El gènere també educa

Notícies

Ja des de 6è, les nenes s’autoperceben pitjors que els nens. Si les noies són més competents digitalment que els nois, amb diferències de fins al 13%, per què senten menys confiança en fer tasques de programació? Què hi ha al darrere d’aquesta autopercepció esbiaixada i com afecta en els seus resultats, expectatives i oportunitats? 

Som conscients que les nenes aprenen a concebre's en un món desigual?

Una baixa confiança, i nivells més elevats d’ansietat a l'hora de resoldre per exemple una equació de segon grau, fan que les noies tinguin uns resultats molt per sota dels nens en matemàtiques. O que participin menys en activitats extraescolars tecnològiques.

Les escoles, les mestres, les docents, els equips directius han fet i fan molts esforços. Hem avançat molt, moltíssim. Sabem i expliquem que hi ha dones científiques, proposem lectures d’autores cada cop més visibles i al pati celebrem els gols com l’Aitana o l’Alèxia. Fins i tot els currículums ens parlen i incorporen la igualtat de gènere als continguts.

Però fins i tot amb referents viables i visibles, i amb materials i guies curriculars, no n’hi ha prou per desmuntar tota l’estructura de creences, posicionaments i desigualtats que des de la societat es traslladen a les aules.

No podem menystenir les estructures de poder, els rols de gènere preexistents, les normes socials, o per descomptat les xarxes socials, i com influeixen dins l’aula. Tant en les perspectives i expectatives del professorat com en les dels mateixos infants i joves.

Prestem atenció a com es parlen els infants entre ells, a com els parlen les mestres i els referents de l’escola. Fixem-nos en quina mena d’espais ocupa cadascú i en com els ocupa: Qui parla més? Qui ocupa més espai a la rotllana? Qui acaba sent portaveu dels grups de treball? Mirem-nos els espais educatius i preguntem-nos sobre les relacions de poder subjacents.

Posem-nos les ulleres d’identificar estereotips i privilegis i qüestionem-los quan els veiem aflorar.

Algunes veus diuen que no podem demanar-ho tot al sistema educatiu. Que algunes demandes no són essencials. Que cal prioritzar el que realment és necessari. Però la mirada de què és o no essencial també està condicionadaLes desigualtats, totes, també les de gènere, són inadmissibles en una educació que ha d'oferir igualtat d’oportunitats. Entendre-ho és indispensable per avançar cap a una societat més justa.

En un moment en què algunes veus presenten els avenços aconseguits com a suficients, i fins i tot excessius, recordem que les estructures subjacents de poder desigual continuen operant, silencioses, però igual de potents que les opressions en obert que les van precedir.

No deixem d’assenyalar i denunciar les dinàmiques que alteren la manera que les nenes perceben i es perceben en el món.

En un context polític reaccionari en què guanyen força discursos que volen revertir avenços de drets, sembla que reclamar drets sigui voler-los treure a d'altres. Cal continuar defensant que no es tracta de restar a ningú, sinó de sumar per a tothom.

Així que aquest 8M, a més de sortir als carrers, vestir-nos de lila o posar en valor els referents femenins (que també!) comprometem-nos a incorporar de manera activa la mirada de gènere a tots els espais que ocupem, també l’educatiu.

📩 Subscriu-te al butlletí per estar al dia del debat educatiu!

* indicates required

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar