4 gràfics sobre la desprotecció dels centres escolars segregats a Catalunya

A Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa 5 anys. Tot i els esforços per part de molts ajuntaments, Catalunya ha experimentat un preocupant augment del nombre de centres segregats degut principalment a la inacció per part de les administracions i a la falta de mesures de protecció d’aquests centres.

Cada curs que passa milers d’infants veuen reduïdes les seves oportunitats educatives i s’accelera la segregació als centres més vulnerables.

Protegir els centres segregats implica tenir en compte el nivell de concentració d’alumnat vulnerable als centres educatius cada cop que s’assigna un alumne. L’aplicació d’aquest criteri de manera sostinguda al llarg dels anys repercuteix fortament en l’equilibri de la composició social dels centres educatius.

Les dades relatives al curs 19/20 indiquen que el Departament d’Educació encara no havia activat les principals mesures previstes al Pacte contra la Segregació Escolar i a la Llei d’Educació, un marc normatiu que explicita que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat. Aquest marc normatiu s’ha enfortit amb l’aprovació d’un nou decret d’admissió que recull els principals consensos del Pacte, i no podem desaprofitar l’oportunitat de desplegar-lo de manera ràpida i ambiciosa.

La desprotecció dels centres segregats a Catalunya i els efectes negatius que comporta

1. Un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat

Una part de les Comissions de Garanties, òrgans responsables de gestionar l’escolarització en l’àmbit local, reprodueixen una política d’assignació preferent de matrícula viva als centres segregats i no escolaritzen aquest alumnat amb una lògica desegregadora. Envien el 31% dels alumnes que demanen plaça fora del període de preinscripció a un centre segregat, fet que agreuja encara més la complexitat en la gestió educativa de l’aula.

Els criteris d’assignació d’aquest alumnat impliquen conseqüències molt importants des del punt de vista de l’equitat educativa i de la segregació escolar. Evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme de protecció clau per posar fre a la seva complexificació, però el 86% dels municipis encara no han activat aquesta mesura imprescindible.

El curs 19/20, 6.101 alumnes podrien haver estat assignats a un centre divers i haver gaudit de més oportunitats educatives fruit de la barreja social, però en lloc d’això els van matricular en centres amb alta concentració d’alumnat d’origen estranger amb totes les conseqüències negatives que comporta.

A més, el 91% dels municipis amb algun centre segregat té també centres no corresponsables, és a dir, centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable en comparació al seu entorn. La manca d’assignacions cap a centres no corresponsables agreuja la seva concentració d’alumnat natiu i impedeix fer servir distribució de matrícula viva com a mecanisme per equilibrar la composició dels centres al llarg de l’any, una mesura imprescindible per revertir la segregació escolar. I la majoria dels municipis amb centres no corresponsables els protegeixen de matrícula viva, evitant la seva diversificació social.

2. La meitat dels centres segregats no té cap alumne amb necessitats socioeconòmiques detectat a P3

La manca de detecció d’alumnat amb necessitats específiques impedeix l’aprofitament de la reserva de places i genera concentració d’alumnat vulnerable en determinades escoles, provocant un empitjorament dels centres segregats. Aquesta mancança impossibilita la distribució equilibrada, fonamental per aconseguir que tots els centres reprodueixin l’heterogeneïtat dels seus municipis.

La infradetecció de necessitats socioeconòmiques deixa 117.884 infants i joves sense els beneficis d’aquesta detecció.

La taxa d’alumnes per sota del llindar de pobresa per al curs 2019/2020 va ser del 21,3% del total de l’alumnat. No obstant això, el percentatge d’alumnat detectat al conjunt de Primària i Secundària als municipis de més de 10.000 habitants és només del 7,1%, un total de 59.082 alumnes. Per tant, a Catalunya hi ha aproximadament 117.884 alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica sense detectar i sense poder gaudir dels beneficis d’aquesta consideració.

Relacionat: El desplegament del Pacte contra la segregació escolar, en 7 dades

La detecció de necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) és especialment important en els moments previs a l’escolarització a P3. La identificació primerenca permet a l’alumnat gaudir del dret a la reserva de places a la preinscripció, un mecanisme clau per distribuir-lo per igual entre tots els centres. Si aquest alumnat no es detecta prèviament a l’accés a P3, s’identificarà desigualment en funció del territori al llarg dels anys quan ja s’ha concentrat en determinats centres.

Aquesta és la situació de la majoria dels centres segregats. De les 305 escoles segregades el curs 19/20, un 48% del total no tenien cap alumne identificat com a alumne amb necessitats educatives per raó socioeconòmica a P3. Aquest fet no s’ha d’entendre com una desegregació d’aquest grup de centres, sinó com a una greu infradetecció.

3. La majoria dels centres segregats són públics i la majoria de centres no corresponsables són concertats

Tot i que ambdues tipologies de centre són finançats amb fons públics i existeixen sota el mateix marc legal, no escolaritzen el mateix perfil d'alumnat.

A Primària, el 91% dels centres segregats són escoles públiques.

Hi ha una gran bretxa entre xarxes, especialment a Primària on el 91% dels centres segregats són escoles públiques. A la Secundària es redueix la distància: un 76% dels centres segregats de secundària són públics i un 24% són concertats. Malgrat això, la diferència continua sent preocupant. El desequilibri també s'observa en els centres equilibrats, sobretot a Primària, o en el 73% són públics i el 27% privats.

Pel que fa als centres no corresponsables, la situació és la inversa. A Primària hi ha més equilibri entre xarxes, però a Secundària el 91% dels centres no corresponsables són concertats. Per tant, veiem una manca de corresponsabilitat per part dels centres de titularitat concertada que dificulta la reducció dels nivells de segregació escolar i demostra que no es troben en igualtat de condicions respecte als centres de titularitat pública, tot i que ambdues tipologies siguin finançades amb fons públics.

La no gratuïtat efectiva de l'escolarització explica una part important d'aquestes diferències. D'aquesta manera, es genera una barrera econòmica en alguns centres concertats que provoca la concentració d'alumnes de famílies desavantatjades en determinats centres, generalment públics. Tot i això, també existeixen 140 centres públics no corresponsables.

Relacionat: Sobreoferta educativa i segregació escolar: riscos i oportunitats

A banda de generar un marc necessari i gratuïtat efectiva de l'educació, cal desplegar polítiques d'escolarització equilibrada que explotin els mecanismes existents per garantir l'heterogeneïtat.

4. Hi ha grans desequilibris entre territoris en l’aplicació de mesures de protecció dels centres segregats

La protecció dels centres segregats a Catalunya és una assignatura pendent a la majoria de municipis de Catalunya, però n’hi ha que en els últims anys han començat a desplegar mesures clau per lluitar contra la segregació escolar, com establir mecanismes per detectar més alumnat vulnerable, incloure criteris de distribució equilibrada de la matrícula viva o treballar per fer una programació ajustada de l’oferta a la preinscripció.

Millores que s’han traduït en tendències positives en els indicadors de desegregació, i si es mantenen i es potencien poden generar canvis significatius en l’equilibri a les escoles en els pròxims anys.

Combatre la segregació escolar és possible: hi ha 10 municipis i un districte de Barcelona que no han enviat matrícula viva a la majoria dels seus centres segregats, i 23 municipis on tots els centres són equilibrats.

Pel que fa als Serveis Territorials, les delegacions encarregades d’executar les directrius del Departament d’Educació en el territori i exercir les funcions d’Inspecció Educativa, les dades evidencien que hi ha territoris amb necessitat d’actuació prioritària on s’han d’aplicar mesures dessegregadores amb major contundència i urgència.

El curs 19/20 el Consorci d’Educació de Barcelona, els Serveis Territorials de Barcelona Comarques, els de Tarragona i els de Lleida tenien un volum de centres segregats més gran que la mitjana del país tant a primària com a secundària, fet que incrementa el risc de l’alumnat d’aquests territoris d’estudiar en un centre segregat i de tenir menys oportunitats educatives.

Per altra banda, també hi ha delegacions territorials com Tarragona, Baix Llobregat i Terres de l’Ebre que fins ara havien detectat per sota d’un 5% d’alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica, detecció que hauria d’arribar com a mínim al 21,3% d’alumnes vulnerables segons el llindar de pobresa aprovar pel Parlament pel curs 19/20 a Catalunya. La distància en els nivells de detecció és també un problema rellevant: hi ha fins a 20 punts percentuals de diferència entre diferents serveis territorials.

L’actitud proactiva en el desplegament d’actuacions en alguns territoris s’ha traduït en un major equilibri en la composició escolar. Alguns Serveis Territorials com Vallès Oriental-Maresme, Catalunya Central, Girona i Baix Llobregat tenen menys centres segregats que la mitjana del territori, tant a primària com a secundària i també tenen menys centres no corresponsables que la mitjana del país.

Les polítiques impulsades des dels Serveis Territorials, com traslladen les consignes del Departament i quina supervisió hi fan, tenen un fort efecte sobre la distribució equilibrada de l’alumnat. El seu rol és fonamental en aquest moment, amb un decret d’admissió que insta explícitament a desplegar mesures dessegregadores que s’han de traduir en polítiques tangibles sobre el terreny.

6 mesures d’urgència que el Departament d’Educació i les Comissions de Garanties dels 123 municipis de més de 10.000 habitants han de desplegar per protegir els centres segregats:

1. Cal que el Departament d’Educació garanteixi el compliment de les instruccions per distribuir equitativament la matrícula viva en funció de la complexitat dels centres i de l’alumnat i faci un correcte seguiment dels efectes d’aquesta mesura, amb l’objectiu de protegir els centres segregats i prioritzar les assignacions als centres amb menys vulnerabilitat. Les orientacions per la preinscripció 22/23 recullen criteris de distribució equilibrada de l’alumnat en el període de fora de termini i al llarg del curs, però cal que el Departament d’Educació reculli i analitzi a temps real si aquestes directrius han produït canvis tangibles en la distribució de l’alumnat.
2. Cal garantir una detecció àmplia d’alumnat vulnerable a tots els municipis de Catalunya abans de la matriculació i al llarg de tot el curs. Aquesta preinscripció, molts municipis han començat a detectar alumnat amb necessitats educatives o a aplicar nous criteris que haurien de permetre una detecció més ajustada a la vulnerabilitat real. No obstant això, algunes localitats no tenen cap experiència en aquest procediment i hi ha riscos importants de què es generi una bretxa de detecció territorial. Caldrà fer un seguiment constant dels avenços en la detecció i acompanyar intensivament en aquests mesos aquells territoris amb menys experiència. Així mateix, s’haurà d’assegurar una cobertura total de la reserva de places a tots els centres educatius, fins i tot aquells concertats o públics menys diversos que fins ara no havien escolaritzat alumnat vulnerable.
3. El Departament d’Educació ha de garantir la gratuïtat total per l’alumnat vulnerable, mecanisme cabdal per garantir la distribució equilibrada de l’alumnat entre els centres públics i concertats de Catalunya. La memòria econòmica del decret d’admissió i les darreres declaracions del Departament assenyalen que hi haurà una dotació econòmica per cada alumne amb necessitats educatives detectat. Cal activar immediatament aquesta dotació, comprovar si efectivament les famílies de l’alumnat detectat han tingut accés plenament gratuït als serveis escolars, activitats complementaris i materials a tots els centres.
4. La Inspecció educativa ha de rebre instruccions precises sobre quins procediments i actuacions ha de portar a terme per garantir la coresponsabilitat de tots els centres educatius. L’aplicació efectiva del decret d’admissió ha de comportar una distribució més equilibrada de l’alumnat i, per tant, l’augment del volum d’alumnat en risc de vulnerabilitat en determinats centres que fins ara no en rebien. Per evitar possibles situacions de mal acolliment de l’alumnat, la Inspecció ha de disposar de mecanismes clars per detectar i sancionar pràctiques negligents. Aquestes instruccions han de permetre acabar amb les estratègies de selecció de l’alumnat i l'expulsió vetllada d’infants i joves vulnerables de determinats centres finançats amb fons públics.
5. Els Serveis Territorials han de tancar les places vacants que hagin quedat als centres segregats de Catalunya després de la preinscripció. Els centres amb més concentració d’alumnat vulnerable poden acumular un nombre més gran de places vacants després de la preinscripció. Tot i que les instruccions de la darrera preinscripció ja indicaven que el tancament de les places vacants als centres vulnerables és una mesura que s’ha d’aplicar per evitar l’augment de la segregació, aquesta actuació no s’ha portat a terme de manera general. Cal que els Serveis Territorials apliquin aquesta mesura de manera generalitzada per evitar l’assignació de matrícula viva als centres segregats. Així mateix, és fonamental que el Departament d’Educació faci seguiment de l’aplicació d’aquesta mesura i garanteixi que els casos de centres segregats on no s’han tancat les places vacants siguin absolutament justificats.
6. El Departament d’Educació ha de garantir una programació ajustada de l’oferta educativa la propera preinscripció 23/24, tant a P3 com a 1r d’ESO. El decrement de ràtio a la majoria de centres educatius a P3 ha ajudat a evitar el creixement del volum de vacants a Catalunya, però el context de davallada demogràfica i d’enorme sobreoferta a molts municipis exigeix una reducció del nombre de places encara més gran per aconseguir un ajust de l’oferta efectiu. El Departament d’Educació ha de començar a planificar una estratègia de reducció del nombre de places pel curs vinent que garanteixi zero vacants a la preinscripció, tant a P3 com a 1r d’ESO, nivell on ja s’han començat a percebre els efectes de la davallada demogràfica.