“Els estudis continuen sent un protector social”

22/11/2022

REPORTATGE

Catalunya continua sent un dels territoris d’Europa amb més població amb nivells d’estudis baixos. Només l’any passat, més de 74.000 joves no es van titular ni estaven estudiant batxillerat o un cicle formatiu de grau mitjà. Però el més preocupant és que la taxa del 14,8% d’abandonament escolar prematur a Catalunya es dispara fins al 20% entre joves de famílies amb baix nivell d’estudis o de renda, o bé migrades. Ambdues xifres estan lluny de la mitjana europea del 9,9% i també és pitjor que la mitjana espanyola, d’un 13,3%.

Però, per què hi ha abandonament escolar? Què fa que aquests adolescents deixin d’estudiar? La resposta no és només una. Des de l’escola de la Fundació El Llindar, la seva directora, Begonya Gasch, alerta que “cal defugir de classificar perfils” perquè “cada cas és particular” quan hi ha abandonament escolar. Però sí que contempla “elements en comú”.

“Cal defugir de classificar perfils: cada cas és particular, però hi ha elements en comú”

“Hi ha una vulnerabilitat personal, simbòlica i familiar. Acostumen a ser persones amb vides complicades, des de les necessitats bàsiques fins a problemes amb la justícia”, explica Gasch, que aclareix que “així tot és important esbrinar en quin moment va passar alguna cosa a la seva vida que va fer que no veiessin un horitzó i van pensar que no poden ser algú en aquest món”.

Pel que fa als impactes d’aquest abandonament, Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill i coautora de la publicació Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya, recorda que “l’abandonament escolar té un cost molt elevat” i que “aquells que abandonen tenen accés a unes pitjors condicions de treball, pateixen més nivells d’atur i tenen pitjor salut”. “L’abandonament escolar prematur pot tenir un cost econòmic d’un 1% en el PIB”, afegeix, tot insistint que “els estudis continuen sent un protector social”.

Relacionat: La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar

Alejandro Montes és professor de sociologia de l’educació a la UAB, des de fa anys estudia l’abandonament escolar i és un dels autors de l’agenda de xoc que ha publicat la Fundació Bofill. Coincideix en la urgència de detectar aquests casos de situacions de pobresa i joves “amb una condemna social a la precarietat” difícils de combatre només amb beques. Però ressalta que “primer cal fer una identificació i seguiment d’aquests joves, perquè moltes vegades no sabem on estan ni qui són”.

Aquest és el primer des quatre eixos de prioritats que apunta l’informe de la Fundació Bofill: crear un sistema que identifiqui i faci seguiment de l’alumnat en risc d’Abandonament Escolar Prematur. Per a fer-ho, la Fundació planteja fins a cinc mesures.

La falta de dades, el primer impediment

La primera és complementar el Registre d’Alumnes (RALC) amb dades socioeconòmiques dels alumnes i famílies per tal d’identificar i fer seguiment de la trajectòria educativa de l’alumnat en situació més vulnerable.

“Hi ha centres educatius que reben alumnat i no hi ha una diagnosi de les seves necessitats educatives especials ben feta”

La segona, crear un protocol d’identificació d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) que millori els processos i faciliti l’automatització en la gestió de la informació. I la tercera, que totes aquestes dades siguin compartides pel Departament d’Educació i els ajuntaments per tal que hi hagi diferents vies de detecció d’aquests joves, sobretot si es mouen de municipi.

La quarta mesura és crear un sistema municipal d’identificació, seguiment i recuperació de joves que han abandonat el sistema educatiu en els municipis de més de 50.000 habitants. I la cinquena, la creació d’una eina que permeti als centres educatius treballar amb les dades completes, comptant amb les Comissions d’Atenció a la Diversitat dels centres més vulnerables.

“Hi ha un dèficit de detecció que ens impedeix fer polítiques o acompanyament”

“Pel que fa al diagnòstic, s’ha millorat molt a la ciutat de Barcelona, però no tant a la resta. Hi ha centres educatius que reben alumnat i no hi ha una diagnosi de les seves necessitats educatives especials ben feta. No es fa seguiment d’aquest alumnat i no hi ha una detecció compartida ni actualitzada que ens permeti desenvolupar accions específiques”, expressa Montes.

“Els països que han fet grans avenços en la reducció de l’abandonament s’han esforçat primer a tenir mecanismes de detecció prèvia”, alerta Elena Sintes, que creu que cal estar pendent “de les condicions familiars i els resultats educatius” i com es relacionen entre si. “Tampoc sabem qui són aquells que ja han deixat l’escola, què fan, on són… Hi ha un dèficit de detecció que ens impedeix fer polítiques o acompanyament, i això és fonamental”, afegeix.

Les necessitats econòmiques

Les dificultats econòmiques són un dels impediments principals a l’hora de seguir estudis postobligatoris per a molts joves. És per això que una de les actuacions que es proposa és beques salari a tots els joves d’entre 16 i 18 anys en situació de risc de pobresa, que s’estima que són 32.000 potencials beneficiaris. Si l’ajut es dedica a joves d’aquesta edat en situació de privació material severa, els potencials usuaris serien 11.500, per la qual cosa es proposa un punt de partida d’11.000 ajuts en forma de beques-salari de 569 euros mensuals per tal que els joves en risc de pobresa puguin seguir estudiant.

Aquí, però, no acaben les limitacions materials d’aquests joves. Les poblacions rurals i més petites es troben sovint més lluny o mal connectades dels centres de formació postobligatòria, per la qual cosa la Fundació demana 13.000 ajuts per a joves amb menys recursos que s’hagin de desplaçar per accedir als estudis postobligatoris, mesura que tindria un cost d’uns 6,5 milions d’euros.

Relacionat: 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

Els ajuts econòmics perquè els infants d’entre 12 i 17 anys de famílies de baixos ingressos puguin participar en activitats extraescolars, amb un cost de 8,3 milions d’euros, completarien les ajudes directes a les famílies.

La darrera mesura de l’eix de l’agenda de xoc destinat a la cobertura de les necessitats materials passa per un Finançament per Fórmula que permeti incrementar els recursos materials i humans als centres amb més necessitats educatives i majors factors de risc d’abandonament. La Fundació estima que tindria un cost de 643 milions d’euros.

Orientació, suport i mentoria

Més enllà de la situació econòmica, l’abandonament escolar prematur té a veure moltes vegades amb la manca d’orientació dels joves. Adaptar-se a les necessitats dels joves a l’hora d’orientar la seva formació és una de les funcions de les escoles d’oportunitats com Llindar. La seva directora es mostra crítica amb “un sistema educatiu burocràtic, protocol·lari i inflexible” i explica que es troben amb molts “adolescents que han passat molts anys a l’escola, però que no veuen que el que passa a l’escola tingui a veure amb ells”. “Es desconnecten i acaben abandonant”, completa.

Per lluitar contra aquest fenomen, la Fundació proposa quatre mesures. La primera és crear plans individualitzats d’orientació educativa i suport socioemocional en tots els centres de secundària, amb un cost de 28 milions d’euros.

Molts adolescents han passat molts anys a l’escola, però no creuen que allò que hi passa tingui a veure amb ells

Serveis d’orientació, programes de suport educatiu, programes de mentoria i plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme en tots els municipis de més de 10.000 habitants, enfocats en la responsabilitat dels municipis, completen l’eix d’accions basades en l’orientació socioeducativa.

La importància de l’acció municipal s’ha pogut ja comprovar en experiències com la de Viladecans, que dins la seva posada en marxa de l’agenda 2030, ha institucionalitzat dins el municipi un sistema de detecció de l’abandonament escolar, un pla contra l’abandonament, un pla contra l’absentisme, un centre de noves oportunitats, una mentoria educativa i també un programa d’orientació i acompanyament subjectiu a l’ESO, així com una escola de segones oportunitats i beques per als ciutadans que cursin estudis postobligatoris.

Relacionat: 5 claus per entendre la relació entre la mentoria i la continuïtat educativa

La ciutat “partia d’unes xifres d’abandonament escolar molt dolentes”, explica la tècnica municipal d’educació del municipi, Ruth Cebador, que destaca que “ja fa deu anys” que treballa per revertir-ho. Les xifres de què disposen mostren un augment d’acreditació ESO que va del 75% de l’any 2010 fins al 88,83% l’any 2019.

“La clau és que s’hi han implicat diferents agents de la ciutat i altres administracions i un dels punts forts és el treball en xarxa amb tots els agents, educadors i centres formatius”, afegeix Cebador. “El servei específic d’orientació juvenil a casos derivats com de risc d’abandonament o el programa per la motivació de continuïtat d’estudis ha ajudat no només en els casos que els joves vulguin seguir formació reglada, sinó també a l’hora de trobar competències amb altres itineraris”, completa.

Planificació i coordinació dels recursos

El quart eix de l’agenda de xoc de la Fundació Bofill passa per una ampliació de l’oferta i un increment de la flexibilitat i la permeabilitat dels centres formatius postobligatoris, de forma que no quedin joves sense oferta formativa i que l’alumnat en risc d’abandonament trobi també el seu camí formatiu.

Relacionat: L'abandonament escolar a Catalunya, en dades

En aquest sentit, les mancances encara existents en la Formació Professional fan que la Fundació proposi com a primera mesura dins d’aquest eix la creació de 15.000 noves places públiques de grau mitjà arreu del territori per al curs 2023-2024, mesura que tindria un cost anual aproximat de 81,5 milions d’euros. Cal també crear 5.000 noves places en els Programes de Formació i Inserció, amb un cost aproximat de 18 milions d’euros anual.

Dins aquests centres de Formació Professional, l’agenda de xoc defensa també una reserva de places per a l’alumnat amb necessitats especials als Centres de Grau Mitjà i una major hibridació i permeabilitat entre els itineraris i recursos de l’educació secundària postobligatòria. És a dir, que hi hagi més passarel·les entre itineraris i més possibilitats de continuïtat formativa.

Portugal ha passat de xifres properes al 40% a mitjans dels anys 90 a un 6% d’abandonament escolar durant el primer trimestre d’aquest any

La creació d’un mapa de recursos de segona oportunitat en els municipis de més de 10.000 habitants adaptat al nombre i perfil dels joves que han abandonat prematurament i la creació de 5.000 noves places en centres, escoles i programes de nova oportunitat per al curs 2023-24 (mesura amb un cost anual de 35 milions d’euros) tanquen la llista de mesures presentades a l’agenda de xoc i connecten perfectament amb el primer eix i la necessitat de millorar les dades sobre joves que abandonen prematurament o s’hi troben en risc.

Entre els exemples de països a seguir, Elena Sintes assenyala com un referent a Portugal, que ha passat de xifres properes al 40% a mitjans dels anys 90 a un 6% d’abandonament escolar durant el primer trimestre d’aquest any. “Han fet l’educació obligatòria fins els 18 anys, han potenciat els programes d’orientació i de nova oportunitat i han intervingut en territoris d’alta vulnerabilitat”, resumeix, al temps que expressa el seu desig que els nous pressupostos de la Generalitat puguin incorporar l’agenda de xoc de la Fundació.