“Les dades de l’Anuari de l’Educació són molt importants en processos de canvi estructural”

Al llarg dels darrers 19 anys, el sociòleg i investigador especialista en desigualtats educatives, Bernat Albaigés, s’ha ocupat de l’anàlisi d’indicadors de l’Anuari de l’Educació de la Fundació Bofill en sis ocasions. Un cicle marcat pels forts impactes de les crisis del 2008 i de la Covid-19 i per importants canvis demogràfics.

Unes setmanes abans que es presenti l’Anuari 2024: L’Estat de l’Educació a Catalunya, que compta de nou amb la direcció d’Albaigés, i amb la doctora en política social Marga León pel que fa al monogràfic, parlem amb ell per entendre què avaluen i què expliquen els indicadors educatius.

• Marga León: “L’equitat educativa ja no es pot aconseguir només amb polítiques educatives”

Per què és important disposar de bons indicadors educatius?

Els indicadors ens permeten conèixer l’estat del desplegament de la política educativa i això és especialment important tant per monitoritzar-la com per avaluar-la, aprendre’n i millorar-la.

Com és el sistema d’indicadors de l’Anuari?

Posem al centre els resultats educatius, en sentit global, agafant no només els aprenentatges sinó també les trajectòries. El sistema a vegades té comportaments diferenciats, podem empitjorar en aprenentatges però millorar en trajectòries (accés, promoció, abandonament…) o a la inversa. Els indicadors analitzen l’èxit educatiu des d’aquesta doble mirada. Després analitzem tres blocs per entendre els factors que afecten l’èxit educatiu: condicionants d’origen (socioeconòmic, de gènere, de salut…) que afecten el resultat, condicionants de sistema (accés al 0-3, a la postobligatòria, dotació de professionals…) que tenen a veure amb política educativa i a vegades ofereixen oportunitats però a vegades reprodueixen desigualtats i, finalment, condicionants de destí, que incideixen molt, per exemple el mercat de treball té una relació molt directa amb el comportament educatiu. Un mercat que ofereix feines de baix valor afegit, per exemple al sector turístic, és un factor que motiva l’abandonament. Treballem en aquests tres nivells.

Us complementeu amb l’altra part de l’Anuari o són carrils paral·lels?

Són mirades diferents que es complementen. La mirada dels indicadors és més panoràmica i descriptiva de l’estat de la qüestió i, en canvi, la part dels capítols monogràfics permet fer una mirada més específica sobre diferents àmbits, posa molt l’accent en conèixer aquestes condicions d’educabilitat i en com millorar-les perquè també puguin tenir un impacte positiu sobre els resultats.

“A l’Anuari 2024 hi ha dos aspectes rellevants: l’impacte de PISA i els efectes de la pandèmia, tres anys després”

L’impacte social que ha desencadenat PISA 2022 condiciona l’Anuari?

Hi ha dos aspectes rellevants: PISA i la pandèmia. D’una banda la informació efectivament de les proves PISA, que ens permet avaluar els resultats i els factors que hi han incidit (perfil social de l’alumnat i altres de context, de sistema, la pandèmia i l’increment de vulnerabilitat que hi ha hagut, el mercat de treball…). D’altra banda, els tres anys de perspectiva després de la pandèmia, que ens permeten veure’n els impactes, com va afectar les condicions d’educabilitat i l’accés a les diferents oportunitats educatives. Podem veure què en queda, si ja ens hem ressituat o si encara hi ha impactes presents.

• Relacionat: PISA exigeix un punt d’inflexió: per on cal començar?

Ens esperarem a llegir les conclusions, però què es pot anticipar?

Ja hi ha alguns indicis de recuperació d’aprenentatges, pel que fa als resultats i, pel que fa a les condicions d’accés ja hem superat l’impacte de la pandèmia, que va suposar una reducció important al 0-3 o al lleure educatiu, entre d’altres.

“Els impactes educatius duren anys. Encara estem notant l’impacte de la crisi del 2008 i això també passarà amb la pandèmia”

Fins quan serà convenient analitzar els efectes de la pandèmia?

El sistema d’indicadors mostra que encara estem patint l’impacte de la crisi del 2008. El sistema ha patit dues grans crisis als últims 10-15 anys: Una va ser la del 2008, molt forta i més prolongada en el temps, i que en vam començar a notar l’impacte als aprenentatges a les proves PISA del 2015, que van començar a davallar. L’altra va ser després de la pandèmia, un impacte molt intens però curt en el temps que també ha deixat estela. Els impactes educatius són a mitjà termini, duren anys i, per tant, si encara estem notant l’impacte de la crisi del 2008 això també passarà amb la pandèmia i necessitem uns anys per recuperar-nos.

• RELACIONAT: Obrim l'educació, una crida de la Fundació Bofill

“Una de les virtuts del sistema d’indicadors és que hem mantingut l’estructura des del 2005”

Aquesta perspectiva és el que ens falta a l’hora de buscar solucions? Sovint al debat públic és fàcil receptar propostes per al curt termini.

Sí, una de les virtuts del sistema d’indicadors és que hem mantingut l’estructura des del 2005, l’hem enriquit per exemple amb un capítol de gènere, d’inclusiva o demogràfic, però l’estructura es manté més o menys estable. Parteix d’indicadors i dades oficials i, per tant, de dades sòlides i comparables tant des d’una perspectiva temporal com amb d’altres comunitats i països europeus. Ens permet situar les tendències en què està immersa Catalunya.

• RELACIONAT: La legislatura de l’educació: Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa

D’altra banda, això també vol dir que està molt condicionat per les dades disponibles. El sistema educatiu té punts foscos amb les dades, com el lleure, no disposem de prou dades per fer-ne un seguiment.

“Hauríem de disposar de més dades sobre el lloc de naixement dels progenitors o el nivell d’instrucció de les famílies”

De quines altres dades hauríem de disposar a Catalunya i no tenim?

Hi ha dades de perfil social de l’alumnat que, d’acord amb els canvis demogràfics que s’estan produint, caldria tenir. Per exemple el lloc de naixement dels progenitors, molt rellevant per valorar l’impacte del fet migratori i veure com l’alumnat té accés a la igualtat d’oportunitats. La variable més sòlida que tenim als registres administratius, que és la nacionalitat, l’hauríem de complementar amb aquesta altra sobre l’origen migat de l’alumnat. Un altre exemple és el nivell d’instrucció de les famílies, de les més determinants per l’èxit educatiu conjuntament amb l’estatus socioeconòmic. En aquest darrer cas estem millor, perquè el Departament ha fet un gran esforç de detecció d’alumnat amb necessitats específiques per raons socioeconòmiques i ara tenim dades més clares sobre el volum real. Tenim al voltant d’un 20-25% d’alumnat en risc de pobresa en funció de l’etapa quan fa 4 o 5 anys estàvem al 3%, clarament una situació d’infradetecció.

Hi ha dades que les podríem tenir creuant diferents registres administratius, però no hi hem tingut accés i hi ha molta feina per fer per posar-les a disposició de la comunitat educativa i el món acadèmic. PISA aporta molta informació del perfil socioeconòmic però no permet fer anàlisis acurades per centre. Les diferents fonts que disposem tenen mancances i de vegades això en limita l’anàlisi.

“Sovint el món local o la pròpia inspecció no poden accedir a una determinada informació. És molt important que les diferents dades es posin a l’abast de tots els actors”.

Aquestes dificultats són habituals en altres països?

Estan presents a molts indrets. Cada cop l’administració està portant millor les dades però hi ha marge de millora. Per exemple tenim queixes del món local, o de la pròpia inspecció, que no poden accedir a alguna informació i és molt important que les diferents dades es posin a l’abast de tots els actors. Una bona pràctica sobre com el sistema sap aprofitar les dades que recull es dona quan els centres aprofiten les proves de competències per millorar els seus projectes. Això s’ha de fer en tots els àmbits, per exemple també per la planificació. Darrerament s’ha parlat que el Departament compartirà les dades d’alumnat en risc d’abandonament a les administracions locals perquè en puguin fer un seguiment i oferir alternatives. Són exemples d’avenços que cal fer.

• RELACIONAT: El RALC al servei de les polítiques d’orientació

Disposar de dades ha estat sempre igual de necessari o les complexitats d’avui les fan especialment pertinents?

Sí, les dades són especialment importants en processos de canvis estructurals. La demografia educativa ha canviat de manera molt sensible i tenim baixades de natalitat que afecten molt clarament la programació de l’oferta, el fet migratori afecta la necessitat de reforçar les garanties d’equitat… Hi ha canvis que requereixen de generar coneixement i fer seguiment per valorar si les polítiques que es desenvolupen són efectives per respondre als reptes.

“L’evolució del sistema confirma que cada cop és més important la mirada d’equitat”

Des del 2005 has estat codirector en sis anuaris. Si agafem perspectiva, quina trajectòria dibuixen els indicadors al llarg dels darrers vint anys?

L’evolució del comportament del sistema ha anat fent que cada cop sigui més important la mirada sobre equitat. Hem tingut dues crisis econòmiques importants i canvis sociodemogràfics i hi ha indicadors que mostren tendències negatives pel que fa a desigualtats. Fa 15 anys teníem un problema molt centrat especialment amb el fracàs i l’abandonament escolar (altes taxes de no graduació, un sistema molt selectiu i expulsiu d’alumnat…); ara hem millorat en la complexitat del sistema, però hem d’aconseguir revertir les desigualtats de resultats.