"Quan deixem de jugar el que està en perill és la democràcia"

Una conversa amb Imma Marín i Maria Truñó sobre el joc com a dret, actitud vital i motor de transformació

Jugar és només una cosa d’infants? Per Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, especialitzada en educació, comunicació i formació a través del joc, és una manera de viure, d’aprendre, de construir comunitat i de transformar el món. Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360, politòloga i impulsora de polítiques educatives i de ciutat jugable, conversa amb ella sobre la potència del joc en totes les etapes de la vida, la seva relació amb la salut i la democràcia, i els reptes per garantir-lo com a dret fonamental.

Què vol dir pensar en el joc com a actitud vital?

M: M’agrada molt pensar com vivim millor quan el joc forma part de la nostra vida quotidiana, no només com una activitat per a la infància. Quan ets mare, això es fa molt evident, perquè el joc impregna cada moment. Però la reflexió que més em fascina de la teva mirada, Imma, és quan defenses que l’actitud lúdica ens pot acompanyar al llarg de tota la vida.

I: Per a mi, això ha estat un gran descobriment. Sempre ho intuïa, però em va quedar clar quan vaig llegir una frase de Schiller: "L’home només és veritablement humà quan juga". Aquesta idea em va fer veure que el joc no és només fer activitats lúdiques, sinó que és una actitud davant la vida. Té a veure amb viure el present, actuar amb llibertat, meravellar-se, gaudir de la bellesa i acceptar la incertesa. Tots aquests aspectes que són propis de qualsevol persona quan es posa davant d'una partida, davant d'un sorral, davant d'un gronxador o del que sigui. Tot això ens fa humans. 

"La potència del joc és el seu motorn intern intrínsec i institut, clau per explorar, fer-se preguntes i per arriscar-se"

M: I és gairebé una experiència espiritual i alhora social, no? Per mi és aquesta la seva potència: el motor intern tan intrínsec i tan instintiu en el joc. El lloc on ens posa d’estar absolutament presents quan juguem em recorda una altra frase que sempre m’ha impactat d’Einstein: "La forma més elevada d’investigar és jugar”. És la clau per explorar, per fer-se preguntes, per arriscar-se.

I: Exactament. Però socialment tendim a banalitzar el joc, el reduïm a entreteniment. I no ho és. El joc és temps de vida en estat pur i és un fi en si mateix. I això ens costa molt com a adults, perquè estem plens de pors, de condicionants, de necessitat de controlar-ho tot.

Per què als adults ens costa jugar?

M: Potser és perquè jugar requereix sortir de la zona de confort, deixar-se portar, acceptar que et pots equivocar i que no tens el control.

I: Totalment. I per això ens cal deconstruir-nos una mica. Quan treballo amb docents, la primera cosa que fem és precisament això: treballar l’actitud lúdica. No pots portar el joc a l’aula si tu mateix no has recuperat aquesta capacitat de viure el present, d’arriscar-te, de gaudir.

"Els beneficis del joc apareixen simplement pel fet de jugar. No és un mitjà, és una fi en sí mateix, que permet processas la realitat i integrar experiències"

M: I a més, el joc és una manera natural de conèixe’ns i regular-nos emocionalment.

I: M’has fet pensar en com des de la psicologia cada vegada més s’explica que bona part dels malestars o problemes de salut mental tenen a veure amb el poc o molt que hem jugat, que ho hem fet amb els altres i que hem après a gestionar la frustració de ‘no em puc enfilar allà on esperava’, ‘he caigut, però l’endemà hi tornaré’...

M: No podem substituir els jocs espontanis per activitats programades…

Imma: Exacte. El joc té uns beneficis que apareixen simplement pel fet de jugar. Permet processar la realitat i integrar experiències: és com donar als infants temps per pair el que viuen. Si no ho fem, estem generant frustració i malestar, perquè jugar és també una manera d’elaborar i digerir emocions complexes.

M: De fet, l’OMS recomana una hora al dia de joc actiu, no?

I: Una hora d’activitat vigorosa i joc actiu i espontani i, si pot ser, a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Millor la natura que el parc, millor el parc que la terrassa de casa teva, millor la terrassa de casa teva si en tens que el menjador… i en aquest ordre.

Parlem del joc com a dret fonamental perquè…

M: El joc és essencial per a un desenvolupament saludable. No és un luxe ni un extra. Les Nacions Unides ho diuen molt clar: el dret al joc és tan important com el dret a l’alimentació o a la salut. I a més, sabem que la manca de joc lliure a l’aire lliure es correlaciona amb problemes greus com depressió, estrès i trastorns d’ansietat en infants.

I: Socialment no tenim prou consciència que el joc és un dret fonamental. És un dret humà força oblidat, que sovint queda com un dret de segona. Pau Vila deia que per una criatura no deixar-la jugar és com si la tanquéssim en una habitació, que dèiem, on prèviament haguessin tret l’aire. Moriria. La manca de joc lliure a la infantesa et col·loca una sèrie de dificultats i de manca de recursos personals a l’hora de gestionar les frustracions, vincular-te amb els altres, respectar-los, i també les regles del joc!

"El joc ens ensenya a viure en democràcia: aprenem a negociar, a respectar regles, a gestionar conflictes... és una escola de convivència"

Osigui que el joc té a veure amb la salut, la democràcia, l’aprenentatge… té a veure amb coses que són molt importants i no hi posem la consciència que mereix en tot això.

M: I també és clau per a la construcció de comunitat. Quan les famílies es troben en els espais públics per jugar, passen coses molt potents: es generen vincles, es creen relacions intergeneracionals, es reforça el teixit social.

Quina relació hi ha entre el joc i la vida en comunitat?

I: És que el joc ens ensenya a viure en democràcia. Quan els infants juguen, aprenen a negociar, a respectar regles, a gestionar conflictes. És una escola de convivència. I els adults també tenim un paper fonamental: hem de facilitar aquests espais, no posar-hi obstacles. Si no deixem jugar, el que està en perill no és només el joc, és la democràcia mateixa.

M: De fet, moltes ciutats encara estan plenes d’obstacles. Sovint el joc queda reduït a zones molt delimitades, encapsulades. Hem de repensar l’espai públic perquè sigui accessible i jugable en tot moment i arreu.

I: A més, cal entendre que el joc no només passa dins una àrea de jocs. Els infants juguen arreu: a les voreres, a les rampes, als replans. El joc espontani és vital. No podem tenir una ciutat que ho impedeixi.

"La pregunta que ens hem de fer com a societat és senzilla: ens estem donant prou temps i espais per jugar?"

En alguns articles assenyaleu que jugar ens preparar per transformar el món i el futur…

I: És un motor de creativitat i de transformació. Per això el joc també és important en el món adult: en processos d’innovació, de creativitat, de resolució de problemes. Quan estem en mode joc, perdem la por d’equivocar-nos, ens obrim a possibilitats noves. Això serveix per a tothom, no només per a infants.

M: Ens permet imaginar mons possibles. Quan juguem, trenquem límits i explorem el que podria ser.

M: I precisament per això el Dia Internacional del Joc, que tot just l’any passat Nacions Unides va establir per cada 11 de juny, és una fita important. No és només un dia per recordar que els infants tenen dret a jugar. És un dia per reivindicar que tothom —grans i petits— necessita el joc per viure millor.

I: És clar. El joc és aire. I fins i tot en contextos de guerra o d’emergència, el joc persisteix com a espai de vida, de resistència, de salut emocional. No podem oblidar mai aquest poder transformador.

M: Per tant, la pregunta que ens hem de fer com a societat és molt senzilla: estem donant-nos prou temps, prou espais i prou oportunitats per jugar? Si la resposta és no, tenim feina a fer.

I: I tant. Perquè quan deixem de jugar, el que està en perill no és només la infantesa, és el futur de la nostra societat.