Què cal tenir en compte per atendre la matrícula viva?

El curs 2024-25 70.000 alumnes es van incorporar a l’escola amb les classes ja començades, segons el Departament d’Educació i Formació Professional. Aquest fenomen, conegut com a matrícula viva, és un element estructural del sistema educatiu català que s’ha intensificat els últims anys i que avui posa a prova la manera com planifiquem places, gestionem l’escolarització i garantim l’acollida dels nous alumnes.

• RELACIONAT: 116 centres educatius catalans estan en risc de tancar per la manca de planificació del Departament

La matrícula viva obliga a repensar principalment tres àmbits clau de la política educativa:

1. La planificació de l’oferta escolar, per garantir prou places disponibles a tots els nivells i una distribució equilibrada del conjunt del territori.
2. La gestió local de l’escolarització, amb dispositius territorials capaços d’acollir les famílies, orientar-les i assignar-les-hi una plaça.
3. Els recursos d’acollida i inclusió als centres, com les aules d’acollida i altres mesures de suport emocional i de vincle.

Com ha crescut la matrícula viva a Catalunya?

La matrícula viva representa un 3% del total als municipis de més de 10.000 habitants, amb dades del curs 2023-2024. Això és el doble que fa deu anys (el curs 2014-2015 hi va haver un 1,4% d’altes fora de preinscripció entre setembre i juny).

Les incorporacions al llarg dels cursos fan que el nombre d'alumnes a cada generació creixi un 8% quan arriba a secundària. Per exemple, la generació que actualment fa 2n d’ESO és de 86.041 alumnes, mentre que quan l’any 2016 feien 1r de primària eren 79.718 alumnes.

Per què els alumnes canvien de centre al llarg del curs?

Les causes de la incorporació d’alumnat enmig del curs són diverses:

• Alumnat que s’incorpora al sistema educatiu català provinent d’altres territoris de l’Estat o d’altres països, després de periples migratoris recents i que té condició de nouvingut.

• Alumnat que ja forma part del sistema educatiu català, però que ha de canviar de domicili per problemes econòmics (les feines de temporada o la crisi de l’habitatge són alguns dels motius).

• Els casos d’alumnat de matrícula viva benestant són menys freqüents. Hi ha famílies benestants que canvien sobrevingudament de municipi, però no són situacions tan habituals.

Aquests infants i joves són sovint més vulnerables socioeconòmicament que els matriculats durant el període ordinari. Malgrat que solen tenir la condició de necessitats educatives específiques per raó socioeconòmica o sociocultural (NESCD), en molts casos aquestes necessitats no es detecten abans de l’assignació de plaça sinó un cop ja s’han incorporat a l’aula.

Per què l’assignació de matrícula viva té impacte en la segregació escolar?

La manera com s’assigna una escola a cada alumne que s’incorpora al sistema educatiu a mig curs és un dels principals reptes en la lluita contra la segregació escolar, ja que pot contribuir a reforçar, o a reduir, els actuals desequilibris entre escoles.

• RELACIONAT: Què és la segregació escolar? Com es mesura? Quines conseqüències té?

Actualment l’assignació de matrícula viva es gestiona des de les comissions de garanties d’admissió, els òrgans locals que gestionen l’escolarització en què participen inspecció educativa i ajuntament. Tot i que en els darrers anys s’han fet avenços, la realitat és que la distribució no sempre és prou equilibrada. En molts municipis, l’alumnat que arriba amb el curs en marxa continua concentrant-se en els centres amb més vacants i amb una composició social més vulnerable.

• RELACIONAT: Què pot fer la Comissió de Garanties d’Admissió per atendre com cal la matrícula viva?

Això té conseqüències rellevants: Quan la matrícula viva es concentra sistemàticament en centres complexos, en aquestes escoles i instituts creixen les necessitats d’atenció i la diversitat, mentre que altres escoles del mateix entorn mantenen una composició social molt més diferenciada de la seva realitat local. Aquesta dinàmica reforça les desigualtats entre centres, els que ja eren complexos a I3 o 1r d’ESO augmenten la complexitat al llarg dels anys, i perpetua la segregació.

L’equilibri en l’escolarització de la matrícula viva, per tant, implica que siguin els centres menys complexos els que rebin prioritàriament aquest alumnat. Això requereix de prou espai als centres per acollir-lo, per això és important que la reducció de la ràtio inicial que es produeix des del curs 2022/2023 tingui en compte la previsió d’arribada (que es redueixin tantes places per grup com s’estimi que seran necessàries per donar cabuda al nou alumnat).

• RELACIONAT: La concertada elitista matricula un o cap alumne vulnerable del seu veïnat per aula

Malgrat que el Decret d’Admissió (2021) i les instruccions de preinscripció contemplen el bloqueig de les places vacants dels centres més complexos perquè no rebin nou alumnat, encara tenen molta matrícula viva. El curs 2022/2023 el 56% dels centres segregats va rebre més altes que la mitjana dels seus municipis (un percentatge que, alhora, és més baix que abans del Pacte contra la Segregació escolar).

• RELACIONAT: Sense el compromís de més recursos i polítiques estables per als centres de més complexitat no milloraran els resultats

Evitar que la matrícula viva augmenti la segregació escolar és possible

Per combatre els efectes segregadors de la matrícula viva és important tenir en compte aquestes mesures:

• "Matrícula Viva Zero" als Centres Segregats: L'objectiu ha de ser prioritzar l'assignació de nou alumnat als centres no corresponsables per diversificar la seva composició, com preveu la normativa des de fa anys amb el bloqueig de les vacants dels centres segregats un cop finalitzada la preinscripció. Aquesta mesura busca trencar l'efecte pervers de concentrar la matrícula viva en centres menys desitjats que tenen vacants. Tot i que és una mesura clau, encara no s’aplica de manera abastable al territori.
  • RELACIONAT: 10 accions per lluitar contra la segregació escolar des de l'Oficina Municipal d'Escolarització

• Centralitzar la gestió i l’acompanyament des de les Oficines Municipals d’Escolarització (OME): Garantir una entrevista personalitzada i identificar possibles necessitats socioeconòmiques, a més de donar informació a les famílies, especialment les nouvingudes, de les característiques dels centres, del municipi i dels deures i drets de famílies i alumnes a l’escola (com la gratuïtat de l’escolarització amb les “motxilles econòmiques”). La Comissió de Garanties d’Admissió (CGA) és l'òrgan local que ha de gestionar l'assignació de matrícula viva en funció de la complexitat del centre, protegint els centres segregats.
  • MAPA INTERNACTIU: Quins municipis encara no tenen Oficina d’Escolarització?

• Ajustar l'oferta: planificar l’oferta educativa ajustada a les necessitats reals per evitar una sobreoferta que genera vacants als centres complexos. També reduir ràtios tenint en compte l’històric de matrícula viva i les projeccions demogràfiques, per garantir prou espai per matrícula viva a tots els centres. Aquesta reducció ha de funcionar com una reserva de places per a l'alumnat que sol·liciti plaça al llarg del curs.