Mònica Nadal al Congrés dels Diputats: “Reduir la pobresa infantil és possible”

Notícies

La Fundació Bofill i Plataforma de Infancia presenten "La educación que vence la pobreza" al Congrés

La directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, ha comparegut aquest dimarts al vespre a la Comissió d’Educació, Formació Professional i Esports del Congrés dels Diputats, per presentar “L’educació que venç la pobresa”, una agenda de polítiques educatives que permetria aturar el cercle reproductor de la pobresa. Ho ha fet al costat de Carles López Picó, president de la Plataforma de Infancia.

“La pobresa s’hereta i l’educació pot trencar aquest cercle”

Amb un 33,9%, Espanya és el segon país de la UE amb una taxa de pobresa infantil més elevada, només per sota de Romania. Un 28,9% d’infants viuen per sota el llindar de la pobresa. “Aquest és un dels assumptes més preocupants del nostre sistema de benestar”, ha expressat López per arrencar.

Mònica Nadal ha començat la seva intervenció recordant que el nivell d’estudis dels pares condiciona la pobresa dels fills “la pobresa s’hereta”, ha sentenciat, i ha recordat que el risc de pobresa dels infants amb pares que no tenen estudis és del 62%, a diferència dels que tenen pares amb estudis, que és del 16%. Per això, “invertir en l’educació dels joves és fer-ho també en les oportunitats dels seus fills. Molts països ja ho han entès”.

“L’educació que venç la pobresa”, planteja 10 polítiques que acompanyen les trajectòries vitals dels infants, “perquè no hi ha una vareta màgica que ho permeti resoldre tot”, amb propostes viables. “No són brindis al sol, són polítiques que ja existeixen, ja en tenim coneixement, experiència i precedents al nostre país, però que no estan prou implantades o finançades i no formen part d'una estratègia de país”. 

Acompanyament a la primera etapa vital

L’agenda proposa fites assolibles en l’horitzó 2030 per a cadascuna d’aquestes 10 polítiques. Nadal n’ha destacat un primer paquet, vinculat a la primera etapa vital: Polítiques de suport familiar i d’educació preinfantil. Ha assenyalat que un objectiu factible és universalitzar l'educació 1-2 per tal que arribi al 75% de la població infantil pobre o en risc de pobresa perquè, malgrat l'alta cobertura a l’estat espanyol, ara arriba només al 30% de famílies amb menys renda.

Suport educatiu, orientació, beques i segones oportunitats

L’agenda també fa èmfasi en dues polítiques fonamentals però poc desenvolupades: les polítiques de beques per acompanyar la continuïtat educativa a la postobligatòria, “han de poder cobrir tot l’alumnat de secundària en situació de pobresa” i ha recordat que limitar-se a l’obteció d’un títol d’ESO està relacionat amb més atur de llarga durada, dependència de serveis socials o pitjors nivells de salut.

També ha defensat els bons resultats de la mentoria, àmpliament documentats, i ha reivindicat el dret de tothom a rebre informació, orientació i suport del seu entorn, la qual cosa sovint no es dona entre l’alumnat pobre i més vulnerable i és una gran font de desigualtat. Ha defensat un pla de suport a polítiques autonòmiques i locals de desenvolupament de recursos d’orientació i mentoria als centres i alumnes vulnerables.

Oportunitats més enllà de l’escola i del temps estrictament lectiu

Nadal ha acabat proposant polítiques vinculades a les oportunitats més enllà de l’escola. “Hi ha un 34% de menors en risc de pobresa però només un 13% de l’alumnat d’infantil rep ajuda de menjador”, ha recordat, i en el cas de les extraescolars “la participació dels infants amb més renda duplica la dels més pobres”.

Per això proposa arribar a la cobertura de menjador escolar gratuït al conjunt dels alumnes i que un 75% participi setmanalment en activitats extraescolars gratuïtes de qualitat.

“Com podem ser tan tolerants als nivells de pobresa que tenim?”.

La directora de recerca ha reclamat als diputats que “vetllin, monitoritzin, reclamin, liderin i acompanyin” en tot allò que tenen a l’abast l’acció dels governs per reduir la pobresa. “Com podem ser tan tolerants als nivells de pobresa que tenim?”, s’ha preguntat, tenint en compte que reduir els nivells de pobresa infantil és possible si s’hi posen recursos i voluntat”.

Relacionat:

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar