La bretxa digital de gènere, més enllà de l'accés a les STEM

12/02/2024

Abril Phillips

"La primera cosa que vaig pensar va ser: On hauran arribat aquestes imatges? I si arriba a una pàgina porno?", explica la Dra. Miriam Al Adib Mendiri, que a més de ser ginecòloga i obstetra, es dedica des de fa més de deu anys a divulgació en xarxes socials per a l'educació i salut sexual.

"Mira el que m'han fet", li havia dit angoixada una de les seves quatre filles. Com altres desenes d'adolescents d'Almendralejo (Extremadura) d'entre 12 i 17 anys, al setembre de l'any passat, uns companys de classe havien utilitzat una imatge seva per crear un fals nude amb intel·ligència artificial i difondre'l.

Avui en dia, la bretxa digital a casa nostra no s'expressa en una desigualtat en l'accés a les tecnologies. De fet, segons l'informe 'El uso de la tecnología por los menores en España' del 2022, "l'ús d'Internet es pot considerar universal per part dels menors, sobretot entre els de 14 i 15 anys, que arriben fins al 100%".

"La bretxa de gènere en l'ús d'Internet s'ha anat reduint progressivament", assenyala l'estudi 'Brecha digital de género 2023'. El que destaca ara són les disparitats en termes de riscos: "El 70,3% de les víctimes de delictes sexuals a Internet són dones"

"La bretxa de gènere en l'ús d'Internet s'ha anat reduint progressivament", assenyala l'estudi 'Brecha digital de género 2023'. El que destaca ara són les disparitats en termes de riscos: "El 70,3% de les víctimes de delictes sexuals a Internet són dones" i de competències digitals: "les majors diferències es donen en la formació STEM" on, per exemple, només el 13,5% de les titulacions d'informàtica són de dones.

Tal com assenyala Héctor Gardó, director d’Equitat Digital a la Fundació Bofill, més complexa de tancar que la bretxa d’accés és la bretxa digital dels “usos”, és a dir, la que “fa referència a disposar dels coneixements i les competències necessaris per poder treballar, gaudir i participar fent ús de les tecnologies disponibles.” Per tancar-la, “calen processos de formació o autoformació, o un acompanyament amb referents, no només enfocats a dominar el funcionament instrumental de cada recurs, sinó a proporcionar un criteri d’ús que sigui significatiu, saludable, responsable, ètic, crític i segur.” I això, cal fer-ho tenint en compte diferents eixos de desigualtat social.

La disparitat en l'accés a l'educació i les oportunitats en el sector tecnològic i científic és àmpliament reconeguda, però què passa amb les altres bretxes que s'obren i entreteixeixen en el món digital?

Una mirada interseccional de l'univers digital

En temps de ciberassetjament, nudes i missatges virtuals no consentits, l’espai virtual és més hostil per a una nena o adolescent que per un dels seus iguals del gènere oposat? Què passa si, a més, ella pertany a un col·lectiu vulnerable a nivell socioeconòmic? Quines diferències existeixen en les seves experiències d'iniciació digital?

"L'accés i ús de dispositius digitals es troba àmpliament estès entre infants i adolescents, però existeixen desigualtats o bretxes sociodigitals, especialment relacionades amb l'edat, el sexe/gènere, el nivell socioeconòmic i socioeducatiu de les famílies i l'eix urbà/rural", recull l'Informe de resultats Drets digitals d'infant i adolescents a Catalunya, elaborat en el marc de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals per la Fundació Ferrer i Guàrdia i promogut per la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un procés participatiu amb 747 infants i adolescents d'entre 7 i 17 anys durant el curs escolar 2021-2022.

Aquests eixos, explica el document, afecten l'accés i disponibilitat de dispositius, l'ús que se'n fa d’ells (freqüència, intensitat i diversitat), l'aprofitament de les TIC en les diferents esferes (laboral, acadèmic, relacional, etc.) i l'acompanyament que reben els i les menors. "Aquestes bretxes es donen de forma interseccional, de manera que s'entrellacen les unes amb les altres creant i redefinint els eixos de desigualtat", diu l'informe.

“Les bretxes digitals es donen de forma interseccional, de manera que s’entrellacen les unes amb les altres creant i redefinint els eixos de desigualtat”

"És important analitzar les diferents eixos de privilegi o d'opressió, que poden fer que un col·lectiu pugui patir més o menys mancances d'acompanyament en l'ús de les tecnologies que un altre", indiquen Maddalena Fedele i Maria Jose Masanet, investigadores principals del projecte TRANSGELIT "Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy" (PID2020-115579RA-I00 / AEI / 10.13039/501100011033), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el qual estudien com els joves i adolescents construeixen les seves identitats sexuals i de gènere a través de l'ús dels mitjans (tant audiovisuals com interactius).

El ciberassetjament, en clau de gènere

A partir de les seves investigacions, Fedele i Masanet observen que "el gènere introdueix un biaix en els tipus de perills, ja que les nenes i adolescents solen veure's més exposades a l'assetjament, sobretot sexual". Rebre sexting no desitjat o sol·licituds de contacte d'estranys a través de TikTok o Instagram, apareixien com un denominador comú en moltes de les noies a les quals van entrevistar. "Hem trobat que moltes viuen aquestes situacions, i que se senten avergonyides o amb culpa, però que també tenen molts coneixements al respecte i que busquen evitar-ho, sobretot les adolescents d'entre 15 i 17 anys", indiquen.

"Quan parles de pornografia, addiccions, nudes, sexpreading (que és l'acció de difondre fotografies amb contingut sexual d'altres) o de sexting...quan parlem de tota aquesta sèrie de perills, de la mateixa manera que hi ha col·lectius que tenen més risc de patir-ho offline, això es trasllada a la vida online", expliquen.

"En aquest procés d'iniciació digital, les dones estan molt més exposades a coses com el grooming o el ciberassetjament.”

"En aquest procés d'iniciació digital, les dones estan molt més exposades a coses com el grooming o el ciberassetjament. Tinc casos de noies de 15 o 16 anys, que de sobte comencen a xatejar amb un noi que diu tenir 17, però després resulta que té 21 o 24 anys, i acaben perdent el nord", assegura la psicòloga Gabriela Paoli, experta en adicciones tecnològiques i autora de "Salud Digital: Claves para un uso saludable de la tecnología".

"Hi ha una gran diferència en les noies. Això no treu que també pugui haver-hi víctimes del gènere oposat. Però la pitjor càrrega se l’emporten elles, que són les que més poden patir el ciberassetjament sexual i que, a més, tenen inputs diaris que els diuen que com més hipersexualitzades es mostrin a les xarxes socials o en un ball de TikTok, major serà la seva valia i la quantitat de likes que rebin. Si a més estan en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica, estaran més desprotegides", diu la Dra. Miriam Al Adib Mendiri.

Factors que tracen acompanyaments diferenciats en l'ús de les tecnologies

Pel que fa a l'acompanyament que reben les nenes i adolescents, les percepcions recollides a l'Informe de resultats Drets digitals d'infant i adolescents a Catalunya assenyalen que "l'acompanyament parental té un aire lleugerament més estricte en el cas de nenes i noies a causa d'una major percepció de risc davant de violències de gènere".

Si s'observa l'eix de l'edat, "l'acompanyament és més present com més petita és l'edat. A partir de l'adolescència, s'inicia a tenir més autonomia i a mostrar rebuig a l'acompanyament parental, que de vegades es percep com a control".

I, mentre que l'eix territorial no revela diferències significatives en l'acompanyament rebut, el nivell socioeconòmic sí que genera distàncies, ja que "famílies amb un nivell socioeconòmic/educatiu més elevat tendeixen a realitzar un acompanyament més intens (passant més temps navegant conjuntament, establint límits més definits, oferint informació, etc.)".

Per a les investigadores de la Universitat de Barcelona (UB) Fedele i Masanet, "l'eix socioeconòmic pot generar més riscos i una major falta d'acompanyament", ja que "una família que disposa d'un cert capital econòmic i sociocultural, segurament donarà un acompanyament més present, més crític, més quotidià en l'ús de tots els tipus de mitjans. Tenen el temps, els coneixements i les possibilitats per fer-ho".

"L'eix socioeconòmic pot generar més riscos i una major falta d'acompanyament", ja que "una família que disposa d'un cert capital econòmic i sociocultural, segurament donarà un acompanyament més present, més crític, més quotidià en l'ús de tots els tipus de mitjans.”

Per contra, apunten, "famílies en les quals un o ambdós progenitors hagin de tenir diverses feines, segurament tindran més dificultats per oferir això". Alhora, observen les experts, "en entorns més desfavorits, les institucions escolars també poden tenir més dificultats a l'hora d'oferir aquests acompanyaments".

Tot i així, aclareixen que "això no és una responsabilitat o un problema específic d'una família o escola, sinó de tota la societat, de com ens organitzem col·lectivament per acompanyar o protegir a aquestes nenes i adolescents". Alhora, indiquen: "Tampoc podem estigmatitzar els adolescents perquè utilitzen les xarxes socials per socialitzar-se amb els altres, de la mateixa manera que ho fem els adults".

"Això no és una responsabilitat o un problema específic d'una família o escola, sinó de tota la societat, de com ens organitzem col·lectivament per acompanyar o protegir a aquestes nenes i adolescents".

"Segurament en una família amb un nivell socioeconòmic més baix o amb uns pares que surten a les set del matí i tornen a les deu de la nit sigui més difícil que hi hagi un acompanyament o control sobre els continguts o les pàgines que veuen. I llavors sí que és veritat que estan molt més a la deriva", indica la psicòloga Gabriela Paoli.

No obstant això, aclareix que "no necessàriament el tema econòmic determina la presència o no presència del progenitor que cuida o acompanya. També he vist molts casos de famílies amb molt de diners, que viatgen moltíssim, que estan de congrés en congrés, o de casa en casa, i que arriben a casa a les nou o deu de la nit". En aquests casos, explica: "És important que, com a famílies, puguin entendre que és fonamental que ells estiguin al seu costat".

La necessitat d’una resposta coordinada i col·lectiva

La primera cosa que li va dir la Dra. Miriam Al Adib Mendiri a la seva filla quan li va ensenyar el fals nude, va ser dir-li: "No et sentis ni culpable ni avergonyida. No tens per què sentir-te malament per això. Jo estic aquí per protegir-te i faré el possible per reparar-ho". Amb el seu consentiment, va gravar un vídeo per fer pública la denúncia entre els seus milers de seguidors a les xarxes socials, que va ser clau perquè aconseguís tenir un abast massiu. De seguida van començar a escriure-li les mares d'altres noies i adolescents que havien patit el mateix. Moltes d'elles, no havien tingut la mateixa repercussió ni resposta a les seves denúncies.

"Sempre parlem que no es tracta de prohibir, sinó d'educar a les cases, a les escoles...però també necessitem protocols a les institucions sanitàries, educatives, policials i judicials, que vagin acompanyats de major formació professional", opina la Dra. Miriam Al Adib Mendiri i afegeix: "Necessitem que, quan es produeix una situació com la que va viure la meva filla, la policia no ho prengui com una simple cosa de nens. A més, els gegants tecnològics també haurien d’assumir la seva responsabilitat, perquè hi ha molta manca de transparència en els algoritmes que utilitzen i el seu benefici econòmic prima sempre per sobre de la protecció dels menors".

Quins drets digitals reclamen els infants i adolescents a Catalunya? Segons l'informe Drets digitals d'infant i adolescents a Catalunya, ho tenen bastant clar: ells i elles volen polítiques que protegeixin la seva privacitat i que hi hagi més mecanismes per garantir la seva seguretat de forma personalitzada per edat. A més, troben necessari rebre un major acompanyament (temps compartit navegant, límits, consells i informació, etc.), per part de famílies, docents i la resta d'agents implicats en la seva educació.

Aquest acompanyament, recull el document, "ha de fomentar l'autonomia i ha d'evolucionar en funció de l'edat, necessitats i maduresa de l'individu, fent partícips als i les menors de les decisions".

Cal que, col·lectivament i com a societat, pensem en l’acompanyament i educació a l’ús de les tecnologies digitals en clau de gènere, tenint en compte els riscos específics als quals estan exposades les nenes i joves adolescents

Així, l’esforç per tancar la bretxa digital de gènere no es pot aturar en la promoció de l’accés de les nenes i noies a les tecnologies i a internet, ni a la promoció de les seves vocacions tecnològiques. Cal que, col·lectivament i com a societat, pensem també en l’acompanyament i educació a l’ús de les tecnologies en clau de gènere, tenint en compte els riscos específics als quals estan exposades les nenes i joves adolescents, sobretot aquelles provinents d’entorns més vulnerables que, com sabem, pot ser que tinguin menys oportunitats d’acompanyament a casa.