L’aprenentatge híbrid (presencial i en línia) és efectiu si el docent tutoritza intensivament l‘alumnat, especialment el més vulnerable

L’aprenentatge híbrid (presencial i en línia) és efectiu si el docent tutoritza intensivament l‘alumnat, especialment el més vulnerable

Els entorns digitals que faciliten el treball col·laboratiu i un feedback immediat als alumnes (sistemes de tutoria intel·ligent i eines de representació gràfica) són essencials per assegurar l’aprenentatge en línia

Fa temps que a Catalunya els centres educatius estan fent esforços per incorporar les tecnologies digitals en les dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge. Però la digitalització sobtada de l’educació que va tenir lloc el tercer trimestre del curs passat, arran de la crisi de la Covid-19, ha posat de manifest la magnitud de les diferents bretxes digitals existents entre famílies, entre docents i entre centres educatius, en diversos plans:

• La bretxa d’accés, que té a veure amb la disponibilitat d’accedir als dispositius, al programari i a la connexió de xarxa
• La bretxa d’ús, que fa referència a les capacitats de professorat, alumnat i famílies per fer servir les tecnologies digitals amb finalitats educatives (la competència digital)
• I la bretxa d’aprofitament, que està relacionada amb la capacitat dels centres educatius fer facilitar un ús de qualitat a les tecnologies digitals, que apoderi l’alumnat.

La manca de preparació del sistema per l’ensenyament en línia ha agreujat les desigualtats educatives: l’absència de presencialitat i la resposta d’emergència ha perjudicat l’alumnat més desafavorit. Per tant, és imprescindible prendre les mesures necessàries per combatre les bretxes digitals, garantint el dret a l’educació i, en general, per avançar en la digitalització educativa al servei de la millora dels aprenentatges.

Recentment, el Departament d’Educació ha fet públic el Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023, que preveu millorar les condicions d’accés a les noves tecnologies mitjançant la compra d’ordinadors i internet, i contempla un conjunt d’accions per generar competències digitals en l’alumnat, en el professorat i en els centres educatius.

És aquest, doncs, un moment clau, en què és imprescindible poder respondre les següents preguntes:

• ● Pot una escolarització en línia o híbrida (que combini presencialitat i aprenentatge en línia) ser tan efectiva que l’escola únicament presencial? Com es pot fer viable, tenint en compte les bretxes digitals existents entre famílies i entre centres?

• ● Quines són les potencialitats i límits de les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu? Quines eines són efectives i quines no? Per a quines activitats, metodologies o estratègies educatives són o no són convenients?

• ● Quines mesures han d’ajudar a avançar en la incorporació, amb èxit, de les tecnologies digitals en les pràctiques educatives?

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill presenten un informe que revisa els resultats de més de 1.600 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte en els aprenentatges que tenen diferents programes i experiències escolars que utilitzen les tecnologies digitals.

El proper 22 de setembre, en un webinar que tindrà lloc a les 18h, es presentaran els resultats d’aquesta revisió ̶̶ la més extensa sobre el tema feta fins ara ̶̶ i es debatran les implicacions d’aquests resultats tant per a aquest curs escolar, marcat per la pandèmia de la Covid-19, com a mig i llarg termini.

Trobareu més informació en la nota de premsa ampliada (adjunta), i aquí:

https://fundaciobofill.cat/agenda/digital