Contra l'emergència educativa, coneixement

Durant aquests darrers mesos, ens hem habituat a estar pendents del que la comunitat científica va aprenent sobre la covid-19: respecte els seus modes de transmissió, respecte l’efectivitat de diferents mecanismes de prevenció (com la mascareta, la distància física o els mètodes de desinfecció). Segurament estem atents, també, a les notícies que van arribant sobre les diverses investigacions en marxa amb l’objectiu d’identificar tractaments i vacunes eficaços contra el virus.

Relacionat: Llegeix tots els articles de la publicació Evidències que impulsen oportunitats

Enfrontar-nos a una malaltia desconeguda ens està obligant, com a societat, a haver d’esperar que arribin les certeses, i a actuar amb la sensació d’anar a cegues en alguns moments. Però tenim l’expectativa que l’obtenció d’evidències científiques ens ajudarà a trobar els millors mètodes per evitar el virus. Per descomptat, aquesta obtenció de més coneixement sobre el coronavirus ens ha portat a modificar i ajustar les estratègies per combatre’l, i això potser ens ha fet sentir, en algun moment, que anàvem endavant i endarrere. Ara bé, en cap moment no hem dubtat que havíem de recórrer a un coneixement el més fiable possible com a base per actuar col·lectivament.

La pandèmia ha tingut conseqüències greus en molts plans, també en l’educatiu, especialment per als infants i joves més vulnerables. A les conseqüències de la crisi econòmica per a les famílies, cal afegir-hi que l’absència de presencialitat a les escoles ha estat més perjudicial per a aquells infants que no han pogut disposar de les eines (digitals, però no només) i un acompanyament (familiar, a manca de professional) que els mantingués connectats amb l’escola i evités la pèrdua d’aprenentatges. I per revertir aquestes conseqüències, i erradicar-ne les causes —de la mateixa manera que per protegir-nos del coronavirus— també és imprescindible prendre bones decisions.

Relacionat: Descarrega la publicació Evidències que impulsen oportunitats. Fonamentem la recuperació educativa!

La bona notícia és que, a diferència del que succeeix amb la covid-19, ja disposem de molt coneixement sobre quines estratègies són efectives per potenciar els aprenentatges del conjunt de l’alumnat i reduir-ne les desigualtats. Això és el que ha permès als centres educatius poder donar orientacions a les famílies sobre com acompanyar millor els seus fills i filles en aquest temps en què no han pogut anar a l’escola, i també és el que ens ha permès defensar la necessitat d’oferir als infants i joves (especialment a aquells en una situació més desafavorida) programes d’estiu de qualitat que els ajudin a consolidar i adquirir nous aprenentatges. Aturar el cop no ha estat una tasca fàcil, però ho ha estat una mica més gràcies a tenir a l’abast algunes certeses que ens ajudessin a navegar amb la incertesa d’una crisi inesperada. I, per allò que era inimaginable del tot (organitzar un sistema d’ensenyament-aprenentatge a distància gairebé de la nit al dia), hem vist com és possible recollir coneixement robust en poques setmanes i fer-lo servir per acompanyar centres educatius i docents.

Però tot el coneixement que ens aporta la recerca sobre allò que funciona i allò que no en la pràctica i les polítiques educatives ens pot ser encara més útil ara, en la preparació d’aquest nou curs en què caldrà prendre més decisions que mai. Si hem acceptat que «res no tornarà a ser igual», assegurem-nos que ho sigui en la direcció de l’equitat i la qualitat educatives, acompanyant-nos del millor coneixement disponible. Des de la iniciativa Què funciona en educació?, d’Ivàlua i la Fundació Bofill, seguim treballant intensament per posar a l’abast de la comunitat educativa aquest coneixement.

Aquest article forma part de la publicació Evidències que impulsen oportunitats. Fonamentem la recuperació educativa!. Descarrega-te-la i accedeix a tots els continguts!