8 dades per parlar d'educació i gènere el 8M
08/03/2024
Hem sentit massa sovint que les desigualtats de gènere són transversals i afecten tots els aspectes de la vida. Evidentment, les trobem a casa, on és ben sabut que les dones han portat històricament la càrrega de les cures de la llar. També hem sentit parlar de sostre de vidre i de desigualtats en l’àmbit laboral. I en l’educació?
Avui, 8 de març, dia internacional de la lluita pels drets de les dones, et portem 8 dades sobre diferents àmbits de l'educació en clau de gènere.
1. En l’àmbit de les extraescolars, continuem tenint “activitats de nens” i “activitats de nenes”
Tant els nois com les noies participen majoritàriament en activitats extraescolars (ho fan el 85% dels nois i el 80% de les noies). Però, tal com ens indica l’enquesta de participació a activitats extraescolars de l’Aliança Educació 360 (2023), les desigualtats de gènere es comencen a percebre quan mirem quines activitats fan uns i altres.
Només 47% de les noies participen en activitats esportives fora de l’horari escolar, mentre que 68% dels nois ho fa. D’altra banda, només 16% dels nois fa alguna activitat artística, un percentatge que puja fins el 33% si mirem les dades de les noies.
Aquest biaix de gènere demostra que calen intervencions específiques entorn dels estereotips de gènere, tant en l’àmbit esportiu com en l’artístic, per contrarestar el biaix existent i aconseguir un accés igualitari a aquestes oportunitats educatives.
2. L’oferta d'oportunitats educatives als ensenyaments professionalitzadors reprodueix rols de gènere
Un dels eixos de desigualtats de gènere presents en els processos de transició educativa i afecta a les noies en risc d’abandonament escolar és la presència marcada dels rols de gènere en la oferta formativa dels Programes de Formació i Inserció.
L’oferta de cursos de PFI és esbiaixada, tal com apunten Maribel Garcia i Hungría Panadero (2023) al seu article On són les noies que abandonen prematurament l’educació? L’abandonament educatiu prematur en clau de gènere des del món local, “la provisió de l’oferta de formació professional pot ser limitada segons els territoris i està fortament esbiaixada i masculinitza”. Moltes de les matèries que s’hi oferten estan masculinitzades, i no són opcions atractives per les noies. Per tant, les noies tenen poques opcions de triar: el 76% de les noies es concentren en les branques d’Imatge Personal, Confecció i Comerç. Com a conseqüència, només el 28% de l’alumnat de PFIs són dones.
3. Si una dona abandona els estudis, les conseqüències són pitjors
La recerca mostra que les dones sense estudis postobligatoris tenen menors taxes d'activitat i menors salaris que els homes amb el mateix nivell educatiu. A mesura que disminueix el nivell educatiu, augmenta la diferència entre el percentatge d’homes i dones d’entre 25 i 64 anys que treballen
Tal com indiquen Gracia i Panadero (2023), les dones sense estudis postobligatoris experimenten més desigualtats d’inserció laboral “per la seva concentració en sectors feminitzats, que tendeixen a salaris més baixos i amb menys progressió al llarg de la trajectòria laboral”. Això és degut a que els oficis que demanen menys formació estan molt marcats pels rols de gènere, i són aquells més masculinitzats els que estan més valorats i millor pagats.
4. Les nenes són històricament millors en comprensió lectora, però això està canviant
Les nenes son més lectores que els nens i també llegeixen més per plaer. Tanmateix, segons el darrer informe PIRLS, s’ha reduït molt aquesta avantatge a favor de les dones, no per una millora dels resultats dels homes, sinó per un empitjorament dels resultats en les dones.
5. La masculinització de les matèries STEM es continua reproduint a les escoles.
En general, els sectors de les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) són àmbits laborals amb major resiliència (salaris, estabilitat, etc.) que d'altres i és un àmbit tradicionalment copat per homes. En aquest darrer PISA les dades ens indiquen que la desigualtat en aquest àmbit persisteix. Especialment pel que fa a les matemàtiques que, sovint, són la porta d'entrada a la resta de camps STEM: a l'estat espanyol, però és una tendència general, els nois obtenen 10 punts més de competència matemàtica que les noies.
6. Les desigualtats en mates tenen a veure amb factors socials, emocionals i culturals
Segons l’informe “Mujeres en STEM: Desde la educación básica hasta la carrera laboral”, aquesta diferència s'explica per molts factors, però el mateix estudi ens indica que té molt a veure amb factors socioemocionals i culturals que ens afecten des de ben petites (l'anistetat, la percepció d'autoeficàcia, etc.): ja a 4t de primària les nenes tenen un 15% menys de probabilitats que els nois de que la seva assignatura preferida siguin les matemàtiques i entre un 8 o un 9% de menys probabilitats de considerarse bones o de gaudir-les.
Per acabar, ja als 15 anys les nenes tenen major ansietat matemàtica, fenòmen que PISA 2022 relaciona molt negativament amb el rendiment (cada punt d'ansietat matemàtica, es relaciona amb -20punts a la prova).
7. La bretxa digital de gènere va més enllà de l’accés a les carreres en el sector digital
La desigualtat en l’accés a formació STEM - ocupacions relacionades amb tecnologia- es deu a biaixos de gènere però també a la percepció per part de moltes noies que elles no són bones en temes relacionats amb les tecnologies o que són professions poc alineades amb els seus interessos. Malgrat que cada vegada hi ha més iniciatives que miren de revertir aquesta situació, queda molt camí per recórrer en la imatge que s’ofereix de l’àmbit tecnològic. Cal una major visibilització de referents femenins i canviar la perspectiva sobre les activitats amb component tecnològic per a què siguin més significatives per a les noies, les interpel·lin i sentin que elles també hi tenen lloc.
8. Els nois se senten més segurs davant la informació que troben a internet que les noies
Aquesta falta de confiança de les dones en la pròpia capacitat de desenvolupar-se i crear en el món digital no només afecta l’accés a carreres professionals en el sector STEM, sinó que també incrementa la bretxa en la qualitat d’ús i l’aprofitament que les dones poden treure del món digital per la seva progressió i desenvolupament ja sigui a nivell professional en qualsevol sector com a nivell personal.
Un exemple d’això són les diferències significatives en la percepció que tenen els joves de la seva capacitat per reconèixer webs desconfiables a internet, essent els nois qui destaquen tenir més confiança que les noies en la seva pròpia capacitat de detectar si una informació que han vist a internet pot ser fiable o no.
Si tenim menys dones en el món professional de les TIC, tindrem un món digital creat per homes, amb perpetuació d’estereotips i eines digitals amb biaixos, que generen més desconfiança per les noies i les dones.
