Això funciona! Programes d’èxit basats en la recerca

Sabem que cada cop són més els centres educatius, docents i altres professionals de l’educació de Catalunya que us ajudeu de la recerca per a dissenyar els programes que implementeu i que els avalueu. Volem reconèixer i fer visible aquesta manera de treballar i compartir el coneixement generat amb la resta de la comunitat educativa. Ens expliques el teu cas? Fes-ho aquí!

Mentrestant, t’expliquem tres intervencions educatives que la investigació ha demostrat efectives i amb potencial per reduir les desigualtats.

Dues experiències de treball per projectes beneficioses per a l’alumnat desafavorit

En diferents escoles de l’estat de Michigan, als Estats Units, s’implementen dos projectes diferents anomenats “Producció i productors en la nostra comunitat” i “Infants, ciutadania i comunitat”. Es tracta d’una experiència d’Aprenentatge Basat en Projectes en ciències socials i llengua, a segon de primària, que aconsegueix reduir la bretxa de resultats entre alumnes de baix i alt estrat socioeconòmic.

Relacionat: Llegeix tots els articles de la publicació Evidències que impulsen oportunitats

Cada projecte inclou entorn de 20 sessions de treball de 45 minuts cadascuna. Seguint una perspectiva d’avaluació formativa, es va recollint informació sobre el desenvolupament del projecte i l’actuació de l’alumnat, i els investigadors i el professorat posen en comú les seves valoracions i introdueixen modificacions de manera iterativa per millorar el projecte. El professorat segueix de manera fidel però flexible les programacions didàctiques al llarg dels projectes.

Els dos projectes tenen trets en comú: tots dos tracten qüestions que tenen una connexió amb l’entorn de l’alumnat i que es vinculen a aspectes treballats en altres classes, inclouen activitats en què l’alumnat ha d’explorar un tema mitjançant dades o una excursió, integren les àrees de llengua i ciències socials en les activitats, i aquestes activitats s’alineen amb el currículum estatal i culminen en un producte per ser presentat més enllà de l’escola. També en els dos casos, les sessions segueixen un format similar: comencen amb una activitat de diàleg amb tota la classe (5-10 minuts), continuen amb un treball guiat en petit grup o individual (20-30 minuts), seguit d’una revisió o reflexió amb tota la classe (5-10 minuts).

Al final de l’experiència, s’observa un efecte positiu en l’alumnat amb desavantatge en rendiment lector i ciències socials en comparació amb l’alumnat avantatjat.

Aquest exemple està extret de la publicació “Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes?” (p. 12). No et perdis el vídeo del Marc Lafuente , el seu autor, en què ens explica les conclusions d’aquesta revisió d’evidències.

Un mètode d’autoregulació per millorar l’escriptura

El Self-Regulated Strategy Development és un model per millorar les competències en escriptura de l’alumnat. El model anima a estudiants de tots els nivells educatius, des de l’Educació Infantil a la Secundària, a planificar, projectar, editar i revisar la pròpia escriptura. Aquest model proporciona una pauta clara per ajudar a escriure i es pot posar en pràctica en molts gèneres, incloent-hi textos narratius.

L’objectiu principal és ajudar a infants i joves a:

• Dominar els processos cognitius relacionats amb l’escriptura.
• Fer un seguiment de l’ús i del desenvolupament d’estratègies d’escriptura efectives: pluja d’idees, planificació, generar i organitzar contingut d’escriptura, revisar el text utilitzant el feedback.
• Desenvolupar actituds positives envers el procés d’escriure i envers ells mateixos com a escriptors.
• Identificar-se a si mateixos com a escriptors competents.

Hi ha sis fases bàsiques d’instrucció i quatre estratègies d’autoregulació, incloent l’establiment d’objectius i automonitoratge, fent que els estudiants tinguin el control de com entenen i com desenvolupen el procés d’escriptura. Les fases són:

1. Recollir coneixement sobre els alumnes: l’objectiu és garantir que entendran, aprendran i aplicaran l’estratègia treballada. El professorat, per tant, ha de saber en quin estadi es troben els alumnes, quines habilitats tenen i quines els manquen.
2. Debatre: parlar sobre la importància d’escriure bé, explicar a l’alumnat la necessitat de comunicar-se amb els altres i fer-ho bé. Il·lustrar a la classe que s’utilitzarà una nova estratègia per tal de reforçar les pròpies habilitats d’escriptura.
3. Modelar: modelar l’estratègia d’utilitzar el pensament en veu alta, parlar amb un mateix i autoinstruir-se a mesura que s’avança en el procés.
4. Memoritzar: s’utilitzen estratègies mnemotècniques per ajudar l’alumnat a familiaritzar-se amb els diferents passos de l’estratègia.
5. Reforçar: utilitzar l’estratègia molt sovint i de moltes maneres. Els alumnes poden utilitzar esquemes i llistats, de la forma que considerin millor per fer-se seva l’estratègia.
6. Realització independent: els alumnes apliquen l’estratègia de forma independent en diverses tasques.

Vint-i-cinc anys després d’haver-se creat, hi ha un gruix molt important de recerca que en demostra la seva efectivitat. Molta d’aquesta recerca se centra en l’alumnat d’entorns desfavorits, amb necessitats educatives especials i dificultats d’aprenentatge.

La descripció d’aquesta estratègia està extreta de l’article “Com treballar l’autoregulació i la metacognició a l’aula: què funciona i en quines condicions?” (p. 31-32). El seu autor, en Gerard Ferrer-Esteban, ens explica en aquest recent article com treballar aquestes competències, després que el confinament hagi fet evident la importància de treballar l’autonomia de l’alumnat envers el seu propi procés d’aprenentatge.

Relacionat: Descarrega la publicació Evidències que impulsen oportunitats. Fonamentem la recuperació educativa!

Un programa de prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar

Check & Connect és un programa de prevenció de l’abandonament escolar que es basa en la supervisió constant dels aprenentatges, el mentoratge, el seguiment individualitzat i altres mesures de suport. Infants i joves passen a participar en el programa quan mostren signes de desvinculació amb l’escola, com ara absentisme, problemes de comportament i notes baixes. Actualment s’implementa a tots els Estats Units durant l’educació primària i secundària, tant en educació ordinària com educació especial.

Aquest programa té dos components principals: “Check” i “Connect”

• “Check”: el component Check es refereix a l’avaluació continuada de la implicació de l’alumnat en el centre (nivell d’atenció i interès) a través d’una supervisió detallada del seu rendiment acadèmic i altres aspectes (absències, retards, informes sobre comportaments, notes).
• “Connect”: el component Connect implica una atenció individualitzada de l’alumnat per part dels mentors del programa, els quals els ajuden a resoldre problemes, a potenciar les seves habilitats i competències, etc. Els mentors treballen en col·laboració amb el personal de l’escola i altres agents del barri. Treballen també amb les famílies i actuen de vincle entre l’escola i la llar, de manera que es reforça la connexió entre tots dos actors.

Tots dos components els implementa el “monitor” Check & Connect, que té el rol de mentor. Els monitors fan un seguiment bàsic als alumnes dels quals s’ocupen, així com intervencions intensives als estudiants que ho necessitin:

• Seguiment bàsic: reunions estructurades entre el mentor i l’alumne sobre el progrés acadèmic a l’escola, temes comportamentals i d’altres. Les reunions són setmanals per als alumnes de primària i secundària inferior i bimestrals per als estudiants de secundària superior.
• Intervencions intensives: les intervencions intensives s’adapten a les circumstàncies específiques dels alumnes i de les seves famílies, així com als recursos de l’escola i del programa. Se centren en la resolució de problemes (incloent-hi mediació i desenvolupament d’habilitats socials), suport acadèmic (mitjançant assistència a la llar, gestió de l’horari i tutories) i activitats recreatives i de servei a la comunitat.

El programa té una durada mínima de dos anys i el mentor es compromet a seguir la família, en cas que aquesta canviï d’escola o lloc de residència. Els monitors poden ser estudiants universitaris o altres persones, vinculades a l’entorn, amb formació en l’àmbit dels serveis socials. Els coordinadors del programa, que supervisen els monitors, poden ser professors o psicòlegs escolars.

La recerca experimental que s’ha realitzat ha assenyalat que la participació en aquest programa està associada a una menor probabilitat d’abandonar els estudis i a un increment de l’assistència a classe. L’efecte d’aquest programa en la probabilitat de no abandonar l’escola augmenta amb el temps.

Aquest exemple està inclòs en la revisió sobre Mesures i suports d’atenció a les necessitats educatives (p.16-17) i en la publicació Són efectius els programes de lluita contra l’absentisme escolar?. (p.12) Mira el vídeo en què la Sheila González Motos ens explica què sabem sobre l’efectivitat de les estratègies per combatre l’absentisme.

Aquest article forma part de la publicació Evidències que impulsen oportunitats. Fonamentem la recuperació educativa!. Descarrega-te-la i accedeix a tots els continguts!