Novetats en la lluita contra la segregació: les instruccions de la preinscripció, explicades

Fa tot just un any de l’aprovació del decret d’admissió, un avenç normatiu fonamental per intensificar i estendre les mesures contra la segregació escolar. La passada preinscripció va coincidir amb l’entrada en vigor del nou decret, fet que va dificultar un desplegament abastable i va provocar que gran part dels seus canvis no es posessin en marxa. Tot i la publicació d’unes orientacions prou explícites, molts municipis no van impulsar canvis en les seves pràctiques.

Dotze mesos després ja hi ha hagut temps per activar amb força el decret i la preinscripció 2022-2023 serà el moment clau per fer-ho. Pocs dies abans del començament de la preinscripció, el Departament d’Educació ha fet pública la resolució que regula aquest procés sota la nova mirada desegregadora i les orientacions que defineixen com s’ha de procedir per garantir la distribució equilibrada de l’alumnat. A més, la normativa ve precedida per unes sessions formatives per part del Departament i per prou temps per garantir el seu desplegament.

10 noves actuacions que s’han d’activar per desplegar el decret d’admissió

Les principals mesures que s’han de desplegar a partir d’aquesta preinscripció i després al llarg del curs són:

1. Programar l’oferta amb l’objectiu d’evitar la sobreoferta de places escolars.
2. Els municipis podran programar una oferta singular de places a la preinscripció per atreure famílies més benestants a centres complexos.
3. Programar el nombre de places per a alumnes amb necessitats educatives de manera asimètrica i ajustada a la vulnerabilitat del municipi.
4. Tots els municipis hauran de fer una detecció àmplia d’alumnat amb necessitats educatives.
5. S’han d’activar els nous criteris de detecció NESCD fins a identificar tot l’alumnat vulnerable del municipi.
6. Els municipis han de revisar i modificar de les zones educatives i adscripcions perquè garanteixin la barreja d’alumnat.
7. Els municipis hauran de desplegar actuacions perquè les famílies amb necessitats educatives de P3 i 1r d’ESO facin la preinscripció dins del termini.
8. A partir d’ara caldrà fer detecció de necessitats educatives de tot l’alumnat que demani plaça escolar un cop acabat el procés de preinscripció (matrícula viva i fora de termini).
9. Les comissions de garanties han de distribuir l’alumnat de matrícula viva sota criteris d’equilibri de la composició i no per disponibilitat de vacants.
10. Els municipis han d’establir i respectar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives a P3.

Relacionat: El nou decret d’admissió, explicat

1. A partir d’aquest curs hi ha el deure de programar l’oferta amb l’objectiu d’evitar la sobreoferta de places escolars.

Com ja acordava el Pacte contra la segregació escolar, tots els municipis han de programar una oferta de places que eviti la sobreoferta, és a dir, que deixi zero vacants després de la preinscripció. Per aconseguir-ho, el decret d’admissió assenyala que l’oferta de places de tots els centres finançats amb fons públics s’ha de programar de manera conjunta entre la xarxa pública i concertada. Aquest curs, l’oferta de places serà, de manera general i sempre que no calguin modificacions, de 18 ordinàries i dues places reservades per a alumnes amb necessitats educatives a P3. El Departament d’Educació aposta, sempre que sigui possible, per no tancar grups, excepte que aquesta decisió ajudi a reduir la sobreoferta o que fos necessari una reducció de ràtio molt gran per garantir que hi ha zero vacants després de la preinscripció. En cas que calgués tancar grups, s’ha de fer de forma equilibrada entre centres públics i concertats. Per altra banda, la programació ha de ser el resultat de l’anàlisi de les dades de cursos anteriors per garantir que té un impacte sobre la reducció de la segregació escolar.

Què ha passat fins ara? La normativa anterior al decret d’admissió no feia referències concretes al problema de la sobreoferta. La majoria de municipis de Catalunya sortien amb 25 places per grup a P3 i, a causa de la davallada demogràfica, molts d’ells tenien moltes vacants després de la preinscripció, que s’acumulaven habitualment a centres públics complexos i a centres concertats.

2. Els municipis podran programar una oferta singular de places a la preinscripció per atreure famílies més benestants a centres complexos.

Aquesta mesura és molt valuosa per aquells centres més vulnerables on a la preinscripció s’ha identificat famílies més capitalitzades interessades en matricular-hi els seus fills. És possible que les famílies no siguin de la zona o que no facin l’aposta per aquest centre si no tenen garantida la plaça. Quan es detecti aquesta realitat, la comissió de garanties d’admissió ha de sol·licitar als serveis territorials que faci una oferta de places singular en aquest centre, un recurs que garantirà l’entrada d’aquestes famílies. L’oferta singular es pot publicar en l'oferta inicial o final ( fins i tot en l’ampliació de peticions). Les famílies han de posar el centre en primera opció i s'ha de garantir que no es denega la plaça a la resta de famílies que han demanat el centre. En cas que no hi hagi prou places, es poden ampliar les ràtios o fer d'altres modificacions en l’oferta per garantir-les la plaça.

Què ha passat fins ara? No tots els centres amb alta concentració d’alumnat vulnerable tenen baixa demanda. N’hi ha alguns molt demanats on no hi havia prou espai per atreure famílies més capitalitzades sense punts de germans. El fet de no tenir garanties d’entrar al centre feia que no el consideressin al full de preinscripció. Amb la possibilitat de fer aquesta oferta singular de places per diversificar la demanda, hi ha més possibilitats què grups de famílies capitalitzades triïn centres complexos amb un projecte atractiu.

3. Des de la preinscripció 22/23 s’haurà de programar el nombre de places per a alumnes amb necessitats educatives de manera asimètrica i ajustada a la vulnerabilitat del municipi.

Tot i que inicialment la reserva de places proposada és de dues (el mínim) cal que els municipis ajustin aquesta reserva a les necessitats d’escolarització d’alumnat vulnerable. Cal doncs intensificar la detecció prèvia d’alumnat amb necessitats educatives als nivells inicials de cada etapa, especialment de necessitats educatives per raons socioeconòmiques o socioculturals desafavorides NESCD, un tipus de vulnerabilitat fins ara molt infradetectada. Per altra banda, a partir d’ara cal fer una reserva de places NESCD en funció de la complexitat de cada centre que garanteixi una distribució equilibrada de l’alumnat. Amb aquest objectiu, les orientacions indiquen que els centres amb menys volum d’alumnat vulnerable hauran de tenir una reserva de places NESCD més gran, mentre que els centres més complexos hauran de tenir-ne menys.

Si tenim en compte que el volum d’infants en risc de pobresa està al voltant d’un 31% del total, aquest curs a Catalunya hauria d’haver-hi una mitjana de 6 places per necessitats educatives reservades per grup.

Què ha passat fins ara? Per culpa de la baixa detecció prèvia de necessitats educatives, la majoria de municipis només reservaven dues places NESCD a la preinscripció a tots els centres, una reserva que sovint no s’omplia. Això ha generat un desaprofitament històric de les places NESCD i que hi hagués moltes segones deteccions quan els alumnes ja són centre educatiu i no tenen possibilitat de triar una plaça reservada. A partir d’ara, els municipis hauran d’ajustar les places reservades a la vulnerabilitat real. Si tenim en compte que el volum d’infants en risc de pobresa està al voltant d’un 31% del total, aquest curs a Catalunya hauria d’haver-hi una mitjana de 6 places per necessitats educatives reservades per grup. A més, fins ara tots els centres reservaven el mateix volum de places NESCD, fet que impedia assignar més alumnat vulnerable als centres amb menys complexitat per equilibrar la distribució.

4. Aquesta preinscripció tots els municipis hauran de fer una detecció àmplia d’alumnat amb necessitats educatives.

El nou decret d’admissió amplia els supòsits de necessitats educatives per raó socioeconòmica desafavorida (NESCD) i es refereix a alumnes amb condicions d’educabilitat vulnerable, una novetat respecte a l’anterior norma, que indicava la detecció només en cas que l’alumne necessités un suport educatiu concret.

• Qui fa aquesta detecció? La Inspecció educativa, les oficines municipals d’escolarització (OME), els serveis socials, les entitats de caràcter social, que sol·liciten assessorament als equips i serveis (unitats de detecció, comissions de garanties...) per afavorir una escolarització equilibrada. Amb aquesta informació sobre la detecció, s’ha de fer un informe de necessitats educatives.
• Qui fa l’informe de detecció? Les unitats de detecció elaboren els informes que acrediten l'existència de necessitats educatives específiques abans de l'assignació de plaça. Aquestes unitats, liderades per l’inspector o inspectora que presideix també la comissió de garanties, poden demanar a l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) un informe per disposar de més informació per fer la detecció si no n’hi ha prou amb altres fons de dades, o consultar els informes dels serveis socials. Per tant, segons la normativa actual, no cal que sigui l’EAP qui faci una entrevista a cada alumne amb indicadors de tenir NESCD i és la unitat de detecció qui elabora els informes.
• Quan s’ha de fer la detecció? Les unitats de detecció han d’actuar durant tot el curs escolar per detectar necessitats educatives abans de l’assignació de plaça i especialment abans de la preinscripció escolar.
• Es pot detectar NESCD durant la preinscripció? Sí, l’objectiu és garantir la detecció més àmplia possible. Els centres educatius o les comissions de garanties poden derivar a les unitats de detecció demandes de detecció de famílies que no hagin al·legat aquesta condició al full de preinscripció. En aquests casos, comprovaran la concurrència de NESCD, assessoren les famílies i les orientaran per demanar una plaça reservada.
• Fins quan es manté la reserva de places NESCD després de la preinscripció? Aquest curs, per primera vegada, la reserva de places per a alumnes amb necessitats específiques es manté fins a l’inici de curs (entès com l’inici d’activitat docent amb alumnat). Cal, per tant, impulsar una detecció àmplia d’alumnat NESCD també durant el període de fora de termini.

Què ha passat fins ara? Abans del decret d’admissió i de les orientacions eren els EAP qui feien la detecció de NESCD, fet que els comportava una gran càrrega de feina i dificultats per fer una detecció molt àmplia. A més, els criteris de detecció de necessitats educatives socioeconòmiques no estaven clars i s’associava el fet de tenir NESCD amb la necessitat de recursos específics. Aquestes circumstàncies afavorien que hi hagués una bona detecció de necessitats educatives especials (alumnat amb discapacitat, trastorns, etc.) però no d’alumnat en circumstàncies d’educabilitat desafavorides per raó socioeconòmica o d’origen.

5. S’han d’activar els nous criteris de detecció NESCD fins a identificar tot l’alumnat vulnerable del municipi.

El nou decret d’admissió amplia els supòsits de NESCD i assenyala que s’han d’identificar aquells alumnes amb condicions d’educabilitat vulnerable, una novetat respecte de l’anterior norma, que indicava la detecció només en cas que l’alumne necessités un suport educatiu concret. A partir de fonts d’informació diverses (padró, informació dels centres educatius, dels serveis socials i del RALC) que les administracions i serveis municipals tenen el deure de compartir, les unitats de detecció o, si no n’hi ha, les comissions de garanties han de detectar tot l’alumnat que compleixi els següents indicadors:

• Alumnat d’educació infantil de primer cicle amb una bonificació del preu de l’escolartizació.
• Nous alumnes de P3 o 1r d’ESO amb germans identificats com a alumnes amb NESCD.
• Nous alumnes de P3 o 1r d’ESO amb germans escolaritzats amb absentisme moderat o greu.
• Nous alumnes amb germans beneficiaris d’un ajut individual de menjador.
• Nous alumnes de famílies teses pels serveis socials en els darreres 24 mesos: infants amb expedient de risc social, famílies beneficiàries d’ajuts d’urgència social, famílies ateses pels punts de distribució solidària d’aliments, infants usuaris de centres oberts amb derivació dels serveis socials, etc.
• Que la família estigui en situació d’exclusió residencial: famílies amb resolució favorable de la mesa d’emergència social de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o dels ajuntaments (o amb sol·licitud de valoració amb informe favorable dels serveis socials); beneficiaris d’ajuts al lloguer de l’habitatge.
• Que el pare o la mare siguin beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania.
• Que els progenitors no hagin finalitzat l’educació bàsica completada (EGB o ESO), d'acord amb la valoració efectuada pels serveis socials relativa al nivell d’instrucció dels progenitors.
• En el cas de l'alumnat de nacionalitat estrangera, ser nouvingut a Catalunya en els darrers 24 mesos, d'acord amb les dades del padró d'habitants, procedent de països de renda baixa o mitjana del Banc Mundial (consultar document adjunt amb la relació de països).
• Tenir expedient de desemparament per part de DGAIA.
• Ser beneficiari d’un ajut d’urgència social o altres ajuts de les administracions locals.
• Que el pare o mare no tingui residència legal a l’Estat.
• Altres circumstàncies socials valorades pels serveis socials o els EAP que tinguin incidència en les condicions d’educabilitat de l’alumnat (víctimes de violència de gènere, consums de tòxics, separacions conflictives, problemes de salut mental, etc.).

Què ha passat fins ara? La manca de criteris de detecció afavoria que cada territori apliqués els seus criteris d’identificació de vulnerabilitat i generava que municipis veïns tinguessin fortes diferències en el volum d’alumnat detectat. Aquesta absència d’indicadors clars afavoria que la detecció de necessitats educatives fos molt baixa, inferior en molts casos al 5% d’alumnat, i que no es distribuís equilibradament entre tots els centres educatius.

6. Els municipis han de revisar i modificar de les zones educatives i adscripcions perquè garanteixin la barreja d’alumnat.

El decret d’admissió estipula que nou mesos després de la seva aprovació s’haurien d’haver revisat les zones i les adscripcions per garantir una distribució equilibrada de l’alumnat. Hi ha alguns municipis que ja han començat amb aquest procés, però la majoria encara no han fet canvis en les seves àrees de proximitat. Aquest curs serà el moment per impulsar les revisions. Entre els criteris, les orientacions destaquen:

• Els canvis en la zonificació s’han de consensuar entre les taules locals de planificació i els Ajuntaments i han de tenir en compte les aportacions de les comissions de participació.
• S’ha de considerar la dissimilitud municipal, la segregació de cada centre (índex de completat del Consell d’Avaluació, nombre d’alumnes amb necessitats educatives al RALC i alumnat estranger de països de renda baixa) i els indicadors socioeconòmics territorialitats (IST) d’IDESCAT ( IST general, IST de renda i IST d’estrangers de països de renda baixa).
• Les zones educatives hauran de ser tan reduïdes com sigui possible sempre que garanteixin la diversitat de la població.
• Preferiblement, hi haurà d’haver centres públics i concertats.
• En les àrees urbanes, les distàncies màximes sense transport entre el 90% dels domicilis d’una zona no haurien de ser superiors a 1,5 kilòmetres.
• Un altre factor a tenir en compte és l’accessibilitat: s’haurà de minimitzar el temps de desplaçaments dels infants i modificar rutes i horaris de transport per garantir que puguin arribar als centres educatius.

Què ha passat fins ara? Molts municipis conserven zones de proximitat escolar molt antigues que no tenien en compte l’impacte sobre la distribució equilibrada de l’alumnat. Pel que fa a les adscripcions, n’hi ha que no afavoreixin un canvi de composició de la secundària: escoles complexes adscrites a un únic institut complex. Amb les revisions que dicta el decret, aquesta realitat hauria de canviar al llarg del curs vinent.

7. Els municipis hauran de desplegar actuacions perquè les famílies amb necessitats educatives de P3 i 1r d’ESO facin la preinscripció dins del termini.

Un cop acabat el procés de presentació de sol·licituds de preinscripció, encara s’accepten sol·licituds de fora de termini i encara hi ha marge per acompanyar les famílies perquè facin la preinscripció en període ordinari. En aquest sentit, els centres educatius han d’acompanyar des de l’acció tutorial als alumnes vulnerable de 6è perquè facin la preinscripció a 1r d’ESO. Així mateix, els centres han de fer seguiment també de les famílies NESCD amb germans que començaran P3 perquè facin el tràmit a temps. Per altra banda, l’OME ha de fer una comprovació de les sol·licituds presentades respecte de les dades del padró. També s’ha de revisar des de la comissió de garanties que els alumnes NESCD de P2 (ara aquesta informació ja està inclosa en el RALC) que han de fer la preinscripció i acompanyar-les perquè la facin dins dels terminis establerts.

Què ha passat fins ara? Hi ha famílies vulnerables que per diferents motius (arribada recent al municipi, desconeixement de les dinàmiques de preinscripció...) no fan la preinscripció dins dels terminis establerts. Així, tot i estar detectats com a NESCD no podien accedir a les places reservades o ho feien fora de termini. A partir d’ara, els municipis hauran de tenir mecanismes per acompanyar les famílies en el procés de preinscripció i reduir les preinscripcions fora de termini.

8. A partir d’ara caldrà fer detecció de necessitats educatives de tot l’alumnat que demani plaça escolar un cop acabat el procés de preinscripció (matrícula viva i fora de termini).

La distribució equilibrada de l’alumnat va més enllà de la preinscripció i cal garantir-la al llarg de tot el curs. Per això, durant el fora de termini i matrícula cal comprovar si els alumnes que demanen plaça escolar tenen necessitats educatives. Per fer aquesta detecció, totes les sol·licituds hauran de passar per la Comissió de Garanties i els alumnes han de ser entrevistats. Per identificar casos de NESCD s’han d’atendre, com a mínim, els supòsits que indicadors que es tenen en compte a la preinscripció.

Què ha passat fins ara? Molt pocs municipis fan una detecció sistemàtica de tot l’alumnat de matrícula viva. Actualment, malgrat la majoria d’alumnes que sol·liciten plaça al llarg del curs són vulnerables, se’ls assigna una plaça escolar sense haver-los detectat. Amb les noves orientacions s’explicita que cal fer aquesta valoració en tots els casos per assignar la plaça escolar tenint en compte si els alumnes tenen necessitats educatives i comprovant l’impacte d’aquesta assignació sobre la segregació escolar.

9. Les comissions de garanties han de distribuir l’alumnat de matrícula viva sota criteris d’equilibri de la composició i no per disponibilitat de vacants.

La distribució de l’alumnat un cop acabat el període de preinscripció, durant l’estiu i al llarg del curs, s’ha de fer sempre amb criteris d’escolarització equilibrada. L’assignació de plaça escolar per l’alumnat amb necessitats educatives s’ha de fer sempre tenint en compte quants alumnes NESCD hi ha ja escolaritzat al centre educatiu. Després d’escoltar les preferències de les famílies, s’ha d’assignar plaça en aquells centres que tinguin una proporció més baixa de vulnerabilitat. En cas que no hi hagi prou places per fer aquesta distribució equilibrada, encara que hi hagi vacants als centres complexos, s’haurà de modificar l’oferta i fer increments de ràtio a centres amb baixa concentració de vulnerabilitat. Les orientacions indiquen que fins i tot es pot assignar una plaça més llunyana sempre que es garanteixi el criteri d’accessibilitat al centre educatiu. En cas que l’alumne no sigui considerat com a NESCD, s’ha de tenir en compte també el criteri d’escolarització equilibrada i assignar les places escolars tractant d’incrementar la diversitat de tots els centres.

Què ha passat fins ara? Fins ara, moltes comissions de garanties han fet l’assignació de les famílies només considerant les vacants disponibles, la proximitat i la voluntat de les famílies. Aquesta política de distribució afavoreix la concentració d’alumnat vulnerable en centres complexos amb vacants i agreuja la segregació escolar. El nou decret i les orientacions per aquest curs expliciten que s’ha de distribuir l’alumnat amb l’objectiu d’equilibrar la composició dels centres, encara que s’hagin d’ampliar les ràtios dels centres menys vulnerables.

10. Els municipis han d’establir i respectar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives a P3.

El decret d’admissió regula que s’ha de fixar un volum màxim d’alumnat amb necessitats específiques per centre educatiu de cada zona educativa. A partir del curs 22/23 aquesta proporció màxima es correspon amb el nombre de places de reserva per grup que es determini a l’oferta final del procés de preinscripció.

Què ha passat fins ara? Els centres educatius més vulnerables tenen una major concentració d’alumnat amb necessitats educatives. Tot i així, no existien límits en el nombre d’alumnes amb NESCD que hi havia per grup. La limitació en el nombre de NESCD sumat a un augment de la detecció ajudarà a no sobrecarregar els centres més complexos i a distribuir l’alumnat més equilibradament.

Per saber-ne més:

• El nou decret d’admissió, explicat
  
• De les paraules als fets: un curs decisiu per la segregació escolar
• 5 pràctiques segregadores que hauran de desaparèixer amb el nou decret
• Orientacions per a una programació ajustada de l’oferta educativa municipal que eviti l’increment de la segregació escolar
• Orientacions per reduir la segregació escolar