Ansietat matemàtica: una reacció emocional que afecta el rendiment escolar. Com podem intervenir?

27/11/2023

Maria Isabel Núñez Peña

Una bona formació en les disciplines de l'STEM (Science, Technology, Engineering i Mathematics) és imprescindible perquè els ciutadans puguin complir les demandes del segle XXI. El ritme creixent de l'avenç tecnològic (robotització, hiperconnectivitat, Big Data, intel·ligència artificial) fa que, actualment, les feines siguin més complexes que mai i que exigeixin habilitats per aplicar principis quantitatius, de pensament crític, resolució de problemes i raonament lògic.

Lamentablement, moltes persones no tenen un bon nivell en aquestes habilitats, cosa que disminueix les seves oportunitats en l’àmbit professional. D'una banda, les persones no poden accedir a ocupacions més ben remunerades, veient-ne limitat el progrés socioeconòmic. I, de l'altra, les empreses es veuen amb dificultats a l'hora de trobar personal qualificat. De fet, una baixa competència matemàtica suposa un major hàndicap en l’àmbit professional que la baixa competència lectora.

Relacionat: El 90% dels alumnes amb resultats baixos en matemàtiques a 6è de primària continua malament a 4t d’ESO

Cal destacar que segons el darrer informe PISA (Program for International Student Assessment), quan acaben la seva etapa d'escolarització obligatòria, els joves del nostre país tenen una puntuació mitjana en aquesta competència que està per sota de la mitjana dels joves de la Unió Europea i de la dels països membres de l'OCDE. A més, si observem l'evolució d'aquesta mitjana a través de les diferents edicions de l'informe PISA es pot comprovar que des del 2003 fins al 2015 no es va observar cap canvi significatiu, fet que posa de manifest que no es va produir cap millora substancial en la competència matemàtica dels nostres joves durant els dotze anys que van transcórrer des d'aquell any.

Un dels factors més relacionats amb la baixa competència en matemàtiques i l'evitació de les disciplines del STEM és l'ansietat per les matemàtiques. Aquest tipus d'ansietat es defineix com una reacció emocional caracteritzada per sentiments de por, tensió i aprensió en situacions que impliquen el raonament matemàtic, tan acadèmiques com a la vida quotidiana.

Un dels factors més relacionats amb la baixa competència en matemàtiques i l'evitació de les disciplines del STEM és l'ansietat per les matemàtiques.

L'ansietat a les matemàtiques és un problema amb una prevalença elevada entre els estudiants. N'és una prova l'informe PISA de 2012, el més recent en què s'ha aprofundit en la competència en matemàtiques: al voltant d'un terç dels joves de 15 anys dels països de l'OCDE van manifestar que se sentien incapaços o nerviosos quan feien problemes de matemàtiques i tensos en fer els deures de matemàtiques. A més, el 58% es preocupaven pensant que tindrien dificultats a les classes de matemàtiques. És rellevant destacar que, de mitjana, per cada punt de diferència en el nivell d’ansietat a les matemàtiques d'un país, hi ha un descens de 34 punts en el rendiment en matemàtiques, cosa que equival gairebé a un curs escolar.

De mitjana, per cada punt de diferència en el nivell ansietat a les matemàtiques d'un país, hi ha un descens de 34 punts en el rendiment en matemàtiques, cosa que equival gairebé a un curs escolar.

Atesa l'elevada prevalença de l'ansietat per les matemàtiques de la població i per la seva relació amb el baix rendiment en aquesta matèria i l'evitació de les disciplines del STEM, és fonamental investigar aquest tema en profunditat i buscar solucions.

Per què l'ansietat a les matemàtiques està relacionada amb un rendiment baix en aquesta matèria? És causa o conseqüència?

La resposta a aquesta qüestió és fonamental per identificar els factors que contribueixen al desenvolupament i al manteniment de l'ansietat a les matemàtiques, coneixement que permetrà dissenyar programes de prevenció per evitar-ne el desenvolupament en els més petits i, també, programes d'intervenció per ajudar a aquells que ja la pateixen. La finalitat última és incrementar la competència en matemàtiques a la població.

Fins ara la proposta més acceptada per part dels investigadors per explicar per què les persones amb ansietat a les matemàtiques tenen un baix rendiment en aquesta matèria és la desenvolupada per Ashcraft i col·laboradors i està relacionada amb la memòria de treball (el sistema encarregat del control, regulació i manteniment actiu d'una quantitat limitada d'informació rellevant per fer una tasca).

Aquests autors suggereixen que la reacció ansiosa ocuparia recursos cognitius de la memòria de treball que deixarien d'estar disponibles per resoldre la tasca matemàtica, empitjorant aleshores el rendiment en aquesta tasca. Així, l'ansietat per les matemàtiques situaria les persones que l'experimenten davant d'una tasca doble:

d'una banda, l'execució de la tasca matemàtica (per exemple, resoldre operacions aritmètiques),
de l'altra, les preocupacions relacionades amb la tasca (per exemple, pensaments sobre les conseqüències negatives del fracàs).

Evidències que donen suport a aquesta proposta es troben en estudis que demostren que les persones amb ansietat matemàtica cometen més errors i són més lentes que les persones amb baixa ansietat en solucionar problemes aritmètics complexos que carreguen la memòria de treball (per exemple, sumes portant). En aquest cas, ambdues tasques competirien pels limitats recursos de la memòria de treball, per la qual cosa el rendiment en la tasca aritmètica es veuria entorpit. Així, l'ansietat a les matemàtiques podria impedir un bon rendiment independentment de l'habilitat real.

D'acord amb la proposta d'Ashcraft i col·laboradors, l'ansietat per les matemàtiques seria la causa del baix rendiment (o la baixa eficiència) en matemàtiques, per tant, alliberant la memòria de treball dels pensaments intrusius, el rendiment milloraria.

Altres autors (Maloney i col·laboradors), però, han proposat que les persones amb ansietat per les matemàtiques tenen un rendiment baix en aquesta matèria perquè tenen un dèficit numèric bàsic que compromet el desenvolupament d'habilitats matemàtiques complexes. De fet, aquests autors van trobar que les persones amb alta ansietat per les matemàtiques eren més lentes que les de baixa ansietat en una tasca d'enumeració (en concret, quan havien de comptar de 5 a 9 figures geomètriques) i també mostraven una diferència més gran d’agilitat en una tasca de comparació numèrica. Així, una adquisició millor de les habilitats matemàtiques bàsiques podria prevenir el desenvolupament de l'ansietat a les matemàtiques.

Finalment, recentment, Suárez-Pellicioni i col·laboradors han desenvolupat una altra proposta per explicar per què les persones amb ansietat per les matemàtiques tenen un rendiment baix en aquesta matèria. En concret, han suggerit que l'ansietat deteriora l'eficiència en el processament perquè afecta el control atencional, i per això les persones amb ansietat a les matemàtiques són més susceptibles a la distracció en tasques amb contingut numèric. Aquests distractors poden ser interns (pensaments intrusius, preocupacions, etc.) o externs (distractors irrellevants per a la tasca). En aquest sentit, les persones amb ansietat a les matemàtiques se'n beneficiarien si s'eliminessin els distractors interns i/o externs durant la realització de tasques matemàtiques.

Algunes propostes d'intervenció

Les evidències científiques que s'han obtingut fins ara per explicar per què l'ansietat a les matemàtiques està relacionada negativament amb el rendiment en matemàtiques, com s'origina i quins mecanismes la mantenen han permès desenvolupar algunes propostes d'intervenció. Amb una administració que garanteixi les condicions d'implementació adequades, aquestes propostes es podrien implementar als dos fronts d'actuació més propers als infants: escoles i família.

Què es pot fer des de les escoles?

En primer lloc, és fonamental dotar els docents d'instruments que els permetin detectar de manera precoç els alumnes amb més risc. Un cop identificats, aquests alumnes poden rebre una atenció personalitzada que els ajudi a no desenvolupar por de les matemàtiques.
En segon lloc, és important també formar el professorat en habilitats per evitar que els seus estudiants desenvolupin ansietat a les matemàtiques i actituds negatives cap a aquesta matèria. Per exemple, destacant a classe la importància de les matemàtiques i mostrant, a través de les seves interaccions diàries amb l'alumnat, que qualsevol pot aprendre matemàtiques i que cometre errors en els problemes matemàtics és normal i fins i tot òptim per millorar.
En tercer lloc, convé enfortir l'ensenyament de conceptes numèrics bàsics durant els primers cursos de primària, per tal que els alumnes tinguin una bona representació mental de la magnitud sobre la qual poder asseure coneixements matemàtics més complexos. En aquest sentit, investigacions recents han demostrat la utilitat d'aprofitar l'ús de les tecnologies, mitjançant videojocs, apps, etc., per incrementar les habilitats matemàtiques bàsiques i regular l'ansietat a les matemàtiques.
Finalment, una millor formació en matemàtiques per al professorat de cursos de primària podria ajudar a reduir els seus propis nivells d'ansietat, els quals poden contribuir al desenvolupament d'ansietat matemàtica en els seus alumnes.

Què es pot fer des de les famílies?

Així com s'ha demostrat la relació entre l'ansietat a les matemàtiques del professorat i l'ansietat a les matemàtiques del seu alumnat, s'ha observat també l'impacte negatiu que l'ansietat dels pares pot tenir sobre el rendiment acadèmic en les matemàtiques dels seus fills.

En conseqüència, és fonamental que l'ansietat matemàtica no es transmeti a les llars de generació en generació. Per contra, les famílies haurien de parlar amb els seus fills de les matemàtiques en sentit positiu, destacant-ne la utilitat i la rellevància, no només en l'àmbit acadèmic, sinó també en situacions quotidianes.

És important, a més, que les famílies evitin transmetre tòpics sobre la dificultat de les matemàtiques, com, per exemple, la necessitat de tenir habilitats innates per ser “bo” en matemàtiques, i que tampoc no transmetin estereotips de gènere que assenyalin que els nens són millors en matemàtiques que les nenes. En aquest sentit, s'ha demostrat la utilitat d'intervencions en què es dona suport a les famílies per facilitar la interacció amb els seus fills al voltant de les matemàtiques i així els puguin donar ajuda de més qualitat en aquestes tasques. Aquestes intervencions no només contribuiran a un millor aprenentatge de les matemàtiques als infants, sinó que, a més, tindran un efecte beneficiós per no desenvolupar ansietat a les matemàtiques.

Cal invertir més esforços, no només per desenvolupar nous programes d'intervenció, sinó també per prevenir la seva aparició.

En conclusió, l'ansietat a les matemàtiques té una prevalença elevada entre els nostres joves, fet que contribueix al seu baix rendiment en matemàtiques i que limita les seves oportunitats professionals. Tot i que en els darrers anys s'han presentat evidències del benefici que suposen algunes intervencions per disminuir l'ansietat a les matemàtiques i rebaixar-ne l'impacte sobre el rendiment en aquesta matèria, cal invertir més esforços, no només per desenvolupar nous programes d'intervenció que permetin reduir la bretxa de rendiment entre persones amb alta i baixa ansietat a les matemàtiques, sinó també per prevenir la seva aparició en els nostres infants.

Vols saber-ne més?