Tortosa, o com implicar les entitats socials en la detecció d’alumnat vulnerable
26/04/2024
“Abans del Decret d’Admissions de l’any 2021, que regula el procés d’admissió als centres educatius, a Tortosa no hi havia Oficina Municipal d’Escolarització (OME), ni tampoc teníem perspectiva de tenir-ne. I, per tant, les famílies anaven en pelegrinatge d'escola en escola demanant plaça. I si n’hi havia, el centre matriculava sense notificar-ho. No obstant, en aquest pelegrinatge, les famílies també podien sentir-se dir que no hi havia plaça o que el centre ‘no era per a la tipologia dels seus infants’. Així doncs, l’apropament de les famílies al Departament d’Educació podia crear frustració i, encara pitjor, deixar els seus infants a casa, sense escolaritzar-los. I és que, si no tens OME, no pots atendre a les famílies, ni fer una detecció correcta de les necessitats sòcio-educatives.”
Aquesta va ser la situació amb què es va trobar el 2017 la inspectora d’Educació de Tortosa, Xelo Cordero. A la pràctica, d’una banda això es traduïa en l’existència de dues escoles públiques altament segregades i una tercera en risc, i de l’altra, algunes escoles públiques i d’altres concertades poc corresponsables amb l’escolarització del conjunt de l’alumnat amb vulnerabilitat.
“Si no tens OME, no pots atendre a les famílies, ni fer una detecció correcta de les necessitats sòcio-educatives.”
Davant aquesta situació, Cordero -com a presidenta de la Comissió de Garanties d’Escolarització (CGA) de Tortosa- va encapçalar la proposta de reorganitzar l’acollida a les famílies i la detecció dels infants amb risc de vulnerabilitat. Per portar a terme el primer objectiu, l’acollida, es va acordar que totes les famílies serien ateses en primera instància a la secció d’informació i registre dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, amb seu a Tortosa. Així les famílies no haurien que fer “pelegrinatge”, estarien acollides i es concentrarien les peticions d’escolarització en període de matrícula viva.
Per a complir amb el segon objectiu, la detecció, es va decidir reunir-se amb les entitats sense ànim lucre que participen al Pla Educatiu d'Entorn (PEE), Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa i l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) del Departament d’Educació: “Els vam dir: hem d'acollir aquestes famílies i hauríem de fer una detecció correcta de les necessitats que tenen per tal de redistribuir corresponsablement l’escolarització al llarg del curs i per això ens van reunir amb: Càritas, amb Creu Roja, amb l'associació Atzavara, amb Blanquerna i amb l’associació Ujaripen que treballa amb població d’ètnia gitana.” Així totes les entitats podien atendre a les famílies, informar-les per a l’escolarització i derivar-les als Serveis Territorials.
Quan un municipi no té OME, no pot atendre correctament a les famílies que arriben a mig curs i que necessiten d’una escola per als seus infants. Per tant, tampoc no pot fer una detecció correcta de les necessitats sòcio-educatives que tenen. “El consistori anterior no volia dotar-se d’OME. Des de la Inspecció d’Educació vam tenir clar que això no era una excusa perquè les famílies no tinguessin una acollida correcta a Tortosa, i per això vam formular la proposta d’atenció des del Servei d’Atenció i Informació dels Serveis Territorials del Departament, que les acull. L’ajuntament ens va deixar fer. Ens va cedir una educadora social per a la Unitat de Detecció, però més enllà d’això no vam tenir el seu suport”, ressalta Cordero. “Les famílies es mereixen una atenció personalitzada i el servei d’informació i atenció ho fa molt bé”, sosté. També es va dissenyar una infografia amb la definició del nou circuit per facilitar la tramitació i la informació.
A més a més, a la ciutat de Tortosa no hi ha cap llar d’infants pública en què ja s’hi pugui dur a terme una primera valoració. “Tot plegat plantejava un gran repte, perquè teníem uns nivells de segregació molt elevats. El primer any d’aplicació d’aquesta mesura, ara fa dos anys, la detecció de necessitats sòcio-educatives (NESE-B) ja va pujar molt, i de cara al curs següent vam haver de reservar més places NESE, tant a escoles concertades com públiques”, exposa.
La col·laboració amb les entitats, pas per pas
“La nostra detecció d’alumnat NESE comença molt abans de la resolució del Departament”, explica Cordero. Al desembre ja demanem la informació a les entitats del PEE d'aquelles famílies en risc de vulnerabilitat, així com també a Salut, el CDIAP i les entitats que porten el Servei d'Intervenció Socioeducativa de l’Ajuntament”. Amb aquesta informació calculen quina reserva de places NESE s’haurà de programar de cara al curs vinent. “L’any passat, dues de les tres escoles concertades van omplir totes les places NESE a Educació Infantil 3 i 1r d’ESO, i a la tercera només hi van quedar tres vacants d’un total de 10 places”, explica.
Fins llavors, aquestes places quedaven desertes i passaven a ser ocupades per alumnat ordinari. Amb una detecció correcta de les necessitats socials del conjunt de l’alumnat, en canvi, les places legalment reservades per a l’alumnat amb dificultats sòcio-econòmiques han passat a tenir el seu sentit.
Amb una detecció correcta de les necessitats socials del conjunt de l’alumnat les places legalment reservades per a l’alumnat amb dificultats sòcio-econòmiques han passat a tenir el seu sentit.
Però tractar amb dades relatives a menors d’edat sempre comporta un risc. “En un primer moment, algunes de les entitats tenien reticències en compartir les dades, però vam veure que sota el paraigües del PEE sí que legalment hi podia haver aquest intercanvi. I ara són elles mateixes les que truquen a les famílies i els diuen que Educació els contactarà de cara a gestionar l'escolarització dels seus infants”, explica. Darrere de tot aquest treball amb les entitats hi ha “una idea de treball comunitari, de xarxa. Llavors es quan es crea el vincle i la implicació de ciutat que treballa per rebaixar l’índex de dissimilitud i ser ciutat educadora. I, en aquest moments, l’índex de dissimilitud va baixant”, exposa.
Darrere hi ha una idea de treball comunitari, de xarxa. Llavors es quan es crea el vincle i la implicació de ciutat que treballa per rebaixar l’índex de dissimilitud i ser ciutat educadora.
La gestió de la matrícula viva
Des del 2021, qualsevol família que arriba a Tortosa ha de dirigir-se als Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre per sol·licitar una plaça escolar. De mitjana, uns 400 casos per curs. Cadascuna d’aquestes peticions passa a la Unitat de Detecció, formada per una orientadora i una treballadora social de l’EAP del Baix Ebre i, una educadora social de l'Ajuntament i la pròpia Inspecció d’Educació. Aquesta unitat analitza la casuística de cada família i determina si l’infant ocuparà una plaça ordinària o reservada a necessitats sòcio-educatives.
“Si detectem que està en risc de vulnerabilitat, busquem vacants NESE. O si necessita SIEI, una vacant. També ens ha passat que hi havia classes que estaven plenes a 25 alumnes, però tots ordinaris. En aquests casos hem augmentat la ràtio a 27 per destinar-hi alumnat amb necessitats educatives, en comptes d’enviar-lo a escoles segregades”, exposa Cordero. Tota aquesta tasca d’assignar l’alumnat allí on quedarà més equilibrada l’escolarització del conjunt del municipi s’intenta realitzar en un termini màxim de 15 dies. I, està donant els primers fruïts: “Ara hi ha alumnat d’ètnia gitana als tres centres concertats. Per a nosaltres era tot un repte, i també per a la pròpia comunitat, perquè només volien anar a una escola en concret.”
“Si detectem que està en risc de vulnerabilitat, busquem vacants NESE.”
La Unitat de Detecció va ser un instrument amb el qual es va dotar Tortosa durant la tramitació de l’esborrany del que va acabar sent el DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. “El decret ens ha acabat donant un paraigües en uns passos que ja havíem iniciat”, destaca.
Una escola que representi Tortosa
Totes aquestes mesures es van acompanyar amb la decisió de bloquejar l’entrada de matrícula viva al centre públic en risc de segregació, mentre que als dos centres que concentren major proporció d’alumnat desafavorit la matrícula viva hi està restringida. Poder distribuir la població de tal manera que totes les escoles finançades amb diners públics siguin representatives del conjunt de Tortosa és clau, perquè això afecta tant a la convivència com a les expectatives de l’alumnat amb menys recursos socioeconòmics: “De mica en mica va notant-se el canvi, i ara fins i tot tenim dues noies d’ètnia gitana a cicles formatius.”
Poder distribuir la població de tal manera que totes les escoles finançades amb diners públics siguin representatives del conjunt de Tortosa és clau.
En canvi, aconseguir una major heterogeneïtat a les dues escoles altament segregades és dificultós. Costa que la classe mitjana s’hi apropi. Es va intentar aconseguir que un grup de famílies entrés en alguna d’aquestes escoles en bloc mitjançant l’oferta singular que permet el decret d’admissions, però no hi va haver quòrum.
Com a novetat, al curs 2023-24 es va decidir zonificar Tortosa, municipi amb diverses pedanies. Amb aquesta última mesura “s’ha incrementat l'escolarització en escoles rurals petitones, de les quals la gent en marxava. I ara, tothom que ha volgut plaça a la seva zona s'hi ha quedat.”
“Seguim treballant per millorar com a ciutat educadora en xarxa”, exposa Cordero, valent-se de tot aquest seguit de mesures.
