Una relació de confiança mútua: el voluntariat com a clau de la mentoria
14/09/2023
El rol d’un mentor o mentora voluntària és valuós perquè es diferencia dels equips professionals i aporta un complement a la tasca socioeducativa. Però el voluntariat també demana un cert compromís, i cal entendre en profunditat la importància que té aquest rol en un programa de mentoria.
Karlos Ordoñez, responsable dels projectes de mentoria de l’entitat basca SOS Racisme Gipuzkoa i president de la Coordinadora de Mentoria Social, està convençut del valor del voluntariat: “Quan un jove comença en un programa de mentoria, ha de sentir que el mentor o mentora que li assignen està allà perquè vol conèixer-lo i entendre’l, no perquè és la seva feina.”
És un dels fundadors de SOS Racisme Gipuzkoa, des de l'any 1993. Després d'una estada intensa a Amèrica Central on va treballar dotze anys com a realitzador de televisió i d’haver treballat a diferents entitats de defensa dels Drets Humans, a la darrera dècada la seva tasca s'ha centrat a posar en marxa programes de mentoria social a Gipuzkoa. A més, actualment ocupa el lloc de presidència a la Junta de la Coordinadora de Mentoria Social. Per justificar des de l’experiència la seva opinió sobre el voluntariat, ens parla dels projectes de la seva entitat en els quals compta amb voluntariat que fa mentoria.
Quan un jove comença en un programa de mentoria, ha de sentir que el mentor o mentora que li assignen està allà perquè vol conèixer-lo i entendre’l
A SOS Racisme tenen dos projectes de mentoria social. Un d'ells és Rossinyol, Urretxindorra. A través d’aquest atenen des de fa 10 anys nenes i nens migrants, o d'origen migrant d'entre 10 i 14 anys. Fins avui més de 350 nenes i nens han participat amb un notable nivell de satisfacció. El programa ha anat trobant progressivament suport de les administracions públiques, com ara l'Ajuntament de Donostia o el d'Errenteria, la Diputació de Gipuzkoa i el Govern Basc. Fins i tot, fa tres anys el programa va rebre el Segell MC de qualitat de la Coordinadora de Mentoria Social i alhora des de la Direcció de Migració del Govern Basc es va recolzar l'extensió del programa a tot Euskadi, cosa que lideren des de SOS Racisme juntament amb ZEHAR Errefuxiatuekin i Fundació Ellacuría.
Per altra banda, desenvolupen el programa Izan Harrera, que va començar el 2019 per atendre el perfil de persones sol·licitants d'asil o refugiades de la mà de CEAR, posteriorment ZEHAR Errefuxiatuekin. El 2023 han iniciat la quarta edició amb un important increment en el nombre de parelles i han estès el perfil al de persones migrants. Des de SOS Racisme consideren que les persones migrants, com les persones refugiades, també fugen dels llocs d'origen; en aquest cas per la violència econòmica. I la majoria són persones joves que busquen sense treva una vida nova, una cosa reconeguda com a dret en la declaració universal dels Drets Humans, i que no obstant és criminalitzat pels poders polítics, econòmics i moltes vegades mediàtics.
La voluntarietat és clau en mentoria
Les mentores d’aquests programes són voluntàries. La seva funció és col·laborar, mitjançant l'acompanyament, amb el benestar psicosocial de les persones assignades. Es troben un dia a la setmana amb el seu mentorat o mentorada. La durada mitjana de la trobada és de tres hores, i són monitoritzades i analitzades per l'equip tècnic de SOS Racisme.
Què fan les parelles durant aquestes tres hores setmanals? Conèixer-se, escoltar-se, cercar espais comuns de lleure, de coneixement de l'entorn, etc… Per això tenen acords amb diferents entitats socials, culturals i esportives que faciliten els recursos per al programa.
En Karlos insisteix en la importància de la condició de voluntària de la persona mentora: “Aquesta dinàmica va possibilitant una comunicació que enforteix la relació que la va transformant en una relació bidireccional de confiança i amistat. No es tracta de donar, ensenyar, dirigir, sinó participar en un intercanvi emocional, aprendre compartint, proposar i escoltar.” Tot i així, no deixa de senyalar el compromís necessari que hi ha darrere d’un voluntariat com aquest: “És exigent, perquè més enllà de la bona voluntat, ser mentor o mentora exigeix un compromís i una alta responsabilitat.” I evidentment, els mentors i mentores reben prèviament una formació sobre la mentoria social, les seves particularitats, límits, exigències i casuístiques.
La mentoria és una relació bidireccional de confiança i amistat, però ser mentora exigeix un compromís i una alta responsabilitat
“Cal tenir en compte també el benefici que suposa el programa per a les persones voluntàries” destaca Ordoñez. “El descobriment de primera mà de les noves realitats i cultures del nostre entorn, el reforç de les competències interculturals, el descobriment de prejudicis propis, la millora d'habilitats comunicatives i interpersonals, qüestionar la nostra zona de confort, el desenvolupament de l'empatia, de l'escolta…”
La diferència entre el rol dels i de les professionals i el de les persones mentores és clara. A SOS Racisme Gipuzkoa tenen més de vint programes diferents. Molts relacionats amb la sensibilització, la lluita contra els rumors i els prejudicis, l'assessoria jurídica, la denúncia, l'educació antiracista, el suport a les dones migrants, l'acolliment i la inserció sociolaboral, etc. Tots funcionen amb professionals. Els dos programes de mentoria social són una petita part de la seva feina i troben en aquesta estratègia una fórmula molt interessant per implicar la societat en els objectius de la seva entitat.
Les persones migrants, refugiades o sol·licitants d'asil o protecció internacional tenen un ventall força gran de professionals al seu voltant, que intenten treballar en favor dels seus drets, busquen fórmules d'inserció, visibilitzen els seus drets o en denuncien la vulneració, col·laboren en l'assessoria de tràmits, etc. Cal, doncs, contextualitzar la mentoria com a una peça més que s’afegeix a aquesta estructura.
La mentoria social es troba en el terreny de l’acompanyament més individualitzat, de suport a la seva salut mental, contra la solitud, a favor de la construcció de ponts que possibilitin el procés d'inclusió, la sensació de pertinença.
“La mentoria social es troba en el terreny de l’acompanyament més individualitzat, de suport a la seva salut mental, contra la solitud, a favor de la construcció de ponts que possibilitin el procés d'inclusió, la sensació de pertinença. I això es fa realitat mitjançant la presència d'algú que vol participar en la construcció d'aquest vincle a canvi de res. La funció de la mentoria social no és fer teràpies ni assessorament legal.” Per això, diu Ordoñez, existeixen els i les professionals. La mentoria social té aquestes dues facetes i ocupa l'espai de la relació personal que encoratja i que va en direcció al suport i l’amistat.
Des de SOS Racisme creuen que, com a societat, tenim el deure moral d'acollir en igualtat les persones que per diferents motius arriben als nostres països. No es pot delegar només als poders públics les polítiques d'acollida i quedar-nos mentrestant amb els braços plegats. I més en aquests temps en què les polítiques de l'”Europa Fortalesa” condemnen milers de persones a la desesperació d'una vida impossible. Alhora que pressionen, denuncien i exigeixen el respecte als Drets Humans per a tothom. En un context com aquest, cal activar-nos com a ciutadania, “cal posar fil a l'agulla i la mentoria social és una manera de fer-ho amb la implicació directa de les ciutadanes i ciutadans”, defensa Ordoñez.
La mentoria és una manera de generar implicació directa de ciutadanes i ciutadans amb un problema social que ens afecta a totes
Els avantatges d’un acompanyament voluntari
Que els i les mentores siguin persones voluntàries té sens dubte diversos avantatges. La primera és el mateix concepte de voluntarietat. La persona que s'hi implica no ho fa per una recompensa econòmica. No és una feina professional. Com va dir Jaume Funes al Congrés de la Coordinadora de Mentoria Social del maig del 2022 “voluntariat no és sinònim de nyap”. Més aviat tot al contrari. I en el cas de la mentoria especialment.
I, per altra banda, les persones voluntàries que exerceixen de mentores s'impliquen en una cosa que s’està reivindicant com a dret des de la Coordinadora. I és dret a l'acompanyament. Un acompanyament voluntari. La persona que participa al programa com a mentorada veu el seu acompanyant com algú que està amb ella per l'interès de conèixer-lo i de trobar espais de companyia que satisfacin l'oci, un altre dret també moltes vegades menyspreat.
La mentoria com una experiència personal
En Karlos comparteix amb nosaltres un parell d’exemples que permeten il·lustrar de què serveix que les persones mentores siguin voluntàries.
Un d'Izan Harrera; a la primera edició, el 2019, en una iniciativa de mentoria grupal van ajuntar una família autòctona de la localitat de Tolosa amb una família kurda d'origen sirià que eren sol·licitants d'asil i vivien a la localitat de Villabona, propera a Tolosa. Tots dos matrimonis tenien quatre fills d'edats semblants. És a dir, en reunir-se es trobaven dotze persones, quatre adults i vuit nens/es. En un ambient de localitat petita i rural aquestes trobades no van passar desapercebudes per al veïnat. Aviat va passar de ser una curiositat a una trobada normalitzada. I l'acolliment social es va veure ràpidament reforçat. Els nens kurds aviat van aprendre les seves primeres paraules en basc. De fet, van ser ells els que van possibilitar la comunicació. Més de quatre anys després les dues famílies mantenen una relació profunda d'amistat.
En el cas d'Urretxindorra, a la segona edició, l'any 2015 els van derivar una nena de 12 anys nouvinguda d'Ucraïna. Va participar com a mentorada al programa a la localitat d'Errenteria. Era una noia extremadament tímida i que venia amb cert estrès pel conflicte que ja aleshores es vivia a l'est del seu país, on s'havien quedat els avis. El programa es va dur a terme amb tota normalitat. La nena va avançar en les relacions i en el coneixement de l'idioma. Set anys més tard aquella nena es va posar en contacte per telèfon amb l’entitat. Ara era una jove que estava estudiant 1r de Psicologia a la UPV. Els va explicar que recordava amb molta tendresa el seu pas per Urretxindorra i que volia tancar el cercle sent ella mentora. Li van assignar una nena d'origen colombià. Al cap de poc temps va esclatar la guerra per la invasió de Putin i la mentora va caure en un estat de tristesa però, segons explica avui, va ser la relació amb la seva mentorada de Colòmbia la que li va permetre a tornar a creure en les persones i en l'amistat sense condicions.
Si vols fer mentoria, pots consultar les ofertes de voluntariat del programa Mentora