3 red flags i 9 propostes sobre la IA en l’educació catalana

El passat dimarts 13 de gener, el Departament d’Educació i Formació Professional va presentar la guia Competència digital docent en intel·ligència artificial, un segon document sobre intel·ligència artificial que inclou un nou marc de competències digitals docents en IA. Va ser una jornada amb més guarnició que contingut, on l’objectiu principal era reactivar el tema. Celebro la voluntat d'avançar i el fet de comptar amb experts contrastats, però la proposta em resulta insuficient atès el context actual. 

El discurs desplegat conté 3 eixos aparentment coherents, però que, un cop aterrats i reflexionats, comporten uns riscos (🚩 red flags) que cal considerar. Amb el propòsit de sumar a la construcció col·lectiva faig 9 propostes concretes i fàcilment activables. Cal posar-nos-hi, des d’ara mateix, amb molt de seny i molta rauxa; altrament, farem tard.

“No som davant d’una nova metodologia o gadget: som davant un canvi d’era”

🚩 1: “Prudència per avançar sense pressa”

Penso que tenim pressa, i molta. No per comprar més dispositius o fer formacions superficials. La IA ja està impactant tots els processos d’ensenyament-aprenentatge dels centres educatius: el disseny delegat de situacions d’aprenentatge, l’avaluació automatitzada, la manera que l’alumnat fa els deures… També hi ha un impacte en el clima i convivència de centre. I, en alguns casos, s’estan vulnerant els drets i benestar dels infants.

En altres paraules: no som davant d’una nova metodologia o gadget. No ho podem comparar a treballar ABP o introduir Micro:bits. Som davant un canvi d’era que està reformulant les maneres d’ensenyar i aprendre, el rol docent i els equilibris de les comunitats educatives. Cal un abordatge contundent i valent davant un repte que posarà a prova el lideratge de les administracions educatives.

• Relacionat: Com s’ha d’abordar la intel·ligència artificial (IA) a l’escola?

Quan parlo amb els centres, la cançó sona a esgotament, desorientació i por. Però també a motivació i compromís per arremangar-se. Aprofitem-ho per construir esperança i acompanyar canvis efectius a l’aula. Un marc de competències se’ns quedarà curt si es vol generar un efecte dominó. Valoro positivament que l’administració s’atreveixi a fer el pas d’adaptar i contextualitzar el marc internacional, però sabem que un framework sense accions, calendari ni pressupost és com construir una casa de maons sense ciment. Ser excessivament prudents quan som en una emergència educativa incrementa el risc de desconnexió amb la realitat que ja es viu a les aules.

“Si no incorporem universitats, entitats, experts, docents, empreses… donarem respostes de mirada curta”

Propostes per passar a l’acció:

• Impulsar la sobirania digital. És l’elefant a l’habitació. Tothom parla de la IA educativa com quelcom eteri, quasi diví. Però darrere hi ha el tecnocapitalisme més ferotge de Silicon Valley, que lluny de ser neutre, respon a interessos que res tenen a veure amb l’educació humanitzadora que desitgem. Totes estem cridades a tenir més consciència davant d’això, però l’administració té la responsabilitat pública de fer-hi front construint una imprescindible sobirania digital. Cal auditar i regular totes aquelles plataformes i solucions IA per garantir la protecció dels infants i els usos pedagògics de qualitat.
• Facilitar espais d’alfabetització inicial en IA per les famílies. Perquè acompanyar les famílies davant aquest repte també forma part de l’impacte social que han de tenir els centres educatius al seu entorn. Però cal posar-ho fàcil. Oferint orientacions, materials pràctics i accessibles perquè això sigui efectiu, àgil i no depengui de la motivació o capacitat dels docents. Fem-ho prioritzant els centres en contextos vulnerables, on la urgència digital és encara més alta, ja que sabem que: l’alumnat vulnerable consumeix més continguts de risc, està més sol i fa uns usos de la IA menys relacionats amb l’aprenentatge. Els seus usos són més superficials, perjudicant el seu aprenentatge profund. En altres paraules, estan més exposats a la pitjor cara de la IA. Cal passar del discurs a les propostes. Els centres no ens fallaran.

Engegar una formació docent de xoc en IA. Enfocada en la seguretat, l’ètica i els coneixements mínims per a tenir un criteri docent a l’aula. La proposta actual, basada en l’experimentació individual, voluntària i lliure del docent (nivell bàsic del model presentat) envia un missatge massa tènue davant la magnitud del repte. Cal fer un pas decidit. Tenim a Catalunya organitzacions de primer nivell, expertes en IA i educació, més que preparades i disposades a acompanyar-ho, compteu amb elles!

🚩 2: “Mirada escolar davant el repte”

L’educació catalana no pot ser una bombolla al marge d’un món exterior que va a una altra velocitat. Sorprèn com el Govern decideix invertir 1.000 M€ per a l’extensió de la IA en el sector telecomunicacions sense contemplar recursos dedicats a alfabetitzar la ciutadania en la IA que la farà servir des de l’educació obligatòria.

Tenim el luxe de comptar amb un ecosistema d’universitats, entitats socials, associacions educatives, docents, experts i empreses compromeses amb la qualitat educativa que poden i han d’enriquir el debat i les propostes. Si no els incorporem, continuarem donant respostes de mirada petita i curta i ens aïllarem com a sector d’un motor d’oportunitats de país.

Donar una resposta purament escolar, limitada a formació, normativa disciplinària i marc competencials a un repte social d’aquesta talla, és una mirada incompleta a un repte que és, per definició, transversal i social.

“La confiança al docent s’ha de traduir en suports concrets i recursos reals”

Propostes per ampliar la mirada:

• Liderar una taula de governança de la IA a l’educació. Per entendre, dissenyar i acompanyar aquests canvis caldran més mirades i més diverses. En aquest sentit, la feina d’escolta i propostes que ha iniciat el Consell d’Educació de Catalunya serà rellevant, però caldrà donar-hi continuat des de l’acció de govern. La IA no és una moda passatgera. Necessitem un Departament que jugui en obert, amb una cultura de més col·laboració amb l’entorn. Lluny de ser un espai burocratitzat, ha de ser una taula de treball interdisciplinari, sostingut i executiu. On es decideixin les regulacions, pilotatges, avaluacions i escalabilitat d’allò que funciona. Amb una perspectiva internacional per a capturar el millor de cada casa, però també amb una profunda connexió amb l’aula i els entorns comunitaris. De nou, aprofitem el talent i la militància que tenim al nostre país i que frisa per formar part del repte.
• Visibilitzar referents d’èxit i bones pràctiques. No comencem de zero. Hi ha experiències dins i fora del sistema educatiu que ens apunten horitzons desitjables on la IA està al servei dels aprenentatges i la igualtat d’oportunitats. Tan important és experimentar, com estendre allò que ja funciona. Alhora, cal reconèixer les persones i entitats que s’atreveixen a fer el pas endavant, ja que gràcies a elles, avancem i aprenem. Amb aquest objectiu, oferir espais presencials (jornades, congressos o premis) i en línia (repositoris, vídeos, recursos oberts) acompanyarà i accelerarà la qualitat del moment de descoberta en el que ens trobem.
• Garantir extraescolars d’alfabetització digital comunitària. L’alfabetització en IA no s'ha d'acabar quan es tanca l'aula, ja que l’impacte de la mateixa també depassa al centre. Les dades ens confirmen que la majoria dels adolescents catalans no disposen de prou competències per discernir veritat de mentida d’allò que troben als entorns digitals. En relació amb els estudis, però també en la pressió estètica o les estafes en línia. En això ens hi juguem la qualitat de l’educació, i fins i tot la qualitat de la democràcia present i futura. Cal impulsar una xarxa espais extraescolars digitals, accessibles i sostinguts, que connectin els centres amb el seu entorn (biblioteques, entitats, espais d’inclusió digital). I que complementi la tasca d’alfabetització docent que caldrà estendre els anys que venen. Així com aprofitar les biblioteques escolars com a protagonistes d’aquests canvis. Aquesta mesura ha de ser prioritària en centres de màxima complexitat, oferint a les famílies un espai segur i de qualitat on els infants puguin explorar la programació, la IA i els reptes digitals sense barreres. Això impactarà en les oportunitats educatives, equiparà l’autonomia digital dels infants i prestigiarà els centres al seu entorn.

🚩 3: “Confiança en el criteri del docent”

Per descomptat celebrem que el Departament enviï un missatge empoderador als cossos directius i docents. Ara bé, entomar un repte tan complex i urgent, que ja impacta la qualitat educativa, la socialització i els drets de la infància, no pot passar només per l’autonomia de centre i la lliure exploració. Cal anar més enllà i donar seguretat pedagògica, jurídica i tecnològica als centres.

"Mereixem més i podem fer-ho millor. Per garantir la protecció de l’alumnat, donar sentit educatiu i posar l’equitat al centre de les polítiques digitals"

No podem desplaçar la responsabilitat d’aquests canvis a uns centres ja sobrepassats per un tsunami digital. La confiança al docent s’ha de traduir en suports concrets i recursos reals. L’autonomia de centre s’ha de recolzar en una administració valenta i cuidadora. Altrament, sostindrem i amplificarem la desigualtat entre centres segregats que ja estan sofrint una IA desfermada. Dipositar tota la responsabilitat, esforç i risc en els docents atomitzats és una fórmula que ens encamina a l’aïllament, la dispersió de recursos i l’erosió de la confiança en l’educació del país.

Propostes per cuidar la comunitat educativa:

• Blindar les figures d’estratègia digital. L’aposta pels coordinadors TIC i els mentors digitals ha de ser sostinguda, responsable i equitativa. Són peces indispensables perquè la transició digital que viuen les escoles valgui la pena. Si ens ho creiem, caldrà: dignificar aquestes figures perquè incideixin en l’estratègia digital de centre, alliberar-les de les tasques de suport tècnic de menys valor afegit i oferir els incentius i reconeixement perquè siguin propostes professionals desitjables i amb prestigi social. Sempre, prioritzant aquesta inversió en els centres qualificats d’alta i màxima complexitat.
• Oferir un catàleg d’eines IA. L'administració ha d’impulsar una plataforma pública de recursos d'IA validats per la Generalitat que compleixin amb la normativa vigent de protecció de dades i siguin èticament segurs. En lloc que cada docent busqui pel seu compte aplicacions privades de risc, el Govern oferiria un catàleg segur, de llicències gratuïtes per a eines d'IA generativa ètiques per a tots els docents i alumnat. Només aprendrem a dominar la IA si la fem servir, a l’edat que toca, amb les eines que funcionen i sempre garantint la seguretat de tota la comunitat educativa. Posant molta cura en els desafiaments relacionats amb el medi ambient, biaixos de gènere i desinformació que encara són presents en els algorismes.
• Fomentar una cultura de dades i millora contínua. Encara no sabem quants docents utilitzen IA, com la fan servir o quin és l’impacte en l’alumnat. En un escenari tan incert com el de la IA, l’administració ha de desplegar un sistema d'indicadors que permeti avaluar l'impacte real de la tecnologia en la qualitat educativa i el benestar de l'alumnat. No només indicadors vinculats a la competència digital docent com està previst. Cal tenir una traçabilitat de l’eficàcia de les inversions per generar aprenentatge institucional. Les dades han de servir per orientar les polítiques públiques cap a allò que realment desitgem que passi a les aules, acompanyant la motivació docent amb propostes efectives.

De nou, vull reconèixer l’empenta mostrada per no defugir el tema. Però hi ha països que ens porten molt avantatge: Canadà, Estònia, Regne Unit… I estic convençut que tenim la capacitat, ecosistema i compromís per anar molt més enllà. Mereixem més i podem fer-ho millor. Per garantir la protecció de l’alumnat, donar sentit educatiu i posar l’equitat al centre de les polítiques digitals.

I tu, què en penses?