Quan l’esport extraescolar educa: Què marca la diferència?

El 6 d’abril és el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF) i a casa nostra es celebra de manera activa, d’acord amb la nostra tradició en aquest terreny. Aquest any, amb l’eslògan “ES TEMPS DE MOURE’S”, s’apel·la directament a la importància del moviment en la salut i en el benestar integral.

L’esport en edat escolar és avui una pràctica arrelada i consolidada a la nostra societat. Però convé delimitar de què parlem quan ens hi referim. Considerem esport en edat escolar aquella pràctica físico-esportiva realitzada per infants i joves que es troben cursant l’escolaritat obligatòria i postobligatòria, tan dins com fora del Centre Educatiu i un cop han acabat el seu horari lectiu. Per això a moltes publicacions les anomenen com Activitats físico-esportives fora d’horari lectiu.

De que parlem quan parlem d’esport en edat escolar?

La pràctica d’activitats físico-esportives en edat escolar es situa, de fa ja unes dècades, com l’activitat prioritària en la vida dels infants i joves del nostre entorn quan surten de l’escola. A l’educació primària, a Catalunya, 1 de cada 3 escolars en fan de manera organitzada, una dada molt elevada si es compara amb d’altre tipus d’oferta, com les activitats artístiques.

Activitats com caminar, jugar al carrer o moure’s per casa s'han vist substituïdes, en una mal entesa “comoditat”, per ascensors, cotxes, patinets i hores i hores de pantalles.

Els seus beneficis, tant físics, psíquics com socials, superen tot el que s’havia argumentat fins ara. L’evidència científica més recent confirma com l’activitat física i esportiva continuada millora el benestar emocional, el rendiment i el treball dels valors personals. Així ho recull el manifest del DMAF publicat per la Generalitat de Catalunya.

No es tracta tan sols de posar de manifest la necessitat de l’activitat física i esportiva com imprescindible per a la salut física i psíquica d’infants i joves. Si no que també cal destacar el potencial que té en els processos de socialització a les diferents etapes educatives, i la seva singularitat com activitat motivadora i generadora de compromís i implicació, actituds tan preuades com escasses. Implicacions que la converteixen en un instrument cabdal per a l'educació i la cohesió social dels més joves.

La importància de l’esport extraescolar

Encara que avui podem gaudir d’una assignatura d’educació física, (cal recordar que no ha existit sempre, en el millor dels casos és de 1,5 hores a la setmana fluctuant amunt o avall en funció de les etapes educatives). Aquesta presència és del tot insuficient pel desenvolupament saludable i equilibrat en edat escolar.

Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut son de mínim 1 hora al dia i així i tot, donada la tendència de sedentarització de la societat actual (incloent els més petits), 1h al dia d’activitat física és ridícula comparada amb les necessitats vitals dels infants. Ja no estem parlant només d’oferta d’activitat física organitzada (que és la que ens ocupa en aquest article), sinó que podem incloure la no organitzada en les recomanacions.

Pujar escales, desplaçar-se a peu, jugar al carrer a la sortida de l’escola, els jocs motrius a casa o les cadires de fusta com a únic lloc on seure, s’han vist substituïts de manera progressiva, en la societat de la mal entesa “comoditat” per ascensors (molt adients en certes circumstàncies), cotxes, patinets, bicicletes (en els millors dels casos), hores i hores de pantalles a tot arreu i “sofàs” on escarxofar-se amb un relaxament total del tò postural base i provocant recargolaments d’esquenes.

L’esport té un gran potencial en el procés de socialització dels infants i joves, i destaca per la seva capacitat de motivar i generar implicació.

Però l’esport extraescolar és sempre educatiu?

Per sort, al llarg d’aquests anys, s’ha pogut estendre l’oferta d’activitats esportives al sortir de l’escola. Aquestes no son un caprici o un luxe: son una autèntica necessitat. Com ens diu Salvador Cardús un sociòleg proper del que hem après força:

“L’esport és on la passió porta al plaer, la disciplina a l’habilitat, la norma al joc, la constància al saber, la paciència al domini del temps, la temprança a la fortalesa, vet aquí la força educativa de l’esport”.

Així doncs, l’esport extraescolar, esdevé una eina per educar i deixar de ser una finalitat per ell mateix. Però un cop arribem a aquesta afirmació, la pregunta clau que se’ns presenta és, l’esport sempre és educatiu? La resposta ens la donen un bon grapat d’autors que afirmen que no, que l’esport per ell sol no està impregnat de valors de cap tipus. Un esport pot ser contraproduent per a la salut si no es fa de la manera indicada o correcte; una activitat física pot ser perjudicial per segons quin tipus de persones; o parlant de valors més universals, l’esport pot ser molt discriminatori, la competició en si pot ser humiliant assenyalant la inferioritat dels perdedors, el guanyar a qualsevol preu pot comportar conductes inadequades i el rebuig dels menys hàbils o febles, i un llarg etc d’aspectes negatius, que potser algun de nosaltres hem viscut en pròpia pell.

L’esport per si sol no garanteix beneficis en edat escolar: cal que hi hagi una intenció educativa al darrere, i aquesta és la clau perquè un esport extraescolar sigui realment enriquidor.

Per tant, una reflexió molt important és saber que l’esport, per ell sol, no és beneficiós o recomanable en edat escolar, sempre ha d’anar acompanyat d’una intencionalitat educativa. Aquesta intencionalitat educativa és la que han d’oferir les activitats esportives extraescolars, en totes les seves varietats i diversitat d’opcions. Estem convençudes que l’oferta pot ser, i ha de ser, amplíssima i molt enriquidora.

Què cal per assegurar la dimensió educativa de l'esport extraescolar?

Bàsicament hi ha dos aspectes que poden donar garanties per assegurar una oferta de qualitat i orientada a desenvolupar els valors educatius.

1. Una bona formació de les i els tècnics esportius. Ells seran els responsables de fer possible que a partir de l’esport en edat escolar es potenciï, tan la millora de les habilitats motrius específiques, com la col·laboració per damunt la competició, l’aprenentatge a través del perdre i no del guanyar, la cohesió de grup per damunt la individualitat, la inclusió i acceptació de diferències en contra de la discriminació,..., i una gran quantitat de competències que s’adquiriran amb una correcte intervenció dels equips tècnics esportius.

1. En segon lloc, l’entitat que ofereix l’activitat esportiva -un AFA, un club, un ent local, una entitat de lleure-, hauria de comptar sempre amb una programació per etapes educatives amb les seves corresponents competències a assolir i continguts a treballar. La programació adequada a les diferents edats també hauria d’acompanyar-se d’un projecte educatiu de l’entitat.

A Catalunya, l’esport és l’activitat extraescolar més habitual entre infants i joves: el 72% hi participa (2017), i a Barcelona arriba al 77,4% (2022).

Resumint, l’oferta adequada i educativa és aquella que té en compte:

• Educar els hàbits saludables. Hem de promoure una activitat esportiva engrescadora, atractiva i saludable i que es mantingui la resta de la vida.
• Educar en valors aprofitant el gran potencial de l’esport: solidaritat, tolerància, responsabilitat, igualtat, i un llarg llistat de valors que han d’anar sempre associats a la pràctica esportiva.
• Que l’esport sigui inclusiu. L’oferta ha d’estar oberta a tothom. Cal reconèixer la diferència com a una font d’enriquiment i no de segregació.
• La competició és una eina intrínseca a la pràctica esportiva, però sempre si s’utilitza com a mitjà i no com a finalitat: Guanyar no és el més important i aquesta tasca és una de les més difícils i alhora potent per l’adquisició de valors a través de l’esport.
• La implicació de les famílies que, també en aquest àmbit, és un factor de socialització i educació.

L'accés a l’esport, però, no és igual per a tothom: les noies i els infants nascuts fora de Catalunya encara en practiquen menys, i la seva pràctica cau de primària a secundària, especialment entre les noies.

Que ens diuen les dades de l’esport extraescolar? Els nascuts fora de Catalunya i les noies en practiquen menys

Per sort tenim dades sobre la pràctica esportiva en edat escolar de manera periòdica i ja de fa uns anys, així que és possible fer l’anàlisi del que està passant i de les tendències que es donen (Observatori de l’esport i l’activitat física de Barcelona; INEFC Observatori Català de l’Esport). Les dades son molt àmplies i extenses i donen pistes sobre molts aspectes, tan de pràctica, tipus i lloc on es practica, com de motivació per la pràctica o d’abandó de la mateixa. En aquest article ens centrarem únicament en els factors que condicionen l’accés i en l’adolescència, el moment en què es produeix un punt d’inflexió per l’abandó.

L’anàlisi es fa amb la intenció d’orientar actuacions futures, raó per la qual, des de les diferents administracions es repliquen les enquestes. Les entitats locals i les entitats esportives, la darrera baula del sistema de l’esport en edat escolar, també han d’estar atents a les dades per focalitzar l’oferta esportiva en edat escolar. L’esport és l’activitat predominant pels infants i joves catalans. Segons l’índex de pràctica físico-esportiva entre la població escolar de 5 a 17 anys o de 6 a 16 anys(que inclou la oferta organitzada i la no organitzada): a Catalunya el 72% practica esport extraescolar (2017) i a Barcelona el 77,4% (2022).

Però si posem el focus en l’accés a l’activitat trobem diferències significatives per tres variables:

• Lloc de naixement o origen familiar: Pel que fa als nascuts fora de Catalunya, la seva pràctica esportiva baixa a un 54,8% mentre que els nascuts a Catalunya és del 74,4%. Aquesta diferència ha d’alertar i ha de fer pensar en implementar actuacions que compensin aquest desequilibri, que evidentment pot ser per raons econòmiques o culturals, o totes dues combinades.
• Sexe: Els nois estan 9,9 punts per sobre de les noies a l’enquesta de Catalunya. Però si, a nivell orientatiu, agafem la sèrie de l’enquesta de Barcelona, de la que tenim dades des del 2007 fins el 2022, veiem que en 15 anys, la diferència de pràctica entre sexes ha passat de 20 punts a 7,5. L’augment de pràctica al llarg d’aquests anys ha estat molt més accelerat per part de les noies que dels nois, dada força esperançadora perquè aquesta tendència de disminuir la diferència de pràctica entre sexes, encara que més lentament, sembla consolidar-se.
• Edat: Si ens fixem a la diferència per edats, es segueix produint un descens de la pràctica al canvi d’etapa educativa, entre primària i secundària. A 5è i 6è es dóna el màxim amb un 80,5%, mentre que el mínim es dona a 3r i 4t d’ESO amb un 67,7% índex de pràctica. I si es creua amb la variable sexe veiem també una diferència significativa. Abandonen més noies que nois en el canvi d’etapa i al llarg de la secundària.

Segons l'estudi del observatori català de l'esport 'Reformular l'esport i l'alctivitat física per a les adolescents', La manca d'adequació en l’exigència, la manca de motivació, els canvis corporals, la inseguretat en espais masculinitzats o la manca d’entorn de confiança influeixen en l’abandó de la pràctica esportiva. Quins factors hem d’abordar, doncs, per reformular una proposta d’esport extraescolar que tingui en compte aquestes diferències d’accés i abandó?

• Fer grups més homogenis
• Tenir moments per desfogar-se i estar amb les amigues
• Més equitat en l’accés (ajudes econòmiques)
• Eliminar estereotips estètics i de vestimenta
• Eliminar discriminacions a l’equip tècnic
• Assegurar la bona relació amb l’entrenador/a

Cal celebrar que actualment hi hagi estudis com aquest, que ens aporten reflexions profundes i fan remoure els ciments d’un esport masculinitzat i centrat en la competició que poc a poc va deixant pas a un esport en edat escolar més accessible, universal, equitatiu i molt enriquidor pel desenvolupament físic, psíquic i social dels nostres escolars.

L’esport pot ser una autèntica palanca de transformació social, i el seu potencial pot augmentar encara més si sabem incloure-hi, de la millor manera, la intencionalitat educativa en el seu exercici.

Bibliografia consultada

Observatori de l’esport i de l’activitat física de Barcelona.

INEFC Observatori Català de l’esport. Generalitat de Catalunya

Reformular l’esport i l’activitat física per a les adolescents. Factors que influeixen en l’abandonament Esportiu durant l’edat escolar. COL·LECCIÓ ESTUDIS 1. INEFC, Observatori Català de l’esport. Generalitat de Catalunya.

INSTITUT BARCELONA ESPORTS (2008). Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Proposta de currículum per a les activitats esportives fora d’horari lectiu de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Barcelona.

CONSEJO SUPERIOR DE DEPORTES (2010), Plan integral para la actividad física y el deporte. Plan A+D. Consejo Superior de Deportes. Presidencia del Gobierno, Madrid.

CONSEJO SUPERIOR DE DEPORTES (2011). Los hábitos deportivos de la población escolar en España. Consejo Superior de deportes. Presidencia del Gobierno, Madrid.

FORÉS,A., PARCERISA,A. I ALTRES (2021). Educació 360º: més enllà del temps lectiu. Una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu. Fundació Jaume Bofill, Barcelona.