Així han arribat les 300 cartes de joves al Parlament: “Ningú se’n surt sol”

Durant la Setmana Zero Abandonament, més de 300 joves d’arreu de Catalunya han escrit cartes als 135 diputats del Parlament per explicar què els dificulta continuar estudiant i què necessiten per fer-ho.

En un acte davant del Parlament, la Judit, l’Anna, l’Ainhoa i l’Eliel n’han lliurat una selecció a la Mesa i la Presidència. Demanen més beques, més orientació i més acompanyament. A les portes de la roda de premsa, Laura Tapiolas ha fet de fil conductor d’aquestes veus.

• Recupera la presentació davant del Parlament.

Per què aquestes cartes?

El 2024, més de 70.000 joves s’han vist empesos a deixar els estudis abans d’hora. A Catalunya, l'abandonament escolar prematur és del 13,7%, encara lluny de l’objectiu europeu del 9%, que països com Grècia, Itàlia o Portugal ja han aconseguit.

Darrere les xifres hi ha noms, cognoms i trajectòries que ens interpel·len com a país. Per això, aquesta setmana, joves de tot el territori han posat per escrit la seva experiència i les seves demandes: “Espero que algun dia l’institut sigui un lloc on tothom hi vulgui aprendre i no només on hi hagi d’anar”.

Aquestes frases, recollides de les cartes, revelen que abandonar no és una decisió individual: és la conseqüència d’un sistema que no garanteix igualtat de condicions per aprendre.

“Convivim molta família en pisos molt petits i no tenim espai ni calma per estudiar”

Què demanen els joves?

Les cartes comparteixen un diagnòstic comú. Cal reforçar les beques i ajudes reals, també per a costos indirectes (transport, materials, mobilitat); garantir una orientació personalitzada i informació clara sobre itineraris postobligatoris; més acompanyament emocional i figures de referència als centres; i assegurar les rutes de retorn i segones oportunitats accessibles a tot el territori.

Tot això, com afirma Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abanonament, necessita una política de país: “Necessitem un pla clar, una missió compartida —un país que no abandona— i coordinació real entre departaments: Educació, Joventut, Drets Socials, i els municipis. Els centres no viuen a l’aire: estan arrelats als barris, i cal actuar des del territori.” La directora de la Plataforma insisteix en tres fronts prioritaris:

• Millorar les dades per prevenir i detectar a temps l’alumnat en risc.
• Garantir beques suficients i justes, incloent-hi la mobilitat.
• Reforçar el suport personal i emocional: “Els nanos estan sols, i se senten sols. No podem permetre-ho.”

Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, hi insisteix: “Ja n’hi ha prou de dir als joves que si no estudien és perquè són ganduls. Per demanar esforç, el sistema ha de garantir suports i acompanyament”.

“No em va preguntar ningú si necessitava ajuda”

Una setmana que ha posat el país en marxa

La Setmana #ZeroAbandonament ha mobilitzat més de 70 municipis i 120 activitats: ajuntaments, centres, entitats i famílies han compartit solucions i propostes que ja funcionen. Aquesta entrega de cartes és un punt de final i nou punt de partida. Els joves demanen que el Parlament incorpori les seves propostes i impulsi un pla de país amb objectius, calendari, recursos i coordinació.

Com deia la Laura Tapiolas per tancar el directe: “Aquest problema estructural no es resoldrà amb mesures individuals. Calen polítiques valentes i una mirada de país, perquè l’abandonament escolar no és només l’abandonament d’un jove: és el de tots nosaltres”.

👉 Descobreix totes les veus, dades i propostes a zeroabandonament.cat i comparteix el moviment amb #ZeroAbandonament.