El gènere també educa
06/03/2025
Ja des de 6è, les nenes s’autoperceben pitjors que els nens. Si les noies són més competents digitalment que els nois, amb diferències de fins al 13%, per què senten menys confiança en fer tasques de programació? Què hi ha al darrere d’aquesta autopercepció esbiaixada i com afecta en els seus resultats, expectatives i oportunitats?
Som conscients que les nenes aprenen a concebre's en un món desigual?
Una baixa confiança, i nivells més elevats d’ansietat a l'hora de resoldre per exemple una equació de segon grau, fan que les noies tinguin uns resultats molt per sota dels nens en matemàtiques. O que participin menys en activitats extraescolars tecnològiques.
Les escoles, les mestres, les docents, els equips directius han fet i fan molts esforços. Hem avançat molt, moltíssim. Sabem i expliquem que hi ha dones científiques, proposem lectures d’autores cada cop més visibles i al pati celebrem els gols com l’Aitana o l’Alèxia. Fins i tot els currículums ens parlen i incorporen la igualtat de gènere als continguts.
Però fins i tot amb referents viables i visibles, i amb materials i guies curriculars, no n’hi ha prou per desmuntar tota l’estructura de creences, posicionaments i desigualtats que des de la societat es traslladen a les aules.
No podem menystenir les estructures de poder, els rols de gènere preexistents, les normes socials, o per descomptat les xarxes socials, i com influeixen dins l’aula. Tant en les perspectives i expectatives del professorat com en les dels mateixos infants i joves.
Prestem atenció a com es parlen els infants entre ells, a com els parlen les mestres i els referents de l’escola. Fixem-nos en quina mena d’espais ocupa cadascú i en com els ocupa: Qui parla més? Qui ocupa més espai a la rotllana? Qui acaba sent portaveu dels grups de treball? Mirem-nos els espais educatius i preguntem-nos sobre les relacions de poder subjacents.
Posem-nos les ulleres d’identificar estereotips i privilegis i qüestionem-los quan els veiem aflorar.
Algunes veus diuen que no podem demanar-ho tot al sistema educatiu. Que algunes demandes no són essencials. Que cal prioritzar el que realment és necessari. Però la mirada de què és o no essencial també està condicionada. Les desigualtats, totes, també les de gènere, són inadmissibles en una educació que ha d'oferir igualtat d’oportunitats. Entendre-ho és indispensable per avançar cap a una societat més justa.
En un moment en què algunes veus presenten els avenços aconseguits com a suficients, i fins i tot excessius, recordem que les estructures subjacents de poder desigual continuen operant, silencioses, però igual de potents que les opressions en obert que les van precedir.
No deixem d’assenyalar i denunciar les dinàmiques que alteren la manera que les nenes perceben i es perceben en el món.
En un context polític reaccionari en què guanyen força discursos que volen revertir avenços de drets, sembla que reclamar drets sigui voler-los treure a d'altres. Cal continuar defensant que no es tracta de restar a ningú, sinó de sumar per a tothom.
Així que aquest 8M, a més de sortir als carrers, vestir-nos de lila o posar en valor els referents femenins (que també!) comprometem-nos a incorporar de manera activa la mirada de gènere a tots els espais que ocupem, també l’educatiu.
