La Fundació Bofill alerta el nou Govern que els resultats educatius només milloraran si es redueixen les desigualtats

• Coincidint amb l’elaboració del Pla de Govern, demana al Departament d’Educació un compromís clar amb les polítiques d’equitat i per la igualtat d’oportunitats.
• L’entitat alerta que les millores dels darrers anys en segregació i abandonament escolar prematur són insuficients i obliguen a prioritzar aquests dos reptes.
• Aprovar un nou decret de concerts o desplegar el Pla de Xoc contra l’abandonament són algunes de les primeres urgències del nou Departament.

El sistema educatiu català arrossega desigualtats que s’acumulen i impedeixen la millora dels resultats educatius. Per això, la Fundació Bofill demana al Departament d'Educació i Formació Professional que situï l’equitat educativa al centre de les prioritats de la legislatura. Coincidint amb l’inici de l’elaboració del Pla de Govern del nou executiu, l’entitat destaca que sense una aposta clara per l’equitat no hi podrà haver excel·lència educativa ni millora dels actuals resultats d’aprenentatges, i alerta de les conseqüències de desatendre els entorns i centres educatius amb més concentració de vulnerabilitat i amb més segregació.

“Hi ha una falla sistèmica dels resultats d’aprenentatge”, explica el cap de projectes de la Fundació Bofill Miquel Àngel Alegre, “a nivell general però també per uns resultats desiguals que evidencien una polarització entre centres”. Per això l’organització demana a la nova consellera d’Educació, Esther Niubó, focalitzar esforços en els centres més complexos i en les complexitats de cada centre, amb més orientació, recursos i més beques. “Els resultats de PISA mostren que els països que destaquen en excel.lència i alts resultats també ho fan en equitat”, afegeix Alegre. També argumenta que els canvis demogràfics faran encara més necessari atendre unes complexitats educatives variables que van més enllà de l’escola, a partir d’eines com els Plans Educatius d’Entorn o les Zones Educatives.

Urgeix impulsar polítiques específiques i ambicioses en dos àmbits que limiten les oportunitats educatives dels infants i joves: La segregació escolar i l’Abandonament Escolar Prematur (AEP)

“Tots els indicadors assenyalen que s’estan cronificant situacions de segregació i abandonament escolar en centres i zones que concentren molta complexitat i pobresa. Per això, calen plans intensius educatius i socials específics per a centres i entorns vulnerables amb un enfocament comunitari”, apunta Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació.

Mesures contra la cronificació de l’abandonament i la segregació escolar

L’entitat urgeix també a impulsar polítiques específiques i ambicioses en dos àmbits que limiten les oportunitats educatives dels infants i joves: La segregació escolar, perquè continua sent molt més alta que la residencial i és imprescindible atendre els 410 centres més segregats del país, i l’Abandonament Escolar Prematur (AEP), que ha crescut fins al 14’8%. En el cas de l’AEP, la Fundació Bofill lamenta que tot i la dimensió de la problemàtica i el consens polític i social per fer-hi front, encara no s'hagi impulsat un pla de xoc amb mesures efectives que permetin revertir l’abandonament, que continua molt per sobre l’objectiu que fixa la Unió Europea (9%).

En aquest sentit, assenyala que els dos acords polítics que s’han fet públics entre el PSC i ERC, i el PSC i els Comuns, recullen algunes mesures per l’equitat educativa, sobretot en el segon cas, però lamenta que cap dels dos no menciona ni preveu mesures per fer front a l’elevada taxa d’abandonament escolar. També destaca que abordin la gratuïtat del servei de menjador escolar i d'activitats de lleure, imprescindibles per garantir oportunitats educatives, tal com recollia l’acord parlamentari per la universalització de les extraescolars.

El nou executiu ha d’impulsar ja des del Pla de Govern polítiques amb una aposta explícita per l’equitat com a base d’un millor sistema educatiu

L’entitat també destaca el canvi de nom del Departament, amb la menció de la Formació Professional, i insta a alguna prova efectiva que això suposa una aposta real per la formació professional de qualitat, amb orientació, planificació i increment de places. “La Formació Professional ha de ser una política clau en la lluita contra l’AEP i per la continuïtat educativa efectiva, per això cal un increment de places, orientació i una formació de qualitat i adaptada a les necessitats del territori”, assenyala Elena Sintes, cap de projectes, “per garantir que -a diferència del que passa actualment- cap jove es quedi sense estudiar per manca de places adequades”.

Decret de concerts o finançament just: urgències de “La legislatura de l’educació”

L’entitat recorda que l’educació fa front a múltiples reptes molt rellevants i assenyala que “el nou executiu ha d’impulsar ja des del Pla de Govern polítiques amb una aposta explícita per l’equitat com a base d’un millor sistema educatiu”. També concreta urgències com l’aprovació d’un nou decret de concerts que obligui a tots els centres concertats a corresponsabilitzar-se en l'escolarització equilibrada, un finançament més just per als centres que més ho necessiten o la creació de zones educatives amb especial atenció als entorns més vulnerables.

Són algunes de la quarantena de mesures recollides a La legislatura de l’educació: reptes i propostes per millorar l’equitat educativa, que va publicar la Fundació Bofill per les darreres eleccions, per respondre a vuit urgències educatives.

Les desigualtats educatives, absents del discurs d’investidura

En un discurs d’investidura de 4.838 paraules, l’avui 133è president de la Generalitat, Salvador Illa, va mencionar l’educació 9 vegades i va apel·lar a l’educació com una de les prioritats per fer possible “la tercera gran transformació de Catalunya des del 1980”. Amb tot, i malgrat que els actuals nivells de desigualtat educativa són l’origen dels grans reptes que ha d’afrontar el sistema educatiu del país, no va fer cap referència a objectius concrets ni a una aposta per l’equitat.

En assumir el càrrec, la consellera Niubó va assenyalar que era “conscient dels reptes” que afronta l’educació. L’entitat recorda, però, que la “Catalunya que ofereix la millor educació als nostres fills i filles”, en paraules d’Illa, només serà possible si aconsegueix reduir els actuals nivells de desigualtat i garantir les mateixes oportunitats educatives per a tothom.

4 majories absolutes per l’equitat educativa al nou Parlament

D’acord amb el comparador de programes electorals elaborat per la Fundació Bofill en el marc de les darreres eleccions, l’actual Parlament compta amb grans consensos per tirar endavant mesures que donin resposta als grans reptes d’equitat i per la igualtat d’oportunitats educatives.

• 107 escons contra l’Abandonament Escolar Prematur: Pràcticament la majoria dels 107 escons dels partits que van comprometre’s a lluitar contra l’abandonament en campanya explicitaven l’objectiu de situar el 14,8% d’AEP actual per sota el límit de la Unió Europea (9%). Proposaven reforçar l’orientació (PSC, Junts, ERC, Comuns), coincidien en desplegar el Pla de xoc (PSC, ERC), incrementar l’oferta de postobligatòria (PSC, Comuns, CUP), actualitzar centres d’FP (PSC, Junts) o l’FP dual (PSC, Junts), en enfortir centres de noves oportunitats (PSC, Junts, Comuns) o les beques i ajuts (PSC, Comuns).

• 107 escons per a un finançament més just dels centres: Una amplíssima majoria dels partits catalans han obtingut representació a la cambra amb el compromís de finançar les escoles i instituts d’una manera més equitativa. Els programes de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP explicitaven que la complexitat dels centres ha de determinar els recursos econòmics i humans que han de rebre, amb diferències i matisos en relació a la titularitat.

• 107 escons per garantir l’educació més enllà de l’escola: Amb mesures diverses, hi ha majories suficients per garantir activitats extraescolars o d’estiu per a tothom. La cobertura del menjador té també un fort suport i apareix a un acord d’investidura. La millora del finançament d’escoles de música, teatre i dansa també aplega consensos. El PSC es va comprometre a millorar el de conservatoris i escoles de música i dansa, Junts a garantir l’oferta i facilitar-ne l’accés i Comuns a revertir les retallades.

• 122 escons per ampliar l’educació 0-3: A banda d’aparèixer en els dos acords d’investidura, és l’àmbit educatiu que permet un consens més ampli a la cambra catalana. Als escons que sumen la majoria de propostes per l’equitat, s’hi poden afegir els 15 del PP que es va presentar amb un escuet “guarderies gratuïtes de 0 a 3 anys”.