla d’Educació Lectora. També ha parlat de l’increment de les aules d’acollida i l’impuls del Programa Shine, adreçat a millorar l’anglès.
Per la millora educativa ha destacat també la necessitat d’un millor suport a la docència i l’aprenentatge, amb plans de formació en funció de les necessitats de centre, la formació permanent en didàctica del professorat, un pla pilot de residència docent i un decàleg de mesures per desburocratitzar perquè les direccions es puguin centrar en el lideratge pedagògic i el projecte educatiu.
La consellera ha assenyalat que Catalunya és la comunitat amb més diferència a matemàtiques en funció del nivell socioeconòmic de l’alumnat. “No hi haurà millora sense equitat ni hi pot haver equitat sense millora”, ha dit. Ha defensat la gratuïtat d’I-2 i ha parlat d’ampliar l’escolarització per l’impacte que té, també l’orientació educativa, amb 52 educadors socials que faran seguiment a joves que han abandonat els estudis i un abordatge integral per la inclusió. Sobre la segregació escolar, ha explicat que les motxilles educatives arribaran a 6 cursos (2n cicle d’infantil i de 1r a 3r d’ESO) i que en la lluita contra l’assetjament aposta per la prevenció.
Pel que fa a la Formació Professional, que ha suposat una reestructuració del departament amb una secretaria sectorial, al costat de la secretaria general i de la de millora educativa, Niubó ha començat reconeixent la problemàtica estructural del sistema, pel que fa a terminis d’inscripció i d’assignació “no pot tornar a passar”. Ha explicat que té l’objectiu d’ajustar l’oferta a les necessitats, del teixit productiu, dels territoris, de sectors i d’aspirants a través d’un procés d’adjudicació més senzill, d’una orientació que permeti acompanyar cap a diferents itineraris.
“El Sistema educatiu té molts reptes i els guanyarem més col·laborant que confrontant”, ha conclòs. “Remuntarem comptant amb tothom, com ha passat tantes vegades a Catalunya”.
(12/09/2024) Constitució
La sessió del 12 de setembre, va servir per constituir la Comissió, ratificar com a presidenta Eva García i escollir Sònia Martínez Juli (Junts) com a vicepresidenta i Mar Besses Casanoves (ERC) com a secretària. També s'ha explicat que les reunions ordinàries de la Comissió se celebraran de manera quinzenal els dimarts al matí.
