Nivell social i oportunitats educatives: una relació a neutralitzar

15/06/2022

L’estatus socioeconòmic de l’alumnat condiciona amb força els seus resultats educatius. Aquest és un fenomen reconegut internacionalment i que, si les polítiques socioeducatives i de centre no hi posen remei, manté i eixampla les desigualtats educatives entre infants i joves rics i pobres.

Relacionat: Simula amb aquesta calculadora què rebria el teu centre amb una fórmula d’equitat.

Aquesta relació entre estatus socioeconòmic i oportunitats educatives s’explica pel fet que les famílies amb més recursos econòmics, habitualment amb un nivell d’instrucció també més elevat, ofereixen als seus fills uns estímuls cognitius, un acompanyament i suport als aprenentatges i un accés a activitats extraescolars d’alt valor educatiu que les famílies amb menys recursos tenen menys possibilitats d’oferir.

L’alumnat amb alt estatus socioeconòmic obté millors resultats en les proves de competències equivalents a dos cursos escolars per sobre.

A Catalunya, d’acord amb les dades del PISA, l’alumnat amb un alt estatus socioeconòmic tendeix a obtenir millors resultats en les proves de competències que l’alumnat amb un estatus baix. L’any 2018, l’alumnat amb un estatus socioeconòmic alt va assolir 81 punts de mitjana en competència matemàtica i 76 en competència científica, molt per sobre de l’alumnat amb un estatus socioeconòmic baix (equivalent a uns dos cursos escolars per sobre en el nivell d’aquestes competències). Aquestes diferències de rendiment són pràcticament equivalents a les que es mostraven l’any 2003.

Per revertir aquesta situació, els centres de major vulnerabilitat necessiten més dotació de professorat, però també més professionals de suport, especialistes, programes d’acollida i acompanyament, activitats complementàries i extraescolars gratuïtes, ajuts de menjador i capacitació parental, entre altres mitjans. Recursos que permetin a aquests centres oferir als seus alumnes les experiències i les oportunitats educatives que difícilment poden obtenir en el seu entorn familiar o comunitari.

“Els centres de major vulnerabilitat necessiten més recursos per poder oferir als seus alumnes oportunitats educatives que no obtenen en el seu entorn familiar.”

La fórmula de distribució del finançament públic entre els centres educatius parteix d’aquestes premisses i va un pas més enllà dels mecanismes actualment existents a Catalunya per “sobredotar” els centres que acullen proporcions elevades d’alumnat vulnerable: el Decret d’admissions 11/2021, que preveu bonus als centres per cada alumne desafavorit que acullin i una inversió de 162 M€ fins al curs 2026-2027, condicionada a la detecció d’alumnat en risc de pobresa i la seva escolarització equilibrada; i el PMOE, que el curs 2020-2021 va comportar una dotació suplementària de recursos de suport educatiu i comunitari per als centres de major complexitat (amb una previsió pressupostària de 48 M€).

Relacionat: Llegeix l’article FAQS: El finançament per fórmula, explicat

A diferència d’aquests mecanismes, la fórmula de finançament que proposem abasta i s’aplica al conjunt del sistema. Representa un model bàsic i global de finançament del conjunt de centres educatius del servei educatiu de Catalunya, un model que:

entén el centre educatiu com la unitat central a considerar en la distribució de recursos, i

fa de la seva realitat social i educativa el factor clau a l’hora de garantir-ne un repartiment equitatiu.

Així mateix, en el disseny que aquí proposem, la fórmula pretén combinar precisió i complexitat, d’una banda, i intel·ligibilitat i transparència, de l’altra.