Com s’ha d’abordar la intel·ligència artificial (IA) a l’escola?

“La intel·ligència artificial s’ha posat a les nostres vides a una velocitat increïble. Òbviament també a les nostres escoles, perquè l’aula és la vida. Com que a l’escola no acostumem a tenir temps per pensar i estem més acostumats a reaccionar, hem d’escollir entre un entusiasme acrític o una por paralitzant”.

• Recupera l'acte sencer: IA I EDUCACIÓ: CAP A ON ANEM?

Aquesta síntesi de la docent Laura Prat, membre de Clam Educatiu, il·lustra a la perfecció l’impacte de l’arribada de la IA a aules i claustres. Inevitablement, la intel·ligència artificial situa la societat en general, inclosos per descomptat infants i joves, i als professionals en particular, inclosos per descomptat mestres i professors, en una cruïlla plena de reptes.

El darrer llibre de Carlos Magro i Tíscar Lara, impulsat per Pedro Cerezo (Digital Journey), ajuda a orientar-nos en aquesta cruïlla. Una cruïlla que no pot admetre ni un sí acrític (perquè les empreses tecnològiques que la desenvolupen no són neutres), ni un no apocalíptic (perquè la IA ha arribat per quedar-se i girar-li l’esquena ni farà que hi hagi una millor educació i ampliarà encara més les desiguals). El van presentar en un acte que podeu recuperar aquí.

“Fem una crida a prendre el control sobre el què, el per què i el per a què de la IA”

La IA posa al mirall les incongruències del sistema educatiu

En una educació encara molt orientada a resultats, certificació i productes, “la intel·ligència artificial ens posa davant les nostres incongruències”, va explicar Lara. “Actua com una drecera directa cap al resultat”, va afegir Magro.

Ara mateix el sistema no és capaç de garantir per a tothom l’aprenentatge de processos de metacognició, de desenvolupament del pensament, de capacitats analítiques i crítiques de manera transversal. Perquè implica un temps, un esforç, una dedicació i una atenció individualitzada que els i les professionals no poden dedicar per múltiples raons.

• Relacionat: Pensament computacional amb la Dra. Marina Bers: “Si volem transformar, necessitem programar"

“Per què ens sembla tan greu que els alumnes la utilitzin per fer treballs o deures?”, es va preguntar Lara. Potser perquè encara hi ha massa distància entre allò teòric i allò que fem, va contestar. “La revolució pendent de l’educació no és tecnològica”, va resumir. Així, com conclou Magro, “el que la IA té d'anti educatiu és el que pot ajudar a impulsar la transformació pendent l’educació”.

“És un desafiament enorme però s’ha d’atendre perquè l’ús està totalment generalitzat, fins i tot en les converses més íntimes i emocionals”

Fer entendre als alumnes què s’estan perdent amb la drecera de la IA

Una altra idea va quedar clara: Decidir l’ús de la IA requereix informació, consciència i maduresa. “Fem una crida a prendre el control sobre el què, el per què i el per a què de la IA”, va dir Lara. Per “ser conscients del que li deleguem i del que podem perdre quan li deleguem aquesta automatització”.

Per això suggereixen no delegar cap tasca substancial, diferencial, genuïna com a professionals i de la capacitat humana. Fer veure als alumnes què s’estan perdent si van directament a la drecera. “T’has amputat una capacitat, el dret de fer tot aquest desenvolupament cognitiu del que implica llegir i escriure”, va sentenciar provocativa Lara.

Posar la IA al centre de la discussió, també amb els estudiants

Així, educar en la intel·ligència artificial passa per posar-la al mig de la discussió. Una tasca “dificilíssima”, va dir Magro, per la falta de temps i d’espai i perquè depèn de la capacitat de cadascú. “És un desafiament enorme però s’ha d’atendre perquè l’ús està totalment generalitzat, fins i tot en les converses més íntimes i emocionals”.

• Relacionat: On és el pla? Propostes per avançar més enllà dels mòbils

Així, aquesta conversa no ha de ser només entre adults sinó també amb estudiants. “Et sorprenen molt”, va afegir Magro. “Estan al mateix buit en què estem tots”.

Sense caure en la temptació de sobre responsabilitzar escola i docents, per descomptat, que és el que voldrien les grans tecnològiques, “treure la IA de l’escola generaria una important bretxa de desigualtat”, va dir Magro.

“Fa vint anys que no hem fet cas de la competència digital i moltes de les coses que ens passen ara tenen a veure amb no haver desenvolupant una consciència digital crítica i reflexiva"

Ocultar l’ús de la IA és una trampa que no serveix per res

“Ocultar l’ús de la Intel·ligència Artifical és una trampa que no serveix per res”, va afegir Lara. Tant per part de docents, com d’investigadors amb la publicació acadèmica. “A l’aula s’acaba jugant al vestit de l’emperador, però al revés: tothom vestit amb IA, però sense voler-ho dir”. Perquè sembla que fan trampes o els docents perquè no volen que se sàpiga. “Tot plegat és una ficció molt absurda que no aporta res”, ironitzava Lara.

Si es fa un exercici d’humilitat, es parla de les implicacions, de com considera l’alumnat que l’està vampiritzant i com es pot agafar en una o altra direcció, es podrà tenir més control i desmuntar mites. Per això és important explicar el seu funcionament de llenguatge matemàtic de probabilitat; que és molt prodigiosa però també molt imperfecta.

Per què no hi ha models públics d’Intel·ligència Artificial?

El desenvolupament d’aquesta tecnologia no és neutre, va dir Cerezo. Està impulsada per uns actors que parteixen del model de l’economia de l’atenció i busquen que estiguem molt de temps enganxats a la pantalla perquè impacti la publicitat.

És un model econòmic més basat en factors antropològics que en tecnologia i que explica en bona mesura la polarització actual. “Els algoritmes prefereixen una discussió radical, perquè és molt més involucrativa que la reflexió crítica”.

Així, Cerezo va cridar a repensar i regular la IA. “Per què no existeixen models públics i transparents?”. Hi ha alternatives, va dir, i va insistir que és mentida que la regulació impedeixi la innovació. “California, té més lleis que tot Europa; regular no és dolent per la societat”.

De fet, a l’acte es va posar de manifest que s’anomena “tecnologia educativa” a una tecnologia que no s’ha desenvolupat mai amb un disseny educatiu. Per Lara és important prendre’n consciència, per “no acabar agafant la tecnologia per valorar després de quina manera es pot aprofitar a l’aula”.

"Això va de formar ciutadans crítics, amb capacitat de resistència, de distància i d’anàlisi sobre l’entorn"

No ens hem pres seriosament les competències digitals

“A l’escola no li queda més remei que prendre’s seriosament la responsabilitat amb la IA”, va dir Magro. “Fa vint anys que no hem fet cas de la competència digital i moltes de les coses que ens passen ara tenen a veure amb no haver desenvolupant una consciència digital crítica i reflexiva, per descomptat tampoc dels adults”.

• Relacionat: Les competències digitals a Catalunya, la cara i la creu d'un èxit fràgil

Al final, conclou Magro, això va de formar ciutadans crítics, amb capacitat de resistència, de distància i d’anàlisi sobre l’entorn. Creatius, capaços d’intervenir, crear i compondre, d’escriure, de codificar i de produir des de la seva subjectivitat. També de comunicar allò que pensa.