Com podem combatre les desigualtats en educació? Jordi Serarols. Anuari 2020

Jordi Serarols, inspector d'educació i investigador a la UOC, sintetitza els continguts i les propostes del capítol que ha escrit per a l'Anuari 2020: "Les polítiques d'equitat en l'escenari de la nova ecologia de l'aprenentatge."

Relacionat: La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu

L’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya revisa els principals indicadors sobre la realitat del sistema educatiu català i aporta propostes al voltant dels desafiaments que planteja la necessitat d’avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.

Vols saber-ne més?

• Descarrega el dossier de premsa de l'Anuari
• Recupera la presentació
• Descarrega l'Informe Breu de l'Anuari 2020
• Consulta les publicacions vinculades
• Descarrega l'Anuari complet

Transcripció del vídeo:

Per què és important l’equitat en l’educació?

El tema de l'equitat és un tema que se'n parla molt avui en dia, sobretot perquè la situació sanitària que estem vivint de la pandèmia, els confinaments que hi ha hagut, en han posat de manifest a sobre la taula les grans desigualtats que hi ha avui en dia en el terreny educatiu, sobretot en les diferents situacions d'aprenentatge. És un tema cabdal precisament perquè estem parlant de la igualtat d'oportunitats d'aprenentatge que tenen els diferents infants i joves d'avui en dia. I això està molt relacionat amb els trets individuals que poden tenir aquests nois i noies, igualment amb la seva situació socioeconòmica. A partir d'aquí, doncs, el que hem de vetllar és perquè aquests nois i noies, aquests infants que viuen aquestes situacions que podem considerar de més vulnerabilitat no els afecti la seva situació d'aprenentatge.

Quins són els reptes i propostes en relació a la igualtat d’oportunitats?

Els reptes i propostes amb relació a la igualtat d'oportunitats dels infants i dels joves d'avui els hauríem de dividir segons els diferents agents educatius que intervenen en aquestes situacions. Per exemple, a nivell de l'administració local, el que són els ajuntaments, caldria tenir molt en compte que un dels temes cabdals és la segregació escolar. Per tant, les polítiques d'escolarització que són competència dels ajuntaments: cal tenir unes comissions de garanties, unes planificacions de l'oferta educativa i de la distribució de centres que realment vetllin perquè no es produeixin situacions guetos de segregació perquè precisament en aquests centres el que es produeix és una concentració més elevada d'alumnes vulnerables, per dir-ho d'alguna manera, i que tenen també moltes més possibilitats d'acabar abandonant els estudis, que seria la gran conseqüència de les polítiques no equitatives.

Per altra banda els ajuntaments també haurien de vetllar especialment per l'escolarització dels 0 als 3 anys als infants més vulnerables perquè està demostrat (...) que els anys d'escolarització tenen una incidència directa en termes d'equitat. I l'altre tema que és molt important és veure de quina manera aquestes desigualtats que pateixen aquests infants i aquests joves les podem combatre fora del que és l'educació formal, és a dir, tot el que és l'educació informal i l'educació no formal. Per tant, cal tenir unes bones planificacions d'activitats extraescolars (...) ja sigui a nivell de pràctica esportiva, pràctica artística, però també tot el que és l'educació en el lleure, l'accés a colònies i casals d'estiu, a facilitar experiències de vida, d'aprenentatge, que també en el conjunt de totes aquestes situacions d'aprenentatge afavoreixen aquesta igualtat d'oportunitats.

(...) El Departament d'Educació també ha de vetllar per un repartiment de recursos que afavoreixi que els centres que es diuen de màxima complexitat tinguin més recursos per afrontar aquestes situacions. Fomentar també amb polítiques molt clares la formació del professorat perquè és un dels eixos cabdals de la qualitat en educació i per tant la qualitat està molt relacionada amb termes d'equitat. Un altre tema que és molt important és repensar-nos l'escolarització, l'allargament de l'escolarització. Així com hem dit abans el tema dels ajuntaments pel que fa a les polítiques d'escolarització dels 0-3, doncs el Departament i l'Estat haurien sobretot de plantejar-se l'allargament del 16 als 18 anys, no tant a nivell d'escolarització, sinó també de formació. Per tant, tenint unes propostes formatives molt més flexibles de les actuals, integrant el que és el sistema educatiu normal amb altres activitats de formació sigui professional o el que sigui.

A nivell de centre tot això, doncs clar, fa que s'hagi de posar molt l'atenció en l'alumne individu i, per tant, això requereix una transformació dels centres educatius perquè vagin avançant en temes de personalització dels aprenentatges (...) adequats a les necessitats i els contextos de cadascun d'aquests infants i joves.

I, finalment, el que cal és una forta inversió en educació perquè tots aquests reptes (...) i propostes s'han de planificar, requereixen recursos i aquests recursos cal finançar-los. Veiem que el percentatge de despesa en educació a nivell de Catalunya com d'Espanya és baix, perquè estem per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l'OCDE, i per tant ens caldria anar avançant sobretot cap a aquesta xifra que ens marca la LEC del 6% d'inversió en educació, sobre la qual encara estem molt lluny (...).