Què sabem, què no funciona i quins debats continuen sent imprescindibles per garantir un entorn digital just i segur

Aquesta setmana, des de Dubai, ens arriba la notícia de la imminent prohibició de l'ús de xarxes socials en menors de 16 anys. Així, Espanya segueix els passos de països com Austràlia, on la prohibició ja és una realitat, o França, que ha iniciat el mateix camí. Una victòria amarga que ens parla més aviat del que no hem aconseguit: comptar amb un entorn digital sa.

La prohibició emergeix amb aquest gran abast com una resposta davant la preocupació creixent pels efectes de les xarxes socials en la salut mental, la privacitat i el benestar d’infants i adolescents. Però també posa sobre la taula una altra qüestió: si prohibir és l’opció, què diu això del model digital que hem permès i que tenim fins ara?

Fa temps que denunciem el que suposen els biaixos algorítmics en la presa de decisions i la generació d'opinió, la falta de protecció de la nostra privacitat, el creixent assetjament digital i l'impacte addictiu i depressiu que generen els dissenys en la majoria de plataformes. Però res canviava, ans al contrari, s'eliminaven verificadors de continguts perquè no interessaven als interessos de les grans tecnològiques.

• Relacionat: Mòbils i salut mental a l’adolescència: s’hi pot fer alguna cosa des de l’educació?

Aquest article analitza com hem arribat fins aquí, per què pot ser una eina amb una efectivitat limitada i quins debats i accions continuen sent imprescindibles si volem garantir els drets, el benestar i l’equitat en l’entorn digital.

"La pregunta clau no és només si cal limitar l’accés, sinó com volem que sigui l’entorn digital que infants, adolescents i adults habitem"

Com hem arribat fins aquí?

Érem plenament conscients de la vulneració de drets en l’espai digital i de l’impacte, especialment en quatre àmbits: la salut mental, la protecció de dades, la seguretat i la desinformació. En darrers anys, s’han acumulat estudis i informes que alertes sobre l’impacte de determinats dissenys tecnològics en conductes addictives, l’exposició a continguts nocius o desinformació, l'augment de situacions d’assetjament digital… I, paral·lelament, ha crescut una preocupació social. En aquest context, la prohibició esdevé una resposta ràpida i visible. Però no permet afirmar que s’hagi resolt el problema de fons.

Podem ser sincers. Com a societat no hem tingut prou influència per assegurar espais d'interacció online segurs i garantir un entorn protegit que respecti dels drets de les infàncies i les adolescències. L'entorn tecnològic ha acabat tenint un poder abusiu sobre el benestar de les persones, i s'ha optat per la protecció, una retirada forçada pels límits que ja s'han sobrepassat.

La prohibició no canvia les regles de joc. La falta de transparència i els biaixos en algoritmes continuaran sent-hi, però en posposem la interacció fins als 16 anys. Ens fa vergonya reconèixer que ni els més joves ni els més adults no estem equipats per relacionar-nos-hi de forma sana i segura i en seguirem patint les conseqüències. Aquesta prohibició posa pressió als beneficis de les grans tecnològiques, però no en canvia el model de negoci.

Quin és el problema amb el model?

Les xarxes socials responen a una necessitat humana: relacionar-nos, informar-nos, descobrir i observar per entendre i comprendre's millor. Generem vincles i construïm identitat. No és, per tant, la interacció digital en si mateixa el que està en qüestió. El problema rau en com s’han dissenyat i governat aquests espais.

Lluny de perseguir en benestar social, han quedat greument malmesos per dissenys que han utilitzat a les persones i les seves dades com un recurs més a seguir explotant. Aquest disseny incentiva el consum constant, amplifica continguts polaritzadors i dificulta una experiència digital saludable, especialment per a infants i adolescents, que es troben en un moment clau de desenvolupament. Ara en podem viure els problemes que ha generat a nivell de salut pública, fractura social i detriment de la qualitat democràtica.

"Aquesta pot ser una gran oportunitat per plantejar-nos quin és el model de gestió i protecció de les dades que volem a Europa"

La prohibició, en aquest sentit, no qüestiona el paper de les xarxes com a espais de relació, sinó que evidencia la incapacitat col·lectiva d’haver-ne garantit un ús segur i respectuós amb els drets. Ens hem perdut el potencial real que aportaven per la generació de referents, cohesió social i enfortiment de teixit comunitari.

• Relacionat: 3 red flags i 9 propostes sobre la IA en l’educació catalana

Per què la prohibició planteja dilemes ètics?

Els mecanismes per la classificació usuaris en funció de l'edat requereixen en la seva gran majoria d'una verificació de la identificació legal o fins i tot l'ús de dades biomètriques. Altres eines de discriminació com l'autoclassificació per edats, resulten ser poc efectives. Per tant, l'execució de la prohibició planteja dilemes en la seguretat, la protecció i sobirania de les dades, que cal garantir.

També cal destacar que aquelles plataformes de xat que quedaran permeses seguiran sense estar exemptes d'assetjament, desinformació o contingut nociu.

És una qüestió geopolítica

El món és cada vegada més polar i estem davant d’una dicotomia en la gestió i protecció de les nostres dades online, en especial la dels menors d’edat. En els pols oposats trobem els Estats Units i la Xina, el primer aposta per una privatització i poder cedit a les tecnològiques, en l’altra, un control absolut per part de l’Estat.

Aquesta pot ser una gran oportunitat per plantejar-nos quin és el model de gestió i protecció de les dades que volem a Europa. Ens cal poder polític per condicionar un disseny segur de l'espai online i garanteixin els drets de la infància a la llibertat d'expressió i participació i a l'accés a la informació.

"No podem abordar el repte només des de la restricció: cal seguir educant infants, adolescents i adults per desenvolupar una ciutadania crítica i capaç d’entendre com funcionen les plataformes"

• Relacionat: Com s'ha d'abordar la intel·ligència artificial (IA) a l'aula? 

Més enllà de la prohibició: què podríem estar fent?

Si la prohibició posa límits, també hauria d’obrir el debat sobre què cal fer a partir d’ara. Diversos àmbits apareixen com a imprescindibles si es vol avançar cap a un entorn digital més just i segur. Com a mínim, en tres propostes per tirar endavant:

1. En primer lloc, cal definir estàndards ètics de disseny tecnològic. Això implica exigir transparència algorítmica, regular els usos de les dades i avaluar l’impacte del tecnodisseny en el benestar de les persones. Afavorir plataformes que operin amb criteris de benefici social i garantir-ne el compliment hauria de ser una prioritat política.
2. En segon lloc, és imprescindible reforçar l’acompanyament educatiu. No podem abordar el repte digital només des de la restricció: cal seguir educant infants, adolescents i adults per desenvolupar una ciutadania crítica, capaç d’entendre com funcionen les plataformes, identificar la desinformació i gestionar la seva presència digital de manera responsable. Escola i famílies hi tenen un paper clau, però necessiten suport i orientació.
3. Finalment, cal una sensibilització ciutadana més àmplia. Una societat informada i crítica està més ben preparada per fer front als reptes digitals i per exigir canvis estructurals. Garantir espais independents de reflexió i debat públic és fonamental per no reduir la discussió a solucions simplistes.

La prohibició de les xarxes socials a menors de 16 anys respon a una preocupació legítima. Però la pregunta clau no és només si cal limitar l’accés, sinó com volem que sigui l’entorn digital que infants, adolescents i adults habitem.

Sense canvis en el disseny, en la regulació i en l’educació digital, la prohibició és una solució parcial a un problema sistèmic.