Les notícies d’educació que has de saber, en 10 minuts (febrer 2026)
09/02/2026
Intel·ligència artificial a les aules, l’abandonament escolar estancat, vaga de docents, canvis al batxillerat, calendari escolar i un nou capítol judicial sobre el català. Això és el que ha marcat l’actualitat educativa les últimes setmanes.
La periodista Laura Tapiolas estrena un nou format trimestral de vídeo per repassar les principals notícies d’educació, posar-les en context i ajudar a entendre què està passant (i què passarà) al sistema educatiu català.
En aquest primer episodi, repassem les claus del debat educatiu de les primeres setmanes de 2026.
La intel·ligència artificial a les aules
El Departament d’Educació ha publicat la primera guia docent específica sobre l’ús de la intel·ligència artificial als centres educatius. El document vol orientar el professorat de totes les etapes perquè la IA s’utilitzi de manera responsable, pedagògica i ètica.
La guia arriba en un moment clau: la IA generativa ja és una realitat a les aules, sovint sense criteris compartits ni regulació clara. Eines com ChatGPT o els generadors d’imatges formen part del dia a dia de docents i alumnat, però el debat de fons va molt més enllà de l’ús d’una tecnologia concreta.
El document posa l’accent en qüestions com la necessitat d’educació i alfabetització digital, la protecció de dades i la privacitat, els riscos de dependència i pèrdua d’autonomia o el paper de la IA com a eina de suport del docent.
Veus expertes valoren positivament que Educació comenci a posar fil a l’agulla, però alerten que sense lideratge, recursos i una estratègia estructural, podem estar traspassant la responsabilitat d’aquests canvis a uns centres ja sobrepassats per tsunami digital: “La confiança al docent s’ha de traduir en suports concrets i recursos reals”.
Xarxes socials i adolescents: prohibir o repensar el model?
En paral·lel, el president del govern espanyol ha anunciat la imminent prohibició de l’ús de xarxes socials en menors de 16 anys, seguint el camí d’altres països com Austràlia o França.
La mesura respon a la preocupació creixent pels efectes de les xarxes en la salut mental i el benestar dels adolescents, però també obre un debat incòmode: què diu aquesta prohibició del model digital que hem permès fins ara?
Diversos organismes i experts recorden que la recerca científica encara no ha pogut demostrar de manera concloent ni que les xarxes siguin perjudicials per se, ni que no ho siguin. El consens és clar en una cosa: les prohibicions per edat, soles, no resolen el problema de fons.
L’abandonament escolar prematur s’estanca
Catalunya registra el mínim històric d’abandonament escolar prematur, amb un 13,5% el 2025. Tot i això, la dada pràcticament no millora respecte a l’any anterior i manté el país: per sobre de la mitjana espanyola i lluny de l’objectiu europeu del 9% per al 2030.
Les dades confirmen una realitat coneguda: la reducció de l’abandonament s’ha estancat, i continuar avançant exigeix focalitzar polítiques, recursos i suports allà on el problema és més intens.
Alerta vaga: conflicte laboral obert a l’educació
El 2026 arrenca amb mobilitzacions i una vaga docent convocada per l’11 de febrer. Els sindicats denuncien el bloqueig de les negociacions amb el Departament i alerten d’un malestar creixent al sector.
Tot i que els nivells de satisfacció docent a Catalunya continuen sent elevats en comparació europea, l’estrès i el “burnout” s’han duplicat en sis anys, amb impacte directe en el benestar del professorat i la qualitat educativa.
Ciències en crisi i canvis al batxillerat
Educació ha aprovat la fusió de les assignatures de ciències a primer de batxillerat a partir del curs vinent. La reforma, emmarcada en la LOMLOE, vol oferir una mirada més integrada del coneixement científic.
La decisió, però, arriba en un moment delicat: Catalunya registra mals resultats en competències científiques i arrossega un debat obert sobre el pes real de les ciències al currículum. Plataformes docents alerten del risc de pèrdua de profunditat acadèmica, especialment amb la reducció del pes del treball de recerca.
El calendari escolar: avançar el curs, una bona idea?
El Departament proposa que els propers tres cursos comencin el 8 de setembre, també a batxillerat i FP bàsica. L’objectiu és reorganitzar millor el curs i equilibrar els períodes lectius.
Sindicats i centres, però, critiquen la mesura per manca de debat i alerten que avançar el curs sense millorar les condicions materials pot agreujar desigualtats entre escoles. El debat sobre la durada de les vacances d’estiu i la distribució del calendari escolar torna a estar sobre la taula.
El català a l’escola, de nou als tribunals
El Govern ha recorregut al Tribunal Suprem l’anul·lació del decret que pretenia blindar el català com a llengua vehicular a les aules. El moviment s’inscriu en un llarg procés judicial que qüestiona el model lingüístic català i manté oberta una disputa amb més càrrega política que pedagògica.
- Relacionat: Escola, llengua i equitat educativa a Catalunya
Les notícies d’educació neix amb la voluntat de ser un espai rigorós, accessible i útil per entendre què està passant al sistema educatiu.
Si vols estar al dia, et convidem a mirar el vídeo, activar les notificacions del canal i deixar-nos comentaris, dubtes o propostes.
