Créixer en família: Guia de 12-16 anys

L'adolescència és una etapa important de canvi, única i diferent en cada persona: s'inicia com a infant i se'n surt com a jove. Entremig, l’adolescent haurà d'afrontar grans transformacions físiques, psicològiques, emocionals i socials, durant les quals necessitarà l'acompanyament dels adults (pare, mare, tutor o tutora), que hauran de mantenir-se a prop però a la vegada lluny, per respectar el desig de llibertat i d'independència del fill o filla en aquesta etapa.

L'adolescència, doncs, necessita uns pares i mares segurs i pacients per afrontar un període evolutiu complex en la vida del seu fill o filla.

L'adolescència comença cap als 12 anys i es pot allargar fins als 20, té com a objectiu principal del desenvolupament la consolidació de la pròpia identitat i el trànsit cap a l'edat adulta, i s'hi posen en joc les característiques següents:

–Els canvis físics i psicològics de la pubertat comporten en l'adolescent un augment del conflicte psicològic intern que, amb el temps, es resoldrà en l'estabilitat i la confiança en si mateix.

–S'inicia el raonament abstracte i es produeix un canvi en les capacitats cognitives, es desenvolupen formes diferents d'abordar, comprendre i elaborar la realitat que envolta l'adolescent: ha d’arribar a poder pensar només amb conceptes o idees.

–Les emocions dominen la seva vida afectiva, ja que totes les seguretats existents durant la infància comencen a posar-se en dubte, cosa que produeix que l'adolescent visqui sota el signe de l'oposició, generat pels dubtes i les inseguretats, i que afecta, sobretot, les relacions amb els adults. Viurà en contínua contradicció, el “vol i dol”; ja no necessita contínuament els adults, però no sap encara quina relació establir-hi: passarà de l'admiració al refús de tots els suggeriments i mostres d'afecte per part dels seus pares o d'altres adults propers.

–Es pregunten constantment “Qui sóc jo?”, “Què puc fer amb la meva vida?” i “Quin és el meu lloc al món?”. En conseqüència, l'adolescent es presenta com una persona fràgil amb una gran emotivitat que busca respostes i necessita la calma i la seguretat del pare i la mare.

–Hi ha el descobriment de les relacions amb el grup d'iguals, que li dóna sentit i valor en la recerca de la pròpia identitat.

–És una etapa d’experimentació per poder entendre's a si mateix i el món que l’envolta, i els adults que l'acompanyen en aquesta etapa tenen un paper molt important perquè que aquesta experimentació esdevingui experiència.

Per tant, els canvis i les transformacions que es produeixen en l'adolescència no sols afecten els fills i filles, sinó també els seus pares i mares, que han de saber adaptar-se a les necessitats i característiques que defineixen aquesta etapa, modificant estratègies i hàbits que eren vàlids durant la infància. Per tant, el gran repte educatiu dels pares i mares durant aquesta etapa serà superar les inseguretats que poden produir els canvis vinculats a l’adolescència i seguir desenvolupant una parentalitat positiva.